Joaquim Mir i Trinxet

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona,  7 de gener de 1873 - 27 d'abril de 1940) fou un pintor paisatgista català, influència que va adquirir a l'escola Vayreda d'Olot, la població d'origen del seu pare. Va començar els estudis a l'Escola de la Llotja, on tingué de mestre a Antoni Caba, però va deixar-ho amb el temps, pel que se'l considera, pràcticament, autodidacte. Va ser deixeble de Lluís Graner i membre de la Colla del Safrà. A banda de Barcelona i Madrid, va exposar per ciutats d'arreu del món com són París, Nova York, Amsterdam o Buenos Aires, entre d'altres.

Francesc Fontbona, historiador de l'art i director de Pintura catalana. El Modernisme, d'Enciclopèdia Catalana, defineix la pintura de Mir com "un postimpressionisme que es va inventar ell, perquè directament no va veure mai models més que els reproduïts en revistes amb la qualitat que aleshores tenien les reproduccions en les arts gràfiques", ja que, contràriament al que era habitual en els pintors de l'època, mai se'n va anar a França, on podien estar en contacte amb les diferents tendències artístiques del moment. Fontbona el descriu com "un autèntic tità de la pintura catalana d'aquell moment" i, de fet, alguns el descriuen com el millor paisatgista català del segle XX i, fins i tot, com el Van Gogh català. Pinta el territori perquè el trepitja, el descobreix i el coneix.

La llum i el color aporten a Mir una càrrega emocional en la seva pintura. Generalment, les seves obres disposen a primer terme una àrea amb penombra, que crea un efecte de distància o de transició, i en segon terme és on hi ha tota la potència de la llum. De la mateixa manera que els impressionistes, mai utilitza el negre, ni tan sols per fer les ombres. També recorre a l'ús de les diagonals, que projecten a la ment de l'espectador un espai tridimensional i, com a marca de modernitat, deixa espais no resolts en els seus quadres.

Al llarg de la seva vida, per motius diversos, va establir-se en diferents localitzacions. Una d'elles va ser Caldes de Montbui, entre els anys 1918 i 1921. Això va fer que els Cingles de Bertí també formin part de l'obra pictòrica de Mir, ja que en els quadres d'aquesta època identifiquem diferents indrets de Riells i de Sant Miquel del Fai. La Vall Roja, el quadre que il·lustra aquest escrit, és un oli sobre tela de 135x120 centímetres que pertany a la col·lecció de Fernando Rivière de Caralt, poderós i influent enginyer industrial barceloní (1904 - 1992).

Joaquim Mir va ser reconegut a Riells del Fai amb un carrer que duu el seu nom.