Els Cingles de Bertí són uns dels accidents geogràfics pels que s'ha de transitar per completar la popular travessa Matagalls-Montserrat. Bona part dels participants no poden gaudir d'ells, ja que pels horaris habituals de pas, per ells s'hi sol passar al capvespre o a les primeres hores de la nit. Aquesta popular travessa l'organitza des de 1972 i anualment des del 1989 el Centre Excursionista de Gràcia.
En un article del butlletí del Grup Excursionista Joventut Catalana, el número 22, corresponent al mesos de maig i juny de 1929, Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - Barcelona, 6 de setembre de 1957), un dels pioners del muntanyisme i l'excursionisme a Catalunya, va explicar com un "record de joventut" una travessa que va fer un dia amb un company, de Matagalls a Montserrat en 24 hores. Mossèn Oliveras va ser rector de la parròquia de Santa Teresa de Lisieux des de l'any 1931 fins al seu traspàs, i durant aquest mateix període de temps va ser soci del Centre Excursionista de Gràcia.
En l'article anteriorment introduït, Mossèn Oliveras va explicar que "anar a Montserrat a peu no és pas res de l'altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un record que no sé si el jovent d'avui seria prou fort per a batre. El 14 d'agost farà 25 anys. A les 8 del vespre arribàvem a la Creu de Matagalls i prop mateix del cim trobàvem la tenda parada per passar la nit entaforant-nos dintre d'una migrada brolla de faig.". A les dues de la matinada van "prendre comiat" de la Creu de Matagalls per dirigir-se a Montserrat.
Pel que respecta a l'abast del bloc, Mossèn Oliveras era sabedor de de la coneixença popular que afirmava existir una connexió subterrània entre Aiguafreda i Bigues: "Del caire de la Calma hom s'estimba en mitja horeta al fons de I'Avencó, deixa enrera el molí, els pous del gel i el forat de Bigues i a les set ja es troba assegut a taula, al caseriu de l'Abella prenent amb gran delit l'esmorzar encarregat el dia abans per a aquella hora en punt".
Va travessar el Bertí pel seu sector septentrional, per la zona del Pla de la Garga i Sant Quirze Safaja. Després d'esmorzar a l'Abella, descriu la cinglera i n'explica l'ascens a la vegada: "Mitja horeta i ja estem pujant cap als cingles de Bertí. Aquells cingles són un conglomerat de fòssils que tempten les nostres afeccions geològiques, però no hi ha temps per perdre, i sols fem els honors d'una parada a la Font d'en Tres Quarts, que es troba prop del cim del grau i ens ofereix, de franc, un bon refresc que acceptem ben agraïts". Val a dir que fa uns anys, bastants, vaig resseguir el traçat actual de la Matagalls - Montserrat, i vaig comprovar amb decepció que no passava per aquesta font, sinó que vaig pujar als Cingles pel grau del Sunyer, una mica més al nord.
"Com una exhalació travessem el Pla de la Garga sense camí ni carrera. Als pagesos que hi treballen suspenen la feina i apuntalats en l'aixada ens miren estranyats, les dones surten per les portes i finestres d'aquells caserius i es criden l'una a l'altra convidant-se a contemplar el misteriós espectacle de dos capellans que anaven mig volant per aquella plana com si el diable se'ls emportés. No ens podíem entretenir a explicar-los que volíem anar del Montseny a Montserrat en una jornada!" Deixant de banda el fet de treballar el camp, cada cop més difícil de veure, segurament la mateixa estampa descrita provocaria avui en dia les mateixes reaccions a la gent del lloc si no fos perquè s'ha convertit en una travessa molt popular.
La ruta que va recórrer mossèn Oliveras difereix força de l'actual que se celebra anualment. Avui en dia, creua la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines pel collet del Taló, al costat de la Creu del Pou, passat el quilòmetre 11 de la carretera i continua per l'altra banda, enfilada pels turons del Fabregar, el grau de la Font i el Collet del Marsó, una important cruïlla de camins. Mossèn Oliveras va "saltar" a la carretera "sobre el quilòmetre 10", és a dir, pel Mas Blanc, un dels llocs on Màrius Torres va fer-hi estades durant la seva trista malaltia uns anys després d'aquesta aventura. La ruta actual transcorre per dalt les muntanyes, però mossèn Oliveras va seguir la carretera. "Vuit, setze, vint-i-quatre minuts i ja som al quilòmetre 7", a l'alçada de Can Sans, "on hi ha una drecera que, guanyant un quart, porta a la mateixa carretera prop del pont de la riera de Sant Miquel del Fai, sota el poblet de Sant Quirze Safaja, que es destaca riera amunt assentat al cim d'un turonet de roca". En aquelles èpoques no existia el Sanatori de Puigdolena ni, per tant, la moderna pista que a ell hi mena. Per tant, es pot dir que en tot aquest tram, o gairebé tot, l'actual Matagalls - Montserrat no coincideix en el seu traçat amb la que va planejar Mossèn Oliveras, i el recorregut actual es situa al nord del genuí.
Més o menys prop del pont de les Ferreries, a la cruïlla de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines amb la de Sant Quirze Safaja, l'actual Matagalls - Montserrat tornaria a coincidir amb la ruta que feren originalment. Passat el Tenes, ("En aquella riera ens alleugerim prenent un bany de peus"), en el veïnat deles Ferreries "emprenem un camí a la dreta sota la paraula d'uns pagesos que ens diuen que seguint aquell camí torrent amunt trobarem tot seguit la carretera de Sant Feliu a Moià prop del Coll de Poses. No ens han pas enganyat, perquè ben aviat arribem a l'Hostal del Coll de Poses, on contractem un jove que ens acompanya fins a Gallifa per una drecera esquerpa que hi porta en tres quarts". En aquest punt finalitza el sector del Bertí.
A les tres de la tarda estaven dinant a Sant Llorenç Savall, i pràcticament contra el rellotge assoliren l'objectiu. "Sortírem de la Bauma agafant la via del tren", l'antic cremallera, "i com dues màquines pujàrem cap al monestir sens donar-nos consciència d'on érem, ni de què fèiem, ni de res. Semblava que la força de la inèrcia ens fes caminar, i així devien ser les dues de la matinada quan arribàrem dalt, suats, plens de pols i carregats de son, i ens deixarem caure sense esma sota les alzines de la font fins que ens despertà el brogit de la gent matinera i anàrem tot seguit a donar les gràcies a la nostra Patrona d'haver-nos permès realitzar una gesta tan absurda com la d'anar del Montseny a Montserrat en una sola jornada".
Anualment, i des de Collformic, el tercer cap de setmana de setembre una bona colla de participants intenten emular la gesta de Mossèn Oliveras i el seu misteriós acompanyant, ja que sempre parla en plural.
Per veure el text de mossèn Oliveras podeu seguir aquest enllaç.
En un article del butlletí del Grup Excursionista Joventut Catalana, el número 22, corresponent al mesos de maig i juny de 1929, Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 1877 - Barcelona, 6 de setembre de 1957), un dels pioners del muntanyisme i l'excursionisme a Catalunya, va explicar com un "record de joventut" una travessa que va fer un dia amb un company, de Matagalls a Montserrat en 24 hores. Mossèn Oliveras va ser rector de la parròquia de Santa Teresa de Lisieux des de l'any 1931 fins al seu traspàs, i durant aquest mateix període de temps va ser soci del Centre Excursionista de Gràcia.
Powered by Wikiloc
En l'article anteriorment introduït, Mossèn Oliveras va explicar que "anar a Montserrat a peu no és pas res de l'altre món, però anar-hi des del Montseny i en un sol dia ja és un record que no sé si el jovent d'avui seria prou fort per a batre. El 14 d'agost farà 25 anys. A les 8 del vespre arribàvem a la Creu de Matagalls i prop mateix del cim trobàvem la tenda parada per passar la nit entaforant-nos dintre d'una migrada brolla de faig.". A les dues de la matinada van "prendre comiat" de la Creu de Matagalls per dirigir-se a Montserrat.
Pel que respecta a l'abast del bloc, Mossèn Oliveras era sabedor de de la coneixença popular que afirmava existir una connexió subterrània entre Aiguafreda i Bigues: "Del caire de la Calma hom s'estimba en mitja horeta al fons de I'Avencó, deixa enrera el molí, els pous del gel i el forat de Bigues i a les set ja es troba assegut a taula, al caseriu de l'Abella prenent amb gran delit l'esmorzar encarregat el dia abans per a aquella hora en punt".
Va travessar el Bertí pel seu sector septentrional, per la zona del Pla de la Garga i Sant Quirze Safaja. Després d'esmorzar a l'Abella, descriu la cinglera i n'explica l'ascens a la vegada: "Mitja horeta i ja estem pujant cap als cingles de Bertí. Aquells cingles són un conglomerat de fòssils que tempten les nostres afeccions geològiques, però no hi ha temps per perdre, i sols fem els honors d'una parada a la Font d'en Tres Quarts, que es troba prop del cim del grau i ens ofereix, de franc, un bon refresc que acceptem ben agraïts". Val a dir que fa uns anys, bastants, vaig resseguir el traçat actual de la Matagalls - Montserrat, i vaig comprovar amb decepció que no passava per aquesta font, sinó que vaig pujar als Cingles pel grau del Sunyer, una mica més al nord.
"Com una exhalació travessem el Pla de la Garga sense camí ni carrera. Als pagesos que hi treballen suspenen la feina i apuntalats en l'aixada ens miren estranyats, les dones surten per les portes i finestres d'aquells caserius i es criden l'una a l'altra convidant-se a contemplar el misteriós espectacle de dos capellans que anaven mig volant per aquella plana com si el diable se'ls emportés. No ens podíem entretenir a explicar-los que volíem anar del Montseny a Montserrat en una jornada!" Deixant de banda el fet de treballar el camp, cada cop més difícil de veure, segurament la mateixa estampa descrita provocaria avui en dia les mateixes reaccions a la gent del lloc si no fos perquè s'ha convertit en una travessa molt popular.
La ruta que va recórrer mossèn Oliveras difereix força de l'actual que se celebra anualment. Avui en dia, creua la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines pel collet del Taló, al costat de la Creu del Pou, passat el quilòmetre 11 de la carretera i continua per l'altra banda, enfilada pels turons del Fabregar, el grau de la Font i el Collet del Marsó, una important cruïlla de camins. Mossèn Oliveras va "saltar" a la carretera "sobre el quilòmetre 10", és a dir, pel Mas Blanc, un dels llocs on Màrius Torres va fer-hi estades durant la seva trista malaltia uns anys després d'aquesta aventura. La ruta actual transcorre per dalt les muntanyes, però mossèn Oliveras va seguir la carretera. "Vuit, setze, vint-i-quatre minuts i ja som al quilòmetre 7", a l'alçada de Can Sans, "on hi ha una drecera que, guanyant un quart, porta a la mateixa carretera prop del pont de la riera de Sant Miquel del Fai, sota el poblet de Sant Quirze Safaja, que es destaca riera amunt assentat al cim d'un turonet de roca". En aquelles èpoques no existia el Sanatori de Puigdolena ni, per tant, la moderna pista que a ell hi mena. Per tant, es pot dir que en tot aquest tram, o gairebé tot, l'actual Matagalls - Montserrat no coincideix en el seu traçat amb la que va planejar Mossèn Oliveras, i el recorregut actual es situa al nord del genuí.
Més o menys prop del pont de les Ferreries, a la cruïlla de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines amb la de Sant Quirze Safaja, l'actual Matagalls - Montserrat tornaria a coincidir amb la ruta que feren originalment. Passat el Tenes, ("En aquella riera ens alleugerim prenent un bany de peus"), en el veïnat deles Ferreries "emprenem un camí a la dreta sota la paraula d'uns pagesos que ens diuen que seguint aquell camí torrent amunt trobarem tot seguit la carretera de Sant Feliu a Moià prop del Coll de Poses. No ens han pas enganyat, perquè ben aviat arribem a l'Hostal del Coll de Poses, on contractem un jove que ens acompanya fins a Gallifa per una drecera esquerpa que hi porta en tres quarts". En aquest punt finalitza el sector del Bertí.
A les tres de la tarda estaven dinant a Sant Llorenç Savall, i pràcticament contra el rellotge assoliren l'objectiu. "Sortírem de la Bauma agafant la via del tren", l'antic cremallera, "i com dues màquines pujàrem cap al monestir sens donar-nos consciència d'on érem, ni de què fèiem, ni de res. Semblava que la força de la inèrcia ens fes caminar, i així devien ser les dues de la matinada quan arribàrem dalt, suats, plens de pols i carregats de son, i ens deixarem caure sense esma sota les alzines de la font fins que ens despertà el brogit de la gent matinera i anàrem tot seguit a donar les gràcies a la nostra Patrona d'haver-nos permès realitzar una gesta tan absurda com la d'anar del Montseny a Montserrat en una sola jornada".
Anualment, i des de Collformic, el tercer cap de setmana de setembre una bona colla de participants intenten emular la gesta de Mossèn Oliveras i el seu misteriós acompanyant, ja que sempre parla en plural.
Per veure el text de mossèn Oliveras podeu seguir aquest enllaç.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.