S'impulsa la restauració del Molí de Llobateres

El Molí de Llobateres, Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1949, afrontarà unes obres de reforma que han de permetre rentar-li la cara a tot el conjunt en els propers mesos. L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, propietari actual del molí, que es troba en el municipi de Sant Quirze Safaja, és qui impulsarà i pagarà les obres.

L'alcalde de Sant Feliu, Pere Pladevall, explica que "el 2009 la Generalitat ens va prometre una subvenció de 100.000 euros per la restauració, però de moment no ha pagat". No obstant, el cost de la restauració es calcula en uns 250.000 euros, que l'Ajuntament assumirà en solitari a partir del fons de reposició de l'aigua. "És una inversió de l'Ajuntament de Sant Feliu, i ho paga l'usuari del municipi a través del rebut de l'aigua", aclareix Pladevall, mentre espera rebre els 100.000 euros promesos i remarca que "casualment, el molí es troba en el seu terreny [de Sant Quirze Safaja], però res més".

0

Francesc de Paula Maspons i Anglasell

Francesc Maspons i Anglasell
Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966), en Francisquet a Bigues, on és recordat com un home afable i proper, fou un jurista català de reconeguda trajectòria, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, entre d'altres impulsor i president del Centre Excursionista de Catalunya, i nebot de Maria del Pilar Maspons i Labrós, més coneguda com a Maria de Bell-lloc. Són tots ells membres il·lustres de la família Maspons, que té la casa pairal a Bigues, als peus dels Cingles de Bertí.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i el 1897 obtingué la càtedra de dret civil a la Universitat d'Oñati, a Guipúscoa. S'especialitzà en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà com en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. També fou membre comitè assessor de les minories nacionals de la Societat de Nacions i vicepresident del comitè executiu del Congrés de Nacionalitats Minoritàries (1931) i president de l'Association Internationale pour l'Étude des Droits des Minorités de l'Haia. El 1951 fou un dels fundadors de la Societat Catalana d'Economia, que presidí del 1955 al 1958. També fou membre d'honor de l'Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i de la Comissió Codificadora del Dret Català.


0

Incivisme al Congost

Brutícia al riu Congost
L'Ajuntament de Figaró-Montmany informa a 10 d'abril que el riu Congost continua acumulant deixalles. Aquesta setmana, després dels aiguats dels últims dies, s’ha detectat una gran quantitat de plàstics, mitjana aproximada de 10 plàstics i/o deixalles per metre de riu. Si tenim en compte que entre Aiguafreda i la Garriga el Congost fa 17.700 metres, podem afirmar que hi ha aproximadament 177.000 plàstics i/o deixalles. Aquesta xifra dóna una idea de la quantitat d’actes incívics: compreses, tampons i tovalloletes que es llencen pel vàter, bosses i llaunes que es llencen als carrers i marges i que quant plou són arrossegats pel riu.

0

Maspons i Anglasell, 1897: Els Cingles de Bertí


Francesc de Paula Maspons i Anglasell (Barcelona, 1872 - Bigues, Vallès Oriental, 1966) fou un jurista i excursionista català, fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós. D'una família molt arrelada a Bigues, on encara conserven la casa pairal, estava especialitzat en dret català, del 1918 al 1920 fou escollit president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i treballà en l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, des d'on defensà el dret català. Pioner de l'excursionisme català, del 1925 al 1931 també fou president del Centre Excursionista de Catalunya i el 1930 el primer president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.

El juliol de l'any 1897, juntament amb altres pioners de l'excursionisme i l'espeleologia de Catalunya, va realitzar un seguit d'excursions des de la casa pairal familiar a Bigues, que van quedar documentades gràcies a Norbert Font i Sagué (Barcelona, 17 de setembre de 1874 - 19 d'abril de 1910), sacerdot, naturalista i espeleòleg, en una publicació titulada "Excursió espeleològica a La Bancó, Les Barbotes y Singles de Bertí". Aquesta ruta intenta seguir amb el màxim de fidelitat possible l'excursió que en aquest text es descriu als Cingles de Bertí, que realitzaren el dia 27 d'aquell mes de juliol.

L'excursió que aquí presentem va ser realitzada pels germans Francesc i Anton Maspons i Anglasell, Pere Pagès, Norbert Font i Sagué i un mosso de qui no en diuen el nom. Per evitar monòton desnivell, en bona part asfaltat, que hi ha des de la casa pairal dels Maspons fins al Turó, s'ha estimat convenient sortir i acabar de ca l'Adzet, al costat de l'església de Sant Pere de Bigues, en el Turó, el nucli històric de Bigues.



Powered by Wikiloc


0

S'anuncien millores als accessos de la C-17 d'Aiguafreda i l'Abella

Entre els anys 2018 i 2019 s'arreglaran dos punts negres de la C-17 al Congost: els accessos a Aiguafreda i l'Abella incloent la incorporació en sentit Barcelona i les entrades del restaurant el Pinós. Aquest darrer és especialment un punt negre on hi ha hagut més d'un accident mortal, mentre que la incorporació de l'Abella a la C-17 en sentit Barcelona es fa en un revolt amb els vehicles pràcticament aturats. El conseller de Territori, Josep Rull, ho ha anunciat aquest divendres a la tarda als alcaldes d'Osona en una reunió del consell d'alcaldes.

L'accés de la C-17 al Pinós és un dels punts més perillosos de la carretera. Sortint el revolt, en direcció Barcelona, el tram està mal peraltat i empeny els vehicles cap a aquest accés que, a més, no està ni asfaltat. El desnivell, a més, és molt pronunciat. Els veïns de la urbanització El Montanyà l'utilitzen per pujar a la urbanització després de travessar l'autovia pel pas subterrani. Conjuntament amb el de l'Abella és un dels accessos que el departament de Territori vol adequar en els dos propers anys.
0

La Diputació elaborarà un pla per millorar Sant Miquel del Fai

A finals del mes de gener d'aquest any, una delegació de la Diputació i del Consell Comarcal del Vallès Oriental van visitar Sant Miquel del Fai per comprovar sobre el terreny els punts en què s'haurà d'intervenir. Hi havia personal del departament de Patrimoni de la Diputació; el president del Consell Comarcal i alcalde de Vallromanes, David Ricart; la vicepresidenta quarta de la Diputació i alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, i els alcaldes dels dos municipis en el terme dels quals es situa l'espai, Anna Guixà, de Sant Quirze Safaja, i Joan Galiano, de Bigues i Riells.

Segons sembla, la Diputació preveu que caldrà fer obres de millora en la xarxa elèctrica i altres actuacions per eliminar barreres arquitectòniques, millorar l'accessibilitat i augmentar la seguretat. La Diputació també treballa en la redacció d'un pla de gestió quan l'espai passi de manera efectiva a la seva propietat. La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, no ha concretat aquesta setmana un calendari per fer efectiva la compra, però ha reiterat el compromís per fer-la. “Les converses estan molt avançades. Estem acabant els serrells de l'acord i hi estem molt interessats perquè suposarà posar en valor el paisatge i el patrimoni”.

0

Els Agents Rurals detecten danys per la processionària del pi a boscos joves dels cingles

Els Agents Rurals han detectat una major afectació de la plaga de la processionària del pi en els municipis de l'àrea del Moianès (Castellterçol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja) i en boscos joves de l'àrea dels cingles de Bertí –a les zones afectades per l'incendi de 1994– respecte anys anteriors.

Les temperatures suaus de l'hivern han facilitat una major supervivència de les larves de les erugues i, per tant, una major afectació sobre els pins perquè es mengen les seves fulles. Amb tot, segons els Agents Rurals, l'augment no representa un perill greu per als arbres, que, tot i quedar parcialment exfoliats –sobretot a les parts superiors, més tendres–, podran sobreviure sense problemes.

Normalment, no mata els arbres però sí que els afebleix”, explica Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental. “N'hi ha més que altres anys però no estem en una situació preocupant”, indica Enric Serra, membre dels Agents Rurals que s'encarrega de fer el seguiment anual d'aquesta plaga als boscos del Vallès Oriental. La comarca no és de les zones més afectades de Catalunya. De fet, la processionària està tenint una afectació més gran en boscos del Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Solsonès.
1

Quan la natura dissenya paisatges de faula

L'Espai Terra, un dels programes històrics de Televisió de Catalunya, ha emès avui un preciós reportatge de Sant Miquel del Fai, la joia dels Cingles de Bertí.

Al seu lloc web, introdueixen el reportatge tot dient que "a Sant Miquel del Fai, només d'entrar-hi, la balma de la muntanya ens rep per mostrar-nos alguns dels tresors arquitectònics que acull. Però, a més d'aquest patrimoni, l'Espai Natural Sant Miquel del Fai compta amb una riquesa paisatgística i una orografia encisadores, com salts d'aigua magnífics o gorges de conte de fades. En la construcció d'aquestes formes capritxoses hi té molt a veure el travertí, un tipus de roca calcària que es forma amb el pas del temps i de l'aigua. Ubicat sobre la vall del Tenes, entre el Moianès i el Vallès Oriental, Sant Miquel del Fai és un indret irrepetible encaixat en la paret de roca. Amb l'Eduard Querol i acompanyats d'un dron- hem fet una ruta completa pel paratge natural. Fins i tot, hem baixat a la cova de les Tosques: protegits amb el casc pertinent hem travessat els estrets passadissos del racó més romàntic i misteriós de Sant Miquel del Fai".

El reportatge és aquest:

0

El cultiu de la vinya

Els recursos econòmics tradicionals dels Cingles de Bertí han estat sempre relacionats amb la terra. A banda d'una molt reduïda producció animal -poc boví, oví, porcí i aviram; i animals de tir per salvar els graus i per transitar pels camins-, han destacat els relacionats amb el bosc -per exemple, el carboneig-, que el progrés s'ha encarregat d'anar fent desaparèixer, i els derivats del cultiu de la terra -els cereals i la vinya-. En el segle XIX, el conreu de la vinya va suposar una època de puixança pels masos i els pobles de la contrada, en alguns casos, com a Montmany, fins i tot, de recuperació i recolonització dels mateixos, però l'aparició de la fil·loxera, entre 1883 i 1895, va arruïnar bona part d'aquesta economia i va marcar l'inici d'un declivi que, en moltes parts de l'altiplà de Bertí, ha portat la zona fins, pràcticament, la despoblació.

Una mostra de la duresa i la penúria de la vida en els Cingles es pot veure en que se sap que quan algun mas solia pagar les parts de l'any ho feia "amb dues coixineres de roba de blat i ordi i res més".


0

Una excursió pel pla de l'Ametlla

Osona Camina és un moviment excursionista que, en un principi aplegà 12 municipis que va néixer el 2013 amb l'objectiu de fomentar l'excursionisme per a totes les edats, descobrir nous indrets de la comarca osonenca, fer estimar i respectar la natura i fer salut tot caminant amb amics i amigues sense ànim competitiu. Amb el temps han anat creixent i enguany s'estrenen al Vallès Oriental amb un itinerari per l'Ametlla del Vallès que, si bé no toca els Cingles de Bertí, sí que permet gaudir-ne la seva magnificència des de la perspectiva que en dóna la distància.

Aquest itinerari, ideat per en Joan Lluís Pérez Francesch i un servidor per a Osona Camina, sense desnivells ni dificultats tècniques dignes d'esment, recorre el que podríem anomenar el Pla de l'Ametlla, on podrem contrastar la pressió urbanística que hi ha hagut en els anys de bonança econòmica amb les antigues i tradicionals masies que han estat el motor rural de la zona, un contrast entre l'ahir cada cop més llunyà i l'avui. A més a més, el fet d'estar en un pla ens permetrà gaudir de les cadenes muntanyoses que tanquen el Vallès Oriental pel nord.


Powered by Wikiloc


0

La llegenda de les vespes

L'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras és una senzilla ermita romànica del segle XII i ampliada al segle XVII que es troba al sector nord-oriental del terme municipal de Bigues i Riells, pràcticament en el termenal amb l'Ametlla del Vallès, dominant la Vall Roja.

La història més curiosa que amaga aquesta ermita adquireix els aires de llegenda i situen l'acció durant la Guerra Civil Espanyola, quan es van voler robar les campanes de l'ermita per fondre-les i convertir-les en munició. En aquell precís moment, un eixam de vespes va aparèixer i va impedir que les agafessin i se les enduguessin. Aquesta feta va transcendir i des de llavors també se la coneix com Sant Bartomeu de les Vespes.

Vallès Oriental Televisió va fer una sèrie titulada "El Vallès Secret", i un dels capítols va dedicar-se, precisament, a aquesta llegenda.
 


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com