Adif licita les obres de duplicació de via en el tram entre Parets del Vallès i La Garriga

Adif ha licitat les obres de el projecte de via i electrificació per a la duplicació de via en el tram Parets de Vallès-la Garriga, en la línia d'ample convencional Barcelona-Puigcerdà, segons comunica en una nota de premsa del 12 de juliol de 2021.

El pressupost de licitació ascendeix a 66.087.938,55 euros (IVA inclòs), quantitat a la qual s'han de sumar 8.436.330,2 (IVA inclòs) en concepte de subministraments. El termini d'execució previst per a aquesta actuació, finançada amb fons de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, és de 25 mesos.

Es tracta d'una de les actuacions més rellevants incloses en el Pla de Rodalies, ja que permetrà potenciar aquest trajecte de la línia R3 de Rodalies, que registra una elevada densitat de trànsit, incrementar el servei entre Barcelona i la Garriga, absorbir un major nombre de circulacions i reduir els temps de viatge. També s'augmentarà la fiabilitat i eficàcia de l'explotació ferroviària, el que redundarà a més en una reducció dels temps de viatge.

0

Castillo de Castellcir: la joya olvidada de Barcelona

Castell de la Popa
Castell de la Popa
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
A la data del 12 de setembre de 2019 va sortir publicat un escrit a Crónica Global referent al Castell de Castellcir amb el cridaner títol de Castillo de Castellcir: la joya olvidada de Barcelona. Sempre és agradable que parlin de racons amagats i més quan aquests ens són propers i, com que m'ha agradat, el transcric aquí tal qual. L'article original podeu trobar-lo seguint aquest enllaç.

Esta antigua fortaleza del siglo X, también conocido como el Castillo de la Popa, se encuentra a 50 (sic) minutos de trayecto desde la capital catalana.

En Barcelona, provincia donde Antoni Gaudí experimentó con su arte, lugar donde artistas como Picasso alcanzaron su máximo esplendor y el lugar en el que la Sagrada Familia saluda a Europa, aún hay joyas milenarias que muchos desconocen. Una de ellas tiene forma de fortificación: el castillo de Castellcir.

Esta obra arquitectónica con forma de barco, a pesar de haber sido declarada como Bien de Interés Cultural en el año 1888, ninguna administración, ni local, ni autonómica, ni estatal se ha preocupado de mantenerla en pie.

Situado en el municipio al que debe su nombre, Castellcir, en la comarca barcelonesa de Moianès, en plena Sauva Negra catalana y a 50 minutos de trayecto desde Barcelona capital, fue construido en el año 1014 con el objetivo de establecer las defensas del valle de la riera Castellcir y Tenes.

Los siglos han hecho estragos sobre él y de su época de gloria y esplendor solo se conserva la estructura original. El resto son ruinas. Algo que resulta obvio solo con verlo. Tan obvio como que a la vista se asemeja a un barco, de ahí que también se le conozca como el castillo de la Popa. Esto se debe a que descansa sobre un conjunto rocoso.

Originariamente era la dinastía de los Castellcir quien regentaba los derechos sobre la fortificación. De ellos pasó a Guillem Ramon de Òdena, en 1107, para años después, en 1294, regresar a manos de los Castellcir. La titularidad volvió a cambiar de nombre en tres ocasiones más, siendo Federico Torelló i Cendra su último propietario documentado en el año 1942.

En la actualidad el Castillo de Castellcir es un área de 570 metros cuadrados de ruinas, formadas por lo que antes eran las murallas, la capilla de Sant Martí de la Roca y un edificio principal de dos plantas. Una fortaleza a la espera de ser restaurada o sucumbir definitivamente y que pueden contemplar todos aquellos que cojan el sendero de cuatro kilómetros que parte del pueblo de Castellcir.


Fa uns anys vaig dedicar un parell d'entrades en aquest blog a aquest fantàstic castell, una sobre la seva història i descripció i una altra sobre la llegenda que té.
0

El Govern aprova un decret sobre els PEIN del Montseny i els Cingles de Bertí

El Govern ha aprovat, a proposta del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Decret sobre el Parc Natural del Montseny i sobre els espais del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) del Montseny i els Cingles de Bertí.  Aquest Decret, el 127/2021, comporta l’ampliació del Parc Natural del Montseny i permetrà reconèixer el seu gran valor i reforçar la seva protecció amb la figura del Parc Natural, harmonitzar les diverses figures de protecció existents dins d’un sol àmbit.

El Parc Natural del Massís del Montseny passa a anomenar-se Parc Natural del Montseny i amplia el seu àmbit territorial. Per tal d'unificar els límits de les diverses figures de protecció existents al massís, el present Decret modifica també la delimitació dels espais del PEIN Massís del Montseny i Cingles de Bertí, inclosos en el PEIN d'acord amb el Decret 328/1992, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Decret amplia l'àmbit de l'espai Massís del Montseny i la seva delimitació coincideix amb la del Parc Natural. Això implica també modificar puntualment el límit de l'espai del PEIN Cingles de Bertí al terme municipal de la Garriga, de tal manera que el riu Congost passa a ser la divisòria entre els dos espais esmentats. Aquestes modificacions faran possible la conservació del patrimoni natural i cultural d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i les activitats de les persones que hi viuen.

0

Els primers habitants de Montmany

Hipòtesi de com seria un arcosaure
Hipòtesi de com seria un arcosaure
Font: Ajuntament de Figaró-Montmany
El dia 15 de març de 2021 el diari El 9 Nou es feia ressò que investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont havien localitzat diverses petjades d'arcosaures a la zona de Montmany, un grup primitiu de rèptils que tenien mides considerablement grans i que habitaven al planeta fa 240 milions d'anys. Se'ls considera els avantpassats dels dinosaures i dels cocodrils tot i que caminaven a quatre potes.

Els treballs de prospecció dins el terme municipal de Figaró-Montmany es veuen motivats per la troballa, l'any 1975, d'una llosa amb diverses icnites de tetràpodes per part del paleontòleg francès Jean-Claude Gall i que actualment es troba dipositada al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Desgraciadament es desconeix el punt exacte del sector del Figaró-Montmany on es va descobrir, motiu pel qual la prospecció volia trobar el punt i avaluar el potencial de la zona.

0

Inauguració del circuit d'orientació "El Mas Blanc de Màrius Torres"

La 4ª edició
Inauguració del circuit d'orientació Màrius Torres
Font: Ajuntament de Sant Martí de Centelles
El dissabte 19 de desembre de 2020 van tenir lloc a l'Espai Màrius Torres diverses activitats a l'entorn d'aquest poeta i la seva relació amb el municipi de Sant Martí de Centelles, d'entre les quals cal destacar, en l'àmbit estrictament cultural, la inauguració de la primera fita de l'itinerari "El Mas Blanc de Màrius Torres", a càrrec de l'alcaldessa Núria Roca, i la presentació dels recursos literaris de Sant Martí Centelles adherits a la Xarxa Espais Escrits, a càrrec del regidor de Cultura Josep Llobera. Durant els actes, el rapsode Jordi Valls va llegir cartes i poemes de Màrius Torres i la seva germana Núria relacionats amb el Mas Blanc. 
 
El circuit d'orientació "El Mas Blanc de Màrius Torres" és el tercer equipament situat al municipi de Sant Martí de Centelles dedicat a aquesta modalitat esportiva, que discorre per la rodalia del Mas Blanc, emplaçament de l'Espai Màrius Torres dedicat a aquest poeta i la seva relació amb Sant Martí de Centelles. La inauguració va anar a càrrec del regidor d'Esports, Lluís Espada, i de la directora de l'Hostal-Restaurant Mas Blanc, Ivette Sans. Els plànols estan a la venda a l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i al Mas Blanc.

0

El Govern manté a l’agenda la variant de Sant Feliu, però sense data per l’elevat cost

Carretera de Gallifa
Carretera de Gallifa
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Isidre Gavín, va assegurar el dilluns 26 d'abril de 2021 a Caldes que el projecte ja redactat des de fa uns anys de la variant de la C-59 a Sant Feliu “és a l’agenda del govern” però que no té calendari perquè està pendent “de la disponibilitat dels recursos econòmics” per tirar-la endavant, uns 30 milions.

Gavín va comentar que el govern va valorar l’opció de dividir l’obra en dues meitats –sud i nord– fixades per la connexió amb la carretera de Gallifa. Però es va descartar perquè els estudis van concloure que només un 15% del trànsit que ara passa pel centre de Sant Feliu utilitzaria la meitat construïda. “No resolia el problema”, va admetre Gavín, que va dir que el traçat alternatiu a l’actual pas per la travessia urbana té sentit si es fa complet.

1

Un llibre recorda el foc i la rierada de 1994 a Figaró

Tant als Cingles de Bertí com a Figaró, el 1994 va ser un any negre. En poc més de tres mesos, entre juliol i octubre, el poble va viure dues catàstrofes tremendes, d'aquelles que els seus veïns —aleshores 670 persones— tindran sempre a la memòria: un incendi grandiós que va cremar un 60% dels boscos del terme i una rierada desmesurada que, en unes hores de tensió màxima, va provocar la inundació del centre i va fer danys considerables per allà on passava. Per fortuna, i a diferència d'altres zones de Catalunya, com la veïna Vall del Tenes, que també van patir episodis similars, a Figaró no hi va haver cap víctima mortal.
 
Per recordar aquells dos dies de fa 26 anys, l'associació Figaró Memorial, que vetlla per la recuperació de la memòria històrica del poble, ha editat el llibre Figaró, 1994. Després del foc, la rierada, del que és autor Josep Mas, periodista de la Garriga amb arrels familiars a Figaró.
 
0

El Ball del Tenes

El Ball del Tenes
Portada d'"El Ball del Tenes"
El "Ball del Tenes" és una novel·la del riellenc Xavi Agustí Viaplana, professor d'educació física i psicopedagog, que va sortir publicada l'any 2020.

