El Serrat de l'Ocata (I): Puigllonell

El Serrat de l'Ocata és un preciós veïnat de masies disseminades que enllaça amb la zona superior de la urbanització del Serrat de l'Ametlla, o simplement El Serrat, de la que parlarem després. Aquest veïnat rep el nom de la serra a la qual pertany, que té en el Puiggraciós el seu punt culminant amb els seus 800 metres d'altitud.

És al nord del terme municipal de l'Ametlla del Vallès, a tocar dels termes municipals veïns de Figaró-Montmany i de Bigues i Riells del Fai, a la solella del Puiggraciós. A garbí d'aquest veïnat hi ha el mas Puigllonell, una gran finca originària del segle XII que a mitjans del segle XX va urbanitzar una bona part de les terres i va donar pas a la urbanització del Serrat de l'Ametlla, avui dia inserida en la trama urbana del municipi i, per tant, un barri més del poble. La urbanització del Serrat de l'Ametlla ha anat adquirint tanta importància que ja acull una quarta part de la població del municipi.

El mas Puigllonell és un gran mas de la que la referència més antiga que hi ha es troba en un brancal de la façana, que es remunta a l'any 871. Amb aquest nom, no obstant, no se'l troba fins al segle XII, quan es produeix la unificació dels dos masos que l'originen: el mas Puig i el mas Llonell. Aquesta unificació converteix el mas i les seves terres en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i en una potència vitivinícola durant el segle XIX.

Es una masia amb dues plantes de la tipologia 1 segons Danés. De bon principi es creu que deuria ser de teulada de dues vessants, però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. El carener i el ràfec són paral·lels a la façana. Tant la façana com les parets són de gres vermell, la característica pedra de la zona, rejuntada amb calç, mentre que les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Degut a la gran alçada causada pel desnivell del propi terreny, presenta uns contraforts d'estabilització de la façana de migjorn. En aquesta mateixa façana, les finestres són amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. El portal principal d'accés a la masia, com correspon a un mas amb poder, és amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que confereix un aire del tot senyorívol a l'edifici.

Després de la unificació dels dos masos, vers les acaballes del segle XVI es creu que hi ha una segona fase de reformes, però la reforma que correspon al segle XVIII és la que provoca els grans canvis que la transformen en l'estructura actual del mas.

La planta de la casa pairal és de gairebé 340 metres quadrats, als que s'han d'afegir 95 més de pallissa.