El govern manté a l’agenda la variant de Sant Feliu, però sense data per l’elevat cost

Carretera de Gallifa
Carretera de Gallifa
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Isidre Gavín, va assegurar el dilluns 26 d'abril de 2021 a Caldes que el projecte ja redactat des de fa uns anys de la variant de la C-59 a Sant Feliu “és a l’agenda del govern” però que no té calendari perquè està pendent “de la disponibilitat dels recursos econòmics” per tirar-la endavant, uns 30 milions.

Gavín va comentar que el govern va valorar l’opció de dividir l’obra en dues meitats –sud i nord– fixades per la connexió amb la carretera de Gallifa. Però es va descartar perquè els estudis van concloure que només un 15% del trànsit que ara passa pel centre de Sant Feliu utilitzaria la meitat construïda. “No resolia el problema”, va admetre Gavín, que va dir que el traçat alternatiu a l’actual pas per la travessia urbana té sentit si es fa complet.

1

Un llibre recorda el foc i la rierada de 1994 a Figaró

Tant als Cingles de Bertí com a Figaró, el 1994 va ser un any negre. En poc més de tres mesos, entre juliol i octubre, el poble va viure dues catàstrofes tremendes, d'aquelles que els seus veïns —aleshores 670 persones— tindran sempre a la memòria: un incendi grandiós que va cremar un 60% dels boscos del terme i una rierada desmesurada que, en unes hores de tensió màxima, va provocar la inundació del centre i va fer danys considerables per allà on passava. Per fortuna, i a diferència d'altres zones de Catalunya, com la veïna Vall del Tenes, que també van patir episodis similars, a Figaró no hi va haver cap víctima mortal.
 
Per recordar aquells dos dies de fa 26 anys, l'associació Figaró Memorial, que vetlla per la recuperació de la memòria històrica del poble, ha editat el llibre Figaró, 1994. Després del foc, la rierada, del que és autor Josep Mas, periodista de la Garriga amb arrels familiars a Figaró.
 
0

El Ball del Tenes

El Ball del Tenes
Portada d'"El Ball del Tenes"
El "Ball del Tenes" és una novel·la del riellenc Xavi Agustí Viaplana, professor d'educació física i psicopedagog, que va sortir publicada l'any 2020.

El llibre s'inicia amb un multipròleg, com l'anomena l'autor, en el que hi han participat personatges rellevants de diferents àmbits del nostre país, com en Gerard Quintana, na Mònica Usart, na Núria Feliu o n'Ada Parellada, entre d'altres, amb personatges de l'àmbit del llibre, com el mateix avi de l'autor, en Pere Brossa. El llibre narra una història futurista basada en fets reals centrada en l'espai natural de Sant Miquel del Fai, i pretén enviar un missatge de pau, amor i solidaritat vertebrat tot ell per la figura de Michael Jackson i les seves cançons, que lideren la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic tot defensant la natura.

Al llarg de la història es presenten personatges inspirats en persones properes al Rei del Pop i d'altres persones que formen part de la cultura catalana i de l’entorn de Sant Miquel del Fai, com l’avi de l'autor, en un homenatge vers totes elles i també a les persones grans que tant malament ho estan passant degut a la Covid-19.

1

Polèmica tallada d'arbres al Bac

Tallada d'arbres al Bac
Tallada d'arbres al Bac
Font: Ajuntament de Figaró-Montmany
L'associació Les Guilles, Junts pels Camins i alguns veïns a títol individual han expressat el seu malestar a l'Ajuntament de Figaró per l'impacte que estan tenint uns treballs d'aprofitament forestal que es fan a l'entorn del Sot del Bac i que afecten el corriol i el torrent. L'entitat excursionista també ha traslladat la informació al cos d'Agents Rurals.

Arran de les queixes, l'Ajuntament de Figaró va contactar amb el propietari de la finca del Bac i amb l'empresa que fa els treballs i els van exigir “que deixessin l'espai en bon estat perquè s'ha malmès el corriol del sot del Bac”, apunta l'alcalde Ramon Garcia. “No teníem cap comunicació ni de la propietat ni de l'empresa que es farien aquests treballs, tot i que tampoc tenen l'obligació de dir-nos-ho”, afegeix Garcia, que explica que també van posar en coneixement dels Agents Rurals la situació.

Fonts del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han confirmat a El 9 Nou que l'aprofitament forestal “està autoritzat”. També han concretat que els Agents Rurals “en principi, no van apreciar actuacions al marge de l'autorització” en una visita a la zona que van fer aquest dimecres. Aquest divendres està prevista una nova inspecció per part de personal tècnic de la conselleria.

1

Treballs de manteniment al castell de Sant Martí

La 4ª edició
Treballs de manteniment al castell de Sant Martí
Font: Ajuntament de Sant Martí de Centelles
Aquests dies s'estan realitzant treballs de manteniment i seguretat al castell de Sant Martí, que és un dels exemples més importants de fortificació medieval i moderna del nostre país.  

Els treballs de manteniment han consistit en la retirada de senyalització interpretativa feta malbé pel temps i, malauradament, per visitants incívics.
 
Els treballs de seguretat s'han focalitzat en la reducció de les dimensions d'una agulla de pedra molt inestable que podria posar en perill la conservació del patrimoni construït i les persones.
 
0

Licitació de la millora de l’enllaç de la C-17 a Sant Martí de Centelles i Aiguafreda

La 4ª edició
Disseny del nou accés a la C17
Font: Ajuntament de Sant Martí de Centelles
El passat més d'octubre, el Departament de Territori i Sostenibilitat va obrir el procés de licitació de les obres de millora de la seguretat viària i l’accessibilitat a la C-17 a Sant Martí de Centelles i Aiguafreda.
 
Aquests treballs consistiran, principalment, en la formació de nous carrils d'incorporació i de sortida, i també suposaran la creació de noves places d'aparcament, que és una de les mancances històriques del municipi de Sant Martí de Centelles i, en particular, del principal nucli urbà del mateix, l'Abella.
 
A l'any 2017 es va licitar la redacció d'aquest projecte, que es preveu que comenci a executar-se aquesta primavera i que s'allarguin en el temps uns nou mesos. El cost total de les mateixes serà de 2,5 milions d'euros.
 
0

Quarta edició d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera"

Ja fa sis anys que, després d'un any de feina, sortia a la llum el projecte d'"El Bertí. Flaixos d'una cinglera". Aquest mes de març de 2021 surt una nova edició (o reimpressió, com es vulgui anomenar) d'aquest llibre que, sense voler sonar a pretensiós, cada cop m'omple més d'orgull d'haver fet, si és que això és possible. No deixa de ser per a mi encara una gran sorpresa veure el recorregut que està tenint, i després d'un any de foscor, moltes tenebres, molts núvols negres sobrevolant les nostres vides, que la Impremta Galobart em truqui i m'informi que es tira endavant una nova edició és una llum que il·lumina tota aquesta foscor. 
 
S'ha d'agrair en aquesta quarta edició la col·laboració dels ajuntaments de Bigues i Riells, la Garriga, l'Ametlla del Vallès, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i, per primera vegada, Sant Feliu de Codines. A la Fundació Maurí, de la Garriga, l'Hotel Molí de la Torre de Bigues, al Forn d'Obra Duran i a Transports, Serveis i Contenidors Lluís Palou els segueixo agraint des d'aquí la fidelitat que estan mostrant al projecte, al que, en aquesta ocasió, s'hi han sumat el Restaurant Can Traver de Bigues i Excavacions A. Batlles, que, com no, també els agraeixo enormement.

0

Sant Miquel Sesperxes

Tot i que la seva referència documental ens porta a l'alta edat mitjana, possiblement cap al segle XII, la part vista de Sant Miquel Sesperxes és pròpiament moderna. Es troba situada dins el terme municipal de Sant Martí de Centelles en una posició elevada sobre el Pla de la Garga, a 854 metres sobre el nivell del mar, en una zona on les vistes al Pla de la Calma són extraordinàries. S'hi pot arribar per una pista que puja a la cinglera des del nucli de l'Abella o bé des del collet del Taló, poc després de la casa de colònies de Can Miqueló, per una pista en bona part asfaltada.

L'església Pertegas apareix en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic que correspon cap el 1025 i 1050, moment en que ja estaria construïda i exerciria funcions parroquials. Aquest topònim continuarà apareixent al llarg del segle XII, concretament al 1154 i 1162 amb el nom Pertxes. En la documentació s'esmenta que al segle XIII i XIV tenia un altar dedicada a Santa Maria i segurament mantindria la seva estructura i construcció inicial. Aquest temple fou gestionat pel rector de Sant Martí i amb el domini alodial del Prior de la Comunitat de Beneficiats del Castell de Centelles. L'església de Sant Miquel tenia cementiri propi, actualment encara visible davant l'església. També tenia fonts baptismals pròpies i terreny diferenciat al de Sant Martí.

