Els escorpins o alacrans (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids. Presenten uns grans pedipalps en forma de pinça i un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1500 espècies repartides per tot el món, si s'exceptuen les regions polars, i amb una màxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espècies assoleixen més de 20 centímetres de llargada. Aparegueren per primer cop durant el Silurià, amb algunes espècies d'una grandària excepcional, com Brontoscorpio anglicus.
El cos de l'escorpí es divideix en dues regions o tagmes principals: el prosoma (cefalotòrax) i l'opistosoma (abdomen); al seu torn, l'opistosoma es divideix en mesosoma i metasoma. El prosoma està recobert per una closca, i conté els ulls, els quelícers (peces bucals) i els pedipalps acabats en pinça i els quatre parells de potes caminadores. El mesosoma és el cos principal de l'escorpí i conté els seus pulmons, òrgans digestius i òrgans sexuals. Les pintes (òrgans sensorials que semblen plomes). El mesosoma té una armadura de plaques quitinoses, les de la superfície superior són les tergites i les de la superfície inferior són les esternites. El metasoma és la cua de l'escorpí, està composta per 5 segments; l'últim conté l'anus i porta el telson (l'agulló) que comprèn la vesícula que sosté un parell de glàndules del verí, i l'aculi hipodèrmic, la llengüeta usada per injectar el verí.
Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps.
La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins. El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.
El cos de l'escorpí es divideix en dues regions o tagmes principals: el prosoma (cefalotòrax) i l'opistosoma (abdomen); al seu torn, l'opistosoma es divideix en mesosoma i metasoma. El prosoma està recobert per una closca, i conté els ulls, els quelícers (peces bucals) i els pedipalps acabats en pinça i els quatre parells de potes caminadores. El mesosoma és el cos principal de l'escorpí i conté els seus pulmons, òrgans digestius i òrgans sexuals. Les pintes (òrgans sensorials que semblen plomes). El mesosoma té una armadura de plaques quitinoses, les de la superfície superior són les tergites i les de la superfície inferior són les esternites. El metasoma és la cua de l'escorpí, està composta per 5 segments; l'últim conté l'anus i porta el telson (l'agulló) que comprèn la vesícula que sosté un parell de glàndules del verí, i l'aculi hipodèrmic, la llengüeta usada per injectar el verí.
Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps.
La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins. El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.
