El vent que fa fugir la boira

La Garriga és una població vallesana que es troba a la sortida del congost format per l'imponent Massís del Montseny a un costat i els Cingles de Bertí a l'altre. Tant a Osona com al Vallès, a banda i banda del congost del Congost, és habitual el fenomen de la boira, així com en les mateixes zones elevades tant del Montseny com del Bertí.

Però a La Garriga hi ha un element particular que la diferencia dels llocs del voltant: és un vent que rep el nom de saligarda. Aquest vent, que sol manifestar-se entre el vespre i el migdia del dia següent, pot arribar a bufar a 50 quilòmetres per hora. Els efectes d'aquest vent en el clima garriguenc es resumeixen en que quan es presenta, provoca que no hi hagi boires, la humitat relativa baixi i augmenti la insolació, que fa que les temperatures siguin més elevades però que, en contrapartida, la sensació tèrmica sigui menor. Això es fa més evident en els mesos d'hivern, quan el sol escalfa menys.

D'una manera resumida, es genera per la diferència d'alçada entre la plana de Vic i la plana del Vallès. D'una manera més tècnica, la causa d'aquest fenomen és un vent de tipus catabàtic1, molt freqüent a l'Antàrtida a causa dels altiplans. Entre Agustí Burgueño, doctor en Física i professor de l'IES Manuel Blancafort de la Garriga, i Agustí de Ferrater, expliquen que la saligarda "procedeix del gran embassament d'aire fred que es forma sobre la plana de Vic durant les nits llargues amb calma anticiclònica, acompanyat de boires i que aconsegueix eixir a través del coll de Balenyà, a 550 metres del nivell del mar". L'aire "vessa" al riu Congost i "arrossega esquinçalls de boira que s'evaporen quan va descendint". Finalment, "desemboca en forma de vent a La Garriga, on la llera del riu es fa més gran". I quan això passa, la boira se'n va.

Per a la redacció d'aquesta entrada agraeixo la supervisió de l'amic Martí Oliveras, que fa uns anys em va contactar pel seu "Tocats per la saligarda" a Ràdio Silenci arran del meu "El Bertí. Flaixos d'una cinglera".

1El vent catabàtic és el vent descendent, sigui per efecte de la seva velocitat adquirida, sigui per la seva major densitat en relació a l'aire circumdant. El nom del vent prové del grec katabatikos i significa 'anant cap avall de la muntanya'; és el nom tècnic per a un vent de drenatge, un vent que porta aire d'alta densitat des de gran altitud pel pendent sota la força de la gravetat. Els vents catabàtics poden agafar la velocitat del vent d'un huracà, però la majoria no són tan intensos i molts tenen la velocitat de 10 nusos o menys. No tots els vents que davallen pel pendent de la muntanya són catabàtics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com