El llibre s'inicia amb un multipròleg, com l'anomena l'autor, en el que hi han participat personatges rellevants de diferents àmbits del nostre país, com en Gerard Quintana, na Mònica Usart, na Núria Feliu o n'Ada Parellada, entre d'altres, amb personatges de l'àmbit del llibre, com el mateix avi de l'autor, en Pere Brossa. El llibre narra una història futurista basada en fets reals centrada en l'espai natural de Sant Miquel del Fai, i pretén enviar un missatge de pau, amor i solidaritat vertebrat tot ell per la figura de Michael Jackson i les seves cançons, que lideren la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic tot defensant la natura.

Al llarg de la història es presenten personatges inspirats en persones properes al Rei del Pop i d'altres persones que formen part de la cultura catalana i de l’entorn de Sant Miquel del Fai, com l’avi de l'autor, en un homenatge vers totes elles i també a les persones grans que tant malament ho estan passant degut a la Covid-19.

1

Polèmica tallada d'arbres al Bac

Tallada d'arbres al Bac
Tallada d'arbres al Bac
Font: Ajuntament de Figaró-Montmany
L'associació Les Guilles, Junts pels Camins i alguns veïns a títol individual han expressat el seu malestar a l'Ajuntament de Figaró per l'impacte que estan tenint uns treballs d'aprofitament forestal que es fan a l'entorn del Sot del Bac i que afecten el corriol i el torrent. L'entitat excursionista també ha traslladat la informació al cos d'Agents Rurals.

Arran de les queixes, l'Ajuntament de Figaró va contactar amb el propietari de la finca del Bac i amb l'empresa que fa els treballs i els van exigir “que deixessin l'espai en bon estat perquè s'ha malmès el corriol del sot del Bac”, apunta l'alcalde Ramon Garcia. “No teníem cap comunicació ni de la propietat ni de l'empresa que es farien aquests treballs, tot i que tampoc tenen l'obligació de dir-nos-ho”, afegeix Garcia, que explica que també van posar en coneixement dels Agents Rurals la situació.

Fonts del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han confirmat a El 9 Nou que l'aprofitament forestal “està autoritzat”. També han concretat que els Agents Rurals “en principi, no van apreciar actuacions al marge de l'autorització” en una visita a la zona que van fer aquest dimecres. Aquest divendres està prevista una nova inspecció per part de personal tècnic de la conselleria.

1

Treballs de manteniment al castell de Sant Martí

La 4ª edició
Treballs de manteniment al castell de Sant Martí
Font: Ajuntament de Sant Martí de Centelles
Aquests dies s'estan realitzant treballs de manteniment i seguretat al castell de Sant Martí, que és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país.  

Els treballs de manteniment han consistit en la retirada de senyalització interpretativa feta malbé pel temps i, malauradament, per visitants incívics.
 
Els treballs de seguretat s'han focalitzat en la reducció de les dimensions d'una agulla de pedra molt inestable que podria posar en perill la conservació del patrimoni construït i les persones.
 
0

Licitació de la millora de l’enllaç de la C-17 a Sant Martí de Centelles i Aiguafreda

La 4ª edició
Disseny del nou accés a la C17
Font: Ajuntament de Sant Martí de Centelles
El passat més d'octubre, el Departament de Territori i Sostenibilitat va obrir el procés de licitació de les obres de millora de la seguretat viària i l’accessibilitat a la C-17 a Sant Martí de Centelles i Aiguafreda.
 
Aquests treballs consistiran, principalment, en la formació de nous carrils d'incorporació i de sortida, i també suposaran la creació de noves places d'aparcament, que és una de les mancances històriques del municipi de Sant Martí de Centelles i, en particular, del principal nucli urbà del mateix, l'Abella.
 
A l'any 2017 es va licitar la redacció d'aquest projecte, que es preveu que comenci a executar-se aquesta primavera i que s'allarguin en el temps uns nou mesos. El cost total de les mateixes serà de 2,5 milions d'euros.
 
0

Quarta edició d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera"

Ja fa sis anys que, després d'un any de feina, sortia a la llum el projecte d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera". Aquest mes de març de 2021 surt una nova edició (o reimpressió, com es vulgui anomenar) d'aquest llibre que, sense voler sonar a pretensiós, cada cop m'omple més d'orgull d'haver fet, si és que això és possible. No deixa de ser per a mi encara una gran sorpresa veure el recorregut que està tenint, i després d'un any de foscor, moltes tenebres, molts núvols negres sobrevolant les nostres vides, que la Impremta Galobart em truqui i m'informi que es tira endavant una nova edició és una llum que il·lumina tota aquesta foscor. 
 
S'ha d'agrair en aquesta quarta edició la col·laboració dels ajuntaments de Bigues i Riells, la Garriga, l'Ametlla del Vallès, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i, per primera vegada, Sant Feliu de Codines. A la Fundació Maurí, de la Garriga, l'Hotel Molí de la Torre de Bigues, al Forn d'Obra Duran i a Transports, Serveis i Contenidors Lluís Palou els segueixo agraint des d'aquí la fidelitat que estan mostrant al projecte, al que, en aquesta ocasió, s'hi han sumat el Restaurant Can Traver de Bigues i Excavacions A. Batlles, que, com no, també els agraeixo enormement.

0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com