0

El vent que fa fugir la boira

La Garriga és una població vallesana que es troba a la sortida del congost format per l'imponent Massís del Montseny a un costat i els Cingles de Bertí a l'altre. Tant a Osona com al Vallès, a banda i banda del congost del Congost, és habitual el fenomen de la boira, així com en les mateixes zones elevades tant del Montseny com del Bertí.

Però a La Garriga hi ha un element particular que la diferencia dels llocs del voltant: és un vent que rep el nom de saligarda. Aquest vent, que sol manifestar-se entre el vespre i el migdia del dia següent, pot arribar a bufar a 50 quilòmetres per hora. Els efectes d'aquest vent en el clima garriguenc es resumeixen en que quan es presenta, provoca que no hi hagi boires, la humitat relativa baixi i augmenti la insolació, que fa que les temperatures siguin més elevades però que, en contrapartida, la sensació tèrmica sigui menor. Això es fa més evident en els mesos d'hivern, quan el sol escalfa menys.

0

Castells del Montseny

Castells del Montseny
En el cada cop més llunyà any 2015 vaig tenir la sort de dur a terme un dels projectes més engrescadors, més complexes i, també, perquè no dir-ho, més gratificants que m'he proposat: "El Bertí. Flaixos d'una cinglera" veia la llum. A banda del tot el que va suposar i va aconseguir pròpiament com a tal, el llibre em va permetre coincidir i conèixer tot un seguit de persones molt interessants a les que tinc gran estima i amb les que, en alguns casos, mantenim el contacte. Una d'aquestes persones és en Mariano Pagès d'Urso, fotògraf d'origen argentí, que llavors acabava de publicar "Estels , Ermites i Esglesioles del Montseny". Vam coincidir en una entrevista conjunta que ens va fer Ràdio Silenci, de la Garriga, durant la Diada de Sant Jordi de 2015, en la que tots dos vam anar a promocionar els nostres llibres. Des de llavors hem mantingut el contacte i jo li he anat comprant exemplars de tot el que ha anat publicant, bàsicament centrat en el Montseny, que sempre han estat treballs, sempre centrats en la fotografia, que m'han satisfet molt.

0

Camins de l'Eix

"Camins de l'Eix" és un col·leccionable àudio-visual i escrit coproduït pels periòdics El 9 Nou i Segre i per les televisions locals El 9 TV i Lleida TV realitzats al llarg de l'any 2020 sobre diferents zones de Catalunya. La part àudio-visual es tracta d'un reportatge de cadascuna d'aquestes zones o regions d'uns quinze minuts de durada i la part escrita són uns col·leccionables.

Com diu al seu propi apartat dins la web de Lleida TV, té com a objectiu donar a conèixer el capital natural, rural i agroalimentari de la terra endins. Resseguint l'Eix, i a partir de camins varis, es fa un viatge per descobrir el patrimoni divers de les comarques de l'interior. Vol potenciar la riquesa del patrimoni, divulgar el capital natural, rural i agroalimentari de la nostra terra i lluitar contra el despoblament en aquests territoris.

0

El GR®5 de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda

El GR®5 és un Sender de Gran Recorregut que rep el nom de Sender dels Miradors. Com es descriu al lloc web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, és un camí que neix a Sitges i que s'endinsa al Parc Natural del Garraf, territori de naturalesa càrstica i vegetació peculiar, ple de dolines i simes. Després, el sender baixa al Penedès, terra de vinyes, i comença a pujar a Montserrat, muntanya sagrada de Catalunya. De Montserrat l'itinerari va al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai, famós pels seus saltants d'aigua, baixa a Aiguafreda i s'endinsa al Parc Natural del Montseny. Un cop travessat aquest massís, el sender arriba a Sant Celoni i torna a pujar al Parc Natural del Montnegre-Corredor, que cal travessar per arribar a Canet de Mar, població costanera i a on finalitza el seu recorregut.

L'etapa número 8 d'aquest sender és la que creua els Cingles de Bertí de Sant Feliu de Codines a Aiguafreda, de garbí a gregal, i és la que pertoca descriure aquí.


Powered by Wikiloc


0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com