dilluns, 14 abril de 2014

L'escorpí

Els escorpins o alacrans (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids. Presenten uns grans pedipalps en forma de pinça i un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1500 espècies repartides per tot el món, si s'exceptuen les regions polars, i amb una màxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espècies assoleixen més de 20 centímetres de llargada. Aparegueren per primer cop durant el Silurià, amb algunes espècies d'una grandària excepcional, com Brontoscorpio anglicus.

El cos de l'escorpí es divideix en dues regions o tagmes principals: el prosoma (cefalotòrax) i l'opistosoma (abdomen); al seu torn, l'opistosoma es divideix en mesosoma i metasoma. El prosoma està recobert per una closca, i conté els ulls, els quelícers (peces bucals) i els pedipalps acabats en pinça i els quatre parells de potes caminadores. El mesosoma és el cos principal de l'escorpí i conté els seus pulmons, òrgans digestius i òrgans sexuals. Les pintes (òrgans sensorials que semblen plomes). El mesosoma té una armadura de plaques quitinoses, les de la superfície superior són les tergites i les de la superfície inferior són les esternites. El metasoma és la cua de l'escorpí, està composta per 5 segments; l'últim conté l'anus i porta el telson (l'agulló) que comprèn la vesícula que sosté un parell de glàndules del verí, i l'aculi hipodèrmic, la llengüeta usada per injectar el verí.

Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.

Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.

Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.

Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps.

La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins. El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.

dimecres, 5 març de 2014

El castell de Centelles

Castell de Centelles, St. Martí de Centelles
Castell de Centelles
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El castell de Sant Martí és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país. Malgrat que la major part de l'estructura que es conserva és dels segles XV i XVI, el castell ja existia amb el nom de castell de Sant Esteve l'any 898. Originàriament, doncs, va ser un castell fronterer.

Es troba dalt d'un cim afuat que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s'aixeca uns 200 metres de la seva base.

El castell i la seva església, originàriament anomenats de Sant Esteve, són esmentats l'any 898 en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda, feta pel bisbe de Vic, Gotmar. El seu domini pertanyia inicialment als comtes d'Osona.

Després passà a la família Centelles, feudataris dels comtes de Barcelona que en devien posseir el domini eminent. L'any 1041 consta documentat Guadall I de Centelles, el qual prengué el cognom d'una vila situada als peus del castell on ara hi ha la parròquia de Sant Martí de Centelles i on hi havia la casa forta, protegida pel monestir de Santa Maria de l'Estany, on residia aquesta família, però els Centelles no apareixen com a senyors del castell fins a principis del segle XIII. De l'any 1211 és el primer testament en què un Centelles ordena ser enterrat a la capella del castell, senyal que la família ja el senyoreja. Va ser important com a plaça senyorial, des de la qual dominava una extensa baronia que aplegava els actuals municipis de Balenyà, Centelles, Sant Martí de Centelles i Sant Quirze Safaja. Es coneixen contínues ampliacions del patrimoni de la família Centelles per enllaços matrimonials i la seva actuació com a procuradors dels béns de la casa dels Montcada quan aquests es traslladaren fora de Catalunya.

Els Centelles van participar activament, servint amb les armes, en les empreses dels reis catalans Així, Pere el Cerimoniós va tenir com a majordom Gilabert de Centelles. Les notícies documentals sobre l'edifici del castell se centren en el període bèl·lic de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II, l'anomenada Guerra civil catalana (1462-1472). El 1464 amb una bombarda fou enderrocada una part del castell sobirà pels partidaris del rei. La capitulació arribà l'abril de 1465 després de llarg setge i aleshores el rei Pere IV, anomenat Conestable de Portugal, rei dels catalans disposà la reparació del castell i l'ampliació de les fortificacions. En aquest període es van alternar els enfrontaments bèl·lics pel control del castell amb els treballs d'ampliació i ornamentació necessaris per convertir-lo en una residència reial.

A principi del segle XV els Centelles havien deixat de viure al castell per traslladar-se a la vila de Santa Coloma de Vinyoles, que és l'actual municipi de Centelles. Van conservar, però, el títol de senyors o barons de Centelles. L'any 1599, el rei d'Espanya Felip III va crear el comtat de Centelles per a la família que el 1720 s'unirà amb els Pignatelli.

El castell va ser, a més, punt de reunió de tropes en més d'una ocasió durant la Guerra dels Segadors, (1640-1659), i també al començament de la Guerra de Successió (1705) va ser la zona des de la qual els miquelets vigatans partidaris de l'arxiduc Carles van bloquejar les tropes filipistes del virrei Velasco. Durant la Guerra del Francès, les tropes franceses del general Saint-Cyr, el 1809, van ocupar la població de Centelles i el castell i en varen volar una part. En el decurs de les guerres carlines, les partides el van convertir en un dels caus des dels qual atacaven les poblacions veïnes.

