La llúdriga colonitza més de la meitat de Catalunya

Font: Consorci Besòs Tordera
La llúdriga continua la seva imparable expansió territorial, segons acaba de revelar el quart sondeig d'aquesta espècie (Lutra lutra) efectuat a Catalunya, on la presència d'aquest mustèlid s'ha detectat en el 56,5% del territori. per realitzar aquesta investigació, s'han efectuat 739 mostrejos en rius (en un total de 290 quilòmetres) i en 344 quadrícules de 10 x 10 km en què es va dividir el territori per a la inspecció. En aquest treball s'han participat més de 200 persones, entre els quals estan agents rurals, la Diputació de Barcelona o Forestal Catalana i col·laboradors a nivell personal.

El resultat final indica que la llúdriga ha estat localitzada o ha deixat les seves traces en el 48% dels trams dels rius catalans, mentre que ha estat detectada en 195 quadrícules, el que representa el 56,5%. Avui dia la llúdriga és a la major part dels rius, però fa pocs anys era un animal escàs, una raresa. Per això, és un dels millors exemples de recuperació d'una espècie. Des de la dècada de 1980 s'han anat fent sondejos cada deu anys que han anat demostrant la seva progressiva recuperació. En els anys vuitanta del segle passat, només estava en un 3,8% dels rius; en els noranta, en un 19%; i en la dècada del 2000, en un 38,2%. A Espanya, la situació és semblant. S'han fet 7.500 sondejos i ha estat detectada en el 55% de les zones analitzades.

0

El problema no és Quim Torra: és Eugeni Xammar

Eugeni Xammar i M.H.Sr. Quim Torra
Per inversemblant que pugui semblar, la investidura del 131è President de la Generalitat de Catalunya guarda una relació amb els Cingles de Bertí i, més concretament, amb un dels pobles de la seva falda, l'Ametlla del Vallès.

Arran de la proposta del ja Molt Honorable Senyor Quim Torra com a candidat a President, en Francesc Canosa va escriure un interessantíssim article al Diari Ara que va sortir publicat en l'edició del diumenge 13 de maig de 2018, a la vigília de la segona volta de la sessió d'investidura, on una majoria simple de vots favorables és suficient per proclamar el President; un article on el passat es relaciona amb el present i el futur a través de n'Eugeni Xammar, probablement l'ametllatà més il·lustre del qual Quim Torra n'ha estat biògraf.

L'article diu així:

Al seu DNI només es llegia: “Eugeni Xammar”. Era el seu passaport, targeta existencial. Un bocí de paper que li obria les portes de París, Ginebra, Londres, Berlín... Ningú sabia mai on era, però fos on fos allà es rostia algun pollastre. Com a bon sentimental feia viatges llampec a Barcelona. Aleshores, a l’Ateneu, algú cridava: “Ha arribat en Xammar!” La frase corria i s’aixecaven Francesc Pujols, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra... Tothom volia saber què succeïa a Europa, al món. Però tornem a terra.

 Eugeni Xammar (1888-1973) és fill del somni català. Un jove saltataulells de cabellera lleonina agafa l’ascensor social, nacional, i arriba a ser un “superperiodista” llegendari, mític, que vola amb una gavardina planetària. El noi alt, prim, pengim-penjam, afuat, que es fa a si mateix: a les biblioteques, les xarxes socials de la curiositat, les lectures robades a la son... Xammar és la tradicional i innovadora start-up catalana: autogestió, autosuficiència, autodeterminació. Només ens tenim a nosaltres. I explica el know-how català al món.

Des de 1909 viu fora de Catalunya i només hi torna per morir. Entremig fa entendre que, més enllà de la nació, Catalunya ha de ser una narració, una explicació. I ho fa real. Ensuma, rumia, escriu. Explica la Primera Guerra Mundial. I tota l’olla de totalitarismes: leninisme, estalinisme, feixisme, nazisme... Cap periodista ha explicat l’enlairament nazi com ell. És ell que als anys vint fa veure “l’ou de la serp” de Hitler i els seus, que eren vistos com uns friquis. És ell que explica la veritat de l’Alemanya nazi dels anys trenta: “Gairebé cap dia la veritat del matí ha estat la veritat de la nit, i la veritat de la nit no és mai la veritat del dia següent”. Els crits, plors, morts: la mentida d’ombres. És ell que ha de fugir el 1936 de Berlín perquè als nazis no els agrada el que explica. I és ell que no trepitja la Catalunya de 1936 perquè explica “el feixisme espanyol” -amb còmplices a l’exèrcit i la policia- i els seus “aliats naturals”: els anarquistes de la FAI, “els professionals de l’assassinat i de l’atracament”. Per això l’amenacen de mort els uns i els altres. És ell que el 1931 ja ha vist el cel tenebrós de guerra amb una República de fum per vestir una Espanya ancestral, letal. És ell que diu que l’Estatut català quedarà en “estatutet”. Que “la feina dels catalans havia d’ésser la de preparar les coses per a poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitat per a Catalunya”. És ell que continuarà explicant des de Ginebra, Washington... Ell, que parla set llengües i n’escriu cinc. Ell, dotat d’un nas avançat, d’una mirada perforadora, visionària, d’uns dits àgils i precisos, d’un mapa mental liberal, universal, català, d’una ironia al cub. Per això, el 1973, abans de morir, a la seva casa de l’Ametlla del Vallès, hi ha a fora una bandera catalana, solitària, revolucionària, desafiant, onejant, gronxant-se com ell: entre l’escepticisme davant els afers col·lectius i l’emoció per les coses del país. Ell, com els catalans, que sempre estan atrapats, a l’aire, volant, com una hipòtesi que no aterra. Per això, com va dir el seu amic Josep Pla quan va morir Xammar, viu “del futur”.

 Per això el problema no és Quim Torra: és Eugeni Xammar. Torra, candidat a president de la Generalitat, quan va descobrir Xammar li va canviar la vida. Torra ha estat biògraf de Xammar. N’ha escrit, n’ha parlat, l’ha defensat... I aquest és el problema: que molts no volen que veiem Xammar, els Xammars. Que fins i tot neguen que existeixin. No volen perquè no fos cas que descobríssim qui som. Per això ens volen matar a mentides, falsedats. Ens diuen provincians, xenòfobs, nazis, supremacistes... Tot al revés. Perquè la realitat, la veritat, és una altra. Xammar també és una xifra. Forma part del 80% dels periodistes catalans que entre 1936 i 1939 es van haver d’exiliar. És l’exili de la realitat. Un país es queda sense explicació. Un país substituït. Aquest és el problema ahir i avui. Tot només per voler ser, existir, per viure al futur.
Per cert, si teniu interès en conèixer quelcom d'en Xammar sobre el terreny, aquí us deixo una excursió matinal a peu on descobrireu els racons de l'Ametlla del Vallès segons l'aguda visió d'aquest personatge.
0

Tercera edició d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera"

A l'any 2015 va veure la llum "El Bertí. Flaixos d'una cinglera", un projecte del tot personal al que se li va treure la pols d'un calaix i se'l va fer créixer fins a convertir-se en el que és.

Després de poc més d'un any d'intensa feina, es va fer la primera presentació, la institucional, que va sortir a la llum gràcies al suport i a la col·laboració dels ajuntaments de Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès, la Garriga, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja; la Fundació Maurí, de la Garriga; Òmnium Cultural; el Forn d'Obra Duran, de Bigues; l'Hotel Molí de la Torre, també de Bigues; la Impremta Galobart, de Santa Eulàlia de Ronçana, i el propi autor. Els resultats comercials del llibre van desbordar qualsevol previsió, esgotant-se la primera edició en pràcticament només un mes i arribant al punt de ser el llibre més venut en el Vallès Oriental dins la seva categoria en la Diada de Sant Jordi de l'any 2015. Aquest fet va provocar una segona edició que, com és lògic i esperable, ha anat a un ritme més pausat.

A causa de l'interés d'alguns dels col·laboradors de les dues primeres edicions, coincidint amb la Diada de Sant Jordi de 2018 s'ha llançat una tercera edició del llibre que, com a novetat, incorpora un mapa a escala 1:30000 de la zona dels Cingles de Bertí a partir dels editats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya on s'indica gràficament l'àrea de cadascun dels capítols del llibre i es remarquen alguns dels llocs més interessants o emblemàtics dels Cingles.
1

Bigues i Riells a España Directo

El dilluns 9 d'abril, el programa de Televisión Española "España Directo" va visitar Bigues i Riells.

En aquesta visita, es mostren algun dels gorgs del Tenes, la figuera del campanar de Riells del Fai, el Cim d'Àligues i a l'Hotel Molí de la Torre elaboren una raviolis de foie amb pèsols de Llavaneres.

No obstant, el relat conté alguns errors, com la ubicació dels gorgs i la del Cim d'Àligues, que es troba passat Sant Feliu de Codines en direcció a Castellterçol.

Deixo aquí el vídeo. El sector que parla de Bigues i Riells es troba a partir del minut 46 amb 20 segons.

0

Els salts del Bertí es manifesten

Les intenses pluges recollides durant la nit del dimarts 10 al dimecres 11 d'abril de 2018 va provocar que els cursos d'aigua dels Cingles de Bertí que habitualment estan secs o quasibé secs es mostressin en tot el seu esplendor durant bona part del dimecres. Aquestes pluges van recollir quantitats de l'ordre d'uns 60 litres per metre quadrat a la part superior de la cinglera.

El Congost i el Tenes van incrementar notablement el seu cabal. El Congost, per exemple, va superar el llindar d'alerta, segons informa l'Agència Catalana de l'Aigua, arribant a portar 76 metres cúbics per segon. En alguns punts, com a Figaró, ha fregat el llindar màxim.

Estrictament en l'àmbit dels Cingles de Bertí, els salts d'aigua de Sant Miquel del Fai, tant el del Tenes com el del Rossinyol, saltaven generosament, fent bones les descripcions com les del marquès de Laborde, a principis del segle XIX, quan afirmava que és "un dels més bells espectacles que hom pugui veure" o la de Francisco de Zamora, encara abans, al segle XVIII, quan deia que "cuando vienen grandes avenidas es cosa soberbia". El saltant de Roca Gironella, riu Rossinyol amunt, el salt de la Llòbrega, a Vallderrós, i, fins i tot, el del Torrent del Gat Menjat, entre d'altres per la conca del Tenes, o el Torrent del Bosc Negre, el de la Guillotera o el de Valldeneu a la conca del Congost, també van manifestar-se per algunes hores, mostrant així la important quantitat de pluja caiguda a l'altiplà de Bertí i convertint l'entorn en un petit paradís per als amants de la natura.

0

Les Barbotes

Les Barbotes és una surgència situada al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. Situada a 223 metres sobre el nivell del mar, en el mateix curs del Tenes, al costat de llevant de la construcció més septentrional del complex de Can Noguera. Es pot veure la surgència en el lloc on el Tenes presenta un eixamplament del seu curs perquè l'aigua de les Barbotes sorgeix de sota la llera del riu, de manera que provoca una mena de bullidor visible a la superfície del Tenes, tot i que l'aigua que en surt no és pas calenta. En època d'estiatge és habitual que remuntant el corrent del riu aquest estigui sec o amb molt poca aigua i d'aquí en endavant estigui ben ufanós.

Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terreys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals.


0

Brutal Joc de cartes

Marc Ribas crida "Brutal!" a Sant Miquel del Fai
Els Cingles de Bertí i Sant Miquel del Fai segueixen donant peu a realitzar-hi filmacions, bé sigui per pel·lícules, bé sigui per anuncis.

En aquesta ocasió, qui ha triat aquest brutal escenari que és Sant Miquel del Fai ha estat l'equip del programa de Televisió de Catalunya "Joc de cartes". produït per la pròpia Televisió de Catalunya amb col·laboració de Magnolia. En la seqüència de l'anunci, apareix el conductor del programa, el xef egarenc Marc Ribas, en el camí just després de creuar per sota el saltant del Tenes, quan s'obre a la vall de Sant Miquel, cridant el seu famós i emblemàtic "brutal!".

1

Ruta Eugeni Xammar

A Can Feliu el dia que vaig fer la ruta
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17/1/1888 - l'Ametlla del Vallès, 5/12/1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor políglota (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Xammar es definia a si mateix com un demòcrata, republicà i catalanista. Afirmà que “tractant-se de Catalunya jo no he pres mai precaucions”, afirmació que es troba en el seu epitafi. Va ser molt crític amb aquells que, partint de posicionaments com el seu, van ser “no bel·ligerants” amb el règim franquista de postguerra, com ara els intel·lectuals col·laboradors de la revista Destino, tot i ser considerada un referent liberal, catalanista i democràtic de l'època.

L’excursió està feta a partir de les memòries de Xammar titulades “Seixanta anys d’anar pel món: converses amb Josep Badia i Moret”, de Quaderns Crema, que van ser dictades per ell mateix a Badia entre 1971 i 1973, i del documental "Eugeni Xammar: la ploma silenciada", de l'any 2013, fet per sabem.com per encàrrec de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès en motiu del 40è aniversari de la seva mort.

