Restauració dels forns de calç de l'Oller

El Ciment
El Ciment
Foto carregada per Jesús Cano Sánchez
Al mes d'agost de 2019 han començat els treballs previs de restauració dels forns de calç de l'Oller, també coneguts popularment com el Ciment, el principal element del patrimoni industrial del municipi de Sant Martí de Centelles i Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

Els forns de calç de l'Oller són un conjunt d’edificacions que formen un complex de tres grans forns, que destaquen per la seva monumentalitat, i s'hi afegeix un quart de més petit, ala part superior, possiblement utilitzat per a la construcció, com a auxiliar o com a alternativa per la reparació dels altres dels altres tres.

En aquesta primera fase, els objectius són la solució de les patologies arquitectòniques més greus de l'edifici, ja que fa uns 90 anys que es troba abandonat, instal·lar senyalització interpretativa dels valors del conjunt monumental i millorar els entorns. El projecte és una actuació conjunta de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles.

A banda de la seva importància com a patrimoni industrial, també forma part de la Memòria Històrica, ja que el pare i dos fills de la família Senties, propietària de la finca del veí mas Oller, foren executats aquí durant la Guerra Civil espanyola.
0

Puiggraciós s'assegura la continuïtat amb laics que hi viuran

És època de canvis a Puiggraciós, època que deixarà enrere una etapa de 46 anys i escaig per encetar-ne una altra de nova, que combinarà continuïtat amb novetats.

A finals d'aquest octubre marxaran les dues germanes que hi viuen ara -la germana Rosa Julibert, després de 46 anys ininterromputs al Santuari, tots des que la comunitat benedictina s'hi va instal·lar, i la germana Maria Teresa Batallé, que aquestes setmanes l'acompanya i que va formar part de la comunitat durant 40 anys-. Ambdues germanes, actualment amb 86 i 78 anys, passen pàgina a una etapa on han estat un nexe d'unió dels pobles dels encontorns i de la gent que passa i s'estima el lloc. La germana Maria Teresa Solà, que hi ha estat aquests dos darrers anys, ja ha tornat al monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les, de qui depèn el Santuari de Puiggraciós

 Aquesta comunitat benedictina compta actualment amb només 25 monges, “algunes de molt grans”, diu la germana Rosa. La manca de vocacions és evident, fa 46 anys recorda que n'eren una seixantena “i molt més joves”.

Un cop fet el relleu, al Santuari hi residiran tres persones, la germana Roser Caminal, que actualment compta 60 anys- i dues persones laiques que ja fa temps que tenen relació amb el monestir de Sant Pere de les Puel·les. La germana Rosa destaca que la voluntat de la comunitat de monges és mantenir la presència monàstica a Puiggraciós i “que el santuari no quedi tancat”, fet que a molts no ens agradaria gens que passés.

Personalment, per qui escriu aquí, una munió de moments i records divertits i entranyables. He aprofitat l'avinentesa de format part de la intendència de la XXXVIII Marxa Passeig, que organitza la UEC de la Vall del Tenes, que m'havia assignat lloc a l'avituallament de la Taula de Pedra per deixar el cotxe al Santuari i, un cop finalitzada la tasca en aquest punt, fer una visita a les germanes, a tenir una conversa com les que solíem tenir temps enllà, a recordar coses... però, per una vegada, els silencis van ser més forts que les paraules, silencis que ningú desitja que s'apoderin del Santuari.

Escrit basat en la notícia publicada a El 9 Nou.
0

La capella del Sant Crist del Clascar

La capella del Sant Crist és la capella de la masia del Clascar, i està situada dins de l'anomenat bosc del Clascar, que no és més que un bonic i acollidor alzinar  que es troba situat just al darrera de l'edificació del Clascar, a no més d'un centenar de metres del mas.

La capella ha seguit la mateixa sort que el mas, ja que es troba en un estat de conservació molt i molt lamentable.

No he trobat cap constància de la data de construcció d'aquesta capella. El rang de dates oscil·la entre el 1915 i el 1925, però a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya hi ha una imatge de Rossend Flaquer i Barrera datada a l'any 1917 que captura aquesta capella en tot el seu esplendor.


