Sota els cingles de Bertí el Vallès obre les ales, els núvols s'hi posen i... no se'n saben avenir!

Novetats

20/02/2013

La Trona

La Trona, Cingles de Bertí (Sant Martí de Centelles, Osona, Catalunya)
La Trona és un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac, tot i pertànyer a Sant Martí de Centelles. Aquest fet ha provocat que en la seva part obaga hi hagi una petita zona amb un microclima molt específic. A més a més, és un bon exemple d'escola d'escalada tot terreny. La roca no és precisament el granit de Yosemite ni el calcari del Verdon, però és de força bona qualitat si la comparem amb la gran majoria de parets d'Osona.

Es troba dominant amagada l'enllaç natural del Vallès amb Osona, mirant cap al Vallès tot i pertànyer a Osona, al bell mig de la cinglera que va resseguint el congost que ha format el riu del mateix nom.

El nom segurament li ve de la seva curiosa forma, ja que ben bé podria ser la trona d'algun gegant. Des del seu cim es veu la part meridional de la vall del Congost, tancada pel Puiggraciós i la població de la Garriga; a llevant es gaudeix de tot el sector de ponent del massís del Monseny, dominat pel Turó del Tagamanent amb el Pla de la Calma i les Carenes d'en Bosc en un segon terme; i vers el nord, si els elements acompanyen, es poden arribar a divisar els Pirineus. A ponent hi ha tot el sector oriental dels Cingles de Bertí fins al seu contrafort de Puiggraciós.

Geològicament, la successió sedimentària de les cingleres superiors del Bertí són del terciari inferior (fa uns 55 milions d'anys) i els estrats es troben situats en posició horitzontal. De baix a dalt, consta d'un conjunts de gresos i conglomerats vermells dipositats en sistemes sedimentaris fluvio-torrencials que drenaven una plana costanera. Al damunt s'hi situen els estrats que formen la cinglera principal, de gres groc calcari compacte i fracturat, dipositats en una plataforma marina de poca fondària amb gran quantitat d'invertebrats marins ara fossilitzats, de manera que les dues unitats geològiques queden sobreposades. Això informa d'un bon augment del nivell del mar en l'època terciària, el que es coneix com una transgressió marina: la terra ferma amb sedimentació fluvial queda sota l'aigua i recoberta pels sediments marins posteriors. Després, l'actuació de diversos agents ha acabat format el paisatge del que gaudim avui en dia.

La història de l'escalada a la Trona s'origina a la dècada dels 40 del segle XX. No obstant, no s'obre la primera via d'ascens a la Trona, anomenada Cerdà-Riera, fins l'any 1960. Actualment, disposa d'una quinzena de vies obertes d'ascens. Per als amants d'aquestes pràctiques, aquí deixo un enllaç a una ressenya sobre la via directa d'ascens a la Trona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot