Noves imatges de llúdrigues a la conca del Besòs confirmen que s'hi han establert

S'han captat noves imatges d'una família de llúdrigues a la conca del Besòs, que permeten confirmar que hi ha un grup familiar vinculat al territori. El 2014 es van obtenir les primeres imatges de llúdrigues a la conca del Besòs a Riells del Fai.

En aquestes imatges, obtingudes a partir de la tècnica no invasiva del fototrampeig, s'observen dues cries, d'aproximadament 10 mesos, que al llarg d'aquest període han igualat, i fins i tot superat, la mida de la mare.

Els especialistes consideren els dos fets molt rellevants per a la consolidació i el futur de la població d'aquesta espècie a la conca del Besòs, després de la seva extinció durant la segona meitat del segle XX.

Es capten noves imatges del grup familiar de llúdrigues a la conca del Besòs! Doble bona notícia: la supervivència de les dues cries, probablement un mascle i una femella, i la seva continuïtat vinculada al territori @consorcibesos @ZooBarcelona @arnautomo @ObsRivus @ICTA_UAB pic.twitter.com/Wp4nRY60LK

— Fundació Rivus (@FundacioRivus) September 7, 2020

La línia de seguiment de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera es desenvolupa en el marc del projecte Observatori Rivus i és fruit de la col·laboració entre la Fundació Rivus, el Consorci Besòs-Tordera, la Fundació Barcelona Zoo i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi ha permès determinar que la reproducció d'aquesta espècie està estretament relacionada amb una bona qualitat de l'hàbitat.

En aquest sentit, és durant l'època de cria que el paper bioindicador de la llúdriga pren encara més rellevància, precisament a causa de l'exigència de selecció de les àrees més idònies.

Entre els seus requeriments destaca la complexitat de l'hàbitat, la presència de refugis i la disponibilitat d'aliment, que constitueixen elements bàsics per al seu establiment al territori.

0

Tancament de l'espai fluvial del Tenes a Riells del Fai per la COVID-19

Durant el mes d'agost, l’Ajuntament de Bigues i Riells ha decidit tancar els accessos a l’espai fluvial del Tenes des de la zona d’aparcament del restaurant de La Pineda, des de la masia de la Madella, des del camí antic de Sant Miquel del Fai i des de la carretera BP-1432, des de la Pedrera i fins a la Parada.

Es tracta d’una mesura més de prevenció en la línia de la suspensió de la Festa Major de Riells del Fai, provocada per la confirmació d’un positiu i els casos sospitosos al poble Riells del Fai. Darrerament s’ha detectat una gran afluència de visitants a l’espai fluvial del riu i, en concret, als gorgs de la part alta, on s’han produït moments de massificació que dificulten el control de les distàncies de seguretat i de l’ús de les mascaretes. Malgrat que el bany està prohibit en aquesta zona, el Consistori té constància de nombroses infraccions.

 

Segons un informe del CSIC relatiu a la transmissió del Sars-CoV-2 en platges i piscines, la supervivència de la COVID-19 en aigua dolça és molt superior a la que es produeix en piscines i en aigua salada, i per tant, cal extremar les mesures de precaució. És per això, que l’Ajuntament de Bigues i Riells ha acordat el tancament dels accessos a aquest espai, amb l’objectiu d’evitar qualsevol risc i garantir la seguretat, per contribuir a la contenció del virus.

 

Es tracta d’una mesura que ja s’ha aplicat en diferents municipis com ara Rellinars del Vallès o Sant Joan de les Abadesses, que per motius de seguretat i per evitar la propagació del virus, han optat pel tancament dels accessos als gorgs.

 

Ja fa quatre anys es va començar a contractar vigilància per a controlar l'accés a l'espai fluvial del Tenes a Riells del Fai.

 

Font: Ajuntament de Bigues i Riells.

0

Barnils

Barnils
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

L'arxiu parroquial de Bertí és molt migrat i tardà; això fa que se'n desconeguin força coses de la seva història i de la dels masos que en formaven la feligresia.

Barnils (o Bernils) és un dels masos històrics de Bertí que, com molts d'altres, ha estat deshabitat i actualment presenta un estat de ruïna total o pràcticament total. Se'n sap de la seva existència allà per l'any 1279, quan en una disputa de la parròquia amb els seus feligresos per un tribut dit "dels menjars o dels correus", un dels testimonis signants per part dels parroquians era Bernat de Bernils.

Es troba situat en el terme de Sant Quirze Safaja, a 882 metres sobre el nivell del mar en plena vessant meridional del Puigfred, en l'anomenat Serrat de Querós, i al nord de l'església de Sant Pere de Bertí i constava d'un parell d'edificacions adaptades a l'orientació del petit replà en el qual es troben. Prop seu, a llevant, neix el Torrent de Puigfred, que en el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya ve referenciat com a Sot de la Gavarra en aquest punt. A ponent hi neix el Sot de Barnils, també anomenat Sot dels Abeuradors, que s'uneix al Torrent de Puigfred al final del Serrat de Querós.

Al 1497 es va fer un fogatge que dóna la primera llista completa de masos de Bertí; Barnils era un d'aquests masos, juntament amb 8 més.

Bertí va començar una fort davallada de poblament a l'inici del segle XX: els 130 habitants de finals del XIX es convertiren en només 30 a principis de la dècada de 1960 i a finals de la mateixa eren només 12. Actualment, només algun resident neorural fa estades aquí, i només de manera temporal. Queda clar que els temps pretèrits foren millors aquí que els actuals.

La ruta senderista PR C-33 passa per davant d'aquest antic mas.

0

Volta al Bertí en BTT

Ciclistes al Clascar
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El que aquí es proposa és una ruta que tècnicament segur que no és difícil per als amants de la bicicleta de muntanya, ja que transcorre íntegrament per pistes forestals, i que enllaça bona part dels punts més emblemàtics dels Cingles de Bertí, amb sortida i arribada al Santuari de Puiggraciós, indret fàcilment accessible amb vehicle privat, tot i que si es vol una mica més de desnivell i duresa es pot començar amb l'ascensió a Puiggraciós des de punts més allunyats com la Garriga, el Figaró, l'Ametlla del Vallès o Bigues. Des del Santuari l'itinerari és de 30 quilòmetres amb un desnivell de +/- 911 metres, amb l'altitud mínima d'uns 470 metres a Sant Miquel del Fai i la màxima de quasi 880 a l'alçada del Puig Fred.

El punt d'inici i final es pot adaptar, ja que és igualment factible prendre com a base Sant Miquel Sesperxes, fàcilment accessible des de Centelles o des de Sant Martí de Centelles, o també Sant Miquel del Fai, interessant per aquells que volguessin arribar-s'hi des de Sant Feliu de Codines o, fins i tot, Sant Quirze Safaja.

També es pot adaptar el sentit en el que es pot fer l'itinerari. La proposta és en sentit antihorari, però també es pot fer perfectament en sentit horari.

Els trams amb més desnivell es troben entre el Collet Vermell i el Sot de la Vall, amb pendents que oscil·len entre l'11 i el 15%, i en el tram entre Roca Gironella i el Soler de Bertí, amb sectors on el pendent es situa al 12 i al 13%.

Powered by Wikiloc

La ruta visita llocs com el Clascar, Sant Miquel Sesperxes, Sant Miquel del Fai, Roca Gironella i l'església de Sant Pere de Bertí, a banda d'oferir trams amb excel·lents vistes a la plana del Vallès o a la Vall del Congost si es considera apropar-se a punts propers a la ruta com seria la Taula.

La descripció detallada de la mateixa pot trobar-se seguint aquest enllaç.

0

Can Volant

Can Volant
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, orientada a la Vall del Congost, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle

Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.

Orientada al sud, la façana principal té dues finestres a la planta baixa i segurament tres a la superior (una conservada perfectament, una altra que s’intueix i la tercera que se suposa que hi havia de ser). La finestra de la planta baixa mesura 70 per 80 centímetres. En aquesta façana hi ha una gran porta de 2'10 metres d'alçada per 1'60 d'amplada, amb una llinda plana on s'intueix una data que pertany al segle XIX. A la banda est i sud-est hi ha un seguit de corts independents i un pou negre. La casa presenta un gran contrafort en aquest costat. A l'interior, a la banda sud-est, hi havia la cuina, amb un forn blanc força ben conservat i les restes d'una gran xemeneia. També hi ha una arcada de mig punt rebaixat.

0

Mecanoscrit del segon origen

Gorg de can Noguera
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Mecanoscrit del segon origen és una novel·la de ciència-ficció de l'escriptor català Manuel de Pedrolo de l'any 1974 i que a la seva època va tenir una excel·lent acollida, especialment entre els més joves, que el van convertir en el que avui en diríem un best-seller.

El fil argumental és la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament. En Dídac és negre i és atacat per uns nois a causa del color de la seva pell fins que cau a l'aigua. L'Alba, que presencia el succés, s'hi llança per salvar-lo. En aquest precís moments, uns plats voladors apareixen i ho ho destrueixen tot, sent ells dos els únics supervivents pel fet d'estar submergits a l'aigua. En un món arrasat, els dos joves han de sobreviure i madurar ràpidament, intentant preservar tot el coneixement que es pot llegint i guardant llibres. En la mesura que maduren i creixen, la relació entre ells dos també va evolucionant.

0

Riells del Fai

Riells del Fai
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Riells del Fai és un poble que es troba en una pintoresca vall al peu dels Cingles de Bertí, just a l'entrada de l'anomenada Vall de Sant Miquel, a la capçalera de la qual es troba el conjunt de Sant Miquel del Fai, amb els saltants del Tenes i el Rossinyol i l'antic conjunt monàstic. Forma part del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, al sector nord-occidental de la comarca. Històricament ha format part del bisbat de Barcelona, però des de 1957 pertany al bisbat de Vic.

S'hi accedeix per la carretera BV-1483, que comença just al costat del pont de can Camp i de la Parada, a la carretera BP-1432, a uns dos quilòmetres al nord-oest de Bigues, cap municipal, i a quatre quilòmetres a l'est de Sant Feliu de Codines.

0

L'església de Santa Eugènia de Congost

Església de Santa Eugènia de Congost
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Tot i la seva situació, a la dreta del riu Congost, el conjunt de Santa Eugènia de Congost pertany al terme municipal de Tagamanent, i es troba al nord del veïnat de Santa Eugènia, un dels dos nuclis habitats del municipi. Just al seu costat hi ha el mas Santa Eugènia, amb el que guarda estreta relació.

Hi ha coneixement d'aquest des de ben antic, concretament de l'any 1038, en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. Posteriorment, el 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: "ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia" i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase inicial en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al segle XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església.

0

El temporal Glòria

Roca Gironella, 22/01/2020.
Foto rebuda per WhatsApp.

Al llarg de la que tradicionalment s'anomena la setmana dels barbuts, el país ha patit un dels temporals més potents i devastadors que es recorden a la contrada, amb efectes i conseqüències incalculables a hores d'ara en tota la costa catalana, amb especial èmfasi al Delta de l'Ebre, que ha estat literalment submergit.

https://twhttps://twitter.com/CopernicusEMS/status/1219897160747098112?s=20itter.com/CopernicusEMS/status/1219897160747098112?s=

El temporal Glòria ens ha portat vent, aigua i neu arreu del país. Al Puig Sesolles, l'episodi ha deixat una precipitació acumulada de 430 mm i a Viladrau de 426 com a valors més extrems. Els rius de la demarcació de Girona, sobretot els de la conca del Ter, són els que més han patit la llevantada d'aigua, amb els embassaments sobreeixint i sobrepassant el 100% de la seva capacitat.

A la zona dels Cingles de Bertí, les pluges han estat més modestes, però igualment han posat de manifest tots els torrents que baixen de la cinglera. A la conca del Congost, les pluges han estat més intenses: Al Serrat de l'Ocata, sota Puiggraciós, i a la Garriga s'han recollit 171 mm; al Figaró 170; i als Sots, a Centelles, 99. A la conca del Tenes s'han recollit 109 mm a Sant Feliu de Codines i 102 a l'institut de Bigues i Riells. El riu Congost, a la Garriga, ha arribat a un pic de 208 metres cúbics per segon el dimecres 22 i de 174 el dijous 23, segons les dades de l’estació d’aforament que hi ha prop del parc dels Pinetons, al nord del nucli urbà, amb una alçada de 2'65 metres i 2'40 metres respectivament; mentre que a la fàbrica Leiro de Sant Martí de Centelles l'aigua del riu ha arribat al nivell de les finestres. El Tenes també ha crescut notòriament, arribant a cobrir tota la llera sota la Parada. L'episodi d'inclemències meteorològiques va començar amb quasi un parell de dies de ventades, amb ràfegues de 87 km/h al Serrat de l'Ocata, 61 km/h a Sant Feliu de Codines i 50 km/h a Bigues, amb els conseqüents problemes d'arbres i pals caiguts.

0

El castell de Montmany

Castell de Montmany
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El castell de Montmany, també conegut com amb el malnom de castell dels Moros, és un antic castell termenat situat a 684 metres d'altitud, dins el terme municipal de Figaró-Montmany, a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní, entre el Sot de Montmany, que queda al sud del castell, i el Sot del Bac, que queda al nord. D'origen romànic, ja que data del segle XII, es troba en mal estat de conservació. L'accés al castell és força fàcil, si bé el veïnatge que hi ha pot desaconsellar l'expedició.

Segons Josep Maurí i Serra, se'n tenen referències el 1139. Des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaeugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357, el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, i, des d'aleshores, el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, per bé que tenia batlle propi.

0

Comiat a l'ànima de Puiggraciós

Foto: Instagram Parròquia de Bigues

Rosa Julibert, priora del santuari de Puiggraciós, va deixar aquest dilluns el lloc que ha estat casa seva des de 1973, quan la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, va assumir-ne la cura i s'hi va instal·lar de manera permanent. El dia abans, un centenar de persones dels municipis de la contrada es van aplegar per participar en la missa que va servir per acomiadar la i per donar-li gràcies per la seva dedicació al santuari durant més de 46 anys.

Mossèn Pere Farriol, que va presidir la missa, va llegir algunes de les paraules que persones vinculades a Puiggraciós van escriure per a Julibert i que li van lliurar en forma de llibre al final de la celebració litúrgica. "La vostra presència des de 1973 ha convertit Puiggraciós en un lloc d'acollida i espiritualitat", recollia un dels textos. "Pujar a Puiggraciós significa trobar el teu somriure i la teva acollida", expressava un altre. "Sabíem que l'acolliment era assegurat i que podríem compartir les vostres estones de pregària", resava un tercer. "Sempre us hem sentit a prop nostre, en els moments bons i en els durs de la vida", apuntava un quart missatge destacat. "Aquestes germanes ens han donat l'amor. No se'n van soles, s'emporten part del nostre cor i la nostra estimació. Saben que ens tindran dins nostre", va indicar Josep Maria Sancho, diaca de la parròquia de Sant Genís, de l'Ametlla, que va participar en la missa.

0