Sota els cingles de Bertí el Vallès obre les ales, els núvols s'hi posen i... no se'n saben avenir!

Novetats

01/01/2024

Josep Comes i Busquets

Concurs de samarretes, Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, Bigues (el Vallès Oriental, Catalunya)
Josep Comes i Busquets (Barcelona, 1 de gener de 1924 - L'Ametlla del Vallès, 5 d'octubre de 2023) fou pintor català d'estil hiperrealista format artísticament a Sabadell.

Fill d'una família treballadora, va créixer en un ambient de fort compromís social. La seva infantesa ve marcada per la mort als 17 anys del seu germà, voluntari republicà durant la Guerra Civil, i l'exili del seu pare a França. Això explicaria, diuen, algunes de les actituds que tindria més endavant.

Josep Comes va ser autodidacta. Als 12 anys ja feia de pintor i li encarregaven “les coses difícils” per la traça que tenia, segons explica el seu fill, Miquel Comes. Durant la postguerra, Comes va començar a guanyar-se la vida emblanquinant esglésies cremades durant el conflicte. A partir de llavors va evolucionar cap a pintor i professor de dibuix tot i que també es va convertir en un reputat decorador d'interiors, sobretot a Sabadell.

La Casa de la Punxa (Tremp d'ou, 73x60 cm)
A la dècada dels seixanta rep diversos premis de pintura, i això el porta, a la dècada dels setanta, a començar a exposar les seves pintures en exhibicions individuals i col·lectives fins que en el 1978 trencar amb tot i va començar un seguit de viatges a la província de Sòria per trobar noves fons d'inspiració. Amb 54 anys va decidir viure en solitari en una masia del massís de Sant Llorenç del Munt durant dos anys on va perfeccionar el seu estil. Un estil hiperrealista, al tremp d'ou sobre un suport de fusta, que reflecteix amb detall i minuciositat grans palaus, estacions de tren, interiors de les cases, de les botigues o de les escales, arquitectures contenidores d'una llum matisada i plena d'intensa sensibilitat. El tremp d'ou és una tècnica en què els pigments pel color es barregen amb rovell d'ou, i que segons el mateix Josep Comes, és "difícil i lenta", i que la va començar a dominar a l'haver pintat pergamins durant un període de la seva vida, ja que se solien pintar així. Comes explicava que aquest coneixement "em donava més matisos i em permetia expressar allò que volia amb més facilitat".

Comes es va implicar socialment des d'abans de la transició espanyola en grups culturals i també polítics. A Sabadell va ser el director artístic de l'Acadèmia de Belles Arts (1976-1977) i posteriorment el seu president (1978-1980). A l'Ametlla del Vallès va formar part de les llistes del PSC, va ser un membre històric de l'Associació d'Artistes de l'Ametlla i durant molt de temps fou la cara visible de l'Associació d'Amics de l'Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras. Aquí és on vaig tenir el plaer de conèixer-lo: molt seu, com pertoca als artistes, però molt proper i afable amb qui sempre venia de gust conversar, unes converses mai amb presses, com el tremp d'ou. La generació anterior a la meva relaciona Sant Bartomeu de Mont-ras amb Carles Sindreu de la mateixa manera que la nostra ho fa amb en Josep Comes.

El seu llegat inclou un centenar d'obres de gran mida al tremp d'ou i una vintena de dibuixos. Fora de Catalunya també va exposar a París, Vitòria i Cap d'Agde.

Fonts: El Punt Avui, Diari de Sabadell i Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot