Sota els cingles de Bertí el Vallès obre les ales, els núvols s'hi posen i... no se'n saben avenir!

Novetats

02/10/2019

Puiggraciós s'assegura la continuïtat amb laics que hi viuran

Homenatge a les monges de Puiggraciós, Sant Bartomeu de Mont-ras, Bigues (el Vallès Oriental, Catalunya)
És època de canvis a Puiggraciós, època que deixarà enrere una etapa de 46 anys i escaig per encetar-ne una altra de nova, que combinarà continuïtat amb novetats.

A finals d'aquest octubre marxaran les dues germanes que hi viuen ara -la germana Rosa Julibert, després de 46 anys ininterromputs al Santuari, tots des que la comunitat benedictina s'hi va instal·lar, i la germana Maria Teresa Batallé, que aquestes setmanes l'acompanya i que va formar part de la comunitat durant 40 anys-. Ambdues germanes, actualment amb 86 i 78 anys, passen pàgina a una etapa on han estat un nexe d'unió dels pobles dels encontorns i de la gent que passa i s'estima el lloc. La germana Maria Teresa Solà, que hi ha estat aquests dos darrers anys, ja ha tornat al monestir barceloní de Sant Pere de les Puel·les, de qui depèn el Santuari de Puiggraciós.

Aquesta comunitat benedictina compta actualment amb només 25 monges, “algunes de molt grans”, diu la germana Rosa. La manca de vocacions és evident, fa 46 anys recorda que n'eren una seixantena “i molt més joves”.

Un cop fet el relleu, al Santuari hi residiran tres persones, la germana Roser Caminal, que actualment compta 60 anys- i dues persones laiques que ja fa temps que tenen relació amb el monestir de Sant Pere de les Puel·les. La germana Rosa destaca que la voluntat de la comunitat de monges és mantenir la presència monàstica a Puiggraciós i “que el santuari no quedi tancat”, fet que a molts no ens agradaria gens que passés.

Personalment, per qui escriu aquí, una munió de moments i records divertits i entranyables. He aprofitat l'avinentesa de format part de la intendència de la XXXVIII Marxa Passeig, que organitza la UEC de la Vall del Tenes, que m'havia assignat lloc a l'avituallament de la Taula de Pedra per deixar el cotxe al Santuari i, un cop finalitzada la tasca en aquest punt, fer una visita a les germanes, a tenir una conversa com les que solíem tenir temps enllà, a recordar coses... però, per una vegada, els silencis van ser més forts que les paraules, silencis que ningú desitja que s'apoderin del Santuari.

Escrit basat en la notícia publicada a El 9 Nou (imatge de 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot