Senyalitzen la prohibició d'accés a corriols de Riells propers al punt de cria de l'àliga cuabarrada

Foto: Boscos94.
Els Agents Rurals han col·locat quatre indicadors que recorden la prohibició de passar pels corriols que travessen la zona de nidificació de cria de l'àliga cuabarrada o perdiguera als cingles de Bertí. És en un sector al voltant del Turó de les Onze Hores, situat entre els termes de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja. La prohibició, que té per objectiu ajudar a assegurar la cria d'aquesta espècie protegida i amenaçada, és efectiva a partir de finals d'aquest mes de gener, quan comença el període de reproducció. A tot Catalunya, hi ha nidificant només 79 parelles de cuabarrada. "Les tenim molt controlades i en fem un seguiment", comenta Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.

"El sector de cria s'ha de preservar màxim", assegura Mayà, que recorda que la zona de nidificació és dins d'un espai d'interès natural (EIN) protegit per 1a Generalitat i que hi ha una sentència judicial que ja deia "que s'havia de prohibir l'accés als camins que passen pel sector on cria". Per la zona, hi passa un sender GR que és força freqüentat per excursionistes perquè és una de les vies d'accés més senzilles als cingles. La prohibició afecta un àmbit ample perquè aquesta espècie no cria sempre al mateix niu. "Quan s'acosta la temporada de cria la femella comença a fer aportacions de materials per mantenir tres o quatre nius diferents i, després, acaba triant-ne un", comenta Mayà, que recorda que la perdiguera és "una espècie molt emblemàtica".
En la temporada passada, va fallar la posta. "No sabem exactament per què", comenta Mayà, que apunta que "la femella era nova", però també admet que hi van poder tenir influència pertorbacions que es van detectar: presència de parapentistes ha un punt d'enlairament tradicional a Sant Feliu, fora de l'àmbit de l'EIN— i de vols d'helicòpter. En tots dos casos, els Agents Rurals van fer gestions per reconduir aquesta situació res que és prohibit pas per la zona. Enguany, estaran atents que no es tor a produir fets. També vetllaran perquè es mantinguin els cartells que recorden la prohibició de pas perquè els caminaires la respectin.

Font: El 9 Nou.
0
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , , ,

Passejada a l'Elefant

L'Elefant
L'Elefant
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Els Cingles de Bertí (i del Perer, en aquest cas, si parlem en propietat) es destaquen pels dos estrats geològics que presenten, que en la zona que ens ocupa, la que està centrada en el nucli de Riells del Fai, presenta algunes formacions d'allò més curioses.

En aquesta entrada es presenta una més que senzilla excursió, que es podria qualificar, sense cap mena de dubte, de passejada -per la distància-, a una d'aquestes formacions curioses, coneguda com el Roc d'en Meler o, fent servir la imaginació -que no en cal molta-, l'Elefant. Probablement, d'aquestes formacions és la que té un accés més senzill i, menys en un petit moment, la fa apta per a pràcticament tothom... Ara, per arribar al capdamunt del cap, els que tingueu vertigen probablement us n'haureu d'abstenir.


L'Elefant, de conglomerats rojos corresponents a l'estrat inferior de la cinglera, han patit un important procés d'erosió en què els diferents agents han acabat modelant aquest esperó amb aquesta forma tant fàcilment identificable.

L'inici i final de la ruta es troben a la urbanització del Racó del Bosc, a cavall dels municipis de Bigues i Riells per una banda i de Sant Feliu de Codines per l'altra. Es podria situar l'inici i final al local social de la urbanització, que disposa de camp de futbol, cistelles de bàsquet i un parc on la canalla s'ho passarà d'allò més bé, però fins l'extrem de la urbanització (carrer del Torrent Fondo) hauríem de fer asfalt.



Powered by Wikiloc

Així, doncs, des del final de l'asfalt al carrer del Torrent Fondo, iniciem la ruta en direcció nord. Ben aviat, trobem la primera bifurcació, i prendrem el camí a mà dreta (km 0.1), que baixa suaument i que ben aviat tomba a llevant al creuar el torrent de la Bassella. El camí, ample, va planejant i quan comença a baixar ignorem un camí a l'esquerra (km 0.4) i seguim a llevant. Quan tombem a gregal (km 0.6) tenim la primera gran vista de la jornada, la Cara de l'Indi (a veure si la sabeu trobar). Després de creuar un torrent comença un suau ascens fins a una cruïlla (km 1), on el més impressionant és la vista del poble de Riells del Fai, les Costes d'en Batlles, Vallderrós i el Turó de les Onze Hores. Deixem el camí i tombem a l'esquerra, a ponent, en suau ascens. El camí gira l'esquena als Cingles del Perer i a la dreta (km 1.5) s'enfila un corriol poc fressat (compte, és fàcil passar-se de llarg), que el dia que vaig fer-ho estava força brut i seria convenient un xic de neteja per fer-lo més transitable. Aquest corriol puja fortament (poca estona) a garbí i tomba a mestral (km 1.6) per anar a buscar el corriol que puja a l'Elefant (km 1.7). Si seguim en la mateixa direcció arribarem al costat esquerre de l'Elefant (km 1.8).

A partir d'aquí es pot pujar al llom i al cap de l'Elefant. Aquest tram, d'anada i tornada, és opcional. Des del cap de l'Elefant la vista és excel·lent, però el pas per arribar-hi té algun tram aeri que pot dificultar el pas d'algun excursionistes, pel qual quedaria a criteri de cadascú atrevir-se a fer-ho. El camí va seguint la mateixa direcció fins que ens porta al propi conglomerat vermell de l'Elefant, que a manca d'un camí millor haurem de remuntar (potser caldrà ajudar-se de les mans en algun tram). Quan ens veiem capaços d'arribar al llom, girem a garbí, en un punt on tenim just a sobre el Cagarro del Diable (km 1.9), una altra pedra curiosa de la zona, fàcilment detectable en aquest punt. D'aquí al cap de l'Elefant (km 2.0) és fàcil anar descobrint el camí al llarg del seu llom vermellós. Per retornar desfem el camí fins la bifurcació del km 1.8.

En aquesta bifurcació seguim vers el sud per un corriol que es va eixamplant per moments, i que ben aviat dóna mitja volta per encarar-se de nou a la cinglera, en descens. Al costat d'una parcel·la habitada es converteix en una pista (km 2.6), on podem arribar-nos a la trompa de l'Elefant i tocar-la. D'aquí al final és molt senzill, no hem de deixar la pista. Abans, però, al costat d'una bonica bassa, tornarem a creuar el torrent de la Bassella (km 2.8) i arribarem al final de la urbanització (km 3.0), on hem començat l'aventura.
0
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , ,

Mor la iaia de la Fabada Litoral

Antònia Cruells, la carismàtica iaia Antònia de Sant Martí de Centelles, va traspassar el cap de setmana del pont de la Immaculada. la iaia Antònia, que vivia sola, va ser trobada a casa seva aquest diumenge després que la seva família notifiqués que feia moltes hores que no en sabia res.

El comunicador manlleuenc Llucià Ferrer la va fer coneguda. Era el 2 de desembre del 2004 quan les seves amigues la van voler felicitar pel seu aniversari. Llucià Ferrer la va trucar des del programa Fricandó Matiner de RAC105 i la senyora, pensant que era una de les seves amigues, va contestar sense pensar-ho amb un "Bon dia al dematí" que es va popularitzar. La connexió entre en Llucià i l'Antònia va ser total i la va fitxar per fer seccions setmanals al programa matinal i més tard per fer una secció al programa Control Central a l'antiga City TV.
0
Llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , ,

A subhasta un cartulari inèdit del segle XIV de Sant Miquel del Fai

Demà dimecres 12 de desembre a la sala de subhastes londinenca Christie's s'hi podrà aconseguir un cartulari del Monestir de Sant Miquel del Fai per un preu que, d'entrada, oscil·la entre les 30000 i les 50000 lliures esterlines.

Aquest cartulari del segle XIV és escrit en llatí i manuscrit en vellum. Personalment, qui porta aquest blog se n'ha assabentat mitjançant El 9 Nou que, a l'hora, s'havia fet ressò d'una piulada del professor d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida Albert Velasco, en la que indica la possible importància d'aquest document i que l'administració hauria de fer un esforç per adquirir-lo. A manca d'estudiar-lo, considera que és molt probable que sigui important en la història de Sant Miquel del Fai i en destaca que pot donar un valor afegit a tot el que envolta aquest antic monestir, ja que en la història del mateix que va escriure Antoni Pladevall ni tan sols l'esmenta, pel qual seria un document inèdit. Si es tracta d'"un cartulari seria un recull de documents històrics que el monestir tindria recollits per tenir-los a mà, quan, per exemple, hagués d'anar a un plet, mentre que un capbreu tindria una naturalesa diferent, i és on es recullen les rendes que cobren els monestirs".

5
Llegir més »
Publicat per a 5 comentaris:
De què va? , ,

La Diputació presenta el Pla d’usos i les actuacions per adequar Sant Miquel del Fai

Efectes de les pluges d'octubre i novembre
a Sant Miquel del Fai
L’espai natural de Sant Miquel del Fai disposa d’un Pla d’usos per la seva reobertura al públic, un document que destaca la voluntat de preservació i conservació dels valors del patrimoni natural i cultural d’aquest espai singular, de 70,5 hectàrees, adquirit per la Diputació de Barcelona el mes de juny de 2017. Aquest treball, juntament amb les actuacions que la corporació hi està duent a terme per fer de Sant Miquel del Fai un referent en la interrelació del patrimoni natural, històric i cultural dels Cingles de Bertí, va ser exposat aquest dilluns als alcaldes de la zona (Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja) i als delegats territorials de la Generalitat de Barcelona i la Catalunya Central.

En la reunió es va informar de les diferents actuacions realitzades per la Diputació de Barcelona, orientades a millorar la seguretat dels visitants i treballadors, en un entorn molt vulnerable als efectes climatològics i meteorològics i amb afectacions rellevants  a causa dels temporals d’aquest any. Així, totes les intervencions han de contribuir a millorar la integració del conjunt en el medi natural i, també, a preservar i revitalitzar el conjunt patrimonial, tant l’històric com també el geològic i natural.

Impacte ambiental i consolidació de talussos

Entre els projectes en curs hi ha actuacions per estabilitzar talussos i evitar la caiguda de pedres en les cingleres que envolten l’espai, especialment des de l’entrada al recinte pel Pas de la Foradada fins al salt del Tenes. La Diputació de Barcelona també treballa en la total renovació dels sistemes d’il·luminació exterior del recinte- amb substitució de lluminàries i cablejats exteriors per sistemes integrats en l’espai- i en la renovació dels 1.500 metres de baranes de tot el circuit, així com del conjunts d’instal·lacions i serveis dels diferents edificis.

Pel fet que el conjunt de Sant Miquel del Fai es troba dins el PEIN dels Cingles de Bertí, s’ha hagut de realitzar un estudi d’impacte ambiental de totes les actuacions, amb limitacions en determinades actuacions, que només es poden realitzar entre els mesos de setembre i febrer.

També s’ha realitzat un estudi geològic i arqueològic del conjunt de les coves, així com estudis de flora i fauna i de gestió forestals de les 70 hectàrees de la finca, i que comporten la neteja i gestió forestal del conjunt.

Un espai de lleure i de divulgació històrica i científica

Pel que fa a les línies estratègiques d’actuació, el Pla d’usos contempla l’ordenació dels espais que componen el conjunt; integrat pel patrimonial cultural i també el natural, que inclou àmbits com la geologia, l’aigua i la biodiversitat, definits com elements característics de Sant Miquel del Fai. L’objectiu és fomentar la seva qualitat educativa i divulgativa adreçada a tot tipus de públics, ja sigui escolar o familiar, com l’especialitzat i internacional.

El Pla actua en diferents àmbits dels espais. Per una part la zona forestal, amb una proposta de gestió activa de les masses forestals i la biodiversitat, tant per a la prevenció d’incendis com també per una finalitat científica i demostrativa. I, de l’altra, les àrees d’accés i serveis, com el condicionament de l’aparcament i l’espai de benvinguda o l’adequació dels accessos per a persones amb mobilitat reduïda. Pel que fa als espais patrimonials històrics i naturals, el Pla aposta per l’eliminació d’alguns dels elements constructius i per la seva naturalització, així com per l’adequació de les sales i espais per a la seva correcta legalització i ús.

El Pla també aposta per la promoció de la Casa del Priorat per a exposicions permanents vinculades a l’espai històric i natural, i una sala com espai polivalent per a l’organització d’activitats per part dels ajuntaments i les entitats dels municipis propers. En aquesta línia, el Pla proposa un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya pel funcionament com a Centre d’Interpretació de l’EIN Cingles de Bertí, així com convenis amb els ajuntaments i els consells comarcals per al funcionament de l’equipament.

0
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , , , , , , ,

El Puiggraciós des de Montmany

El Puiggraciós és una muntanya que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, el cim del qual està situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, el Figaró i Montmany i Bigues i Riells, tot ells a la comarca del Vallès Oriental. Per la seva ubicació, podríem dir que és un contrafort als Cingles de Bertí, que es troben a tocar, just al nord-oest del mateix. Forma part dels 100 cims de la FEEC.

És un cim que és molt fàcilment accessible des del Santuari de Puiggraciós, amb un quart d'hora escàs es corona si sortim d'aquest punt. Però com que aquesta ascensió des del Santuari té gust de poc, la proposta d'aquesta entrada és sortir de la fondalada de Montmany, col·locant així, un xic més de recorregut i de desnivell, i vertebrant l'excursió en els dos punts principals de la novel·la de Raimon Casellas Els Sots Feréstecs, ubicada en aquesta contrada. En qualsevol cas, no és una excursió molt llarga ni molt exigent físicament.

Powered by Wikiloc


0
Llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , ,

El cabal del Congost es multiplica per 200 en només sis hores

El Congost a la Garriga el dilluns 15 d'octubre de 2018
Font: Ajuntament de La Garriga
El cabal del riu Congost a La Garriga s'ha multiplicat per 200 en només sis hores per les pluges de la nit del diumenge 14 d'octubre al dilluns 15 pels efectes de la llevantada provocada per les restes de l'huracà Leslie. Cap a les 11 de la nit, baixava pel riu un metre cúbic d'aigua per segon. A les 5 de la matinada, el riu ha assolit el cabal màxim d'uns 200 metres cúbics per segon, segons les dades de l'estació d'aforament que l'Agència Catalana de l'Aigua té a la zona dels Pinetons. Aquesta xifra ha propiciat que es passés al nivell d'alerta.

El cabal mitjà de diumenge havia estat de només 0,1 metres cúbics per segon. L'alçada de la làmina d'aigua ha passat dels 7 centímetres a un metre, segons les mateixes fonts. Cap a les 10 del matí, el volum d'aigua ja s'havia reduït força i rondava els 25 metres cúbics per segon a la Garriga.


0
Llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , ,

L'àguila cuabarrada

Ploma d'àguila cuabarrada al sector de Vallderrós
Foto: GEBRACB
L'àguila cuabarrada o perdiuera, de nom científic Aquila fasciata, és una de les grans àligues més amenaçades d'Europa i un element de fauna dels més representatius dels sistemes mediterranis. En els Cingles de Bertí es coneix que hi nia a les parets, i ha estat, involuntàriament, la protagonista de més d'una sentència judicial, fet que li ha donat una rellevància, segurament en contra de la seva voluntat, encara més important.

Pel que es refereix estrictament a l'animal en sí, es tracta d'una espècie que presenta dimorfisme sexual; les femelles són lleugerament més grans que els mascles. És un rapinyaire diürn amb una envergadura d'ales de 144 a 173 centímetres, mentre que que els oscil·la dels 2'45 a 3 quilograms en les femelles i els 1'78 i 2'22 en els mascles. La seva cua és llarga i les ales són més curtes, amples i arrodonides que les altres grans àligues.

Presenta el dors marró fosc, amb una taca blanca característica a l'esquena, i coloració clara per sota. En vol s'observa clarament el contrast entre el cos de color blanc i la banda ample fosca a les infracobertores alars. Si s'observa de prop es pot distingir el pigallat marró del coll i la panxa, i la barra terminal fosca de la cua que li dona el nom. El plomatge variable segons l'edat permet diferenciar fins a cinc classes d'edat; juvenil, immadur, subadult, adult imperfecte i adult.

És sedentària i monògama, les parelles defensen i romanen al territori durant tot l'any, que inclouen l'àrea de cria i la de caça. Busca niar en penyals, en zones muntanyoses tranquil·les, des d'on pot dominar grans extensions de terreny -entre uns 40 i uns 120 quilòmetres quadrats- i amb facilitat d'accés. Pot tenir més d'un niu actiu.

L'àrea de cacera cal buscar-la a les muntanyes baixes i les planes, entre petits conreus i espais amb poca cobertura vegetal. S'adapta a capturar la presa més abundant en cada regió i a cada època de l'any. A la Península la seva dieta es basa en mamífers, aus i rèptils, sent el conill, el colom i la perdiu les seves preses majoritàries. Puntualment es pot alimentar de preses més grans o de carronya.

