divendres, 2 de desembre de 2016

S'arregla el camí de can Tripeta

Segons informa l'ajuntament de Sant Quirze Safaja, mercès a una subvenció de la Generalitat de Catalunya de 29.869,30 euros, durant el mes de novembre i desembre de 2016 s'arreglarà el camí de Can Tripeta, situat a la zona dels Cingles de Bertí. Es tracta d’un camí estratègic per la prevenció d’incendis forestals ja que és la porta de sortida de moltes masies que hi ha al costat i també de connexió amb l’Ametlla del Vallès.

Aquest any 2016 s'executarà la part subvencionada per la Generalitat, mentre que al llarg de 2017 es farà el mateix amb la part que ha atorgat la Diputació de Barcelona. L’execució de l’obra s’ha atorgat a Neteges Forestals i Arranjaments Sans SL.


dilluns, 28 de novembre de 2016

Cau una gran roca a la carretera de Montmany

La nit del 23 al 24 de novembre, degut a la intensitat de les pluges registrades, van produir-se esllavissades i altres incidències a la carretera de Montmany.

El més destacable va ser l'esllavissada d'una pedra de grans dimensions, d'unes 5 tones de pes, i la caiguda de dos arbres han provocat el tall del trànsit i la necessària intervenció de diversos professionals. En el cas de la pedra, el servei de carreteres de la Diputació de Barcelona, concessionària de la carretera, ha hagut de procedir a la seva retirada. Pel que fa als arbres, els encarregats de reprendre la circulació normal han estat els Bombers.


dimecres, 9 de novembre de 2016

L'Onyó

L'Onyó de Bertí
L'Onyó de Bertí
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Tot i el seu aspecte actual, amb bona part de les instal·lacions abandonades i en una ruïna més o menys preocupant, l'Onyó és, possiblement, un dels masos més antics dels Cingles de Bertí. Aquest mas apareix esmentat en la documentació del monestir osonenc de Sant Pere de Casserres, en una donació de terres que es va fer l'any 1087 d'aquest mas al citat monestir.

Situat en un espai ampli i obert dins el terme municipal de Sant Quirze Safaja, en un coll planer al bell mig del serrat del mateix nom, a ponent del turó de l'Onyó i del collet de l'Ullà, s'hi va pel camí de l'Onyó, des del Soler, o bé des del collet de l'Ullà, que encerclen el turó, de 793 metres d'altitud i que duu el nom del mas, en els seus dos extrems. El petit serrat de l'Onyó s'enfila en un morro sobre la cara de ponent de l'Onyó, petita cinglera, que es va obrint mentre davalla per l'àmplia baga de Sant Miquel a ponent, o pel morro que es va allargant en direcció sud-oest fins al caire de la cinglera. Hi ha un corriol que baixa, d'una manera força sobtada, al camí per on transita el GR-5, però que, en contrapartida, regala excel·lents vistes de l'entorn.

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Un llibre d'excursions presenta 29 rutes pels Cingles de Bertí

Els Cingles de Bertí, que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès, són el focus del llibre d'excursions que s'ha publicat aquest estiu de la mà de Ramon Tell i Ferran Zurdo. Pels Cingles de Bertí i de Gallifa, publicat per l'editorial tarragonina Cossetània Edicions, proposa 29 rutes que parteixen de Sant Quirze Safaja i que passen per Sant Miquel del Fai, Sant Feliu de Codines, Gallifa, Castellterçol i Castellcir, entre d'altres.

Cada ruta inclou una descripció amb dades curioses i històriques, un apartat d'informació tècnica, amb el llistat dels passos a seguir, la distància total, el nivell de dificultat i l'ascens acumulat. Destaca la precisió del temps aproximat que acompanya cada ruta. Per exemple, l'itinerari que va de Sant Quirze a Sant Feliu hauria de durar 4 hores i 49 minuts, i es tenen en compte els minuts que pot comportar aturar-se a contemplar algun racó emblemàtic del camí.

A més, hi ha l'explicació detallada de l'itinerari i un mapa amb una línia que marca el trajecte a seguir. Finalment, una fotografia il·lustra un element clau de cada excursió, com l'església de Sant Feliu o un tros de la paret del castell de Montbui.

dilluns, 3 d’octubre de 2016

(Només) Una incidència cada quatre dies en cinc anys a la línia del Nord

La línia 3 de rodalia –la de Vic– ha registrat des de 2012 i fins ara un total de 488 incidències que han afectat la circulació de trens. Això vol dir que aquesta infraestructura registra almenys una incidència cada quatre dies al llarg de tot el seu recorregut, segons les dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Una mateixa incidència pot afectar diversos trens.

La R3 és la quarta línia de tota la xarxa amb un volum d'incidències més gran, tot i que el nombre de trens que hi circulen és inferior a d'altres com la línia R2, que en va registrar 557 en tot el seu recorregut, tant al nord com al sud de Barcelona. A l'R8, entre Granollers-Centre i Martorell, s'han produït 134 incidències. Part d'aquestes corresponen al tram del Vallès Oriental d'aquesta línia. Amb tot, Territori no ha donat dades d'afectacions per comarques.

divendres, 2 de setembre de 2016

La nova veïna del Tenes

Llúdriga al riu Tenes.
Després d'un mínim de 30 anys extingida de la conca del Besòs (algunes fonts arriben a parlar de 80 anys), la llúdriga torna a habitar als peus dels Cingles de Bertí. Se sap que des de l'any 2005 n'hi ha a la conca del Congost, i a des de l'any 2013 també consta que n'hi ha a la conca del Tenes, si més no, fins als gorgs de la Vall de Sant Miquel, a Riells del Fai, sota Sant Miquel del Fai.

La presència d'aquest mustèlid a les conques dels rius certifica que l'aigua que hi ha (allà on n'hi ha, tot s'ha de dir) és de bona qualitat, ja que li agraden les aigües netes i transparents, i la seva alimentació es basa en petits peixos, granotes i altres animals aquàtics, que, d'altra manera, no trobaria.


dilluns, 1 d’agost de 2016

El rellotge de sol de Bertí

El rellotge de sol de Bertí és una munió de constants enllaços entre el passat i el present, i amaga desitjos de futur. Sota la simple idea de mesurar el temps, aquest concepte tant conegut per tothom però tant difícil de definir, aquest rellotge ens descobreix contínuament grans referències temporals, totes elles molt interessants.

Començant per les característiques tècniques, el de Bertí és un complert rellotge del tipus vertical declinant fet amb ceràmica esmaltada on predomina el color blau i que ofereix diverses informacions, com els signes del zodíac, les línies horàries i del calendari, els solsticis i l'equinocci. L'autor del mateix, és a dir, qui va fer-ne el disseny i calcular-ne el quadrant va ser en Carles Lladó i Casablancas, i va ser instal·lat a la paret de la rectoria de Bertí l'any 2000.

El rellotge no marca totes les hores del dia. El motiu més obvi és el campanar de l'església de Bertí, ja que per la seva situació respecte el rellotge no permet el pas dels primers raigs del dia. L'altre motiu, més tècnic, s'ha de buscar en l'orientació de la paret on es troba instal·lat, i és que aquesta no es troba orientada exactament cap al sud, sinó que es troba lleugerament orientada al sud-oest. Aquesta és una de les informacions que ens ofereix el rellotge de sol -la paret, concretament, es troba a 122º d'azimut en relació a la direcció nord-, a més a més de les coordenades on es troba (41º43'N 2º15'E). A banda de dir-nos que estem a Sant Pere de Bertí, també ens diu que estem a 815 metres sobre el nivell del mar.