Powered by Wikiloc


1

Hivern blanc als Cingles de Bertí

Els dos darrers dies de febrer d'aquest any han deixat, per unes hores, en la major part de Catalunya, uns paisatges diferents als que estem acostumats. Els Cingles de Bertí i les seves rodalies no han escapat a aquesta tendència general.

Ja durant diversos dies aïllats d'aquest mes de febrer, en les zones de l'altiplà format pels Cingles, al Moianès, ja hi havia hagut alguna que altra nevada, sent la més destacada el dia 13 de febrer. No ha estat fins a finals de mes que hi ha hagut el que es podria qualificar com la traca final, amb gruixos que han arribat a un pam. A partir de la tarda/vespre de dimarts ja va començar a nevar, també, a les zones baixes, quallant durant la nit i emblanquinant el paisatge, per alegria dels nens i dels no tan nens, amb gruixos que han oscil·lat entre els 5 i els 10 centímetres.

El mes de març tampoc ha volgut quedar-se enrere i va esperar al solstici per regalar una nova enfarinada a la zona. En aquesta ocasió, la cota de neu es va situar al voltant dels 400 metres, pel que els fons de les valls no van arribar a veure la neu, però sí tota la part alta dels Cingles, on es van arribar a acumular gruixos de 10 centímetres.

0

Senderisme amb tren: El GR®2 vorejant el Bertí

El GR®2 és un sender de gran recorregut que des de la Jonquera, a l'Alt Empordà, fins a Sant Adrià de Besòs, al Barcelonès, recorre algunes de les raconades de més interès del quadrant nord-oriental de Catalunya. Entre aquests indrets podem destacar la zona volcànica de la Garrotxa, amb els atractius afegits de Santa Pau i Besalú, les impressionants cingleres de Tavertet, incloent-ne el mateix poble o el veí Rupit, la frondositat dels boscos de les Guilleries o la part que s'inicia en el tram que aquí recorrem, la conca fluvial del Besòs. És, per tant, un sender que combina perfectament la cultura i l'entorn natural.

Fins al 2016, el sender finalitzava a Aiguafreda, on arriba des de la Jonquera després de 10 etapes i 171 quilòmetres. Però aquell estiu, el sender va créixer amb el seguiment del Congost i del Besòs, incorporant en el seu traçat 3 noves etapes i 50 quilòmetres més.

I en aquesta extensió és on entren en joc els Cingles de Bertí. Aquí resseguim la primera etapa d'aquesta extensió, la que segueix la llera del riu Congost en el congost que precisament forma entre  el Massís del Montseny a llevant i els Cingles de Bertí a ponent, un congost plenament aprofitat ja que hi conviuen, a més a més del sender, el riu, la línia ferroviària de Barcelona a Vic i la Tor de Querol, i la C-17 o Autovia de l'Ametlla, com tindrem ocasió de comprovar repetidament. A més a més, en el recorregut travessarem els nuclis de l'Abella, Tagamanent o Figaró.

La descripció d'aquesta etapa està feta pensant amb l'enllaç ferroviari. Probablement, la millor opció, i la menys exigent físicament, és la de realitzar l'etapa tal com s'explica, per tant, deixar el vehicle a la Garriga i anar amb tren a l'estació de Sant Martí de Centelles és una excel·lent opció (podeu consultar-ne els horaris aquí). La descripció inclou els trams d'aproximació a les estacions a més a més del que seria pròpiament el GR®.


Powered by Wikiloc


0

El bus exprés de la vall del Tenes guanya 16 expedicions al gener

La línia d'autobús exprés que uneix la vall del Tenes (e7) amb Barcelona tindrà 16 noves expedicions diàries a partir d'avui 8 de gener. De dilluns a divendres, el servei passa a tenir 21 expedicions diàries en direcció a Bigues i Riells i 22 en direcció a la capital catalana. Són vuit expedicions per sentit més que fins ara, que representen un increment del servei que frega el 60%.

Els nous serveis amplien les freqüències a les hores de més demanda del matí per anar cap a Barcelona i del migdia i la tarda per tornar cap a Parets, Lliçà de Vall, Lliçà d'Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues, els pobles on dóna servei aquesta línia. Amb tot, es cobreixen algunes franges horàries que, fins ara, tenien poca demanda. Molts pocs serveis arriben fins a Riells del Fai dins la línia de l'autobús exprés.


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com