SEAT fa de la BV-1485 una carretera d'anunci

Carretera BV-1485
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

La carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai, codificada com a BV-1485, és l'accés més modern a aquest antic priorat. Des de fa molts pocs dies s'ha convertit en una carretera d'anunci, ja que en ella s'hi ha gravat una part de l'espot del nou SEAT León X-PERIENCE, model de vehicle familiar produït per la marca espanyola SEAT i presentat a la tardor de 2014 en el Mondial de l'Automobile (Saló de l'Automòbil de París).

Anteriorment a l'existència d'aquesta carretera, només es podia accedir a Sant Miquel del Fai a peu mitjançant el tradicional camí que puja de Riells o a través de la Foradada, accés obert el 1592.

Episodi de vent

Tren descarrilat a la Garriga. Font: Ara.cat

Les ventades d'aquest dimarts estan provocant nombrosos problemes en poblacions com Caldes de Montbui i la Garriga. La caiguda d'arbres també està afectant algunes vies importants de comunicació com la C-17, a l'Ametlla del Vallès i la Garriga, i la C-59, a Caldes, i també les diverses carreteres secundàries de la zona. Els Bombers sumen ja més de 50 avisos.

A la Garriga, també han caigut diversos arbres, alguns de grans dimensions, dins del nucli urbà. Les ratxes de vent han arribat a 95 quilòmetres per hora segons les dades de Martí Oliveras. Els incidents més destacats és la caiguda d'un arbre de grans dimensions al carrer Vinyals, que ha quedat tallat. També n'han caigut a la carretera de Samalús i al passeig dels Til·lers. Tot plegat complicat molt la mobilitat entre el centre del poble i els barris situats a l'est de la via del tren.

El Sot del Bac

El Sot del Bac, Cingles de Bertí, Figaró-Montmany
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El sot del Bac és una petita, aspra i estreta vall creuada de banda a banda pel torrent del Bosc Negre, que tributa per l'esquerra al riu Congost, situada al nord-oest del nucli urbà del Figaró, des del qual s'hi accedeix molt fàcilment. És una vall molt obaga, amb poques hores de sol, sobretot a l'hivern, cosa que fa que habitualment l'ambient sigui fresc i humit, com ho demostra l'alzinar muntanyenc amb alguns exemplars de roures martinencs que es troben en el corriol pel qual es remunta la vall. La vegetació en aquesta vall és realment exuberant.

Aquest un petit món a part dins del gran món dels Cingles de Bertí, fa que en sigui la vall més peculiar d'aquest sector dels Cingles, a causa de l'abundant vegetació, l'estretor de la vall, les capritxoses formes que l'erosió ha generat en les formacions que es coneixen globalment amb el nom d'Agulles del Salt, així com del petit però bonic salt del Prat, que es troba al punt culminant de la vall. A aquestes capritxoses formacions, que són conegudes com agulles, són formades de calcàries i dolomies marines del Muschelkalk inferior, i en aquesta zona reben el nom genèric de les Agulles del Salt, encara que totes elles tenen el seu nom propi. Les quatre agulles del vessant septentrional del Sot del Bac. de més a prop a més lluny del punt culminant de la vall, reben els noms concrets de l'Agulla del Salt, l'Agulla de la Papallona, la Germana Gran i la Germana Petita. A l'altre vessant, hi ha una interessant bauma i una altra agulla, el Tap de Xampany.

Excursió pels Sots del Figaró

Aprofitant que el cap de setmana havia de celebrar-se la XXXIV Marxa Passeig de la Vall del Tenes, que havia de coincidir amb una part d'aquest recorregut, que després de força temps perdut havia hagut de ser arranjat per poder-hi passar de nou, recupero aquesta excursió que vaig publicar fa molt de temps. És un itinerari ens ofereix tot un seguit de contrastos, tant geològics com naturalistes, així com una completa visió, tant des de dalt de la cinglera com des de la vall, del Sot del Bac i del Sot de Montmany Podrem observar tota l'estratigrafia des dels materials sedimentaris del paleozoic passant pels materials detrítics vermellosos del Bundstantein i els calcaris i dolomites blanquinosos del Muschelkalk fins a les argiles i conglomerats superiors del Terciari. De la mateixa manera, notarem el contrastos de vegetació entre el fons del Sot del Bac amb la vegetació àrida que ens trobem a la part superior dels Cingles. L'itinerari presenta una certa dificultat i caldrà anar en compte en els trams empedrats en els casos de pluges o humitat i en els trams una mica aeris per la proximitat de la timba.

El Moianès farà una consulta per la comarca condicionada a com queda la suspensió de la llei

Vista general de Moià
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El Moianès finalment tindrà la seva consulta popular sobre si volen ser o no comarca. Així ho ha anunciat Dionís Guiteras, alcalde de Moià i president del Consorci del Moianès.

Tot queda, però, a expenses que el Tribunal Constitucional suspengui o no en la seva totalitat la llei de consultes no referendàries. I és que, com en la consulta per la independència del 9-N, al Moianès ja s'acollirien a la nova llei per demanar a la població si volen ser comarca. Una possibilitat és que el Tribunal Constitucional només suspengui alguns articles de la llei, els més susceptibles de ser considerats inconstitucionals, i que deixi en vigor la resta d'articles de la norma, entre els quals hi hauria els que es refereixen a les consultes promogudes pels ens locals, com seria aquest cas.

La Matagalls Montserrat pel Bertí, ahir i avui

La Matagalls-Montserrat als Cingles de Bertí
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Els Cingles de Bertí són uns dels accidents geogràfics pels que s'ha de transitar per completar la popular travessa Matagalls-Montserrat. Bona part dels participants no poden gaudir d'ells, ja que pels horaris habituals de pas, per ells s'hi sol passar al capvespre o a les primeres hores de la nit. Aquesta popular travessa l'organitza des de 1972 i anualment des del 1989 el Centre Excursionista de Gràcia.

En un article del butlletí del Grup Excursionista Joventut Catalana, el número 22, corresponent al mesos de maig i juny de 1929, Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - Barcelona, 6 de setembre de 1957), un dels pioners del muntanyisme i l'excursionisme a Catalunya, va explicar com un "record de joventut" una travessa que va fer un dia amb un company, de Matagalls a Montserrat en 24 hores. Mossèn Oliveras va ser rector de la parròquia de Santa Teresa de Lisieux des de l'any 1931 fins al seu traspàs, i durant aquest mateix període de temps va ser soci del Centre Excursionista de Gràcia.

La vegetació a les planes

Ginesta al Sot del Bac
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

La vegetació a les planes, si l'home no hi hagués intervingut, com és d'esperar, seria típicament mediterrània, és a dir, dominarien les alzines (Quercus ilex), arbre perennifoli de fulls petites i coriàcies capaç de resistir els períodes secs estivals i les baixes temperatures hivernals, i el roure martinenc (Quercus pubescens), als llocs més frescals.

Si l'alzinar és dens, ens trobem amb un bosc espès, amb abundància d'arbusts i lianes, especialment el marfull (Viburnum tinus), el galzeran (Rusus aculeatus), l'herba remuguera (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), l'esparraguera (Asparagus acutifolius) i l'arítjol (Smilax aspera). En canvi, si l'alzinar és, més aviat, esclarissat, i ens trobem que predominen les plantes heliòfiles o amants del sol, com són l'arboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea), la mata (Pistacia lentiscus) o el matapoll (Daphne gnidium).