El Bertí vist per Carles Sindreu

Ja s'ha parlat breument de Carles Sindreu (Barcelona, 6 de novembre de 1900 - La Garriga, 6 de juliol de 1974) al comentar el poema «Sota els Cingles de Bertí», poema que ha esdevingut himne.

Però no és aquesta la única obra poètica que Sindreu va dedicar al Bertí, sinó que n'hi ha més. Al 1924 va publicar una col·lecció d'onze poemes sota l'inequívoc títol de Bertí. Aquests poemes es poden trobar a Radiacions i poemes, publicat l'any 1928 per la Llibreria Catalònia. Carme Arenas diu, sobre aquest recull, que "malgrat aquesta estructura el llibre té una unitat en el to. Potser l'única diferència rau en la forma i també en els temes ja que, mentre les radiacions manifesten més el pols de la vida moderna i el seu dinamisme, els poemes són més l'evocació d'una natura idíl·lica i tendra, tot ple d'imatges noves servides amb una gran sensibilitat".

Així, doncs, aquests poemes inspirats en la natura encara podem mirar de reproduir-los, ja que, sortosament, els Cingles de Bertí han quedat força a banda de la civilització i segueixen sent un entorn natural a preservar.

El cingle Vet aquí la roca crua Pa d'argent Sota el cel llis Un avet L'ombra s'afua Dalt a baix del gran abís. El duc Ventall immens Esquinç del cel puríssim El duc terrós s'envola I pensem sens temor "Si ara moríssim Vet ací la nostra ànima" La guilla La guilla avança reposat el pas Sobre l'herbei encar flairant a goja La visió de sa cua n'ha romàs I l'he vist fondre's dins la terra roja.

La masia La faç oberta té mil arrugues D'esguardar el mateix tant temps seguit De bon matí als ulls té pampallugues Tota esblaimada vetlla quan fa nit Més quan ve la migdiada La masia s'ha adormit El clavell de pastor El clavell de pastor No fa olor Flaireu-lo amb arrel Allà dalt de la serra És tot ple de sentor de la terra De l'aigua i del cel El clavell de pastor És esquerp com l'amor.