Can Volant

Can Volant
Can Volant
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
En l'actual terme de Sant Quirze Safaja i enrunada, en la seva època d'esplendor va ser una gran masia a la part superior dels Cingles de Bertí, orientada a la Vall del Congost, a migjorn de can Rumbeia i a ponent de la Casanova, que es troba ja sota del cingle

Can Volant va tenir un mínim d'un parell de pisos, i tota ella estava construïda en pedra local i fang, excepte la part de ponent del segon pis, que està feta de tàpia. La façana principal mesura 12'5 metres d'amplada i l'edifici té una amplada de 8'5 metres, amb uns murs que oscil·len al voltant del mig metre de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.

Orientada al sud, la façana principal té dues finestres a la planta baixa i segurament tres a la superior (una conservada perfectament, una altra que s’intueix i la tercera que se suposa que hi havia de ser). La finestra de la planta baixa mesura 70 per 80 centímetres. En aquesta façana hi ha una gran porta de 2'10 metres d'alçada per 1'60 d'amplada, amb una llinda plana on s'intueix una data que pertany al segle XIX. A la banda est i sud-est hi ha un seguit de corts independents i un pou negre. La casa presenta un gran contrafort en aquest costat. A l'interior, a la banda sud-est, hi havia la cuina, amb un forn blanc força ben conservat i les restes d'una gran xemeneia. També hi ha una arcada de mig punt rebaixat.
0

Mecanoscrit del segon origen

Gorg de can Noguera
Gorg de can Noguera
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Mecanoscrit del segon origen és una novel·la de ciència-ficció de l'escriptor català Manuel de Pedrolo de l'any 1974 i que a la seva època va tenir una excel·lent acollida, especialment entre els més joves, que el van convertir en el que avui en diríem un best-seller.

El fil argumental és la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament. En Dídac és negre i és atacat per uns nois a causa del color de la seva pell fins que cau a l'aigua. L'Alba, que presencia el succés, s'hi llança per salvar-lo. En aquest precís moments, uns plats voladors apareixen i ho ho destrueixen tot, sent ells dos els únics supervivents pel fet d'estar submergits a l'aigua. En un món arrasat, els dos joves han de sobreviure i madurar ràpidament, intentant preservar tot el coneixement que es pot llegint i guardant llibres. En la mesura que maduren i creixen, la relació entre ells dos també va evolucionant.

0

Riells del Fai

Riells del Fai
Riells del Fai
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Riells del Fai és un poble que es troba en una pintoresca vall al peu dels Cingles de Bertí, just a l'entrada de l'anomenada Vall de Sant Miquel, a la capçalera de la qual es troba el conjunt de Sant Miquel del Fai, amb els saltants del Tenes i el Rossinyol i l'antic conjunt monàstic. Forma part del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, al sector nord-occidental de la comarca. Històricament ha format part del bisbat de Barcelona, però des de 1957 pertany al bisbat de Vic.

S'hi accedeix per la carretera BV-1483, que comença just al costat del pont de can Camp i de la Parada, a la carretera BP-1432, a uns dos quilòmetres al nord-oest de Bigues, cap municipal, i a quatre quilòmetres a l'est de Sant Feliu de Codines.

0

L'església de Santa Eugènia de Congost

Tot i la seva situació, a la dreta del riu Congost, el conjunt de Santa Eugènia de Congost pertany al terme municipal de Tagamanent, i es troba al nord del veïnat de Santa Eugènia, un dels dos nuclis habitats del municipi. Just al seu costat hi ha el mas Santa Eugènia, amb el que guarda estreta relació.

Hi ha coneixement d'aquest des de ben antic, concretament de l'any 1038, en un document que la situa prop de la domus del Congost, tot i que aquesta domus no ha estat encara geogràficament localitzada. Posteriorment, el 1194 s'esmenta aquest topònim relacionat amb un delme de Guillem Bonfill d'Aiguafreda, on es diu: "ipsum meum X quod abeo et teneo ad Sancta Eugenia" i on també es fa esment de l'església. Es creu, doncs, que fou probablement a mitjans del segle XII, quan segurament es construí l'església romànica de Santa Eugènia del Congost. A nivell arquitectònic, d'aquesta fase inicial en destaca la capella de Santa Eugènia (datada al segle XI i d'estil romànic) tot i que la fàbrica que ara s'observa és força més tardana; i també les restes de basaments de murs que es poden veure a la façana oest de la mateixa església.

