Els
Cingles de Bertí (i
del Perer, en aquest cas, si parlem en propietat) es destaquen pels
dos estrats geològics que presenten, que en la zona que ens ocupa, la que està centrada en el nucli de
Riells del Fai, presenta algunes formacions d'allò més curioses.
En aquesta entrada es presenta una més que senzilla excursió, que es podria qualificar, sense cap mena de dubte, de passejada -per la distància-, a una d'aquestes formacions curioses, coneguda com el Roc d'en Meler o, fent servir la imaginació -que no en cal molta-, l'Elefant. Probablement, d'aquestes formacions és la que té un accés més senzill i, menys en un petit moment, la fa apta per a pràcticament tothom... Ara, per arribar al capdamunt del cap, els que tingueu vertigen probablement us n'haureu d'abstenir.
L'Elefant, de conglomerats rojos corresponents a l'estrat inferior de la cinglera, han patit un important procés d'erosió en què els diferents agents han acabat modelant aquest esperó amb aquesta forma tant fàcilment identificable.
L'inici i final de la ruta es troben a la
urbanització del Racó del Bosc, a cavall dels municipis de
Bigues i Riells per una banda i de
Sant Feliu de Codines per l'altra. Es podria situar l'inici i final al local social de la urbanització, que
disposa de camp de futbol, cistelles de bàsquet i un parc on la canalla
s'ho passarà d'allò més bé, però fins l'extrem de la urbanització
(carrer del Torrent Fondo) hauríem de fer asfalt.
Així, doncs, des del final de l'asfalt al carrer del Torrent Fondo, iniciem la ruta en direcció nord. Ben aviat, trobem la primera
bifurcació, i prendrem el camí a mà dreta (km 0.1), que baixa suaument i
que ben aviat tomba a llevant al creuar el
torrent de la Bassella. El
camí, ample, va planejant i quan comença a baixar ignorem un camí a
l'esquerra (km 0.4) i seguim a llevant. Quan tombem a gregal (km 0.6)
tenim la primera gran vista de la jornada, la Cara de l'Indi (a veure si
la sabeu trobar). Després de creuar un torrent comença un suau ascens
fins a una cruïlla (km 1), on el més impressionant és la vista del poble
de
Riells del Fai, les Costes d'en Batlles, Vallderrós i el Turó de les Onze Hores. Deixem el camí i tombem a l'esquerra, a ponent, en suau
ascens. El camí gira l'esquena als Cingles del Perer i a la dreta (km
1.5) s'enfila un corriol poc fressat (compte, és fàcil passar-se de
llarg), que el dia que vaig fer-ho estava força brut i seria convenient un
xic de neteja per fer-lo més transitable. Aquest corriol puja fortament
(poca estona) a garbí i tomba a mestral (km 1.6) per anar a buscar el
corriol que puja a l'Elefant (km 1.7). Si seguim en la mateixa direcció
arribarem al costat esquerre de l'Elefant (km 1.8).
A partir
d'aquí es pot pujar al llom i al cap de l'Elefant. Aquest tram, d'anada i
tornada, és opcional. Des del cap de l'Elefant la vista és excel·lent,
però el pas per arribar-hi té algun tram aeri que pot dificultar el pas
d'algun excursionistes, pel qual quedaria a criteri de cadascú
atrevir-se a fer-ho. El camí va seguint la mateixa direcció fins que ens
porta al propi conglomerat vermell de l'Elefant, que a manca d'un camí
millor haurem de remuntar (potser caldrà ajudar-se de les mans en algun
tram). Quan ens veiem capaços d'arribar al llom, girem a garbí, en un
punt on tenim just a sobre el
Cagarro del Diable (km 1.9), una altra
pedra curiosa de la zona, fàcilment detectable en aquest punt. D'aquí al
cap de l'Elefant (km 2.0) és fàcil anar descobrint el camí al llarg del
seu llom vermellós. Per retornar desfem el camí fins la bifurcació del
km 1.8.
En aquesta bifurcació seguim vers el sud per un corriol
que es va eixamplant per moments, i que ben aviat dóna mitja volta per
encarar-se de nou a la cinglera, en descens. Al costat d'una parcel·la
habitada es converteix en una pista (km 2.6), on podem arribar-nos a la
trompa de l'Elefant i tocar-la. D'aquí al final és molt senzill, no hem
de deixar la pista. Abans, però, al costat d'una bonica bassa, tornarem a
creuar el torrent de la Bassella (km 2.8) i arribarem al final de la
urbanització (km 3.0), on hem començat l'aventura.
