66 anys després d'aquella feta s'ha rescatat de l'oblit una pel·lícula sonora i en color de gairebé sis minuts de durada, desconeguda pel gran públic, on es poden seguir els detalls d'aquella festa religiosa i popular alhora. El document comença de matí quan la marededéu surt en processó de l'església de Sant Esteve de Granollers –on havia passat la nit– i un cop a la Porxada és exhibida i subjectada al sostre del cotxe engalanat de Fèlix Millet i Maristany. És aquest financer i promotor cultural, pare de Fèlix Millet i Tusell –el del cas del saqueig del Palau de la Música– i amb casa a l'Ametlla del Vallès, qui la porta fins a Puiggraciós envoltada per un nombrós seguici de motos Vespa durant tot el recorregut per Granollers, les Franqueses, la Garriga i l'Ametlla.
La redescoberta del document audiovisual s'ha d'atribuir al garriguenc Víctor Rodríguez, politòleg i gestor cultural, en la recerca de documentació per escriure un article sobre l'arribada fa 50 anys de les monges benedictines a Puiggraciós, un treball que s'ha publicat al primer número de la col·lecció Quaderns d'Estudis Garriguencs.
Rodríguez es va posar en contacte amb la família Fontseca, del restaurant Can Sous, que havien estat els darrers masovers del santuari. Ells guardaven alguns documents interessants que ja han estat publicats a Quaderns i també un vídeo en VHS que contenia el curt de l'entronització de la marededéu de Puiggraciós i un altre document que es va rodar l'any 1956 en la diada de la benedicció de les campanes de l'església de l'Ametlla. L'autor dels dos films sembla que va ser un gendre de Ramon Pujol i Güell, un fabricant de tubs amb residència a l'Ametlla que va ser el mecenes de la reconstrucció del santuari i també de les campanes de l'església del poble. El vídeo s'ha digitalitzat i restaurat per la realitzadora audiovisual Clara Feliu i es pot veure al canal de Youtube del santuari de Puiggraciós, on Víctor Rodríguez és col·laborador actiu.
A la part de Puiggraciós, a la pel·lícula s'hi poden veure l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego; el president de la Diputació de Barcelona, Joaquim Buxó marquès de Castell-Florite –el que va fer construir l'autovia de l'Ametlla–; el mecenes Ramon Pujol i Güell, i els alcaldes dels pobles de la rodalia, Joan Lluch, de l'Ametlla; Pere Coll, de Figaró; Joaquim Fàbregas, de la Garriga, i Carles Font Llopart, de Granollers. També hi tenen protagonisme els rectors de les parròquies properes al santuari: Narcís Vilarrasa, de Figaró, Jesús Ventura, de l'Ametlla, i Josep Girona, de la Garriga. Al principi del document, a la sortida de la imatge de l'església de Granollers, es pot distingir el qui esdevindria bisbe Jaume Trasserra, de Granollers, que aleshores tenia només 23 anys.
Segons apunta Jesús Cano al seu blog Els cingles de Bertí, un cop restaurada la talla gòtica del segle XV pel policromista Jaume Sanjaume –que va restaurar gran part del patrimoni artístic danyat durant la guerra–, la marededéu va ser dipositada a la capella del Palau Episcopal de Barcelona, on va ser venerada del 25 d'agost al 4 de setembre de 1957.
A continuació, la imatge va ser traslladada a l'església parroquial de Granollers, on els fidels la van poder visitar entre el 5 i el 7 de setembre. A la vigília de l'entronització es va celebrar una vetlla nocturna de pregària, presidida pel mossèn garriguenc Joan Batlles, consiliari de Joventut i molt vinculat al santuari, i dirigida per mossèn Joan Bellavista, de l'Ametlla. Finalment, diumenge 8 de setembre, a les 10 del matí, la marededéu ja va sortir de la capital vallesana cap a Puiggraciós amb tota la comitiva motoritzada.
Altres informacions de premsa expliquen que la missa solemne es va celebrar just al gran espai d'entrada al santuari i es va oficiar en català pel degà arxipreste del Vallès, Josep Campo. En canvi, l'arquebisbe Modrego va pronunciar l'homilia en castellà. Ell va ser també l'encarregat de col·locar la imatge al tron del cambril de l'església. Després de les ofrenes dels pobles de la rodalia a la mare de Déu i d'un dinar servit a les autoritats, la diada es va acabar amb una gran ballada de sardanes.
El notari i historiador garriguenc Josep Maurí i Serra, que l'any 1952 havia publicat el llibre Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, va ser l'ànima i el motor de la reconstrucció del santuari, de la restauració de la imatge i també de la festa de l'entronització de la marededéu.
La comissió organitzadora estava presidida pel rector de l'Ametlla, mossèn Jesús Ventura, amb la col·laboració de Leandre Villaronga, de la casa de l'Ullar (Montmany), de Marcel·lí Moreta, de mossèn Joan Batlles, de Josep Partegàs i de mossèn Joan Bellavista. Mossèn Jesús Ventura, junt amb mossèn Narcís Vilarrasa, van encapçalar anys abans algunes campanyes per a la recuperació del santuari de Puiggraciós, un lloc que ben entrat aquest segle XXI continua sent un referent popular i religiós dels pobles de l'entorn.
Font: El 9 Nou.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.