El ple ordinari del Consell Comarcal del Vallès Oriental celebrat el dia 27 de setembre de 2023 ha aprovat, en el punt número 12 de l'ordre del dia, declarar el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós com a Bé Cultural d'Interès Local. Hi han votat a favor els grups comarcals del Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Comuns i Partit Popular, mentre que la CUP s'hi ha abstingut.
Un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català1, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN). La declaració dels béns culturals d'interès local la fa el ple de l'Ajuntament en els municipis de més de cinc mil habitants o el ple del consell comarcal en els municipis de menys de cinc mil habitants (aquest és el cas de Figaró-Montmany, 1108 habitants al 2022). El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.
La Diputació de Barcelona ha elaborat l'informe que ha permès l'Ajuntament de Figaró-Montmany sol·licitar declarar el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), amb l'objectiu de protegir aquest conjunt històric i garantir la preservació dels elements amb més valor artístic.
L'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació és la responsable de l'informe preceptiu que justifica la declaració com a BCIL d'aquest santuari, edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El conjunt està conformat per un temple, una casa i altres dependències annexes que s'adapten a la morfologia natural del terreny i presenten diverses alçades. Històricament el santuari ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla del Vallès, tot i que, administrativament, pertany a Figaró-Montmany.
Aquesta declaració està justificada perquè el santuari és un lloc de referència natural, cultural i espiritual per a tot el territori que l'envolta; és un espai religiós amb vida comunitària activa; i disposa de serveis de bona qualitat que garanteixen l'accés i l'ús públic. També s'ha tingut en compte per a la declaració l'afluència de gent contínua al santuari; la seva relació amb el patrimoni artístic; i el seu entorn que ha donat lloc a composicions musicals (Matí de festa a Puiggraciós), novel·les (Els Sots Feréstecs) i trobades populars (a la imatge, l'aplec anual de Bigues al Santuari).
Aquest pas en la defensa i protecció del Santuari arriba l'any que es commemora els 50 anys de presència benedictina al Santuari, ja que des de 1973, una petita comunitat de monges benedictines del monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les tenen cura del Santuari. Des del passat mes de setembre i fins al setembre de 2024, s'organitzaran desenes d'activitats per commemorar-ho.
Fonts: Ajuntament de Figaró-Montmany, Ajuntament de la Garriga, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona, La Vanguardia, El 9 Nou i Catalunya Religió.
Un Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català1, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN). La declaració dels béns culturals d'interès local la fa el ple de l'Ajuntament en els municipis de més de cinc mil habitants o el ple del consell comarcal en els municipis de menys de cinc mil habitants (aquest és el cas de Figaró-Montmany, 1108 habitants al 2022). El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure a l'Inventari del Patrimoni Cultural Català.
La Diputació de Barcelona ha elaborat l'informe que ha permès l'Ajuntament de Figaró-Montmany sol·licitar declarar el Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), amb l'objectiu de protegir aquest conjunt històric i garantir la preservació dels elements amb més valor artístic.
L'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació és la responsable de l'informe preceptiu que justifica la declaració com a BCIL d'aquest santuari, edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. El conjunt està conformat per un temple, una casa i altres dependències annexes que s'adapten a la morfologia natural del terreny i presenten diverses alçades. Històricament el santuari ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla del Vallès, tot i que, administrativament, pertany a Figaró-Montmany.
Aquesta declaració està justificada perquè el santuari és un lloc de referència natural, cultural i espiritual per a tot el territori que l'envolta; és un espai religiós amb vida comunitària activa; i disposa de serveis de bona qualitat que garanteixen l'accés i l'ús públic. També s'ha tingut en compte per a la declaració l'afluència de gent contínua al santuari; la seva relació amb el patrimoni artístic; i el seu entorn que ha donat lloc a composicions musicals (Matí de festa a Puiggraciós), novel·les (Els Sots Feréstecs) i trobades populars (a la imatge, l'aplec anual de Bigues al Santuari).
Aquest pas en la defensa i protecció del Santuari arriba l'any que es commemora els 50 anys de presència benedictina al Santuari, ja que des de 1973, una petita comunitat de monges benedictines del monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les tenen cura del Santuari. Des del passat mes de setembre i fins al setembre de 2024, s'organitzaran desenes d'activitats per commemorar-ho.
Fonts: Ajuntament de Figaró-Montmany, Ajuntament de la Garriga, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona, La Vanguardia, El 9 Nou i Catalunya Religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.