El castell de Montmany

Castell de Montmany
Castell de Montmany
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El castell de Montmany, també conegut com amb el malnom de castell dels Moros, és un antic castell termenat situat a 684 metres d'altitud, dins el terme municipal de Figaró-Montmany, a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní, entre el Sot de Montmany, que queda al sud del castell, i el Sot del Bac, que queda al nord. D'origen romànic, ja que data del segle XII, es troba en mal estat de conservació. L'accés al castell és força fàcil, si bé el veïnatge que hi ha pot desaconsellar l'expedició.

Segons Josep Maurí i Serra, se'n tenen referències el 1139. Des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaeugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357, el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, i, des d'aleshores, el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, per bé que tenia batlle propi.

0

Comiat a l'ànima de Puiggraciós

Foto: Instagram Parròquia de Bigues
Rosa Julibert, priora del santuari de Puiggraciós, va deixar aquest dilluns el lloc que ha estat casa seva des de 1973, quan la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, va assumir-ne la cura i s'hi va instal·lar de manera permanent. El dia abans, un centenar de persones dels municipis de la contrada es van aplegar per participar en la missa que va servir per acomiadar la i per donar-li gràcies per la seva dedicació al santuari durant més de 46 anys.

Mossèn Pere Farriol, que va presidir la missa, va llegir algunes de les paraules que persones vinculades a Puiggraciós van escriure per a Julibert i que li van lliurar en forma de llibre al final de la celebració litúrgica. "La vostra presència des de 1973 ha convertit Puiggraciós en un lloc d'acollida i espiritualitat", recollia un dels textos. "Pujar a Puiggraciós significa trobar el teu somriure i la teva acollida", expressava un altre. "Sabíem que l'acolliment era assegurat i que podríem compartir les vostres estones de pregària", resava un tercer. "Sempre us hem sentit a prop nostre, en els moments bons i en els durs de la vida", apuntava un quart missatge destacat. "Aquestes germanes ens han donat l'amor. No se'n van soles, s'emporten part del nostre cor i la nostra estimació. Saben que ens tindran dins nostre", va indicar Josep Maria Sancho, diaca de la parròquia de Sant Genís, de l'Ametlla, que va participar en la missa.


0

L'Espai Màrius Torres al Mas Blanc

El 22 de novembre de 2019 es va inaugurar al Mas Blanc l'Espai Màrius Torres, una iniciativa realitzada entre l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i el Mas Blanc, un mas que es troba pràcticament al llindar municipal de Sant Martí de Centelles amb Sant Quirze Safaja i on el poeta va fer-hi estades en les temporades en què la tuberculosi que patia li permetia sortir del Sanatori de Puigdolena.

En un antic magatzem situat al sector sud-est del conjunt del Mas Blanc s'ubica l'actual Espai Màrius Torres, on hi podem trobar uns plafons on s'explica la vida i la trajectòria del poeta, nascut a Lleida l'any 1910 i mort al Sanatori de Puigdolena als 32 anys. L'exposició, comissariada per Arnau Moret, es completa amb un seguit de vitrines on hi ha reproduccions fotogràfiques, de poemes manuscrits i de llibres.


0

Restauració dels forns de calç de l'Oller

El Ciment
El Ciment
Foto carregada per Jesús Cano Sánchez
Al mes d'agost de 2019 han començat els treballs previs de restauració dels forns de calç de l'Oller, també coneguts popularment com el Ciment, el principal element del patrimoni industrial del municipi de Sant Martí de Centelles i Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).

Els forns de calç de l'Oller són un conjunt d’edificacions que formen un complex de tres grans forns, que destaquen per la seva monumentalitat, i s'hi afegeix un quart de més petit, ala part superior, possiblement utilitzat per a la construcció, com a auxiliar o com a alternativa per la reparació dels altres dels altres tres.

En aquesta primera fase, els objectius són la solució de les patologies arquitectòniques més greus de l'edifici, ja que fa uns 90 anys que es troba abandonat, instal·lar senyalització interpretativa dels valors del conjunt monumental i millorar els entorns. El projecte és una actuació conjunta de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles.

A banda de la seva importància com a patrimoni industrial, també forma part de la Memòria Històrica, ja que el pare i dos fills de la família Senties, propietària de la finca del veí mas Oller, foren executats aquí durant la Guerra Civil espanyola.
0

Puiggraciós s'assegura la continuïtat amb laics que hi viuran

És època de canvis a Puiggraciós, època que deixarà enrere una etapa de 46 anys i escaig per encetar-ne una altra de nova, que combinarà continuïtat amb novetats.

A finals d'aquest octubre marxaran les dues germanes que hi viuen ara -la germana Rosa Julibert, després de 46 anys ininterromputs al Santuari, tots des que la comunitat benedictina s'hi va instal·lar, i la germana Maria Teresa Batallé, que aquestes setmanes l'acompanya i que va formar part de la comunitat durant 40 anys-. Ambdues germanes, actualment amb 86 i 78 anys, passen pàgina a una etapa on han estat un nexe d'unió dels pobles dels encontorns i de la gent que passa i s'estima el lloc. La germana Maria Teresa Solà, que hi ha estat aquests dos darrers anys, ja ha tornat al monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les, de qui depèn el Santuari de Puiggraciós

0

La capella del Sant Crist del Clascar

La capella del Sant Crist és la capella de la masia del Clascar, i està situada dins de l'anomenat bosc del Clascar, que no és més que un bonic i acollidor alzinar  que es troba situat just al darrera de l'edificació del Clascar, a no més d'un centenar de metres del mas.

La capella ha seguit la mateixa sort que el mas, ja que es troba en un estat de conservació molt i molt lamentable.

No he trobat cap constància de la data de construcció d'aquesta capella. El rang de dates oscil·la entre el 1915 i el 1925, però a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya hi ha una imatge de Rossend Flaquer i Barrera datada a l'any 1917 que captura aquesta capella en tot el seu esplendor.


0

San Bartomolé, siempre en primer término

En el Boletín de Información número 18 i 19 del Vespa Club Sabadell, publicat en els mesos de juny i juliol de 1961, hi ha la descripció de la imatge que actualment presideix l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, a cavall dels municipis de Bigues i Riells i l'Ametlla del Vallès.

Textualment, l'escrit diu així:

Los ciudadanos de esta querida ciudad de Sabadell tuvieron oportunidad de admirar durante las pasadas festividades religiosas de Semana Santa y Pascua de Resurrección, y expuesta en un céntrico establecimiento, una imagen de San Bartolomé Apóstol, tallada en madera y de tamaño natural.

Magnífica obra de arte, debida a la inspiración del artista sabadellense y Socio de Honor del Vespa Club Sabadell Sr. D. Adolfo Salanguera y a la desinteresada colaboración de nuestro asociado Sr. D. Cristóbal Mafé. Esta Imagen, que ofrecen a los vespistas de toda nuestra Patria por mediación del Vespa Club de nuestra ciudad, para que en su día, previos los trámites eclesiásticos de rigor, podamos bendecirla y entronizarla. No es precismente una fiel reproducción de la Imagen que veneramos los vespistas españoles, en la Ermita de la Ametlla del Vallés, ya que el artista plasma sobre el elemento lo que la imaginación y la inspiración le dicta, pero sí es una imagen de San Bartolomé Apóstol, despellejado vivo, y teniendo a sus pies encadenado al demonio en forma de dañino animal silvestre. Vespa Club Sabadell agradece al artista y al amigo sr. Cristóbal Mafé el inapreciable obsequio y le promete que a partir de este momento nuestro más preciado ideal será la consecución de la bendición y la entronización de la Imagen.


0

I el foc va esquinçar els Cingles de Bertí

Reportatge de TV3 sobre l'incendi de 1994
Avui fa 25 anys va iniciar-se el que podria considerar-se l'incendi més devastador que es coneix en els Cingles de Bertí. A banda de l'efemèride en números rodons que es dóna avui, les condicions climatològiques que hem patit aquestes darreres setmanes han recordat i molt les d'aquell fatídic 1994, sobretot als que els va tocar viure aquella experiència. Per si no hi havia prou calma tensa en l'ambient, el devastador incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, ha ajudat a estar molt més alerta si cap i molt més pendents del territori. Aquest mes de juny hem patit una onada de calor que ens ha portat a temperatures rècord de més de 40 graus al dia -el dia de Sant Pere, a les 11 de la nit, els termòmetres marcaven encara 32 graus- i en la primera meitat de l'any no han plogut ni 100 litres per metre quadrat.

Per sort, i toquem ferro, de moment ens n'estem sortint prou bé enguany, tot i que pel territori ja hem patit uns quants petits incendis que, sortosament, han estat ràpidament extingits.


Fragment d'una pàgina d'El 9 Nou del dia 8 de juliol de 1994

0

Redescobrint Sant Miquel del Fai

"Panacea del turisme familiar durant dècades, la Diputació de Barcelona el va comprar el 2017. Tancat i en procés de naturalització, serà públic i gratuït quan reobri a la primavera del 2020". Així comença un complert i interessantíssim article publicat a l'edició del periòdic El País del dia 6 de juny de 2019 en què s'explica d'una manera molt amena les vicissituds per les que ha passat i passa l'indret i la seva influència en els catalans de la segona meitat del segle XX i dels principis del segle XXI.

Personatges contemporanis importants en el lloc hi tenen la seva quota de protagonisme, com l'inefable Josep Pla, o mossèn Antoni Pladevall, però també hi podem trobar el que podríem anomenar batalletes, i, evidentment, tot allò relacionat amb l'entorn natural del lloc, ja que és inevitable separar-ne el patrimoni cultural del patrimoni natural: Curiosament, és un lloc que és important per a l'excursionisme però que ha estat poc estudiat en els altres àmbits. Segurament, el cartulari recentment descobert i comprat per la Diputació hi ajudarà.

Segons l'article, Sant Miquel del Fai s'obrirà al públic a la primavera de l'any 2020 i tindrà l'accés gratuït, però abans encara s'han de realitzar una bona colla de treballs. Esperem que, finalment, i després de diverses demores, aquesta data sigui la definitiva per poder tornar tots a gaudir d'aquest emblemàtic espai.

Podeu llegir l'article complert aquí.

0

Les Balmes del Traver

La Balma del Traver, a vegades també referenciada en plural (Balmes del Traver), és una balma del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès, si bé orientada Vallès Oriental dins de l'àmbit del poble de Riells del Fai. Es troba situada a la part alta de la cinglera, a 735 metres d'altitud, al sud-est i dessota de la masia del Traver, de la que pren el nom, i del Camí del Traver, i uns 25 metres per damunt del Cau de la Guilla.

Es tracta d'una gran balma, d'uns 100 metres de longitud i una fondària màxima d'uns 10 metres en algun punt molt localitzat. Existeixen uns grans enderrocs molt espectaculars en algunes zones, tot i que sembla que són relativament recents. Tot plegat és un entorn força espectacular pel fet d'estar en la mateixa cinglera, amb una timba considerable degut a la gran alçada a la que es troben respecte la vall. Sembla que havia tingut usos ramaders, per guardar ramats

El seu interès espeleològic és nul, tot i que Norbert Font i Sagué (1874-1910) l'esmenta en el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897), on explica que "és inaccessible sense escales".
0

Demanen el comís de cavalls a la finca de l’Ullar de Montmany

El 9 Nou informa que les entitats animalistes FAADA i ADE recorden que el propietari de la masia va ser inhabilitat l’any 2015 durant un període de cinc anys per tenir animals però que no ha fet cas de la prohibició i que, per aquest motiu, en demanen el comís.

La Fundación para el Asesoramiento y Acción en Defensa de los Animales (FAADA) i l'Asociación Defensa Équidos (ADE) denuncien “la manca de compromís i interès” del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per “aplicar la llei” i tirar endavant el comís dels cavalls que hi ha a la finca de l’Ullar, a Figaró.

Segons denuncien, el propietari de la finca està inhabilitat des de l’any 2015 i durant un període de cinc anys per tenir animals al seu càrrec. Tot i això, torna a tenir diversos cavalls a la finca que, a més, expliquen des de les entitats en defensa dels animals, estan en males condicions i estan causant problemes a finques veïnes.


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com