El bus exprés de la vall del Tenes guanya 16 expedicions al gener

La línia d'autobús exprés que uneix la vall del Tenes (e7) amb Barcelona tindrà 16 noves expedicions diàries a partir d'avui 8 de gener. De dilluns a divendres, el servei passa a tenir 21 expedicions diàries en direcció a Bigues i Riells i 22 en direcció a la capital catalana. Són vuit expedicions per sentit més que fins ara, que representen un increment del servei que frega el 60%.

Els nous serveis amplien les freqüències a les hores de més demanda del matí per anar cap a Barcelona i del migdia i la tarda per tornar cap a Parets, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues, els pobles on dóna servei aquesta línia. Amb tot, es cobreixen algunes franges horàries que, fins ara, tenien poca demanda. Molts pocs serveis arriben fins a Riells del Fai dins la línia de l'autobús exprés.


0

75 anys de la mort de Màrius Torres

Al llarg de l'any 2017 que ara s'acaba s'han commemorat els 75 anys de la mort del poeta lleidatà Màrius Torres, que va néixer l'any 1910 i que va passar els darrers anys de la seva vida als Cingles de Bertí, en en entorn centrat en el Sanatori de Puig d'Olena, en terme de Sant Quirze Safaja, on va ingressar-hi degut a que havia contret la tuberculosi i on va morir l'any 1942.

Màrius Torres era metge de professió, però ben aviat ja es va interessar per la literatura, i en la seva etapa en el Sanatori és on va prendre més rellevància, fins al punt d'autodefinir-se com "un metge que fa versos".

En els darrers anys s'han realitzat diverses accions entorn la figura de Màrius Torres, com la creació i l'edició del logotip, la senyalització d'una ruta circular d'uns 8 quilòmetres que comença davant de l'Ajuntament i que arriba fins al sanatori de Puig d'Olena i que pretén recordar i visitar els espais que Màrius Torres visitava per reflexionar i inspirar-se i diversos actes de commemoració de la seva mort, en col·laboració amb familiars i amics del poeta català.


0

Projecte per millorar l’accés sud a la C-17 des d’Aiguafreda

Foto: Júlia Riu (extreta de la web d'El 9 Nou)
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat la licitació de la redacció del projecte per millorar l'enllaç de la C-17 amb els municipis d'Aiguafreda (el Vallès Oriental) i Sant Martí de Centelles (Osona) des de la calçada en sentit Barcelona, a l'altura del quilòmetre 40.

La redacció del projecte es licita per un import de 53.000 euros. Es calcula que l'obra costarà uns dos milions d'euros.

L'actuació permetrà millorar l'actual incorporació a la C-17 des d'Aiguafreda en direcció Granollers, que ara té un carril d'acceleració molt curt i amb mala visibilitat. Per solucionar-ho, la incorporació es desplaçarà uns metres cap al nord, fet que permetrà ampliar el carril i, a la vegada, millorar la visibilitat en una zona complicada orogràficament per la presència de la llera del riu Congost. Fa uns mesos ja es van anunciar aquests treballs.

0

Vigatans i botiflers

Fragment a Lo Gay Saber
Vigatans i botiflers és una novel·la històrica de Maria de Bell-lloc, pseudònim de Maria del Pilar Maspons i Labrós, que es va publicar per primera vegada a Lo Gay Saber, des de l'1 de gener del 1878 al 15 de gener del 1879 en forma de fulletó, és a dir, dins el cos de la revista. Amb posterioritat, La Renaixensa també va publicar-la com a fulletó l'any 1893. 

Té la particularitat que de totes les novel·les històriques catalanes d'aquesta època de la nostra literatura és l'única que va ser escrita per una dona.

Com es pot deduir pel seu títol, la novel·la es situa en l'època de la Guerra de Successió Espanyola, iniciant-se en el juliol de 1713 i finalitzant l'11 de setembre de 1714. No obstant, l'aventura i l'acció dominen la novel·la i la història queda relegada a un paper secundari, com indica Jordi Tiñena en la seva tesi1.

Una part de la novel·la es situa al Pla de la Garga i, sobretot, al castell de Sant Martí, a l'extrem septentrional dels Cingles de Bertí. En la novel·la destaca la idealització de la terra i un ruralisme folklòric, fet gens sorprenent tenint en compte que havia recopilat gran quantitat de costums tradicionals i llegendes.


0

Endesa millora una línia a per integrar-la millor a l’entorn natural

La línia afectada. Foto: Endesa.
Endesa ha invertit 27.000 euros en la millora d'una línia elèctrica a Sant Quirze Safaja amb l'objectiu d'integrar-la millor a l'entorn natural per on passa. En concret, s'ha substituït un quilòmetre de cable per un de nou de tipus trenat que augmentarà la seguretat de la instal·lació i minimitzarà el risc d'incendi forestal.

A banda, s'han canviat els 30 pals de fusta que conformen la línia. L'actuació, que ja s'ha acabat, s'ha fet en una línia de baixa tensió. Forma part del pla d'inversions de millora de la infraestructures elèctrica que impulsa la companyia.

Font: Twitter de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
0

Mossèn Batlles

Joan Batlles i Alerm (La Garriga, Vallès Oriental, 23 de juliol del 1917 - Barcelona, 24 de setembre de 2017) va ser un sacerdot català considerat com un personatge de referència de l'Església de Barcelona i de l'Església catalana. Albert Manent li va fer un retrat en els 50: «Baix d'estatura, cap rodó, cabells mig blancs i esclarissats, ulls de mostela, gesticulador vibrant, orador que arrossegava masses sense tòpics, apòstol ardent, formidable organitzador, enèrgic i amb una dosi refinada d'ironia. Semblava una mena de follet que manegava tot i es feia escàpol de les dificultats amb la tenacitat en el treball i el joc de la imaginació». Antoni Serramona comenta que, amicalment, li deien «el Gran Barrufet».

Va créixer a ca l'Adzet, al costat de l'església de Bigues. Durant la guerra civil espanyola va estudiar teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a Roma i fou ordenat prevere el 1943. La seva primera destinació parroquial van ser diverses parròquies del Penedès, que aleshores formaven part de l'arquebisbat de Barcelona. Fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona el 1949, i el 1953 consiliari diocesà dels Joves d'Acció Catòlica i secretari de l'aleshores bisbe Vicent Enrique i Tarancón. En aquesta primera etapa va entrar en contacte amb l'escoltisme i els qui havien estat impulsors de la Federació de Joves Cristians, com l'avui beat Pere Tarrés. Des de l'obertura d'aquests moviments, va impulsar una Acció Catòlica més oberta. Com faria durant tota la seva trajectòria pastoral, promovia una església menys clerical i amb el protagonisme del laïcat. Tampoc va abandonar mai el contacte amb els joves. En una entrevista feta el 1992, mossèn Josep Bigor­dà comenta que mossèn Batlles parlava del futur de l’Església segons un ideari molt similar al del Papa Francesc. Va tenir una intervenció decisiva en la recuperació del temple de Puiggraciós el 1957 i l’arribada de la comunitat de monges el 1973.

0

La vegetació de ribera

Al fons de les valls i a les vores dels rius i dels torrents ens trobem la vegetació forestal de ribera, que es caracteritzen per l’abundància d’arbres de follatge caduc, com són el pollancre (Populus nigra), l’om (Ulmus minor) i el vern (Alnus glutinosa). També hi trobem exemplars de plataners (Platanus hybrida), on cal destacar a Riells del Fai el plataner de la Font de la Pineda, catalogat com a arbre monumental, acàcies (Robinia pseudacacia) i algunes espècies de joncs (Juncus romanus, Scripus holoschoenus).

En canvi, als rierols d’aigües calmes i poc profundes, a les fonts i a les basses hi podrem obsercar créixens (Nasturtium officinale), cues de cavall del gènere Equisetum, i, fins i tot, llenties d’aigua (Lemna minor), que construeixen el característic tapís verd de sobre l’aigua.
0

Les cent donzelles

Damunt mateix de Riells, els Cingles de Bertí formen una estreta, escarpada i recollida raconada que rep de nom Vallderrós. Aquesta clotada és creuada per diverses torrenteres que, unides amb la geologia del lloc, li han donat aquesta forma tant peculiar. A més a més, està farcida de balmes, barrancs, roques de formes imaginatives, coves, gorgs... tot un niu de llegendes.

Una de les més conegudes és la de les Cent Donzelles, que té lloc en dos dels llocs més emblemàtics i més inaccessibles d'aquesta contrada: la Cova del Moro i el Gorg de les Donzelles.

La citada llegenda diu que en els temps de dominació islàmica, el senyor del Castell de Montbui, que s'aixeca en la serra que separa Bigues i Riells de Caldes de Montbui, havia imposat al territori que dominava, entre d'altres tributs, el de cent donzelles que cada any havien de lliurar-li. Un dia, el cristians van simular un torneig amb canyes al peu de les muralles del castell i quan més distrets estaven els guàrdies del castell, es tragueren cadascú d'ells l'arma que duien amagada sota les robes i recuperaren el castell.


0

Condicionen el PR C-33 a Figaró

Aquesta setmana, han finalitzat les tasques de revisió del PR C-33, conegut també com el Petit Recorregut Garriguenc, en el seu pas pel municipi de Figaró-Montmany. El PR C-33 és un sender que enllaça la Garriga fins a Figaró pels Cingles de Bertí i torna cap a la Garriga pel Montseny.

Les feines realitzades, per l'empresa Aprèn Serveis Ambientals, s'han fet seguint el recorregut des de l'inici del corriol del sot del Bac passant pel tram urbà de Figaró, l'entrada a la vall de Vallcàrquera, el Socau, la pujada a la creu de Can Plans i Sant Cristòfol de Monteugues.

La relació de les feines fetes ha estat:
  1. Repintat de marques que estaven molt esborrades.
  2. Pintat de noves marques per evitar confusions.
  3. Clavat de la fita del sot Bac que havia estat arrencada.
  4. Modificació del traçat urbà substituint el pas pel carrer Doctor Fleming pel pas pel carrer Ramon Mestre amb el pintat de noves marques.
  5. Tapat de les marques urbanes de l'antic traçat.
1

Territori i Sostenibilitat millorarà el ferm d'uns 300 quilòmetres de la xarxa viària

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha impulsat un programa específic de millores al ferm de les carreteres de la seva titularitat que permetrà actuar en els pròxims mesos en prop de 300 quilòmetres a tot Catalunya. Aquests treballs, que comportaran una inversió de 16 milions d’euros, començaran en les pròximes setmanes d'aquest estiu i quedaran enllestits la tardor vinent.
                
Les obres que es duran a terme consistiran en la millora de les característiques  d’adherència i regularitat del paviment amb l’objectiu d’afavorir la seguretat viària i el confort en la conducció i s’afegeixen a les tasques de conservació i manteniment que el Departament du a terme de manera ordinària. Les carreteres on s’actuarà corresponen, en la zona corresponent als Cingles de Bertí, als àmbits següents:
  • Xarxa alta capacitat àrea de Barcelona. Inversió: 2,8 milions d’euros. Correspon a carreteres com la C-58, la C-17 i la C-32.
  • Àmbit de conservació de Vic. Inversió: 500.000 euros. S’actuarà en vies com la C-59 entre Caldes de Montbui i Castellterçol i la C-153 entre les carreteres C-25 i B-522.
La informació completa podeu trobar-la aquí.

0

L'excursionista de Bigues

Foto: Família Maspons i Arxiu de Bigues i Riells
Francesc Maspons i Anglasell, conegut com en Francisquet a Bigues, va ser un dels pioners de l'excursionisme al nostre país. Tot i ser de Barcelona, ell i la seva família tenien un fort vincle a Bigues, on anaven a fer temporades a la casa pairal, als peus dels cingles del Bertí. Enguany, Bigues celebra l'any Francesc Maspons per commemorar el 50è aniversari de la seva mort. És per això que el Grup Excursionista de Bigues i Riells - Amics dels Cingles de Bertí (GEBRACB) presentarà el proper dimecres, al Centre Cívic el Rieral a 2/4 de 7 de la tarda, tres excursions que faran durant els propers mesos per l'entorn. Tot plegat, per homenatjar la seva figura dins el món de l'excursionisme.

Les tres rutes que presentaran són tres excursions que es van realitzar entre el 26 i el 28 de juliol de 1897 i que apareixen a la publicació de Norbert Font i Sagué de 1898 titulada Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y Singles de Bertí. En aquestes excursions queda ben palès el seu esperit excursionista, aventurer i pioner. Aquest tres recorreguts van ser de l'Avencó, les Barbotes i Vallderròs, al Cau de la Guilla i els cingles de Bertí i a Sant Miquel del Fai i Roca Gironella.
0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com