0

San Bartomolé, siempre en primer término

En el Boletín de Información número 18 i 19 del Vespa Club Sabadell, publicat en els mesos de juny i juliol de 1961, hi ha la descripció de la imatge que actualment presideix l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, a cavall dels municipis de Bigues i Riells i l'Ametlla del Vallès.

Textualment, l'escrit diu així:

Los ciudadanos de esta querida ciudad de Sabadell tuvieron oportunidad de admirar durante las pasadas festividades religiosas de Semana Santa y Pascua de Resurrección, y expuesta en un céntrico establecimiento, una imagen de San Bartolomé Apóstol, tallada en madera y de tamaño natural.

Magnífica obra de arte, debida a la inspiración del artista sabadellense y Socio de Honor del Vespa Club Sabadell Sr. D. Adolfo Salanguera y a la desinteresada colaboración de nuestro asociado Sr. D. Cristóbal Mafé. Esta Imagen, que ofrecen a los vespistas de toda nuestra Patria por mediación del Vespa Club de nuestra ciudad, para que en su día, previos los trámites eclesiásticos de rigor, podamos bendecirla y entronizarla. No es precismente una fiel reproducción de la Imagen que veneramos los vespistas españoles, en la Ermita de la Ametlla del Vallés, ya que el artista plasma sobre el elemento lo que la imaginación y la inspiración le dicta, pero sí es una imagen de San Bartolomé Apóstol, despellejado vivo, y teniendo a sus pies encadenado al demonio en forma de dañino animal silvestre. Vespa Club Sabadell agradece al artista y al amigo sr. Cristóbal Mafé el inapreciable obsequio y le promete que a partir de este momento nuestro más preciado ideal será la consecución de la bendición y la entronización de la Imagen.

La Vespa fou un escúter fabricat per primer cop l'any 1946 per Piaggio & Co, S.p.A., empresa dels germans Armando i Enrico Piaggio, que al llarg de la seva història va arribar a convertir-se en un mite per a moltes persones.
0

I el foc va esquinçar els Cingles de Bertí

Reportatge de TV3 sobre l'incendi de 1994
Avui fa 25 anys va iniciar-se el que podria considerar-se l'incendi més devastador que es coneix en els Cingles de Bertí. A banda de l'efemèride en números rodons que es dóna avui, les condicions climatològiques que hem patit aquestes darreres setmanes han recordat i molt les d'aquell fatídic 1994, sobretot als que els va tocar viure aquella experiència. Per si no hi havia prou calma tensa en l'ambient, el devastador incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, ha ajudat a estar molt més alerta si cap i molt més pendents del territori. Aquest mes de juny hem patit una onada de calor que ens ha portat a temperatures rècord de més de 40 graus al dia -el dia de Sant Pere, a les 11 de la nit, els termòmetres marcaven encara 32 graus- i en la primera meitat de l'any no han plogut ni 100 litres per metre quadrat.

Per sort, i toquem ferro, de moment ens n'estem sortint prou bé enguany, tot i que pel territori ja hem patit uns quants petits incendis que, sortosament, han estat ràpidament extingits.


Fragment d'una pàgina d'El 9 Nou del dia 8 de juliol de 1994
En aquell fatídic dia d'estiu va haver-hi fins a 33 focs actius a Catalunya, motiu que, òbviament, va dificultar-ne el control de tots ells. En el cas que ens pertoca, a les sis de la tarda aproximadament, a la zona de Riells del Fai va iniciar-se l'incendi que ens ocupa. En un principi, va quedar ràpidament apagat. Els bombers es van desplaçar a altres incendis per a apagar-los, però el vent va fer revifar el de Riells i aquí va començar la tragèdia. El foc va enfilar-se ràpidament cap als Cingles de Bertí en direcció a la Garriga i el Figaró per una banda, i per l'altra per la zona de Sant Feliu de Codines i Riells del Fai, en un front que va arribar als sis quilòmetres, amb els mitjans completament desbordats. Durant tres dies, va cremar descontroladament, fins que el dia 7 de juliol el vent va canviar i va fer girar cua al foc, tornant cap a la zona ja cremada, ajudant enormement en les tasques d'extinció, que va aconseguir-se poc després.

3000 hectàrees de terreny havien estat calcinades, deixant un espectacle dantesc rere seu, com és habitual en aquests casos, un paisatge en blanc i negre difícil de descriure. Però a banda de tot això,  la pèrdua de nutrients, aliments, l'erosió patida i l'augment del pH, dificultant la vida de les espècies supervivents, i la degradació dels porus del sòl, amb la conseqüent pèrdua de drenatge, com es va poder comprovar tres mesos després, van ser els efectes més rellevants.

