El Cerdà de la Garga

Llegeixo al Descobrir Catalunya d'aquest mes de juny que el passat dilluns es van complir 150 de l'aprovació per reial decret del projecte de l'Eixample ideat per l'enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerdà i Sunyer, projecte que encara avui es coneix com el Pla Cerdà.

Aquest pla, molt avançat per a la seva època, no fou ben vist d'entrada per les autoritats barcelonines del moment, ja que el pla venia imporat pel Govern de la reina Isabel II. A més a més, l'ajuntament de Barcelona, anys enrere, havia convocat el seu propi concurs, que havia guanyat Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889). Per aquest fet, l'ajuntament va intentar mutilar-lo al màxim possible modificant les diferents ordenances municipals.


A grans trets, el pla Cerdà és un pla hipodàmic; és a dir, consisteix en carrers rectes d'un mínim de 20 metres d'amplada, per tal que aquests fossin assolellats i hi corrés l'aire, a més que facilitessin la circulació dels vehicles. A més a més, va escapçar la duresa dels angles rectes de les cantonades per transformar-les en xamfrans, que fan les cantonades més elegants i milloraven la visibilitat per als vehicles que hi circulen. També preveia l'enlairament d'edificis en només dos costats de l'illa de cases, que mai eren els mateixos, per tal de donar diversitat a una quadrícula tan rígida, deixant la resta per zones verdes. Les ordenances municipals van anar modificant aquesta idea general, però aquest pla va servir perquè els arquitectes del modernisme es poguessin esplaiar a gust i creessin les joies que avui en dia hi ha als carrers de Barcelona, algunes d'elles Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com la Pedrera o la casa Batlló.

Ildefons Cerdà i Sunyer
Però, què té a veure tot això amb els Cingles? Doncs que Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, encara avui un dels més importants de la zona, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440. Tot i ser d'origen marcadament rural, la família dels Cerdà comerciava amb Amèrica, fet que amb les inquietuds i l'esperança en el progrés del protagonista el convertiren en una home polifacètic que, després d'enfrontar-se amb el seu pare per sortir del seminari de Vic, es va traslladar a Barcelona el 1832 per iniciar els estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a l'escola de Llotja. El títol d'arquitecte no va aarribar a obtenir-lo, i això féu que el setembre de 1835 es traslladés a Madrid per a estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, lloc on abundaven les idees liberals que marcaren els seu pensament futur. Aquesta darrera titulació va ser obtinguda l'any 1841, després de moltes penúries econòmiques degudes a la manca de suport familiar. La mort del seu pare i la prematura dels dos germans grans canviaren el curs dels esdeveniments, ja que amb això heretà el patrimoni familiar, molt important, fet que li va permetre renunciar el 1849 al seu càrrec oficial en Obres Públiques i reorientar la seva professió, entrant en política i dedicant "mi fortuna toda entera, todo mi crédito, todo mi tiempo, todas mis comodidades, todas mis afecciones, y hasta mi consideración personal en la sociedad, a la idea urbanizadora" , com ell mateix descrigué. A la dècada del 1850 va ser quan el projecte del seu pla urbanitzador va prendre cos. A partir del concepte que les muralles de la ciutat de Barcelona l'ofegaven i li impedien créixer en tots els sentits va anar ideant el seu pla. Dos dies després de la seva mort, el diari La Imprenta va publicar una nota necrològica dient que "el señor Cerdà era liberal y tenía talento, dos circunstancias que en el estado español perjudican y suelen crear muchos enemigos...".

El Cerdà de la Garga és el mas més important del Pla de la Garga, que és un replà d'erosió a la capçalera del Congost, que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud sobre el nivell del mar i constituït pels material calcaris dels Cingles de Bertí.

És un mas documentat des de 1160, en unes referències a masos anomenats Cerdà Jussà i Cerdà Sobirà, dins el terme del castell de Sant Martí i parròquia de Centelles. Entre els segles XV i XVI, les dues cases, esdevingudes rònegues i deshabitades, passaren a domini del mas Rovira de Dalt, i s'uniren en una de sola. Aquest és l'origen del mas Cerdà, en que l'edifici actual, del segle XVI, fou ampliat vers el 1750 i tornat a ampliar al segle XIX. En aquesta ampliació s'edificà un capella annexa a la qual el propi Cerdà, que l'havia heretat el 1850, hi realitzà algunes reformes i que fou destruïda en 1936. L'any 1890 la masia va passar al duc de Solferino que va treure dues finestres gòtiques que tenia la casa al primer pis. Amb aquestes modificacions va convertir-se en exponent de les grans masies catalanes envoltades de masoveries depenents. Originalment, la casa tenia, fins i tot, una torre de defensa. El portal adovellat de 1773, el balcó de pedra treballada i els esgrafiats de la façana són altres elements d'aquesta imponent casa de pagès.

Es tracta d'un conjunt tancat on a més del mas hi ha tres edificis més, tots ells entorn a un pati. L'edifici central és un gran casal de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos, de tres cossos amb carener perpendicular. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants. Totes les cantoneres són de pedra treballada. A la façana principal destaca un portal adovellat datat de l'any 1773, on a banda i banda una mica més elevat hi ha 2 esgrafiats (mal conservats) també de la mateixa època i un rellotge de sol. Damunt del portal hi ha un balcó amb pedra treballada.

És una mostra única de la gran masia catalana voltada de masoveries que assolí el seu esplendor al segle XVIII. Al seu interior hi ha una llar de foc del segle XVIII, una alcova i forn amb peces de ceràmica. També consta que s'hi havia arribat a allotjar en Jaume Balmes.

El Pla de la Garga és un lloc ideal per a fer passejades molt planeres i tranquil·les, així com un excel·lent mirador de la vall de l'Alt Congost i dels contraforts occidentals del massís del Montseny, dominats pel Tagamanent, les Carenes d'en Bosc i el Pla de la Calma.

Més imatges del Pla de la Garga a continuació:



Mostra Cingles de Bertí en un mapa més gran

4 comentaris:

  1. Hola,

    Des del web Patrimoni.gencat ens volem posar novament en contacte amb tu per donar-te a conèixer els blogs del portal, per si el vols enllaçar des del teu blog o fer-ne esment en un post. T’animem, a més, a participar en aquests dos espais, oberts a tothom, on hi esperem veure els teus comentaris, opinions i experiències.

    o Participa! El blog de Patrimoni.gencat. Hi trobaràs informació resumida de les notícies, monogràfics i escapades que anem publicant al web perquè en puguis dir la teva.

    http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/participa

    o El patrimoni no em diu res! El blog dels pat.escèptics. Hi ha un internauta que es dedica a fer crítiques molt àcides sobre Patrimoni.gencat... Vols conèixer la cara més divertida i irreverent del portal?

    http://elpatrimoninoemdiures.blogspot.com

    Gràcies per fer créixer el patrimoni català amb nosaltres!

    ResponElimina
  2. Molt bon article, jo soc fan del Cerdà. Una pregunta: Saps qui es el propietari actual del Mas Cerdà? Moltes Gràcies!!

    ResponElimina
  3. Hola.

    No sé qui n'és l'amo, però sí sé que hi fan casaments i d'altres tipus d'esdeveniments.

    Et deixo la pàgina web: http://www.maselcerda.cat

    ResponElimina

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com