0

El temporal Glòria

Roca Gironella, 22/01/2020.
Foto rebuda per WhatsApp.
Al llarg de la que tradicionalment s'anomena la setmana dels barbuts, el país ha patit un dels temporals més potents i devastadors que es recorden a la contrada, amb efectes i conseqüències incalculables a hores d'ara en tota la costa catalana, amb especial èmfasi al Delta de l'Ebre, que ha estat literalment submergit.
https://twhttps://twitter.com/CopernicusEMS/status/1219897160747098112?s=20itter.com/CopernicusEMS/status/1219897160747098112?s=

El temporal Glòria ens ha portat vent, aigua i neu arreu del país. Al Puig Sesolles, l'episodi ha deixat una precipitació acumulada de 430 mm i a Viladrau de 426 com a valors més extrems. Els rius de la demarcació de Girona, sobretot els de la conca del Ter, són els que més han patit la llevantada d'aigua, amb els embassaments sobreeixint i sobrepassant el 100% de la seva capacitat.

A la zona dels Cingles de Bertí, les pluges han estat més modestes, però igualment han posat de manifest tots els torrents que baixen de la cinglera. A la conca del Congost, les pluges han estat més intenses: Al Serrat de l'Ocata, sota Puiggraciós, i a la Garriga s'han recollit 171 mm; al Figaró 170; i als Sots, a Centelles, 99. A la conca del Tenes s'han recollit 109 mm a Sant Feliu de Codines i 102 a l'institut de Bigues i Riells. El riu Congost, a la Garriga, ha arribat a un pic de 208 metres cúbics per segon el dimecres 22 i de 174 el dijous 23, segons les dades de l’estació d’aforament que hi ha prop del parc dels Pinetons, al nord del nucli urbà, amb una alçada de 2'65 metres i 2'40 metres respectivament; mentre que a la fàbrica Leiro de Sant Martí de Centelles l'aigua del riu ha arribat al nivell de les finestres. El Tenes també ha crescut notòriament, arribant a cobrir tota la llera sota la Parada. L'episodi d'inclemències meteorològiques va començar amb quasi un parell de dies de ventades, amb ràfegues de 87 km/h al Serrat de l'Ocata, 61 km/h a Sant Feliu de Codines i 50 km/h a Bigues, amb els conseqüents problemes d'arbres i pals caiguts.
0

El castell de Montmany

Castell de Montmany
Castell de Montmany
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El castell de Montmany, també conegut com amb el malnom de castell dels Moros, és un antic castell termenat situat a 684 metres d'altitud, dins el terme municipal de Figaró-Montmany, a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní, entre el Sot de Montmany, que queda al sud del castell, i el Sot del Bac, que queda al nord. D'origen romànic, ja que data del segle XII, es troba en mal estat de conservació. L'accés al castell és força fàcil, si bé el veïnatge que hi ha pot desaconsellar l'expedició.

Segons Josep Maurí i Serra, se'n tenen referències el 1139. Des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaeugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357, el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, i, des d'aleshores, el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, per bé que tenia batlle propi.

0

Comiat a l'ànima de Puiggraciós

Foto: Instagram Parròquia de Bigues
Rosa Julibert, priora del santuari de Puiggraciós, va deixar aquest dilluns el lloc que ha estat casa seva des de 1973, quan la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, va assumir-ne la cura i s'hi va instal·lar de manera permanent. El dia abans, un centenar de persones dels municipis de la contrada es van aplegar per participar en la missa que va servir per acomiadar la i per donar-li gràcies per la seva dedicació al santuari durant més de 46 anys.

Mossèn Pere Farriol, que va presidir la missa, va llegir algunes de les paraules que persones vinculades a Puiggraciós van escriure per a Julibert i que li van lliurar en forma de llibre al final de la celebració litúrgica. "La vostra presència des de 1973 ha convertit Puiggraciós en un lloc d'acollida i espiritualitat", recollia un dels textos. "Pujar a Puiggraciós significa trobar el teu somriure i la teva acollida", expressava un altre. "Sabíem que l'acolliment era assegurat i que podríem compartir les vostres estones de pregària", resava un tercer. "Sempre us hem sentit a prop nostre, en els moments bons i en els durs de la vida", apuntava un quart missatge destacat. "Aquestes germanes ens han donat l'amor. No se'n van soles, s'emporten part del nostre cor i la nostra estimació. Saben que ens tindran dins nostre", va indicar Josep Maria Sancho, diaca de la parròquia de Sant Genís, de l'Ametlla, que va participar en la missa.

0

L'Espai Màrius Torres al Mas Blanc

El 22 de novembre de 2019 es va inaugurar al Mas Blanc l'Espai Màrius Torres, una iniciativa realitzada entre l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i el Mas Blanc, un mas que es troba pràcticament al llindar municipal de Sant Martí de Centelles amb Sant Quirze Safaja i on el poeta va fer-hi estades en les temporades en què la tuberculosi que patia li permetia sortir del Sanatori de Puigdolena.

En un antic magatzem situat al sector sud-est del conjunt del Mas Blanc s'ubica l'actual Espai Màrius Torres, on hi podem trobar uns plafons on s'explica la vida i la trajectòria del poeta, nascut a Lleida l'any 1910 i mort al Sanatori de Puigdolena als 32 anys. L'exposició, comissariada per Arnau Moret, es completa amb un seguit de vitrines on hi ha reproduccions fotogràfiques, de poemes manuscrits i de llibres.


0

Restauració dels forns de calç de l'Oller

El Ciment
El Ciment
Foto carregada per Jesús Cano Sánchez
Al mes d'agost de 2019 han començat els treballs previs de restauració dels forns de calç de l'Oller, també coneguts popularment com el Ciment, el principal element del patrimoni industrial del municipi de Sant Martí de Centelles i Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

Els forns de calç de l'Oller són un conjunt d’edificacions que formen un complex de tres grans forns, que destaquen per la seva monumentalitat, i s'hi afegeix un quart de més petit, ala part superior, possiblement utilitzat per a la construcció, com a auxiliar o com a alternativa per la reparació dels altres dels altres tres.

En aquesta primera fase, els objectius són la solució de les patologies arquitectòniques més greus de l'edifici, ja que fa uns 90 anys que es troba abandonat, instal·lar senyalització interpretativa dels valors del conjunt monumental i millorar els entorns. El projecte és una actuació conjunta de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles.

A banda de la seva importància com a patrimoni industrial, també forma part de la Memòria Històrica, ja que el pare i dos fills de la família Senties, propietària de la finca del veí mas Oller, foren executats aquí durant la Guerra Civil espanyola.
0

Puiggraciós s'assegura la continuïtat amb laics que hi viuran

És època de canvis a Puiggraciós, època que deixarà enrere una etapa de 46 anys i escaig per encetar-ne una altra de nova, que combinarà continuïtat amb novetats.

A finals d'aquest octubre marxaran les dues germanes que hi viuen ara -la germana Rosa Julibert, després de 46 anys ininterromputs al Santuari, tots des que la comunitat benedictina s'hi va instal·lar, i la germana Maria Teresa Batallé, que aquestes setmanes l'acompanya i que va formar part de la comunitat durant 40 anys-. Ambdues germanes, actualment amb 86 i 78 anys, passen pàgina a una etapa on han estat un nexe d'unió dels pobles dels encontorns i de la gent que passa i s'estima el lloc. La germana Maria Teresa Solà, que hi ha estat aquests dos darrers anys, ja ha tornat al monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les, de qui depèn el Santuari de Puiggraciós

0

La capella del Sant Crist del Clascar

La capella del Sant Crist és la capella de la masia del Clascar, i està situada dins de l'anomenat bosc del Clascar, que no és més que un bonic i acollidor alzinar  que es troba situat just al darrera de l'edificació del Clascar, a no més d'un centenar de metres del mas.

La capella ha seguit la mateixa sort que el mas, ja que es troba en un estat de conservació molt i molt lamentable.

No he trobat cap constància de la data de construcció d'aquesta capella. El rang de dates oscil·la entre el 1915 i el 1925, però a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya hi ha una imatge de Rossend Flaquer i Barrera datada a l'any 1917 que captura aquesta capella en tot el seu esplendor.


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com