25 anys després, el paisatge s'ha recuperat força, però els efectes de l'incendi són encara visibles. No obstant, alguns dels mals que hi havien llavors tornen a repetir-se, com la deixadesa en la gestió dels boscos, en alguns sectors força densos i bruts, amb molta biomassa potencial: el bosc segueix sense ser un atractiu per a treure'n un profit, això ajuda a que estigui degradat i que, en casos, com aquests, puguin ser un perill evident.

Alguns ajuntaments de la zona recorden la paüra d'aquells dies:

I en els mitjans de comunicació he trobat el següent:


0

Redescobrint Sant Miquel del Fai

"Panacea del turisme familiar durant dècades, la Diputació de Barcelona el va comprar el 2017. Tancat i en procés de naturalització, serà públic i gratuït quan reobri a la primavera del 2020". Així comença un complert i interessantíssim article publicat a l'edició del periòdic El País del dia 6 de juny de 2019 en què s'explica d'una manera molt amena les vicissituds per les que ha passat i passa l'indret i la seva influència en els catalans de la segona meitat del segle XX i dels principis del segle XXI.

Personatges contemporanis importants en el lloc hi tenen la seva quota de protagonisme, com l'inefable Josep Pla, o mossèn Antoni Pladevall, però també hi podem trobar el que podríem anomenar batalletes, i, evidentment, tot allò relacionat amb l'entorn natural del lloc, ja que és inevitable separar-ne el patrimoni cultural del patrimoni natural: Curiosament, és un lloc que és important per a l'excursionisme però que ha estat poc estudiat en els altres àmbits. Segurament, el cartulari recentment descobert i comprat per la Diputació hi ajudarà.

Segons l'article, Sant Miquel del Fai s'obrirà al públic a la primavera de l'any 2020 i tindrà l'accés gratuït, però abans encara s'han de realitzar una bona colla de treballs. Esperem que, finalment, i després de diverses demores, aquesta data sigui la definitiva per poder tornar tots a gaudir d'aquest emblemàtic espai.

Podeu llegir l'article complert aquí.

0

Les Balmes del Traver

La Balma del Traver, a vegades també referenciada en plural (Balmes del Traver), és una balma del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès, si bé orientada Vallès Oriental dins de l'àmbit del poble de Riells del Fai. Es troba situada a la part alta de la cinglera, a 735 metres d'altitud, al sud-est i dessota de la masia del Traver, de la que pren el nom, i del Camí del Traver, i uns 25 metres per damunt del Cau de la Guilla.

Es tracta d'una gran balma, d'uns 100 metres de longitud i una fondària màxima d'uns 10 metres en algun punt molt localitzat. Existeixen uns grans enderrocs molt espectaculars en algunes zones, tot i que sembla que són relativament recents. Tot plegat és un entorn força espectacular pel fet d'estar en la mateixa cinglera, amb una timba considerable degut a la gran alçada a la que es troben respecte la vall. Sembla que havia tingut usos ramaders, per guardar ramats

El seu interès espeleològic és nul, tot i que Norbert Font i Sagué (1874-1910) l'esmenta en el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897), on explica que "és inaccessible sense escales".
0

Demanen el comís de cavalls a la finca de l’Ullar de Montmany

El 9 Nou informa que les entitats animalistes FAADA i ADE recorden que el propietari de la masia va ser inhabilitat l’any 2015 durant un període de cinc anys per tenir animals però que no ha fet cas de la prohibició i que, per aquest motiu, en demanen el comís.

La Fundación para el Asesoramiento y Acción en Defensa de los Animales (FAADA) i l'Asociación Defensa Équidos (ADE) denuncien “la manca de compromís i interès” del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per “aplicar la llei” i tirar endavant el comís dels cavalls que hi ha a la finca de l’Ullar, a Figaró.

Segons denuncien, el propietari de la finca està inhabilitat des de l’any 2015 i durant un període de cinc anys per tenir animals al seu càrrec. Tot i això, torna a tenir diversos cavalls a la finca que, a més, expliquen des de les entitats en defensa dels animals, estan en males condicions i estan causant problemes a finques veïnes.


