Sant Miquel Sesperxes

Tot i que la seva referència documental ens porta a l'alta edat mitjana, possiblement cap al segle XII, la part vista de Sant Miquel Sesperxes és pròpiament moderna. Es troba situada dins el terme municipal de Sant Martí de Centelles en una posició elevada sobre el Pla de la Garga, a 854 metres sobre el nivell del mar, en una zona on les vistes al Pla de la Calma són extraordinàries. S'hi pot arribar per una pista que puja a la cinglera des del nucli de l'Abella o bé des del collet del Taló, poc després de la casa de colònies de Can Miqueló, per una pista en bona part asfaltada.

L'església Pertegas apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic que correspon cap el 1025 i 1050, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. Aquest topònim continuarà apareixent al llarg del segle XII, concretament al 1154 i 1162 amb el nom Pertxes. En la documentació s'esmenta que al segle XIII i XIV tenia un altar dedicada a Santa Maria i segurament mantindria la seva estructura i construcció inicial. Aquest temple fou gestionat pel rector de Sant Martí i amb el domini alodial del Prior de la Comunitat de Beneficiats del Castell de Centelles. L'església de Sant Miquel tenia cementiri propi, actualment encara visible davant l'església. També tenia fonts baptismals pròpies i terreny diferenciat al de Sant Martí.

0

El vent que fa fugir la boira

La Garriga és una població vallesana que es troba a la sortida del congost format per l'imponent Massís del Montseny a un costat i els Cingles de Bertí a l'altre. Tant a Osona com al Vallès, a banda i banda del congost del Congost, és habitual el fenomen de la boira, així com en les mateixes zones elevades tant del Montseny com del Bertí.

Però a La Garriga hi ha un element particular que la diferencia dels llocs del voltant: és un vent que rep el nom de saligarda. Aquest vent, que sol manifestar-se entre el vespre i el migdia del dia següent, pot arribar a bufar a 50 quilòmetres per hora. Els efectes d'aquest vent en el clima garriguenc es resumeixen en que quan es presenta, provoca que no hi hagi boires, la humitat relativa baixi i augmenti la insolació, que fa que les temperatures siguin més elevades però que, en contrapartida, la sensació tèrmica sigui menor. Això es fa més evident en els mesos d'hivern, quan el sol escalfa menys.

0

Castells del Montseny

Castells del Montseny
En el cada cop més llunyà any 2015 vaig tenir la sort de dur a terme un dels projectes més engrescadors, més complexes i, també, perquè no dir-ho, més gratificants que m'he proposat: "El Bertí. Flaixos d'una cinglera" veia la llum. A banda del tot el que va suposar i va aconseguir pròpiament com a tal, el llibre em va permetre coincidir i conèixer tot un seguit de persones molt interessants a les que tinc gran estima i amb les que, en alguns casos, mantenim el contacte. Una d'aquestes persones és en Mariano Pagès d'Urso, fotògraf d'origen argentí, que llavors acabava de publicar "Estels , Ermites i Esglesioles del Montseny". Vam coincidir en una entrevista conjunta que ens va fer Ràdio Silenci, de la Garriga, durant la Diada de Sant Jordi de 2015, en la que tots dos vam anar a promocionar els nostres llibres. Des de llavors hem mantingut el contacte i jo li he anat comprant exemplars de tot el que ha anat publicant, bàsicament centrat en el Montseny, que sempre han estat treballs, sempre centrats en la fotografia, que m'han satisfet molt.

0

Camins de l'Eix

"Camins de l'Eix" és un col·leccionable àudio-visual i escrit coproduït pels periòdics El 9 Nou i Segre i per les televisions locals El 9 TV i Lleida TV realitzats al llarg de l'any 2020 sobre diferents zones de Catalunya. La part àudio-visual es tracta d'un reportatge de cadascuna d'aquestes zones o regions d'uns quinze minuts de durada i la part escrita són uns col·leccionables.

Com diu al seu propi apartat dins la web de Lleida TV, té com a objectiu donar a conèixer el capital natural, rural i agroalimentari de la terra endins. Resseguint l'Eix, i a partir de camins varis, es fa un viatge per descobrir el patrimoni divers de les comarques de l'interior. Vol potenciar la riquesa del patrimoni, divulgar el capital natural, rural i agroalimentari de la nostra terra i lluitar contra el despoblament en aquests territoris.

0

El GR®5 de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda

El GR®5 és un Sender de Gran Recorregut que rep el nom de Sender dels Miradors. Com es descriu al lloc web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, és un camí que neix a Sitges i que s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el sender baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població costanera i a on finalitza el seu recorregut.

L'etapa número 8 d'aquest sender és la que creua els Cingles de Bertí de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda, de garbí a gregal, i és la que pertoca descriure aquí.


Powered by Wikiloc


0

El Pla de la Garga

El Pla de la Garga
El Pla de la Garga
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
En el sector més septentrional dels Cingles de Bertí trobem l'anomenat Pla de la Garga. Es tracta d'un replà d'erosió que forma part dels municipis de Sant Martí de Centelles i de Centelles i que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud. És constituït pels mateixos materials eocens que els Cingles, amb majoria de materials silícics, com són els granits i les pissarres. Aquests materials van patir el plegament hercinià, que, durant el mesozoic, es va aplanar.