La decadència del castell va començar al segle XVIII, amb la guerra de Successió, però es va precipitar durant el segle XIX, perquè durant les guerres carlines s'hi va instal·lar un escamot que va fer volar les parets. Al final d'aquest segle els Centelles traslladaren les peces de valor que s'hi conservaven a altres casals de la família fins a restar el castell abandonat i espoliat.

La major part dels vestigis que s'han conservat del castell de Sant Martí de Centelles són d'estil gòtic i corresponen a les obres fetes durant el segle XV. La planta del castell s'adapta, dibuixant una mena de triangle, a la topografia del cim on és situat. La muralla té una llargària d'aproximadament 200 metres i una amplada de 80 metres en la part més gran. Les parts més antigues conservades es creu que corresponen al recinte sobirà, encinglerat en una roca situada gairebé al centre geomètric del conjunt, on els murs construïts amb petits carreuons, simplement escairats i totalment adaptats a la topografia dibuixen algunes estances de planta rectangular, la funció de les quals i cronologia no es pot precisar exactament.


Mostra Cingles de Bertí en un mapa més gran

dijous, 13 febrer de 2014

La capella de Sant Climent del Flequer

La capella de Sant Climent del Flequer és un edifici d'estil historicista que es troba en una zona rural rodejada de bosc i camps de conreu, a la vessant de ponent del Turó de Puiggròs, a prop del Flaquer, dins el terme municipal de Sant Feliu de Codines. És de planta rectangular i absis circular amb arcuacions llombardes adossades i arrebossades. El mateix tractament té el capcer de la façana, que està coronada per un campanar d'espadanya amb dos buits. La portalada i finestra que hi ha en aquesta façana són d'arc de mig punt que, com les arcuacions llombardes, imiten elements romànics.

La primera cita relativa a aquesta capella la trobem en el "Libro de Visita" de l'any 1508. Es trobava situada en el Mas Flaquer, tal com es diu en els Goigs que es canten en el dia del sant titular: "També assí en lo Mas Flaquer teniu vos santa capella...". Es troba al costat de l'antiga capella documentada des del segle XV. Els marquesos de Dou, propietaris de la capella, la feren reedificar l'any 1776.


Mostra Cingles de Bertí en un mapa més gran

dimecres, 15 gener de 2014

El grau Mercader

Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puig-Graciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells. Conegut originàriament com a grau de Can Mestret, el grau Mercader rep aquest nom perquè servia per anar els dijous al mercat de Granollers i perquè l'utilitzaven els mercaders per comerciar amb els pagesos dels Cingles. Era el grau més important del poble de Bertí, ja que en el coll de can Tripeta (abans coll de l'Ampolla perquè hi havia una casa amb aquest nom) és on es creuen tots els camins: el de Puig-Graciós cap a l'Ametlla, el de Riells i el de Figaró.

L'antic grau Mercader va quedar inutilitzat per la construcció del que havia de ser la carretera de l'Ametlla cap a Centelles pel poble de Bertí, que finalment s'ha quedat en pista. Aquesta carretera va construir-se entre els anys 1942 i 1944 a càrrec d'un empresari de Granollers anomenat Torres i a pic i pala, ja que els únics ajuts eren carros, cavalls i mules. Hi van treballar una trentena de persones de Granollers i jornalers de les cases del Serrat. El pressupost fou de 500000 pessetes de l'època (poc més de 3000 €), dividides en 300000 (1800 €) pel tram de l'Ametlla al coll de can Tripeta i en 200000 (1200 €) des del peu de la cinglera fins a Bertí, que van ser aportades per Jaume Lleonart, l'amo del Traver de Bertí. El pressupost va quedar curt i l'empresari que la va construir va haver d'afegir-hi 40000 pessetes (240 €) més. Per tenir una referència monetària d'aquests imports, segons un article publicat a la revista Presència, que surt amb El 9 Nou, el 22 de febrer del 2002, el valor adquisitiu d'1 pesseta de l'any 1942 era l'equivalent al de 0'573 euros l'any 2002.

Les obres van ser tota una odissea, a causa dels importants desnivells a salvar i de les condicions de treball. Serveixi com a exemple que per barrinar la cinglera, per poder posar la dinamita i fer esclatar les roques, era habitual haver de penjar un home d'una corda i un altre anar-hi tirant aigua al forat perquè pogués avançar amb la barrina. Aquestes explosions van provocar que el grau original quedés mort per culpa de les pedres que van enterrar-lo, però 50 anys més tard va ser rehabilitat per una colla de gent de Bigues. Si ens fixem, en alguns trams es poden veure clarament els murs en sec, sense ciment, que van construir-se.

El grau Mercader és, també, un magnífic mirador del Vallès. A mesura que es va guanyant alçada la vista va obrint-se i, en dies molt clars, s'arriba a veure la serralada Litoral i Barcelona, amb Collserola i Montjuïc i la Mar Mediterrània al fons.


Mostra Cingles de Bertí en un mapa més gran
Més imatges del Grau Mercader: