Camins de l'Eix

"Camins de l'Eix" és un col·leccionable àudio-visual i escrit coproduït pels periòdics El 9 Nou i Segre i per les televisions locals El 9 TV i Lleida TV realitzats al llarg de l'any 2020 sobre diferents zones de Catalunya. La part àudio-visual es tracta d'un reportatge de cadascuna d'aquestes zones o regions d'uns quinze minuts de durada i la part escrita són uns col·leccionables. 

Com diu al seu propi apartat dins la web de Lleida TV, té com a objectiu donar a conèixer el capital natural, rural i agroalimentari de la terra endins. Resseguint l'Eix, i a partir de camins varis, es fa un viatge per descobrir el patrimoni divers de les comarques de l'interior. Vol potenciar la riquesa del patrimoni, divulgar el capital natural, rural i agroalimentari de la nostra terra i lluitar contra el despoblament en aquests territoris.

0

El GR®5 de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda

Mirador del Grau de les Avellanedes
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El GR®5 és un Sender de Gran Recorregut que rep el nom de Sender dels Miradors. Com es descriu al lloc web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, és un camí que neix a Sitges i que s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el sender baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població costanera i a on finalitza el seu recorregut.

L'etapa número 8 d'aquest sender és la que creua els Cingles de Bertí de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda, de garbí a gregal, i és la que pertoca descriure aquí.

Powered by Wikiloc

0

El Pla de la Garga

El Pla de la Garga
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

En el sector més septentrional dels Cingles de Bertí trobem l'anomenat Pla de la Garga. Es tracta d'un replà d'erosió que forma part dels municipis de Sant Martí de Centelles i de Centelles i que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud. És constituït pels mateixos materials eocens que els Cingles, amb majoria de materials silícics, com són els granits i les pissarres. Aquests materials van patir el plegament hercinià, que, durant el mesozoic, es va aplanar.

 

Per tramuntana i ponent es troba limitat per la carretera C-1413b, que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines, i, geogràficament, pel que podríem anomenar genèricament la serra o costa de Sant Martí, on situaria el Castell de Centelles, i, en la seva continuïtat, trobaríem el Puigsagordi, punt culminant d'aquest sistema amb 972 metres d'altitud. A llevant es troba tallat abruptament per la vall del Congost, amb la qual es comunica mitjançant nombrosos graus.

 

0

Noves imatges de llúdrigues a la conca del Besòs confirmen que s'hi han establert

S'han captat noves imatges d'una família de llúdrigues a la conca del Besòs, que permeten confirmar que hi ha un grup familiar vinculat al territori. El 2014 es van obtenir les primeres imatges de llúdrigues a la conca del Besòs a Riells del Fai.

En aquestes imatges, obtingudes a partir de la tècnica no invasiva del fototrampeig, s'observen dues cries, d'aproximadament 10 mesos, que al llarg d'aquest període han igualat, i fins i tot superat, la mida de la mare.

Els especialistes consideren els dos fets molt rellevants per a la consolidació i el futur de la població d'aquesta espècie a la conca del Besòs, després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX.

1

Tancament de l'espai fluvial del Tenes a Riells del Fai per la COVID-19

Durant el mes d'agost, l’Ajuntament de Bigues i Riells ha decidit tancar els accessos a l’espai fluvial del Tenes des de la zona d’aparcament del restaurant de La Pineda, des de la masia de la Madella, des del camí antic de Sant Miquel del Fai i des de la carretera BP-1432, des de la Pedrera i fins a la Parada.

Es tracta d’una mesura més de prevenció en la línia de la suspensió de la Festa Major de Riells del Fai, provocada per la confirmació d’un positiu i els casos sospitosos al poble Riells del Fai. Darrerament s’ha detectat una gran afluència de visitants a l’espai fluvial del riu i, en concret, als gorgs de la part alta, on s’han produït moments de massificació que dificulten el control de les distàncies de seguretat i de l’ús de les mascaretes. Malgrat que el bany està prohibit en aquesta zona, el Consistori té constància de nombroses infraccions.

 

0

Barnils

Barnils
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

L'arxiu parroquial de Bertí és molt migrat i tardà; això fa que se'n desconeguin força coses de la seva història i de la dels masos que en formaven la feligresia.

Barnils (o Bernils) és un dels masos històrics de Bertí que, com molts d'altres, ha estat deshabitat i actualment presenta un estat de ruïna total o pràcticament total. Se'n sap de la seva existència allà per l'any 1279, quan en una disputa de la parròquia amb els seus feligresos per un tribut dit "dels menjars o dels correus", un dels testimonis signants per part dels parroquians era Bernat de Bernils.

Es troba situat en el terme de Sant Quirze Safaja, a 882 metres sobre el nivell del mar en plena vessant meridional del Puigfred, en l'anomenat Serrat de Querós, i al nord de l'església de Sant Pere de Bertí i constava d'un parell d'edificacions adaptades a l'orientació del petit replà en el qual es troben. Prop seu, a llevant, neix el Torrent de Puigfred, que en el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ve referenciat com a Sot de la Gavarra en aquest punt. A ponent hi neix el Sot de Barnils, també anomenat Sot dels Abeuradors, que s'uneix al Torrent de Puigfred al final del Serrat de Querós.

0

Volta al Bertí en BTT

Ciclistes al Clascar
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El que aquí es proposa és una ruta que tècnicament segur que no és difícil per als amants de la bicicleta de muntanya, ja que transcorre íntegrament per pistes forestals, i que enllaça bona part dels punts més emblemàtics dels Cingles de Bertí, amb sortida i arribada al Santuari de Puiggraciós, indret fàcilment accessible amb vehicle privat, tot i que si es vol una mica més de desnivell i duresa es pot començar amb l'ascensió a Puiggraciós des de punts més allunyats com la Garriga, el Figaró, l'Ametlla del Vallès o Bigues. Des del Santuari l'itinerari és de 30 quilòmetres amb un desnivell de +/- 911 metres, amb l'altitud mínima d'uns 470 metres a Sant Miquel del Fai i la màxima de quasi 880 a l'alçada del Puig Fred.

0

Can Volant

Can Volant
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, orientada a la Vall del Congost, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle

Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.

0

Mecanoscrit del segon origen

Gorg de can Noguera
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Mecanoscrit del segon origen és una novel·la de ciència-ficció de l'escriptor català Manuel de Pedrolo de l'any 1974 i que a la seva època va tenir una excel·lent acollida, especialment entre els més joves, que el van convertir en el que avui en diríem un best-seller.

El fil argumental és la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament. En Dídac és negre i és atacat per uns nois a causa del color de la seva pell fins que cau a l'aigua. L'Alba, que presencia el succés, s'hi llança per salvar-lo. En aquest precís moments, uns plats voladors apareixen i ho ho destrueixen tot, sent ells dos els únics supervivents pel fet d'estar submergits a l'aigua. En un món arrasat, els dos joves han de sobreviure i madurar ràpidament, intentant preservar tot el coneixement que es pot llegint i guardant llibres. En la mesura que maduren i creixen, la relació entre ells dos també va evolucionant.

0

Riells del Fai

Riells del Fai
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Riells del Fai és un poble que es troba en una pintoresca vall al peu dels Cingles de Bertí, just a l'entrada de l'anomenada Vall de Sant Miquel, a la capçalera de la qual es troba el conjunt de Sant Miquel del Fai, amb els saltants del Tenes i el Rossinyol i l'antic conjunt monàstic. Forma part del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, al sector nord-occidental de la comarca. Històricament ha format part del bisbat de Barcelona, però des de 1957 pertany al bisbat de Vic.

S'hi accedeix per la carretera BV-1483, que comença just al costat del pont de can Camp i de la Parada, a la carretera BP-1432, a uns dos quilòmetres al nord-oest de Bigues, cap municipal, i a quatre quilòmetres a l'est de Sant Feliu de Codines.

0

L'església de Santa Eugènia de Congost

Església de Santa Eugènia de Congost
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Tot i la seva situació, a la dreta del riu Congost, el conjunt de Santa Eugènia de Congost pertany al terme municipal de Tagamanent, i es troba al nord del veïnat de Santa Eugènia, un dels dos nuclis habitats del municipi. Just al seu costat hi ha el mas Santa Eugènia, amb el que guarda estreta relació.

Hi ha coneixement d'aquest des de ben antic, concretament de l'any 1038, en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. Posteriorment, el 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: "ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia" i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase inicial en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al segle XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església.

0