Per tramuntana i ponent es troba limitat per la carretera C-1413b, que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines, i, geogràficament, pel que podríem anomenar genèricament la serra o costa de Sant Martí, on situaria el Castell de Centelles, i, en la seva continuïtat, trobaríem el Puigsagordi, punt culminant d'aquest sistema amb 972 metres d'altitud. A llevant es troba tallat abruptament per la vall del Congost, amb la qual es comunica mitjançant nombrosos graus.

0

Noves imatges de llúdrigues a la conca del Besòs confirmen que s'hi han establert

S'han captat noves imatges d'una família de llúdrigues a la conca del Besòs, que permeten confirmar que hi ha un grup familiar vinculat al territori. El 2014 es van obtenir les primeres imatges de llúdrigues a la conca del Besòs a Riells del Fai.

En aquestes imatges, obtingudes a partir de la tècnica no invasiva del fototrampeig, s'observen dues cries, d'aproximadament 10 mesos, que al llarg d'aquest període han igualat, i fins i tot superat, la mida de la mare.

Els especialistes consideren els dos fets molt rellevants per a la consolidació i el futur de la població d'aquesta espècie a la conca del Besòs, després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX.

1

Tancament de l'espai fluvial del Tenes a Riells del Fai per la COVID-19

Durant el mes d'agost, l’Ajuntament de Bigues i Riells ha decidit tancar els accessos a l’espai fluvial del Tenes des de la zona d’aparcament del restaurant de La Pineda, des de la masia de la Madella, des del camí antic de Sant Miquel del Fai i des de la carretera BP-1432, des de la Pedrera i fins a la Parada.

Es tracta d’una mesura més de prevenció en la línia de la suspensió de la Festa Major de Riells del Fai, provocada per la confirmació d’un positiu i els casos sospitosos al poble Riells del Fai. Darrerament s’ha detectat una gran afluència de visitants a l’espai fluvial del riu i, en concret, als gorgs de la part alta, on s’han produït moments de massificació que dificulten el control de les distàncies de seguretat i de l’ús de les mascaretes. Malgrat que el bany està prohibit en aquesta zona, el Consistori té constància de nombroses infraccions.

0

Barnils

Barnils
Barnils
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
L'arxiu parroquial de Bertí és molt migrat i tardà; això fa que se'n desconeguin força coses de la seva història i de la dels masos que en formaven la feligresia.

Barnils (o Bernils) és un dels masos històrics de Bertí que, com molts d'altres, ha estat deshabitat i actualment presenta un estat de ruïna total o pràcticament total. Se'n sap de la seva existència allà per l'any 1279, quan en una disputa de la parròquia amb els seus feligresos per un tribut dit "dels menjars o dels correus", un dels testimonis signants per part dels parroquians era Bernat de Bernils.

Es troba situat en el terme de Sant Quirze Safaja, a 882 metres sobre el nivell del mar en plena vessant meridional del Puigfred, en l'anomenat Serrat de Querós, i al nord de l'església de Sant Pere de Bertí i constava d'un parell d'edificacions adaptades a l'orientació del petit replà en el qual es troben. Prop seu, a llevant, neix el Torrent de Puigfred, que en el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ve referenciat com a Sot de la Gavarra en aquest punt. A ponent hi neix el Sot de Barnils, també anomenat Sot dels Abeuradors, que s'uneix al Torrent de Puigfred al final del Serrat de Querós.

0

Volta al Bertí en BTT

Ciclistes al Clascar
Ciclistes al Clascar
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El que aquí es proposa és una ruta que tècnicament segur que no és difícil per als amants de la bicicleta de muntanya, ja que transcorre íntegrament per pistes forestals, i que enllaça bona part dels punts més emblemàtics dels Cingles de Bertí, amb sortida i arribada al Santuari de Puiggraciós, indret fàcilment accessible amb vehicle privat, tot i que si es vol una mica més de desnivell i duresa es pot començar amb l'ascensió a Puiggraciós des de punts més allunyats com la Garriga, el Figaró, l'Ametlla del Vallès o Bigues. Des del Santuari l'itinerari és de 30 quilòmetres amb un desnivell de +/- 911 metres, amb l'altitud mínima d'uns 470 metres a Sant Miquel del Fai i la màxima de quasi 880 a l'alçada del Puig Fred.

0

Can Volant

Can Volant
Can Volant
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, orientada a la Vall del Congost, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle.

Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.

0

Mecanoscrit del segon origen

Gorg de can Noguera
Gorg de can Noguera
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Mecanoscrit del segon origen és una novel·la de ciència-ficció de l'escriptor català Manuel de Pedrolo de l'any 1974 i que a la seva època va tenir una excel·lent acollida, especialment entre els més joves, que el van convertir en el que avui en diríem un best-seller.

El fil argumental és la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament. En Dídac és negre i és atacat per uns nois a causa del color de la seva pell fins que cau a l'aigua. L'Alba, que presencia el succés, s'hi llança per salvar-lo. En aquest precís moments, uns plats voladors apareixen i ho ho destrueixen tot, sent ells dos els únics supervivents pel fet d'estar submergits a l'aigua. En un món arrasat, els dos joves han de sobreviure i madurar ràpidament, intentant preservar tot el coneixement que es pot llegint i guardant llibres. En la mesura que maduren i creixen, la relació entre ells dos també va evolucionant.

0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com