0

La processionària del pi

La processionària del pi o arna del pi, de nom científic Thaumetopoea pityocampa, és un insecte lepidòpter de la família Thaumatopoeidae. És molt habitual de la conca mediterrània, tot i que també el podem trobar en algunes zones centre-europees, i és una terrorífica plaga per a algunes espècies d'arbres, sobretot pins, dels quals pren el nom. Un dels factors que en limita més la seva distribució és la temperatura, ja que no sobreviu en zones on l'hivern és rigorós (aproximadament temperatures inferiors a uns -15ºC). Els Cingles de Bertí, òbviament, no són aliens a aquestes plagues.

Pot arribar a esdevenir una plaga molt comuna i estesa arreu del món, de caràcter cíclic i difícil d'eradicar. Les larves mengen les fulles i defoliant l'arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d'arbres molt joves. Té un ampli nombre de parasitoides, patògens i depredadors en tots els seus estats del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.


0

Dos nous llibres sobre Sant Quirze Safaja

Cartell promocional de Safagem
L'ajuntament de Sant Quirze Safaja ha editat dues noves i molt interessants publicacions sobre el seu bonic poble, la seva història, records i tradicions.

De fet, una d'elles no és nova del tot, l'altra sí. La novetat és "Safagem, un viatge en el temps", que consisteix en un recull de fotografies antigues de Sant Quirze Safaja cedides desinteressadament per totes aquelles persones que hi han volgut participar i deixar constància del que era Sant Quirze Safaja en unes èpoques on fer fotografies era tot un esdeveniment social i que avui en dia ens fan deixar amb la boca oberta.

L'altra publicació és, de fet, una segona edició. A l'any 2009 es va publicar "Sant Quirze Safaja, un poble de frontera", una obra de l'historiador, mossèn de Sant Quirze i amic Antoni Pladevall que repassa l'evolució de Sant Quirze Safaja de temps fins als nostres dies. Ara, al llarg del 2018, aquesta obra s'ha revisat i actualitzat i s'ha posat a disposició de la gent.
1

Senyalitzen la prohibició d'accés a corriols de Riells propers al punt de cria de l'àliga cuabarrada

Foto: Boscos94.
Els Agents Rurals han col·locat quatre indicadors que recorden la prohibició de passar pels corriols que travessen la zona de nidificació de cria de l'àliga cuabarrada o perdiguera als cingles de Bertí. És en un sector al voltant del Turó de les Onze Hores, situat entre els termes de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja. La prohibició, que té per objectiu ajudar a assegurar la cria d'aquesta espècie protegida i amenaçada, és efectiva a partir de finals d'aquest mes de gener, quan comença el període de reproducció. A tot Catalunya, hi ha nidificant només 79 parelles de cuabarrada. "Les tenim molt controlades i en fem un seguiment", comenta Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.

"El sector de cria s'ha de preservar màxim", assegura Mayà, que recorda que la zona de nidificació és dins d'un espai d'interès natural (EIN) protegit per 1a Generalitat i que hi ha una sentència judicial que ja deia "que s'havia de prohibir l'accés als camins que passen pel sector on cria". Per la zona, hi passa un sender GR que és força freqüentat per excursionistes perquè és una de les vies d'accés més senzilles als cingles. La prohibició afecta un àmbit ample perquè aquesta espècie no cria sempre al mateix niu. "Quan s'acosta la temporada de cria la femella comença a fer aportacions de materials per mantenir tres o quatre nius diferents i, després, acaba triant-ne un", comenta Mayà, que recorda que la perdiguera és "una espècie molt emblemàtica".
En la temporada passada, va fallar la posta. "No sabem exactament per què", comenta Mayà, que apunta que "la femella era nova", però també admet que hi van poder tenir influència pertorbacions que es van detectar: presència de parapentistes ha un punt d'enlairament tradicional a Sant Feliu, fora de l'àmbit de l'EIN— i de vols d'helicòpter. En tots dos casos, els Agents Rurals van fer gestions per reconduir aquesta situació res que és prohibit pas per la zona. Enguany, estaran atents que no es tor a produir fets. També vetllaran perquè es mantinguin els cartells que recorden la prohibició de pas perquè els caminaires la respectin.

Font: El 9 Nou.
0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com