En el sector més septentrional dels Cingles de Bertí trobem l'anomenat Pla de la Garga. Es tracta d'un replà d'erosió que forma part dels municipis de Sant Martí de Centelles i de Centelles i que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud. És constituït pels mateixos materials eocens que els Cingles, amb majoria de materials silícics, com són els granits i les pissarres. Aquests materials van patir el plegament hercinià, que, durant el mesozoic, es va aplanar.
Per tramuntana i ponent es troba limitat per la carretera C-1413b, que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines, i, geogràficament, pel que podríem anomenar genèricament la serra o costa de Sant Martí, on situaria el Castell de Centelles, i, en la seva continuïtat, trobaríem el Puigsagordi, punt culminant d'aquest sistema amb 972 metres d'altitud. A llevant es troba tallat abruptament per la vall del Congost, amb la qual es comunica mitjançant nombrosos graus.
La petita carena en la que s'ubiquen Can Miqueló i l'església de Sant Miquel Sespexes divideix el pla en dos sectors: el de llevant, el més desenvolupat, s'encara cap al Congost, mentre que el de ponent és la part alta de la conca del Rossinyol.
L’home l’ha aprofitat per establir-s’hi des de ben antic i treure’n profit, ja que bona part de l’altiplà està farcit d’antics masos, on es podrien destacar el Febrer, el Presseguer o el Cerdà de la Garga. L'antiga església de Sant Miquel Sesperxes i, sobretot, el Castell de Centelles, que domina aquest pla, demostren que sempre ha estat una zona amb una certa rellevància per als humans. Aquesta presència humana ha convertit aquest replà en una zona de conreus, entre els quals destaquen els cereals i els farratges. La vegetació de la zona es veu dominada pel roure i l’alzina, amb la implantació posterior del pi.
És un bon punt de sortida per a fer excursions pels Cingles de Bertí. Si voleu donar-hi un tomb us podem proposar aquest itinerari.
Per tramuntana i ponent es troba limitat per la carretera C-1413b, que uneix Centelles amb Sant Feliu de Codines, i, geogràficament, pel que podríem anomenar genèricament la serra o costa de Sant Martí, on situaria el Castell de Centelles, i, en la seva continuïtat, trobaríem el Puigsagordi, punt culminant d'aquest sistema amb 972 metres d'altitud. A llevant es troba tallat abruptament per la vall del Congost, amb la qual es comunica mitjançant nombrosos graus.
La petita carena en la que s'ubiquen Can Miqueló i l'església de Sant Miquel Sespexes divideix el pla en dos sectors: el de llevant, el més desenvolupat, s'encara cap al Congost, mentre que el de ponent és la part alta de la conca del Rossinyol.
L’home l’ha aprofitat per establir-s’hi des de ben antic i treure’n profit, ja que bona part de l’altiplà està farcit d’antics masos, on es podrien destacar el Febrer, el Presseguer o el Cerdà de la Garga. L'antiga església de Sant Miquel Sesperxes i, sobretot, el Castell de Centelles, que domina aquest pla, demostren que sempre ha estat una zona amb una certa rellevància per als humans. Aquesta presència humana ha convertit aquest replà en una zona de conreus, entre els quals destaquen els cereals i els farratges. La vegetació de la zona es veu dominada pel roure i l’alzina, amb la implantació posterior del pi.
És un bon punt de sortida per a fer excursions pels Cingles de Bertí. Si voleu donar-hi un tomb us podem proposar aquest itinerari.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.