 |
| Reportatge de TV3 sobre l'incendi de 1994 |
Avui fa 25 anys va iniciar-se el que podria considerar-se l'
incendi més devastador que es coneix en els Cingles de Bertí. A banda de l'efemèride en números rodons que es dóna avui, les condicions climatològiques que hem patit aquestes darreres setmanes han recordat i molt les d'aquell fatídic 1994, sobretot als que els va tocar viure aquella experiència. Per si no hi havia prou calma tensa en l'ambient, el devastador
incendi de la Torre de l'Espanyol, a la
Ribera d'Ebre, ha ajudat a estar molt més alerta si cap i molt més pendents del territori. Aquest mes de juny hem patit una onada de calor que ens ha portat a temperatures rècord de més de 40 graus al dia -el dia de Sant Pere, a les 11 de la nit, els termòmetres marcaven encara 32 graus- i en la primera meitat de l'any no han plogut ni 100 litres per metre quadrat.
Per sort, i toquem ferro, de moment ens n'estem sortint prou bé enguany, tot i que pel territori ja hem patit uns quants petits incendis que, sortosament, han estat ràpidament extingits.
 |
| Fragment d'una pàgina d'El 9 Nou del dia 8 de juliol de 1994 |
En aquell fatídic dia d'estiu va haver-hi fins a 33 focs actius a Catalunya, motiu que, òbviament, va dificultar-ne el control de tots ells. En el cas que ens pertoca, a les sis de la tarda aproximadament, a la zona de
Riells del Fai va iniciar-se l'incendi que ens ocupa. En un principi, va quedar ràpidament apagat. Els bombers es van desplaçar a altres incendis per a apagar-los, però el vent va fer revifar el de Riells i aquí va començar la tragèdia. El foc va enfilar-se ràpidament cap als
Cingles de Bertí en direcció a
la Garriga i
el Figaró per una banda, i per l'altra per la zona de
Sant Feliu de Codines i Riells del Fai, en un front que va arribar als sis quilòmetres, amb els mitjans completament desbordats. Durant tres dies, va cremar descontroladament, fins que el dia 7 de juliol el vent va canviar i va fer girar cua al foc, tornant cap a la zona ja cremada, ajudant enormement en les tasques d'extinció, que va aconseguir-se poc després.
3000 hectàrees de terreny havien estat calcinades, deixant un espectacle dantesc rere seu, com és habitual en aquests casos, un paisatge en blanc i negre difícil de descriure. Però a banda de tot això, la pèrdua de nutrients, aliments, l'erosió patida i l'augment del
pH, dificultant la vida de les espècies supervivents, i la degradació dels porus del sòl, amb la conseqüent pèrdua de drenatge, com es va poder comprovar tres mesos després, van ser els efectes més rellevants.
25 anys després, el paisatge s'ha recuperat força, però els efectes de l'incendi són encara visibles. No obstant, alguns dels mals que hi havien llavors tornen a repetir-se, com la deixadesa en la gestió dels boscos, en alguns sectors força densos i bruts, amb molta biomassa potencial: el bosc segueix sense ser un atractiu per a treure'n un profit, això ajuda a que estigui degradat i que, en casos, com aquests, puguin ser un perill evident.
Alguns ajuntaments de la zona recorden la paüra d'aquells dies:
I en els mitjans de comunicació he trobat el següent:
