Un tomb pel Pla de la Garga

Can Borla
Can Borla
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Aquesta és una excursió que visita bona part del Pla de la Garga, altiplà septentrional dels Cingles de Bertí que es reparteixen els municipis de Sant Martí de Centelles i de Centelles. A més de les masies més importants del lloc, com el Presseguer, el Febrer i el Cerdà de la Garga, casa natal d'Ildefons Cerdà, es completa amb algunes de les masies més allunyades del lloc, com Bellavista Vella, Rejadell i el Soler del Coll, que va servir d'escenari per al programa "La Masia de 1907" de Televisió de Catalunya, i l'"ascensió" a la Trona, fet que confereix a l'excursió la possibilitat de gaudir de pràcticament tota la vall del Congost.



Sant Miquel Sesperxes (830m). Aquesta modesta església d'origen romànic és el punt d'inici i final d'aquesta ruta. Des d'ella es domina pràcticament tot el Pla de la Garga, com s'anirà comprovant al llarg del recorregut. Aquest s'inicia en direcció sud i a la primera cruïlla, ben visible, prenem la pista de la dreta, cap a garbí. Molt poc després trobem una nova cruïlla i continuem en la mateixa direcció, deixant la pista principal. El camí s'endinsa en el bosc i va perdent alçada amb suavitat. Poc després d'una explanada empedrada que provoca una clariana en el bosc, a mà esquerra es pot anar veient, entre els arbres, la masia del Soler del Coll. A la primera cruïlla que trobem a mà esquerra (km 0.9; 793m; 0:15h), deixem el camí principal per girar a llevant, en direcció a la casa, per un corriol.

El Soler del Coll (km 1.3; 781m; 0:20h). Imponent masia de planta quadrada ja documentada en el 1553 i que va servir per al concurs de Televisió de Catalunya "La Masia de 1907". Seguim pel mateix camí, que ara comença a ascendir. Poc després, en una cruïlla de camins, seguim pel camí de l'esquerra, que guanya alçada fortament, en detriment del camí més planer.

El Coll del Soler (km 1.9; 821m; 0:30h). Cruïlla de camins. A tramuntana tornaríem a Sant Miquel Sesperxes, a llevant i a xaloc anirem al coll de Gassens. Millor seguirem l'opció de llevant, deixant la pista principal, que ens regala bones vistes de Sant Miquel Sesperxes i del pla de la Garga, i sempre és més agraït. Al trencant de Can Borla, girem a xaloc allunyant-nos del Pla de la Garga, endinsant-nos en un tram de bosc que giravolta el turó. 

Coll de Gassens (km 2.8; 833m; 0:43h). Important cruïlla de camins. En sentit horari tal qual arribem, els diferents camins ens conduïrien al Camp de l'Ase, al Clascar i a Puiggraciós, a Sant Miquel del Fai i a Sant Miquel Sesperxes. Anirem, a migjorn, per la pista del Clascar, que ascendeix suaument. A l'arribar a dalt del coll, el punt més elevat de la ruta, s'obre el sector meridional dels Cingles de Bertí, la vista arriba fins al Puiggraciós, que fa de contrafort. Poc després, després d'una torre de tensió, deixem la pista principal baixant fortament per una pista que es desprèn a l'esquerra.

Bellavista Vella (km 3.5; 850m; 0:52h). Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat, documentat, també, el 1553 i recentment reformat, amb excel·lents vistes d'aquesta zona dels Cingles de Bertí. Enllacem amb el PR C-33, el Petit Recorregut Garriguent, els senyals del qual, que no abunden, seguirem fins a la Trona. Anem a buscar el nivell de la cinglera vorejant els camps, per petits passos que els van unint, fins arribar a una zona empedrada on s'enllaça amb el GR-5, o Sender dels Miradors, on seguirem a llevant en direcció ascendent. Poc després, més o menys davant del mas de Rejadell, el GR-5 i el PR C-33 se separen. Si no volem anar a la Trona podem continuar endavant, ens estalviarem 600 metres d'excursió i molt bones vistes. Si anem a la Trona, deixem el GR-5 i seguim el PR C-33, a mitjorn, que ben aviat comença a baixar fent llaçades per anar a la part posterior de la Trona.

La Trona (km 4.3; 790m; 1:00h). Quan el corriol comença a planejar, a la dreta se n'enfila un, a través d'unes roques, que mena al cim d'aquest esperó rocós que domina aquest sector dels Cingles de Bertí. Hi ha algun tram bastant aeri que es pot evitar per un petit corriol que transita entre la vegetació. Al cim toca gaudir de les vistes del sector meridional dels Cingles de Bertí i de la Vall del Congost, així com del sector de ponent del Massís de Montseny, amb paper protagonista per les Carenes d'en Bosc, el Tagamanent i el Pla de la Calma. Desfem el camí fins a tornar a guanyar la cinglera, davant de Rejadell, on contiuem cap al nord recuperant els senyals de GR-5 i abandonant els del PR C-33.

Camp de l'Ase (km 4.7; 812m; 1:15h). Una altra esplanada rocosa que és una cruïlla de camins i de corriols, i també un excel·lent mirador de la part alta de la vall del Congost, dominada per Sant Pere de Valldeneu, l'Abella i Aiguafreda. El GR-5 baixa de la cinglera cap al nucli de l'Abella pel Grau de les Avellanedes, mentre que per la banda oposada retornaríem al coll de Gassens. Creuem l'esplanada i seguim a mestral per un corriol que va creuant boscos, vorejant camps i la cinglera. Després d'una bona estona s'arriba a una pista, que seguirem a la dreta, en direcció al Presseguer, que ja es veu.

El Presseguer (km 6.3; 734m; 1:30h). Enorme masia de planta quadrada en la que destaca la façana sud, amb porxos a cada planta. No arribarem a la masia i deixarem la pista per la dreta per anar a buscar un corriol que s'endinsa al bosc i planeja vorejant el cingle. Poc després passem pel costat d'unes conduccions d'aigua.

Pista de l'Abella a Sant Miquel Sesperxes (km 7.3; 719m; 1:40h). Ens trobem amb una ampla pista, adequada al trànsit rodat, que uneix directament els dos sectors del terme municipal de Sant Martí de Centelles, i per on actualment la Matagalls-Montserrat també puja als Cingles de Bertí. En aquest punt també es pot escurçar la ruta si no es vol fer la part septentrional de la mateixa, en aquest cas ens estalviem uns 5.2 quilòmetres d'excursió i seguiríem l'explicació en el punt quilomètric 12.5, cas en el que giraríem a l'esquerra, cap a garbí. Per fer-la complerta seguim al nord, per l'antic traçat de la Matagalls-Montserrat, que encara se'n veu alguna marca al terra. A l'alçada de can Tres Quarts hi ha un mirador artificial sobre la vall de l'Alt Congost.

El Sunyer (km 7.9; 702m; 1:50h). Masia molt modificada d'on era originària la mare d'Ildefons Cerdà. Girem a gregal tot dibuixant a una certa distància la forma del cingle. El camí passa pel costat d'un dipòsit i progressivament va tombant a mestral, per encarar-se al Cerdà de la Garga. Si volem visitar l'antiga església de Santa Magdalena de Vilarestau, just abans d'aquest gran mas, en una cruïlla de camins, el deixem a l'esquerra i seguim al nord. No arribar-se a Santa Madgalena suposa un estalvi d'uns 800 metres de recorregut.

Santa Magdalena de Vilarestau (km 9.8; 668m; 2:15h). Antiga esglesiola romànica, que va tenir culte fins a principis del segle XX, i que es troba enrunada, engolida per un bosc de pins que es troba a l'esquerra de la pista, coronant un petit promontori, abans dels cables de la corrent.

El Cerdà (km 10.2; 678m; 2:20h). És un dels masos històrics del Pla de la Garga, casa pairal d'Ildefons Cerdà. Es troba protegit per un barri i un conjunt d'edificacions annexes, i té una capella que substitueix l'antiga església de Santa Magdalena. Ens dirigim cap al barri de la casa i llavors ens allunyem de la mateixa per la pista principal d'accés, a garbí. En aquest sector destaca la vigilància de les runes del castell de Sant Martí, situat dalt una talaia que domina el nucli antic de Sant Martí de Centelles.

La Costa del Cerdà (km 11.1; 660m; 2:30h). Conjunt d'edificacions, entre les quals hi ha una planta de compostatge. Deixem a pista principal per prendre'n una que s'enfila a xaloc per dins d'un bosc. Un cop creuat apareixem davant del Sunyer, i desfarem el camí fins a la pista que uneix l'Abella amb Sant Miquel Sesperxes.

Pista (km 12.5; 719m; 2:50h). Tombem a la dreta, cap a garbí, seguint els senyals de la Matagalls-Montserrat. Creuant un camp empedrat, arribem a un camí que va a ponent. Més endavant, deixem un camí que se'n va recte i a la propera cruïlla prenem el camí a garbí, al costat d'un camp, seguint encara la Matagalls-Montserrat; a la dreta aniríem a les runes de can Ramon. Poc després, comencem a veure el Febrer.

El Febrer (km 13.2; 745m; 2:57h). És una altra de les masies històriques i poderoses de la Garga, formada per dos cossos adossats i articulats, documentada també en el fogatge de 1553, però probablement anterior al segle XIV. Poc després de les edificacions annexes de la mateixa, seguim que la pista dóna mitja volta a la dreta, guanyant alçada. Al següent revolt passem pel costat d'un antic forn. Al següent, deixem la pista principal (i la Matagalls-Montserrat) per seguir el camí que planer que se'n va recte.

Piscines (km 13.7; 767m; 3:05h). Arribem a la pista que uneix l'Abella amb Sant Miquel Sesperxes, davant de les instal·lacions d'unes piscines. Continuem a garbí per la pista que guanya alçada pronunciadament i quan arribem a dalt a la carena, poc després, cap a mitjorn, trobem, de nou, Sant Miquel Sesperxes, on hem començat aquesta ruta.

   

Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 14.25 quilòmetres 
  • Durada aproximada: 3 hores i 15 minuts 
  • Alçada mínima: 870 metres 
  • Alçada màxima: 655 metres 
  • Desnivell acumulat: 344 metres 
  • Mapa recomanat: Cingles de Bertí (Editorial Alpina)
  • Índex IBP: 52.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com