La capella del Sant Crist del Clascar

La capella del Sant Crist és la capella de la masia del Clascar, i està situada dins de l'anomenat bosc del Clascar, que no és més que un bonic i acollidor alzinar  que es troba situat just al darrera de l'edificació del Clascar, a no més d'un centenar de metres del mas.

La capella ha seguit la mateixa sort que el mas, ja que es troba en un estat de conservació molt i molt lamentable.

No he trobat cap constància de la data de construcció d'aquesta capella. El rang de dates oscil·la entre el 1915 i el 1925, però a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya hi ha una imatge de Rossend Flaquer i Barrera datada a l'any 1917 que captura aquesta capella en tot el seu esplendor.


0

San Bartomolé, siempre en primer término

En el Boletín de Información número 18 i 19 del Vespa Club Sabadell, publicat en els mesos de juny i juliol de 1961, hi ha la descripció de la imatge que actualment presideix l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras o de les Vespes, a cavall dels municipis de Bigues i Riells i l'Ametlla del Vallès.

Textualment, l'escrit diu així:

Los ciudadanos de esta querida ciudad de Sabadell tuvieron oportunidad de admirar durante las pasadas festividades religiosas de Semana Santa y Pascua de Resurrección, y expuesta en un céntrico establecimiento, una imagen de San Bartolomé Apóstol, tallada en madera y de tamaño natural.

Magnífica obra de arte, debida a la inspiración del artista sabadellense y Socio de Honor del Vespa Club Sabadell Sr. D. Adolfo Salanguera y a la desinteresada colaboración de nuestro asociado Sr. D. Cristóbal Mafé. Esta Imagen, que ofrecen a los vespistas de toda nuestra Patria por mediación del Vespa Club de nuestra ciudad, para que en su día, previos los trámites eclesiásticos de rigor, podamos bendecirla y entronizarla. No es precismente una fiel reproducción de la Imagen que veneramos los vespistas españoles, en la Ermita de la Ametlla del Vallés, ya que el artista plasma sobre el elemento lo que la imaginación y la inspiración le dicta, pero sí es una imagen de San Bartolomé Apóstol, despellejado vivo, y teniendo a sus pies encadenado al demonio en forma de dañino animal silvestre. Vespa Club Sabadell agradece al artista y al amigo sr. Cristóbal Mafé el inapreciable obsequio y le promete que a partir de este momento nuestro más preciado ideal será la consecución de la bendición y la entronización de la Imagen.

La Vespa fou un escúter fabricat per primer cop l'any 1946 per Piaggio & Co, S.p.A., empresa dels germans Armando i Enrico Piaggio, que al llarg de la seva història va arribar a convertir-se en un mite per a moltes persones.
0

I el foc va esquinçar els Cingles de Bertí

Reportatge de TV3 sobre l'incendi de 1994
Avui fa 25 anys va iniciar-se el que podria considerar-se l'incendi més devastador que es coneix en els Cingles de Bertí. A banda de l'efemèride en números rodons que es dóna avui, les condicions climatològiques que hem patit aquestes darreres setmanes han recordat i molt les d'aquell fatídic 1994, sobretot als que els va tocar viure aquella experiència. Per si no hi havia prou calma tensa en l'ambient, el devastador incendi de la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, ha ajudat a estar molt més alerta si cap i molt més pendents del territori. Aquest mes de juny hem patit una onada de calor que ens ha portat a temperatures rècord de més de 40 graus al dia -el dia de Sant Pere, a les 11 de la nit, els termòmetres marcaven encara 32 graus- i en la primera meitat de l'any no han plogut ni 100 litres per metre quadrat.

Per sort, i toquem ferro, de moment ens n'estem sortint prou bé enguany, tot i que pel territori ja hem patit uns quants petits incendis que, sortosament, han estat ràpidament extingits.


Fragment d'una pàgina d'El 9 Nou del dia 8 de juliol de 1994
En aquell fatídic dia d'estiu va haver-hi fins a 33 focs actius a Catalunya, motiu que, òbviament, va dificultar-ne el control de tots ells. En el cas que ens pertoca, a les sis de la tarda aproximadament, a la zona de Riells del Fai va iniciar-se l'incendi que ens ocupa. En un principi, va quedar ràpidament apagat. Els bombers es van desplaçar a altres incendis per a apagar-los, però el vent va fer revifar el de Riells i aquí va començar la tragèdia. El foc va enfilar-se ràpidament cap als Cingles de Bertí en direcció a la Garriga i el Figaró per una banda, i per l'altra per la zona de Sant Feliu de Codines i Riells del Fai, en un front que va arribar als sis quilòmetres, amb els mitjans completament desbordats. Durant tres dies, va cremar descontroladament, fins que el dia 7 de juliol el vent va canviar i va fer girar cua al foc, tornant cap a la zona ja cremada, ajudant enormement en les tasques d'extinció, que va aconseguir-se poc després.

3000 hectàrees de terreny havien estat calcinades, deixant un espectacle dantesc rere seu, com és habitual en aquests casos, un paisatge en blanc i negre difícil de descriure. Però a banda de tot això,  la pèrdua de nutrients, aliments, l'erosió patida i l'augment del pH, dificultant la vida de les espècies supervivents, i la degradació dels porus del sòl, amb la conseqüent pèrdua de drenatge, com es va poder comprovar tres mesos després, van ser els efectes més rellevants.

25 anys després, el paisatge s'ha recuperat força, però els efectes de l'incendi són encara visibles. No obstant, alguns dels mals que hi havien llavors tornen a repetir-se, com la deixadesa en la gestió dels boscos, en alguns sectors força densos i bruts, amb molta biomassa potencial: el bosc segueix sense ser un atractiu per a treure'n un profit, això ajuda a que estigui degradat i que, en casos, com aquests, puguin ser un perill evident.

Alguns ajuntaments de la zona recorden la paüra d'aquells dies:

I en els mitjans de comunicació he trobat el següent:


0

Redescobrint Sant Miquel del Fai

"Panacea del turisme familiar durant dècades, la Diputació de Barcelona el va comprar el 2017. Tancat i en procés de naturalització, serà públic i gratuït quan reobri a la primavera del 2020". Així comença un complert i interessantíssim article publicat a l'edició del periòdic El País del dia 6 de juny de 2019 en què s'explica d'una manera molt amena les vicissituds per les que ha passat i passa l'indret i la seva influència en els catalans de la segona meitat del segle XX i dels principis del segle XXI.

Personatges contemporanis importants en el lloc hi tenen la seva quota de protagonisme, com l'inefable Josep Pla, o mossèn Antoni Pladevall, però també hi podem trobar el que podríem anomenar batalletes, i, evidentment, tot allò relacionat amb l'entorn natural del lloc, ja que és inevitable separar-ne el patrimoni cultural del patrimoni natural: Curiosament, és un lloc que és important per a l'excursionisme però que ha estat poc estudiat en els altres àmbits. Segurament, el cartulari recentment descobert i comprat per la Diputació hi ajudarà.

Segons l'article, Sant Miquel del Fai s'obrirà al públic a la primavera de l'any 2020 i tindrà l'accés gratuït, però abans encara s'han de realitzar una bona colla de treballs. Esperem que, finalment, i després de diverses demores, aquesta data sigui la definitiva per poder tornar tots a gaudir d'aquest emblemàtic espai.

Podeu llegir l'article complert aquí.

0

Les Balmes del Traver

La Balma del Traver, a vegades també referenciada en plural (Balmes del Traver), és una balma del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès, si bé orientada Vallès Oriental dins de l'àmbit del poble de Riells del Fai. Es troba situada a la part alta de la cinglera, a 735 metres d'altitud, al sud-est i dessota de la masia del Traver, de la que pren el nom, i del Camí del Traver, i uns 25 metres per damunt del Cau de la Guilla.

Es tracta d'una gran balma, d'uns 100 metres de longitud i una fondària màxima d'uns 10 metres en algun punt molt localitzat. Existeixen uns grans enderrocs molt espectaculars en algunes zones, tot i que sembla que són relativament recents. Tot plegat és un entorn força espectacular pel fet d'estar en la mateixa cinglera, amb una timba considerable degut a la gran alçada a la que es troben respecte la vall. Sembla que havia tingut usos ramaders, per guardar ramats

El seu interès espeleològic és nul, tot i que Norbert Font i Sagué (1874-1910) l'esmenta en el seu Catàlech Espeleològich de Catalunya (1897), on explica que "és inaccessible sense escales".
0

Demanen el comís de cavalls a la finca de l’Ullar de Montmany

El 9 Nou informa que les entitats animalistes FAADA i ADE recorden que el propietari de la masia va ser inhabilitat l’any 2015 durant un període de cinc anys per tenir animals però que no ha fet cas de la prohibició i que, per aquest motiu, en demanen el comís.

La Fundación para el Asesoramiento y Acción en Defensa de los Animales (FAADA) i l'Asociación Defensa Équidos (ADE) denuncien “la manca de compromís i interès” del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per “aplicar la llei” i tirar endavant el comís dels cavalls que hi ha a la finca de l’Ullar, a Figaró.

Segons denuncien, el propietari de la finca està inhabilitat des de l’any 2015 i durant un període de cinc anys per tenir animals al seu càrrec. Tot i això, torna a tenir diversos cavalls a la finca que, a més, expliquen des de les entitats en defensa dels animals, estan en males condicions i estan causant problemes a finques veïnes.


0

La processionària del pi

La processionària del pi o arna del pi, de nom científic Thaumetopoea pityocampa, és un insecte lepidòpter de la família Thaumatopoeidae. És molt habitual de la conca mediterrània, tot i que també el podem trobar en algunes zones centre-europees, i és una terrorífica plaga per a algunes espècies d'arbres, sobretot pins, dels quals pren el nom. Un dels factors que en limita més la seva distribució és la temperatura, ja que no sobreviu en zones on l'hivern és rigorós (aproximadament temperatures inferiors a uns -15ºC). Els Cingles de Bertí, òbviament, no són aliens a aquestes plagues.

Pot arribar a esdevenir una plaga molt comuna i estesa arreu del món, de caràcter cíclic i difícil d'eradicar. Les larves mengen les fulles i defoliant l'arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d'arbres molt joves. Té un ampli nombre de parasitoides, patògens i depredadors en tots els seus estats del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.


0

Dos nous llibres sobre Sant Quirze Safaja

Cartell promocional de Safagem
L'ajuntament de Sant Quirze Safaja ha editat dues noves i molt interessants publicacions sobre el seu bonic poble, la seva història, records i tradicions.

De fet, una d'elles no és nova del tot, l'altra sí. La novetat és "Safagem, un viatge en el temps", que consisteix en un recull de fotografies antigues de Sant Quirze Safaja cedides desinteressadament per totes aquelles persones que hi han volgut participar i deixar constància del que era Sant Quirze Safaja en unes èpoques on fer fotografies era tot un esdeveniment social i que avui en dia ens fan deixar amb la boca oberta.

L'altra publicació és, de fet, una segona edició. A l'any 2009 es va publicar "Sant Quirze Safaja, un poble de frontera", una obra de l'historiador, mossèn de Sant Quirze i amic Antoni Pladevall que repassa l'evolució de Sant Quirze Safaja de temps fins als nostres dies. Ara, al llarg del 2018, aquesta obra s'ha revisat i actualitzat i s'ha posat a disposició de la gent.
1

Senyalitzen la prohibició d'accés a corriols de Riells propers al punt de cria de l'àliga cuabarrada

Foto: Boscos94.
Els Agents Rurals han col·locat quatre indicadors que recorden la prohibició de passar pels corriols que travessen la zona de nidificació de cria de l'àliga cuabarrada o perdiguera als cingles de Bertí. És en un sector al voltant del Turó de les Onze Hores, situat entre els termes de Bigues i Riells i Sant Quirze Safaja. La prohibició, que té per objectiu ajudar a assegurar la cria d'aquesta espècie protegida i amenaçada, és efectiva a partir de finals d'aquest mes de gener, quan comença el període de reproducció. A tot Catalunya, hi ha nidificant només 79 parelles de cuabarrada. "Les tenim molt controlades i en fem un seguiment", comenta Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental.

"El sector de cria s'ha de preservar màxim", assegura Mayà, que recorda que la zona de nidificació és dins d'un espai d'interès natural (EIN) protegit per 1a Generalitat i que hi ha una sentència judicial que ja deia "que s'havia de prohibir l'accés als camins que passen pel sector on cria". Per la zona, hi passa un sender GR que és força freqüentat per excursionistes perquè és una de les vies d'accés més senzilles als cingles. La prohibició afecta un àmbit ample perquè aquesta espècie no cria sempre al mateix niu. "Quan s'acosta la temporada de cria la femella comença a fer aportacions de materials per mantenir tres o quatre nius diferents i, després, acaba triant-ne un", comenta Mayà, que recorda que la perdiguera és "una espècie molt emblemàtica".
En la temporada passada, va fallar la posta. "No sabem exactament per què", comenta Mayà, que apunta que "la femella era nova", però també admet que hi van poder tenir influència pertorbacions que es van detectar: presència de parapentistes ha un punt d'enlairament tradicional a Sant Feliu, fora de l'àmbit de l'EIN— i de vols d'helicòpter. En tots dos casos, els Agents Rurals van fer gestions per reconduir aquesta situació res que és prohibit pas per la zona. Enguany, estaran atents que no es tor a produir fets. També vetllaran perquè es mantinguin els cartells que recorden la prohibició de pas perquè els caminaires la respectin.

Font: El 9 Nou.
0

Passejada a l'Elefant

L'Elefant
L'Elefant
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Els Cingles de Bertí (i del Perer, en aquest cas, si parlem en propietat) es destaquen pels dos estrats geològics que presenten, que en la zona que ens ocupa, la que està centrada en el nucli de Riells del Fai, presenta algunes formacions d'allò més curioses.

En aquesta entrada es presenta una més que senzilla excursió, que es podria qualificar, sense cap mena de dubte, de passejada -per la distància-, a una d'aquestes formacions curioses, coneguda com el Roc d'en Meler o, fent servir la imaginació -que no en cal molta-, l'Elefant. Probablement, d'aquestes formacions és la que té un accés més senzill i, menys en un petit moment, la fa apta per a pràcticament tothom... Ara, per arribar al capdamunt del cap, els que tingueu vertigen probablement us n'haureu d'abstenir.


