Una central hidroelèctrica és una instal·lació que aprofita masses d'aigua en moviment per generar energia elèctrica.
Hi ha diferents tipus de centrals hidroelèctriques, però el patró de funcionament és el mateix. El cas de la central de Riells correspon a una central per derivació de les aigües, la infraestructura de les quals es resumeix en que les aigües del riu es desvien mitjançant una petita presa i es condueixen en un rec, canal o tub amb el mínim possible de desnivell fins un petit dipòsit anomenat càmera de càrrega o de pressió. D'aquí es precipita la canonada forçada que mena a la sala de turbines. Finalment, l'aigua es retorna al riu a través d'un canal de descàrrega. Els desnivells que presenten aquests tipus de centrals són molt majors que les de les centrals situades a peu de presa, els grans embassaments.
Si entrem en detall, aquesta presa o resclosa (a la imatge inferior amb el número 1) bloqueja el curs natural del riu per formar un embassament, de majors o menors dimensions. La seva construcció crea dos nivells d'aigua diferents, un abans de la contenció i un d'inferior després. Aquest desnivell és el que potencialment s'aprofitarà per produir energia. La forma de la presa depèn de l'orografia del terreny i del tipus de curs d'aigua que es vol bloquejar. En el cas que aquí ocupa es va construir una presa de contraforts, és a dir, la paret que bloqueja el curs de l'aigua es troba subjectada en tota la seva amplada per una sèrie de contraforts, estructures triangulars que subjecten la paret i que transmeten la càrrega a l'aigua. És una estructura que no és econòmica i que es fa servir en terrenys poc estables.
Per la base de la presa hi ha un punt de recollida d'aigües (2), controlat habitualment per una vàlvula, que és la que regula la quantitat d'aigua que entra en un canal de conducció (3), que presenta molt poc desnivell i que mor en una càmera de càrrega o una xemeneia d'equilibri (4). Aquí comença la canonada forçada (5), que en el nostre cas es situa a la dreta del Tenes i de la que podem veure trams al costat de la carretera i quan es precipita al fons de la Vall de Sant Miquel poc abans de Sant Martí del Fai.
I arribem a la sala de màquines (6), l'edifici en runes al costat del riu al fons de la vall. L'aigua, per efecte de la pressió i de la caiguda, hi arribava a molta velocitat, transformant la seva energia potencial a la presa en cinètica1 al final de la canonada, fent rodar la turbina que allà l'esperava que, per rotació, convertia l'energia cinètica en mecànica. Aquesta turbina estava unida, per l'eix de rotació, al generador elèctric o alternador, que converteix l'energia mecànica en elèctrica.
Aquesta energia elèctrica, degudament tractada mitjançant transformadors, és transportada a través de fils metàl·lics arreu.
Tant l'aigua utilitzada com la sobrera es retorna al riu (7).
Hi ha diferents tipus de centrals hidroelèctriques, però el patró de funcionament és el mateix. El cas de la central de Riells correspon a una central per derivació de les aigües, la infraestructura de les quals es resumeix en que les aigües del riu es desvien mitjançant una petita presa i es condueixen en un rec, canal o tub amb el mínim possible de desnivell fins un petit dipòsit anomenat càmera de càrrega o de pressió. D'aquí es precipita la canonada forçada que mena a la sala de turbines. Finalment, l'aigua es retorna al riu a través d'un canal de descàrrega. Els desnivells que presenten aquests tipus de centrals són molt majors que les de les centrals situades a peu de presa, els grans embassaments.
Si entrem en detall, aquesta presa o resclosa (a la imatge inferior amb el número 1) bloqueja el curs natural del riu per formar un embassament, de majors o menors dimensions. La seva construcció crea dos nivells d'aigua diferents, un abans de la contenció i un d'inferior després. Aquest desnivell és el que potencialment s'aprofitarà per produir energia. La forma de la presa depèn de l'orografia del terreny i del tipus de curs d'aigua que es vol bloquejar. En el cas que aquí ocupa es va construir una presa de contraforts, és a dir, la paret que bloqueja el curs de l'aigua es troba subjectada en tota la seva amplada per una sèrie de contraforts, estructures triangulars que subjecten la paret i que transmeten la càrrega a l'aigua. És una estructura que no és econòmica i que es fa servir en terrenys poc estables.
I arribem a la sala de màquines (6), l'edifici en runes al costat del riu al fons de la vall. L'aigua, per efecte de la pressió i de la caiguda, hi arribava a molta velocitat, transformant la seva energia potencial a la presa en cinètica1 al final de la canonada, fent rodar la turbina que allà l'esperava que, per rotació, convertia l'energia cinètica en mecànica. Aquesta turbina estava unida, per l'eix de rotació, al generador elèctric o alternador, que converteix l'energia mecànica en elèctrica.
Aquesta energia elèctrica, degudament tractada mitjançant transformadors, és transportada a través de fils metàl·lics arreu.
Tant l'aigua utilitzada com la sobrera es retorna al riu (7).
Font de la imatge: Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente.
1Pèrdua de força a canvi de guanyar velocitat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.