Nova zona d'estacionament a Puiggraciós

3ª campanya al Jaciment de Puiggraciós
Nou espai d'aparcament a Puiggraciós
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Segons informa l'Ajuntament de Figaró-Montmany, d'acord amb la comunitat religiosa del Santuari de Puiggraciós i amb el permís del propietari del terreny, s'ha adequat una superfície d'uns 200 metres quadrats per a estacionament de vehicles. Aquesta zona es troba a la pista que accedeix al Santuari abans d'arribar al mateix procedent de l'Ametlla del Vallès. 
 
En aquests darrers mesos, amb l'obertura de la mobilitat després dels mesos més durs de la pandèmia, l'entorn de Puiggraciós ha patit un increment de l'ocupació molt notori i amb aquesta mesura es pretén pacificar la zona i evitar l'ocupació dels espais reservats a la comunitat de Puiggraciós.
 
0

Inici d’obres d’adequació de la zona d’aparcament de Sant Miquel del Fai

La Diputació de Barcelona ha iniciat a l'octubre de 2021 les obres d’adequació de l’aparcament i zona d’acollida de visitants de Sant Miquel del Fai. L’objectiu d’aquesta actuació, que té un pressupost de 780.630 euros i un termini d’execució de sis mesos, és la millora del vial d’accés al recinte des de la carretera BV-1485, l’adequació de l’àmbit d’acollida i del pont d’entrada a l’espai natural i la recuperació de la zona de reserva d’aparcament.

Les obres comprenen la pavimentació amb formigó i aglomerat asfàltic del vial d’accés per al pas de vianants i vehicles, amb la recuperació de les vistes sobre la llera del riu Rossinyol, la conversió en zona de vianants i reordenació de l’espai públic de la zona confrontant del pont a través de pavimentació amb pedra natural i formigó, així com la incorporació de mobiliari urbà i reserves d’espais per al desembarcament i recollida de visitants.

0

Tercera campanya d'excavacions arqueològiques a Puiggraciós

L'arqueòleg del Museu de Granollers, Marc Guàrdia, ha tornat amb el seu equip per conèixer en profunditat la vida defensiva del món iber.

Aquest mes de setembre, el Museu de Granollers impulsa l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, amb la col·laboració dels Ajuntaments de Bigues i Riells del Fai i el de Figaró-Montmany. El jaciment forma part dels termes municipals de Bigues i Riells del Fai, Figaró-Montmany i l'Ametlla del Vallès.

La campanya d'enguany se centra en l'excavació del recinte defensiu descobert el 2020. Amb aquesta intervenció es pretén aprofundir en el coneixement d'aquesta part del poblat, que s'està demostrant que té un marcat caire defensiu, amb quatre estances dedicades a la protecció de l'entrada oriental del poblat. L'equip d'arqueologia té l'objectiu de recollir prou material per poder obtenir dades de tipus cronològic per marcar el moment de la construcció del poblat i definir el moment precís del seu abandonament.

Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre el coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica. L’objectiu del projecte és ampliar el coneixement que tenim tant de la societat com de l’economia ibèrica en el marc de l’interior de la Laietània, territori que comprèn, entre d’altres, l’actual comarca del Vallès Oriental.

0

Senderisme amb tren: El PR®C-33 de la Garriga a Figaró

El Petit Recorregut Garriguenc és un sender de petit recorregut homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya que enllaça la població de la Garriga amb els dos grans entorns naturals que l'envolten: els Cingles de Bertí a mestral i el massís del Montseny a gregal. Va ser creat pel Centre Excursionista Garriguenc a finals de la dècada de 1970.

En el sector que aquí ens interessa, el del Bertí, el sender passa pel Santuari de Puiggraciós, la pista del grau Mercader, Can Mestret, el Clascar, darrera l'església de Sant Pere de Bertí, Barnils, Coll de Nou, Bellavista Vella, la Trona i el Sot del Bac per arribar al nucli del Figaró. Aquest fragment del sender són gairebé 18 quilòmetres dels gairebé 30 de la totalitat del mateix. Si es vol escurçar, a El Figaró enllaça amb la recent extensió del GR®2, que segueix el sender del Congost, ens permetria retornar a la Garriga fent drecera, o també es podria optar pel tren.


Powered by Wikiloc

0

Regulació de l’accés als gorgs de Riells del Fai

Coincidint amb la revetlla de Sant Joan, l’Ajuntament de Bigues i Riells del Fai va posar en funcionament la nova regulació dels gorgs del riu Tenes a Riells del Fai. S’han instal·lat dos parquímetres, un a l’aparcament de Mossèn Jaume Plans, davant de can Regasol, i un altre al costat de la Plaça Viaplana; que han passat a ser zones d’estacionament controlat de tiquet obligatori. És a dir, que tots els vehicles que hi estacionin hauran de dur el tiquet, encara que es tracti de vehicles de persones residents al municipi.

Aquesta mesura busca regular els estacionaments dels vehicles de les persones que van a visitar els gorgs en els períodes estivals. L’objectiu d’aquesta actuació és evitar les aglomeracions i, sobretot, preservar l'entorn natural.

0

Adif licita les obres de duplicació de via en el tram entre Parets del Vallès i La Garriga

Adif ha licitat les obres de el projecte de via i electrificació per a la duplicació de via en el tram Parets de Vallès-la Garriga, en la línia d'ample convencional Barcelona-Puigcerdà, segons comunica en una nota de premsa del 12 de juliol de 2021.

El pressupost de licitació ascendeix a 66.087.938,55 euros (IVA inclòs), quantitat a la qual s'han de sumar 8.436.330,2 (IVA inclòs) en concepte de subministraments. El termini d'execució previst per a aquesta actuació, finançada amb fons de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, és de 25 mesos.

Es tracta d'una de les actuacions més rellevants incloses en el Pla de Rodalies, ja que permetrà potenciar aquest trajecte de la línia R3 de Rodalies, que registra una elevada densitat de trànsit, incrementar el servei entre Barcelona i la Garriga, absorbir un major nombre de circulacions i reduir els temps de viatge. També s'augmentarà la fiabilitat i eficàcia de l'explotació ferroviària, el que redundarà a més en una reducció dels temps de viatge.

0

Castillo de Castellcir: la joya olvidada de Barcelona

Castell de la Popa
Castell de la Popa
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
A la data del 12 de setembre de 2019 va sortir publicat un escrit a Crónica Global referent al Castell de Castellcir amb el cridaner títol de Castillo de Castellcir: la joya olvidada de Barcelona. Sempre és agradable que parlin de racons amagats i més quan aquests ens són propers i, com que m'ha agradat, el transcric aquí tal qual. L'article original podeu trobar-lo seguint aquest enllaç.

Esta antigua fortaleza del siglo X, también conocido como el Castillo de la Popa, se encuentra a 50 (sic) minutos de trayecto desde la capital catalana.

En Barcelona, provincia donde Antoni Gaudí experimentó con su arte, lugar donde artistas como Picasso alcanzaron su máximo esplendor y el lugar en el que la Sagrada Familia saluda a Europa, aún hay joyas milenarias que muchos desconocen. Una de ellas tiene forma de fortificación: el castillo de Castellcir.

Esta obra arquitectónica con forma de barco, a pesar de haber sido declarada como Bien de Interés Cultural en el año 1888, ninguna administración, ni local, ni autonómica, ni estatal se ha preocupado de mantenerla en pie.

Situado en el municipio al que debe su nombre, Castellcir, en la comarca barcelonesa de Moianès, en plena Sauva Negra catalana y a 50 minutos de trayecto desde Barcelona capital, fue construido en el año 1014 con el objetivo de establecer las defensas del valle de la riera Castellcir y Tenes.

Los siglos han hecho estragos sobre él y de su época de gloria y esplendor solo se conserva la estructura original. El resto son ruinas. Algo que resulta obvio solo con verlo. Tan obvio como que a la vista se asemeja a un barco, de ahí que también se le conozca como el castillo de la Popa. Esto se debe a que descansa sobre un conjunto rocoso.

Originariamente era la dinastía de los Castellcir quien regentaba los derechos sobre la fortificación. De ellos pasó a Guillem Ramon de Òdena, en 1107, para años después, en 1294, regresar a manos de los Castellcir. La titularidad volvió a cambiar de nombre en tres ocasiones más, siendo Federico Torelló i Cendra su último propietario documentado en el año 1942.

En la actualidad el Castillo de Castellcir es un área de 570 metros cuadrados de ruinas, formadas por lo que antes eran las murallas, la capilla de Sant Martí de la Roca y un edificio principal de dos plantas. Una fortaleza a la espera de ser restaurada o sucumbir definitivamente y que pueden contemplar todos aquellos que cojan el sendero de cuatro kilómetros que parte del pueblo de Castellcir.


Fa uns anys vaig dedicar un parell d'entrades en aquest blog a aquest fantàstic castell, una sobre la seva història i descripció i una altra sobre la llegenda que té.
0

El Govern aprova un decret sobre els PEIN del Montseny i els Cingles de Bertí

El Govern ha aprovat, a proposta del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Decret sobre el Parc Natural del Montseny i sobre els espais del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) del Montseny i els Cingles de Bertí.  Aquest Decret, el 127/2021, comporta l’ampliació del Parc Natural del Montseny i permetrà reconèixer el seu gran valor i reforçar la seva protecció amb la figura del Parc Natural, harmonitzar les diverses figures de protecció existents dins d’un sol àmbit.

El Parc Natural del Massís del Montseny passa a anomenar-se Parc Natural del Montseny i amplia el seu àmbit territorial. Per tal d'unificar els límits de les diverses figures de protecció existents al massís, el present Decret modifica també la delimitació dels espais del PEIN Massís del Montseny i Cingles de Bertí, inclosos en el PEIN d'acord amb el Decret 328/1992, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Decret amplia l'àmbit de l'espai Massís del Montseny i la seva delimitació coincideix amb la del Parc Natural. Això implica també modificar puntualment el límit de l'espai del PEIN Cingles de Bertí al terme municipal de la Garriga, de tal manera que el riu Congost passa a ser la divisòria entre els dos espais esmentats. Aquestes modificacions faran possible la conservació del patrimoni natural i cultural d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i les activitats de les persones que hi viuen.

0

Els primers habitants de Montmany

Hipòtesi de com seria un arcosaure
Hipòtesi de com seria un arcosaure
Font: Ajuntament de Figaró-Montmany
El dia 15 de març de 2021 el diari El 9 Nou es feia ressò que investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont havien localitzat diverses petjades d'arcosaures a la zona de Montmany, un grup primitiu de rèptils que tenien mides considerablement grans i que habitaven al planeta fa 240 milions d'anys. Se'ls considera els avantpassats dels dinosaures i dels cocodrils tot i que caminaven a quatre potes.

Els treballs de prospecció dins el terme municipal de Figaró-Montmany es veuen motivats per la troballa, l'any 1975, d'una llosa amb diverses icnites de tetràpodes per part del paleontòleg francès Jean-Claude Gall i que actualment es troba dipositada al Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Desgraciadament es desconeix el punt exacte del sector del Figaró-Montmany on es va descobrir, motiu pel qual la prospecció volia trobar el punt i avaluar el potencial de la zona.

0

Inauguració del circuit d'orientació "El Mas Blanc de Màrius Torres"

La 4ª edició
Inauguració del circuit d'orientació Màrius Torres
Font: Ajuntament de Sant Martí de Centelles
El dissabte 19 de desembre de 2020 van tenir lloc a l'Espai Màrius Torres diverses activitats a l'entorn d'aquest poeta i la seva relació amb el municipi de Sant Martí de Centelles, d'entre les quals cal destacar, en l'àmbit estrictament cultural, la inauguració de la primera fita de l'itinerari "El Mas Blanc de Màrius Torres", a càrrec de l'alcaldessa Núria Roca, i la presentació dels recursos literaris de Sant Martí Centelles adherits a la Xarxa Espais Escrits, a càrrec del regidor de Cultura Josep Llobera. Durant els actes, el rapsode Jordi Valls va llegir cartes i poemes de Màrius Torres i la seva germana Núria relacionats amb el Mas Blanc. 
 
El circuit d'orientació "El Mas Blanc de Màrius Torres" és el tercer equipament situat al municipi de Sant Martí de Centelles dedicat a aquesta modalitat esportiva, que discorre per la rodalia del Mas Blanc, emplaçament de l'Espai Màrius Torres dedicat a aquest poeta i la seva relació amb Sant Martí de Centelles. La inauguració va anar a càrrec del regidor d'Esports, Lluís Espada, i de la directora de l'Hostal-Restaurant Mas Blanc, Ivette Sans. Els plànols estan a la venda a l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i al Mas Blanc.

0

El Govern manté a l’agenda la variant de Sant Feliu, però sense data per l’elevat cost

Carretera de Gallifa
Carretera de Gallifa
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Isidre Gavín, va assegurar el dilluns 26 d'abril de 2021 a Caldes que el projecte ja redactat des de fa uns anys de la variant de la C-59 a Sant Feliu “és a l’agenda del govern” però que no té calendari perquè està pendent “de la disponibilitat dels recursos econòmics” per tirar-la endavant, uns 30 milions.

Gavín va comentar que el govern va valorar l’opció de dividir l’obra en dues meitats –sud i nord– fixades per la connexió amb la carretera de Gallifa. Però es va descartar perquè els estudis van concloure que només un 15% del trànsit que ara passa pel centre de Sant Feliu utilitzaria la meitat construïda. “No resolia el problema”, va admetre Gavín, que va dir que el traçat alternatiu a l’actual pas per la travessia urbana té sentit si es fa complet.

1

Un llibre recorda el foc i la rierada de 1994 a Figaró

Tant als Cingles de Bertí com a Figaró, el 1994 va ser un any negre. En poc més de tres mesos, entre juliol i octubre, el poble va viure dues catàstrofes tremendes, d'aquelles que els seus veïns —aleshores 670 persones— tindran sempre a la memòria: un incendi grandiós que va cremar un 60% dels boscos del terme i una rierada desmesurada que, en unes hores de tensió màxima, va provocar la inundació del centre i va fer danys considerables per allà on passava. Per fortuna, i a diferència d'altres zones de Catalunya, com la veïna Vall del Tenes, que també van patir episodis similars, a Figaró no hi va haver cap víctima mortal.
 
Per recordar aquells dos dies de fa 26 anys, l'associació Figaró Memorial, que vetlla per la recuperació de la memòria històrica del poble, ha editat el llibre Figaró, 1994. Després del foc, la rierada, del que és autor Josep Mas, periodista de la Garriga amb arrels familiars a Figaró.
 
0

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com