L'Elefant, de conglomerats rojos corresponents a l'estrat inferior de la cinglera, han patit un important procés d'erosió en què els diferents agents han acabat modelant aquest esperó amb aquesta forma tant fàcilment identificable.

L'inici i final de la ruta es troben a la urbanització del Racó del Bosc, a cavall dels municipis de Bigues i Riells per una banda i de Sant Feliu de Codines per l'altra. Es podria situar l'inici i final al local social de la urbanització, que disposa de camp de futbol, cistelles de bàsquet i un parc on la canalla s'ho passarà d'allò més bé, però fins l'extrem de la urbanització (carrer del Torrent Fondo) hauríem de fer asfalt.



Powered by Wikiloc

Així, doncs, des del final de l'asfalt al carrer del Torrent Fondo, iniciem la ruta en direcció nord. Ben aviat, trobem la primera bifurcació, i prendrem el camí a mà dreta (km 0.1), que baixa suaument i que ben aviat tomba a llevant al creuar el torrent de la Bassella. El camí, ample, va planejant i quan comença a baixar ignorem un camí a l'esquerra (km 0.4) i seguim a llevant. Quan tombem a gregal (km 0.6) tenim la primera gran vista de la jornada, la Cara de l'Indi (a veure si la sabeu trobar). Després de creuar un torrent comença un suau ascens fins a una cruïlla (km 1), on el més impressionant és la vista del poble de Riells del Fai, les Costes d'en Batlles, Vallderrós i el Turó de les Onze Hores. Deixem el camí i tombem a l'esquerra, a ponent, en suau ascens. El camí gira l'esquena als Cingles del Perer i a la dreta (km 1.5) s'enfila un corriol poc fressat (compte, és fàcil passar-se de llarg), que el dia que vaig fer-ho estava força brut i seria convenient un xic de neteja per fer-lo més transitable. Aquest corriol puja fortament (poca estona) a garbí i tomba a mestral (km 1.6) per anar a buscar el corriol que puja a l'Elefant (km 1.7). Si seguim en la mateixa direcció arribarem al costat esquerre de l'Elefant (km 1.8).

A partir d'aquí es pot pujar al llom i al cap de l'Elefant. Aquest tram, d'anada i tornada, és opcional. Des del cap de l'Elefant la vista és excel·lent, però el pas per arribar-hi té algun tram aeri que pot dificultar el pas d'algun excursionistes, pel qual quedaria a criteri de cadascú atrevir-se a fer-ho. El camí va seguint la mateixa direcció fins que ens porta al propi conglomerat vermell de l'Elefant, que a manca d'un camí millor haurem de remuntar (potser caldrà ajudar-se de les mans en algun tram). Quan ens veiem capaços d'arribar al llom, girem a garbí, en un punt on tenim just a sobre el Cagarro del Diable (km 1.9), una altra pedra curiosa de la zona, fàcilment detectable en aquest punt. D'aquí al cap de l'Elefant (km 2.0) és fàcil anar descobrint el camí al llarg del seu llom vermellós. Per retornar desfem el camí fins la bifurcació del km 1.8.

En aquesta bifurcació seguim vers el sud per un corriol que es va eixamplant per moments, i que ben aviat dóna mitja volta per encarar-se de nou a la cinglera, en descens. Al costat d'una parcel·la habitada es converteix en una pista (km 2.6), on podem arribar-nos a la trompa de l'Elefant i tocar-la. D'aquí al final és molt senzill, no hem de deixar la pista. Abans, però, al costat d'una bonica bassa, tornarem a creuar el torrent de la Bassella (km 2.8) i arribarem al final de la urbanització (km 3.0), on hem començat l'aventura.
0

Mor la iaia de la Fabada Litoral

Antònia Cruells, la carismàtica iaia Antònia de Sant Martí de Centelles, va traspassar el cap de setmana del pont de la Immaculada. la iaia Antònia, que vivia sola, va ser trobada a casa seva aquest diumenge després que la seva família notifiqués que feia moltes hores que no en sabia res.

El comunicador manlleuenc Llucià Ferrer la va fer coneguda. Era el 2 de desembre del 2004 quan les seves amigues la van voler felicitar pel seu aniversari. Llucià Ferrer la va trucar des del programa Fricandó Matiner de RAC105 i la senyora, pensant que era una de les seves amigues, va contestar sense pensar-ho amb un "Bon dia al dematí" que es va popularitzar. La connexió entre en Llucià i l'Antònia va ser total i la va fitxar per fer seccions setmanals al programa matinal i més tard per fer una secció al programa Control Central a l'antiga City TV.
0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com