El Serrat de l'Ocata (III): Els masos baixos del veïnat

El Serrat de l'Ocata és un preciós veïnat de masies disseminades que enllaça amb la zona superior de la urbanització del Serrat de l'Ametlla, o simplement El Serrat, de la que parlarem després. Aquest veïnat rep el nom de la serra a la qual pertany, que té en el Puiggraciós el seu punt culminant amb els seus 800 metres d'altitud.

És al nord del terme municipal de l'Ametlla del Vallès, a tocar dels termes municipals veïns de Figaró-Montmany i de Bigues i Riells del Fai. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al santuari de Puiggraciós, situades a la solella del Puiggraciós, i que es va estructurar com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Totes aquestes masies estaven dedicades a l'agricultura minifundista en terres dels turons contigus. No obstant, amb el pas dels anys, aquestes feines agrícoles s'han anat deixant de banda i caient a l'oblit, el que ha provocat que el veïnat s'anés despoblant. Actualment queden íntegres encara no una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel i Can Joan Badia).

Can Joan Badia és el mas situat a menys altitud del veïnat, a 626 metres sobre el nivell del mar. La referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior, segurament del segle XVII. Amb teulada a dues vessants perpendicular a la façana (masia de tipologia 2 segons Danés), la façana actual es presenta completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. L'estructura està formada per 3 cossos, amb 6 finestres i la porta amb brancals i empits de pedra, i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria afegida el 1995, any de la darrera gran reforma del mas, formada per 4 finestrals de totxo. Té una ocupació en planta de 127 metres quadrats i 15 més de l'antic annex pels cavalls. Disposa de pou, situat a les feixes de sota la casa i excavat directament en el sòl.

Can Mestre, a 633 metres d'altitud, també amb carener a dues vessants perpendicular a la façana (tipologia 2) i també pràcticament de la mateixa època que can Joan Badia. La referència més antiga data de 1699 tot i que la masia segurament també és anterior. La façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Tant les finestres com les portes són amb brancals de pedra sorrenca. Recentment restaurada, actualment funciona com a allotjament de turisme rural. La planta de la masia és de 128 metres quadrats.

Ca l'Arcís, a 637 metres d'altitud, té la teulada de dues vessants paral·lels a la façana (tipologia 1). La seva façana està orientada a xaloc per qüestions d'espai del propi terreny sobre el que s'aixeca. Es creu que la masia és del segle XIV o XV i, que com totes les masies de l'entorn, va ser reformada al XVII, en època de bonança. Tant la façana com els murs són de pedra de la zona amb rejunt de calç, i les cantoneres són de pedra de majors dimensions i amb alguna d'elles ben treballada. La façana disposa de 4 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca amb la particularitat de ser pintats de blau, tal com es creia tradicionalment per espantar les bruixes i els mals esperits. Per la banda de tramuntana està adossada a ca l'Ermità, de teulada d'una vessant, amb la façana a migjorn i que fa la funció de cobert per al bestiar. Ca l'Arcís té una planta de 90 metres quadrats, als que n'hi sumem 90 més de ca l'Ermità. També disposa d'una font, que neix entre dues vetes de llosa vermella per on s'escola l'aigua  que es recull en una cisterna, un forn de coure pa, adossat a la façana principal, un pou i l'era.

Can Roses, també a 637 metres d'altitud, té la teulada a dues vessants perpendicular a la façana (tipologia 2). Es creu que és posterior al segle XVII. La façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions amb alguna d'elles treballada. La façana disposa de 4 finestres, 2 finestrons i la porta amb brancals i empits de pedra sorrenca. Ocupa en planta 132 metres quadrats més 102 d'annexos, on destaquen la pallissa i un cobert amb volta de totxo. També cal remarcar l'era, les restes de l'únic trull d'oli del Serrat i un biot.

Can Manel és la única situada a llevant del camí que porta al Santuari de Puiggraciós, a 642 metres sobre el nivell del mar i també amb carener a dues vessants perpendiculars a la façana (tipologia 1). És una edificació molt reformada, amb les façanes de pedra de la zona, i de caire secundari en la finca de la que forma part. Consta que a l'era d'aquesta casa s'hi anava a batre amb l'euga de can Badia i ca n'Oliveres, ajudant-se mútuament aquests diferents masos Ambdós masos consten en el segle XVI i s'intueixen en algun fogatge anterior, així que es pot suposar que aquest també sigui de la mateixa època.

Can Xacó és la situada a major altitud d'aquesta relació, a 644 metres concretament. Amb carener de dues vessants paral·leles a la façana (tipologia 1), que està orientada a ponent per qüestions d'espai del terreny. Originalment era una masia amb teulada a una sola vessant, possiblement del segle XIV o XV, a la que en les reformes de finals del segle XVII i inicis del XVIII es va adossar un nou cos a la part oest, formant l'actual façana. La façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i alguna pedra treballada. 5 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca s'obren a la façana. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. A una planta de 110 metres quadrats cal afegir-li els gairebé 29 de la pallissa. Una cisterna de planta quadrada de pedra de la zona lligada amb morter de calç a llevant de casa subministra aigua a la masia.

Totes elles són de dues plantes. Tradicionalment presentaven els sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols i la teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana, elements que és possible que s'hagin perdut amb les darreres reformes que han tingut.