A l'hivern es dedica a reconstruir el niu i a reproduir-se. La posta sol realitzar-se entre el febrer i el juny, i la incubació dels ous s'allarga entre 37 i 41 dies, tasca que sol realitzar la femella, mentre el mascle s'ocupa de buscar aliment. La mida de la posta varia entre un i tres ous, sent la posta de dos ous la més habitual. Els polls neixen a la primavera i durant les primeres setmanes de vida la femella s'ocupa de donar-los escalfor i protegir-los. Amb 30 dies tenen plomissol i els comencen a sortir les plomes. Deixen el niu entre els 60 i 70 dies de vida, però no abandonen el territori patern de seguida, ja que tenen un període de dependència d'entre 2 i 3 mesos en el que aprenen a volar i caçar, és a dir, fins, més o menys, finals de setembre. Passat l'estiu deixen el territori per iniciar el període de dispersió, realitzen llargs desplaçaments d'exploració intercalats amb períodes variables de permanència en àrees de dispersió, on troben aliment amb facilitat i no reben competència de parelles territorials. Durant els desplaçaments d'exploració cerquen un buit en un territori per establir-s'hi i aparellar-se.

Els juvenils realitzen una notable dispersió i assoleixen la maduresa sexual entre els 3 i 4 anys. Tenen una aparent tendència filopàtrica cap als territoris natals. S'estima que té una esperança de vida en llibertat de 20 a 25 anys.

Font principal (i per saber-ne més) a l'Institut per la Conservació dels Rapinyaires (ICRA).
0
Publicat per a Cap comentari:
De què va?

La restauració de Puiggraciós

Santuari de Puiggraciós, dècada de 1950
El dia 8 de setembre de 2017 es compliran 60 anys de la finalització de la recuperació del Santuari de Puiggraciós, incendiat durant la Guerra del 1936, com moltes altres esglésies d'arreu del nostre país.

Durant aquests anys, la visita de la Mare de Déu al seu Santuari es reduïa a dues ocasions al llarg de l'any: la seva diada, el 25 de març, i per la Festa Major, el diumenge després del 8 de setembre. La resta de l'any es custodiava a la parròquia de Figaró i, des de 1946, per decret del bisbe Modrego, a la de l'Ametlla.

Els mossens de les respectives parròquies, Narcís Vilarrasa (Figaró) i Jesús Ventura (l'Ametlla) van encapçalar els moviments per a la recuperació del Santuari. En la felicitació del Nadal de 1955, el rector de l'Ametlla aprofitava per insistir que "amb l'ajuda de Déu i de les almoines dels devots de la Verge, s'espera tenir-lo reconstruït aviat per tornar a posar la venerada imatge en el seu sitial".
0
Llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , , ,

Un rincón de ensueño

Sota el mateix títol que titula aquesta entrada, Jaume Brossa va publicar en el número 20 del Boletín de Información del Vespa Club Sabadell, corresponent a l'agost de 1961, aquest escrit sobre l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, en la llegenda de la qual s'inspirava el patronatge de Sant Bartomeu per als vespistes.

L'article deia així:

Allá en el confín de nuestro Vallés, frente a Puig-graciós, existe un valle, siempre verde, siempre exhuberante: "La Vall Roja". Y en medio de este rincón de ensueño, se levantan las ruinas de lo que en su tiempo fue una Ermita Románica.

Con todo el amor y la fe que los vallesanos de este florido rincón, han sabido mantener al Santo que en la misma sigue venerándose -el Apóstol San Bartolomé- han procurado y lo consiguen, que estas vetustas ruinas sean un plácido remanso en el que la naturaleza lo domina todo; y cosa rara, uno no se siente empequeñecido, antes al contrario, se agiganta el pensamiento, cual si la Ermita modestamente engabelgada, limpia y sencilla, sea un monumental santuario, que extiende su protección a todo el Vallés.

0
Llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
De què va? , ,

El mas Santa Eugènia

Els Cingles de Bertí no estan exempts dels capricis dels límits moderns. Això fa que llocs com el mas Santa Eugènia o la seva veïna església de Santa Eugènia, que es troben al costat del riu Congost dels cingles, formin part del terme municipal de Tagamanent, que en molt bona part de la seva extensió s'enfila pel massís del Montseny fins dalt el Pla de la Calma.

És en el trancurs del segle XII quan es comença a trobar documentació sobre el mas de l'Església i sobre el casal del Congost. Però no és fins més endavant, ja a finals del segle XIII i concretament el 1289, quan apareix per primera vegada en la documentació la denominació amb la qual ha arribat als nostres dies, el mas Santa Eugènia. Aquest mas s'havia associat de bon principi a la família Ecclesia, documentada cap el 1200, i que per proximitat i possible vinculació a la capella, es creu que hauria acabat adoptant el nom. Així, en la documentació del XIII, trobem esmentats "manso de Ecclesia sive de Sancta Eugenia", que donaria a entendre, doncs, aquesta vinculació.

0
Llegir més »
Publicat per a Cap comentari:
De què va? ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com