La majoria de boscos dels cingles de Bertí cremats en l'incendi forestal de la primera setmana de juliol de 1994 –ara fa tot just 20 anys– presenten una densitat d'arbres molt elevada que dificulta la creació de boscos madurs i augmenta el risc de patir un altre gran incendi.
Així ho constaten els experts consultats per EL 9 NOU, que al mateix temps reclamen la necessitat de fer aclarides a les zones on hi ha densitats més elevades d'arbres. Això facilitaria un creixement més ràpid de pins o alzines i permetria posar la primera pedra per fer una gestió forestal rendible econòmicament en un futur. “La regeneració ha anat força bé però no s'ha fet cap mena de treball silvícola i hi convindria”, constata Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.
Per Andreu Salvat, biòleg, “l'evolució dels boscos ha estat positiva i la recuperació de la coberta vegetal és gairebé total. En l'aspecte paisatgístic, també s'ha de valorar de forma positiva la situació actual”. “La regeneració ha estat natural”, comenta Salvat. Alzines, roures i bona part dels arbustos mediterranis van rebrotar de les soques calcinades. “Els pins i algunes mates com el romaní i les estepes van germinar de llavor. En aquest cas, la regeneració ha estat per clapes”. “La recuperació –afegeix– ha estat menor als indrets de fort pendent que es van erosionar poc o molt. De totes maneres, l'existència de zones amb poca coberta vegetal, sempre que tingui una presència minoritària, és molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat”.
Per la seva banda, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals, apunta que “la situació després de 20 anys és dolenta. Tenim unes bosquines molt denses i sense una estructura forestal”, diu Puig, que alerta de la substitució dels boscos més propis de zones de l'interior de Catalunya que hi havia abans del foc per “unes bosquines mediterrànies”, més pròpies de zones properes al mar, que hi ha ara. És una mostra que evidencia el canvi climàtic, exposa.
No fer aclarides a les zones cremades ha limitat durant aquestes dues dècades el creixement dels arbres. “Si fa 10 anys s'hagués fet una aclarida i ara se n'hagués fet una altra els cingles tindrien una estructura forestal. Si tens 1.000 arbres que han de créixer tindràs 1.000 arbres petits. Si els redueixes, la producció de biomassa es repartirà en menys arbres i, per tant, creixeran més”, explica Puig. Per la seva banda, Enric Mayà recorda que aquests 20 anys “hi ha hagut més sequera que pluges i això també afecta molt”.
Per Puig, “amb una assecada forta i amb un incendi es pot tornar a repetir la situació de 1994 de forma fàcil”. “El creixement és bastant reduït i l'estructura de la massa és més sensible a la propagació d'un gran incendi”, constata Josep Maria Espelta, biòleg i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). En cas d'un nou foc, però, “un fet important és que avui els pins ja fan pinyes i, per tant, la majoria d'espècies es podrien regenerar”, exposa Salvat.
Font: El 9 Nou.
Així ho constaten els experts consultats per EL 9 NOU, que al mateix temps reclamen la necessitat de fer aclarides a les zones on hi ha densitats més elevades d'arbres. Això facilitaria un creixement més ràpid de pins o alzines i permetria posar la primera pedra per fer una gestió forestal rendible econòmicament en un futur. “La regeneració ha anat força bé però no s'ha fet cap mena de treball silvícola i hi convindria”, constata Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.
Per Andreu Salvat, biòleg, “l'evolució dels boscos ha estat positiva i la recuperació de la coberta vegetal és gairebé total. En l'aspecte paisatgístic, també s'ha de valorar de forma positiva la situació actual”. “La regeneració ha estat natural”, comenta Salvat. Alzines, roures i bona part dels arbustos mediterranis van rebrotar de les soques calcinades. “Els pins i algunes mates com el romaní i les estepes van germinar de llavor. En aquest cas, la regeneració ha estat per clapes”. “La recuperació –afegeix– ha estat menor als indrets de fort pendent que es van erosionar poc o molt. De totes maneres, l'existència de zones amb poca coberta vegetal, sempre que tingui una presència minoritària, és molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat”.
Per la seva banda, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals, apunta que “la situació després de 20 anys és dolenta. Tenim unes bosquines molt denses i sense una estructura forestal”, diu Puig, que alerta de la substitució dels boscos més propis de zones de l'interior de Catalunya que hi havia abans del foc per “unes bosquines mediterrànies”, més pròpies de zones properes al mar, que hi ha ara. És una mostra que evidencia el canvi climàtic, exposa.
No fer aclarides a les zones cremades ha limitat durant aquestes dues dècades el creixement dels arbres. “Si fa 10 anys s'hagués fet una aclarida i ara se n'hagués fet una altra els cingles tindrien una estructura forestal. Si tens 1.000 arbres que han de créixer tindràs 1.000 arbres petits. Si els redueixes, la producció de biomassa es repartirà en menys arbres i, per tant, creixeran més”, explica Puig. Per la seva banda, Enric Mayà recorda que aquests 20 anys “hi ha hagut més sequera que pluges i això també afecta molt”.
Per Puig, “amb una assecada forta i amb un incendi es pot tornar a repetir la situació de 1994 de forma fàcil”. “El creixement és bastant reduït i l'estructura de la massa és més sensible a la propagació d'un gran incendi”, constata Josep Maria Espelta, biòleg i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). En cas d'un nou foc, però, “un fet important és que avui els pins ja fan pinyes i, per tant, la majoria d'espècies es podrien regenerar”, exposa Salvat.
Font: El 9 Nou.
