La carretera que ja no és carretera

«La carretera BV-1489 de titularitat de la Diputació de Barcelona, transcorre pel terme municipal de Figaró-Montmany, i connecta el nucli urbà del Figaró amb diferent cases rurals i una zona esportiva. La carretera presenta una secció de calçada de 4 metres, discorre per terreny muntanyós, assenta la seva plataforma a mig vessant i té un trànsit majoritàriament local». Així defineix la Diputació de Barcelona el quer era la carretera que uneix el nucli de Figaró amb el de Montmany. Com a conseqüència de l'escassa circulació que hi ha en aquesta via, l'any 2019 va deixar de tenir nomenclatura de carretera i, per tant, ja no té tal consideració.

Va ser construïda a principis del segle XX i costejada pel llavors propietari de l'Ullar, Salvador Font. Probablement, per aquest motiu el quilòmetre 0 es troba a Montmany i no pas a Figaró, al costat de l'estació de ferrocarril, que és on comença -millor dit, acaba- la carretera.

Així, doncs, del final al principi és una via que comença estreta i amb baixada a migjorn, paral·lela al traçat del ferrocarril i deixant a mà esquerra el castell de Rubinat. Comença a pujar, gira a la dreta i creua la via per un pont. Ofereix bones vistes dels entorns del Figaró. A mesura que anem guanyant alçada, encarada quasi sempre a ponent excepte en un punt on hi ha dues paelles per guanyar alçada respecte la vall, les vistes del Puiggraciós i dels Cingles encaixen amb la descripció que va fer-ne Raimon Casellas a la novel·la Els Sots Feréstecs quan mossèn Llàtzer es dirigeix cap a la parròquia de Sant Pau de Montmany.

Quan arriba a la capçalera de la vall, un trencant permet accedir al veïnat dispers dominat pel Castell de Montmany, mentre la carretera gira a migjorn per dirigir-se, definitivament, a l'Ullar. En aquest darrer tram destaca la petita albereda existent uns metres abans de la finalització oficial de la carretera.

Darrerament, el tram que rodeja el mas de l'Ullar ha estat cimentat. En alguna ocasió s'ha arribat a proposar d'asfaltar fins al Santuari de Puiggraciós, però la idea (per sort) no ha tingut més recorregut.