dilluns, 14 juliol de 2014

La gran densitat d’arbres dificulta la creació de boscos madurs als Cingles

La majoria de boscos dels cingles de Bertí cremats en l'incendi forestal de la primera setmana de juliol de 1994 –ara fa tot just 20 anys– presenten una densitat d'arbres molt elevada que dificulta la creació de boscos madurs i augmenta el risc de patir un altre gran incendi.

Així ho constaten els experts consultats per EL 9 NOU, que al mateix temps reclamen la necessitat de fer aclarides a les zones on hi ha densitats més elevades d'arbres. Això facilitaria un creixement més ràpid de pins o alzines i permetria posar la primera pedra per fer una gestió forestal rendible econòmicament en un futur. “La regeneració ha anat força bé però no s'ha fet cap mena de treball silvícola i hi convindria”, constata Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.

Per Andreu Salvat, biòleg, “l'evolució dels boscos ha estat positiva i la recuperació de la coberta vegetal és gairebé total. En l'aspecte paisatgístic, també s'ha de valorar de forma positiva la situació actual”. “La regeneració ha estat natural”, comenta Salvat. Alzines, roures i bona part dels arbustos mediterranis van rebrotar de les soques calcinades. “Els pins i algunes mates com el romaní i les estepes van germinar de llavor. En aquest cas, la regeneració ha estat per clapes”. “La recuperació –afegeix– ha estat menor als indrets de fort pendent que es van erosionar poc o molt. De totes maneres, l'existència de zones amb poca coberta vegetal, sempre que tingui una presència minoritària, és molt interessant des del punt de vista de la biodiversitat”.

Per la seva banda, Jordi Puig, doctor en Ciències Ambientals, apunta que “la situació després de 20 anys és dolenta. Tenim unes bosquines molt denses i sense una estructura forestal”, diu Puig, que alerta de la substitució dels boscos més propis de zones de l'interior de Catalunya que hi havia abans del foc per “unes bosquines mediterrànies”, més pròpies de zones properes al mar, que hi ha ara. És una mostra que evidencia el canvi climàtic, exposa.

No fer aclarides a les zones cremades ha limitat durant aquestes dues dècades el creixement dels arbres. “Si fa 10 anys s'hagués fet una aclarida i ara se n'hagués fet una altra els cingles tindrien una estructura forestal. Si tens 1.000 arbres que han de créixer tindràs 1.000 arbres petits. Si els redueixes, la producció de biomassa es repartirà en menys arbres i, per tant, creixeran més”, explica Puig. Per la seva banda, Enric Mayà recorda que aquests 20 anys “hi ha hagut més sequera que pluges i això també afecta molt”.

Per Puig, “amb una assecada forta i amb un incendi es pot tornar a repetir la situació de 1994 de forma fàcil”. “El creixement és bastant reduït i l'estructura de la massa és més sensible a la propagació d'un gran incendi”, constata Josep Maria Espelta, biòleg i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). En cas d'un nou foc, però, “un fet important és que avui els pins ja fan pinyes i, per tant, la majoria d'espècies es podrien regenerar”, exposa Salvat.

Font: El 9 Nou.

dimecres, 2 juliol de 2014

La Diputació de Barcelona compra Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai passarà a ser de titularitat pública a partir del mes de setembre. Finalment, serà la Diputació de Barcelona qui adquirirà en solitari la totalitat de l'espai natural per 1,1 milions d'euros. El Consell Comarcal del Vallès Oriental accepta fer-se càrrec de la gestió, però ara caldrà concretar-ne la fórmula.

Així ho ha traslladat el diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Andreu Carreras, en una reunió al Consell Comarcal vallesà amb els alcaldes dels municipis que comparteixen aquest espai: Bigues i Riells, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines.

Al principi s'havia plantejat la possibilitat que el Consell Comarcal aportés una part de diners de la compra, però finalment s'ha desestimat aquesta opció i serà la Diputació de Barcelona qui aporti tot el capital.

Font: laxarxa.com.

divendres, 27 juny de 2014

Sant Quirze distingeix mossèn Pladevall com a fill predilecte

L'Ajuntament de Sant Quirze Safaja ha distingit mossèn Antoni Pladevall com a fill predilecte de la població. Va ser aquest dissabte a la tarda en un acte on van assistir les autoritats locals, familiars, amics i veïns del poble.

L'Ajuntament distingeix la seva tasca al poble com a rector de les dues parròquies però també la feina com a historiador i persona abocada al poble i a la seva gent. “Considerem que s'ha fet abastament mereixedor i ha arribat el moment d'atorgar-li el títol de fill predilecte de la vila”, va dir l'alcalde Ramon Banús en l'acte d'aquest dissabte on van assistir un centenar de persones.

Mossèn Antoni Pladevall, que va rebre una placa commemorativa de la distinció i un rellotge, fa 15 anys que és rector de Sant Quirze. Amb tot, la seva relació amb el poble va començar molt abans: l'any 1964 ja anava a dir missa els diumenges al Mas Badó. També és l'autor d'un llibre sobre la història del municipi.

Com a historiador ha publicat més de 50 llibres i està especialitzat en història religiosa. Pladevall també ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat. Va ser ordenat sacerdot l'any 1957.

Font: El 9 Nou (19 de juny de 2014).

divendres, 6 juny de 2014

La Diputació mostra interès per comprar Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
La Diputació de Barcelona té interès en la compra de l'espai natural de Sant Miquel del Fai, un dels conjunts arquitectònics i geològics més importants del Vallès Oriental. Ara, la Diputació està buscant la implicació dels ajuntaments i el Consell Comarcal per tirar endavant un projecte que dinamitzi un dels principals recursos turístics del Vallès Oriental enclavat en el PEIN dels cingles de Bertí. Es tracta de coordinar accions que potenciïn aquest recurs, actualment en mans privades.

La Diputació i les administracions locals ja van debatre sobre el potencial de l'espai natural en una trobada que es va fer l'abril del 2012 en el mateix monestir. Hi van participar el diputat adjunt a la presidència de la Diputació, Joaquim Ferrer; el diputat adjunt d'Espais Naturals i alcalde de Lliçà de Vall, Andreu Carreras; el conseller comarcal i alcalde de Santa Eulàlia, Joaquim Brustenga, i els alcaldes dels dos municipis en què es troba l'espai, Joan Vila, de Bigues i Riells, i Ramon Banús, de Sant Quirze Safaja. Aquest interès continua avui i l'operació de compra inclouria el recinte de l'antic monestir i les esglésies, en terme de Bigues i Riells, i unes 70 hectàrees situades sobre el cingle, en terme de Sant Quirze.

Totes les parts implicades han confirmat l'existència de contactes, però asseguren que encara no hi ha cap decisió presa i no han volgut parlar de quantitats econòmiques. En el pressupost de la Diputació d'aquest any ja hi hauria una primera partida econòmica per fer-ho possible.

Fonts del Consell Comarcal consideren que seria positiu que l'espai fos patrimoni públic pel gran potencial turístic que té per a la comarca. El president, José Orive, diu que no ho veu malament en principi, però vol esperar a conèixer tots els detalls abans de pronunciar-se. “És un actiu molt important per dinamitzar l'economia de la comarca”, destaca l'alcalde de Bigues i Riells, Joan Vila.

Des del gabinet de comunicació de la societat que explota Sant Miquel del Fai confirmen l'interès de l'ens provincial, tot i que adverteixen que no hi ha res tancat. “Ens consta que hi ha interès per part de la Diputació de Barcelona, com en poden tenir altres organitzacions i empreses, ja que es tracta d'un espai emblemàtic i amb molt atractiu. Però no hi ha res més enllà”, ha explicat un portaveu de l'empresa.

Font: El 9 Nou (24 de maig de 2014).