Carles Sindreu (Barcelona, 6 de novembre de 1900 - La Garriga, 6 de juliol de 1974) fou un poeta i narrador molt vinculat al Vallès Oriental en general i a l'Ametlla del Vallès en particular, ja que va residir-ho bona part de la seva vida. Era nebot de l'escriptor vuitcentista Joan Pons i Massaveu i des de jove va fer palès el seu interès per la literatura i per l'esport, temàtica sobre la que dona les primeres passes en el món literari amb uns primers articles a La Publicitat i, més endavant, a L'Esport Català rere el pseudònim Fivaller.
Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o una mena de greguería1 surrealista fins al que es podria considera l'evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se'l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.
Fou un personatge amb una gran capacitat per endegar iniciatives diverses. Aquesta capacitat és recordada mitjançant algunes plaques a l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, el manteniment i la restauració de la qual va ser l'objectiu principals d'una d'aquestes iniciatives; que va derivar el 1959 amb l’aplec vespista a l’ermita i que avui en dia, salvant les distàncies i amb un objectiu clarament lúdico-festiu, s'ha mantigut amb la lògica evolució dels anys.
Dins d'aquesta evocació del paisatge, el poema Sota els Cingles de Bertí potser és el que ha fet més fortuna de tots. Amb el temps va ser musicat per Josep Cardona quan era el director de la Coral lo Lliri de l'Ametlla del Vallès i ha esdevingut tant l'himne de l'esmentada coral com del municipi de l'Ametlla del Vallès.
La cançó que porta el vent
Té perfum de rosa gerda
Sota els Cingles de Bertí
El Vallès obre les ales
Els núvols s'hi posen
I no se'n saben avenir.
Sota els Cingles de Bertí
El silenci de l'Ametlla
Silenci, oh de l'Ametlla, silenci
L'Ametlla quin nom més fi
Ai, a l'Ametlla jo m'hi voldria morir.
La cançó que anem cantant
té regust d'ametlla tendra
La cançó perdent-se al lluny
És encara viva i fresca
I tot baixant canto sol
De cara la gran pineda
I bec aigua freda
En el clot d'un bassiol.
Perquè sols en l'aigua clara
Hi trobo regust pregon
D'una terra que és encara
Ai, d'una terra la més bonica del món
Sota els Cingles de Bertí
Jo m'hi voldria morir.
Si voleu saber-ne més sobre la figura d'en Carles Sindreu, us deixo un article de l'amic Albert Benzekry, que en sap molt més que jo i té més gràcia per escriure que jo, a nuvol.com titulat Carles Sindreu, 40 anys després.
Un servidor va escollir un fragment musicat del poema per il·lustrar la contraportada d'El Bertí. Flaixos d'una cinglera i també, en la presentació del llibre a Riells del Fai, en Tino Barba i la Meritxell Chiva van interpretar-lo, interpretació que van repetir posteriorment a la trobada d'acordionistes de la Coral l'Amarant, que és a quan pertany la fotografia que il·lustra aquest escrit.
1En la literatura en castellà, una greguería és un text breu o aforisme, generalment d'una sola frase, que expressa, de forma aguda i original, pensaments filosòfics, humorístics, pragmàtics, lírics.
Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o una mena de greguería1 surrealista fins al que es podria considera l'evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se'l considera, juntament amb el seu amic Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.
Fou un personatge amb una gran capacitat per endegar iniciatives diverses. Aquesta capacitat és recordada mitjançant algunes plaques a l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras, el manteniment i la restauració de la qual va ser l'objectiu principals d'una d'aquestes iniciatives; que va derivar el 1959 amb l’aplec vespista a l’ermita i que avui en dia, salvant les distàncies i amb un objectiu clarament lúdico-festiu, s'ha mantigut amb la lògica evolució dels anys.
Dins d'aquesta evocació del paisatge, el poema Sota els Cingles de Bertí potser és el que ha fet més fortuna de tots. Amb el temps va ser musicat per Josep Cardona quan era el director de la Coral lo Lliri de l'Ametlla del Vallès i ha esdevingut tant l'himne de l'esmentada coral com del municipi de l'Ametlla del Vallès.
La cançó que porta el vent
Té perfum de rosa gerda
Sota els Cingles de Bertí
El Vallès obre les ales
Els núvols s'hi posen
I no se'n saben avenir.
Sota els Cingles de Bertí
El silenci de l'Ametlla
Silenci, oh de l'Ametlla, silenci
L'Ametlla quin nom més fi
Ai, a l'Ametlla jo m'hi voldria morir.
La cançó que anem cantant
té regust d'ametlla tendra
La cançó perdent-se al lluny
És encara viva i fresca
I tot baixant canto sol
De cara la gran pineda
I bec aigua freda
En el clot d'un bassiol.
Perquè sols en l'aigua clara
Hi trobo regust pregon
D'una terra que és encara
Ai, d'una terra la més bonica del món
Sota els Cingles de Bertí
Jo m'hi voldria morir.
Si voleu saber-ne més sobre la figura d'en Carles Sindreu, us deixo un article de l'amic Albert Benzekry, que en sap molt més que jo i té més gràcia per escriure que jo, a nuvol.com titulat Carles Sindreu, 40 anys després.
Un servidor va escollir un fragment musicat del poema per il·lustrar la contraportada d'El Bertí. Flaixos d'una cinglera i també, en la presentació del llibre a Riells del Fai, en Tino Barba i la Meritxell Chiva van interpretar-lo, interpretació que van repetir posteriorment a la trobada d'acordionistes de la Coral l'Amarant, que és a quan pertany la fotografia que il·lustra aquest escrit.
1En la literatura en castellà, una greguería és un text breu o aforisme, generalment d'una sola frase, que expressa, de forma aguda i original, pensaments filosòfics, humorístics, pragmàtics, lírics.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.