Aquesta és una excursió que visita bona part del Pla de la Garga, altiplà septentrional dels Cingles de Bertí que es reparteixen els municipis de Sant Martí de Centelles i de Centelles.
A més de les masies més importants del lloc, com el Presseguer, el Febrer i el Cerdà de la Garga, casa natal d'Ildefons Cerdà, es completa amb algunes de les masies més allunyades del lloc, com Bellavista Vella, Rejadell i el Soler del Coll, que va servir d'escenari per al programa "La Masia de 1907" de Televisió de Catalunya, i l'"ascensió" a la Trona, fet que confereix a l'excursió la possibilitat de gaudir de pràcticament tota la vall del Congost.
Hi ha un seguit de possibilitats que permeten escurçar la ruta, ja que l'ascensió a la Trona seria opcional, així com el tram nord de l'excursió i, dins d'aquest, la visita a l'antiga església de Santa Magdalena de Vilarestau, cada cop més engolida per la vegetació.
Dist. [m] | Parcial[m] | Hora | Alt. [m] | Descripció | |
0:00:00 | 870 | Sant Miquel Sesperxes és una modesta església d'origen romànic és el punt d'inici i final d'aquesta ruta. Des d'ella es domina pràcticament tot el Pla de la Garga, com s'anirà comprovant al llarg del recorregut. Aquest s'inicia en direcció sud, cap al final de l'asfalt. | |||
112,5 | 112,5 | 0:01:47 | 828 | Bifurcació ben visible en la que prenem la pista de la dreta, cap a garbí. | |
210,6 | 98,1 | 0:03:04 | 823 | Nova bifurcació en la que seguim la mateixa direcció, obviant l'opció de la dreta. El camí s'endinsa en el bosc i va perdent alçada amb suavitat. Poc després d'una explanada empedrada que provoca una clariana en el bosc, a mà esquerra es pot anar veient, entre els arbres, la masia del Soler del Coll. | |
904,7 | 694,1 | 0:10:01 | 795 | Cruïlla on deixem el camí principal per girar a llevant, en direcció a la casa, per un corriol. | |
1301 | 396,1 | 0:17:04 | 779 | El Soler del Coll (km 1.3; 781m; 0:20h). Imponent masia de planta quadrada ja documentada en el 1553 i que va servir per al concurs de Televisió de Catalunya "La Masia de 1907". Seguim pel mateix camí, que ara comença a ascendir. | |
1449 | 147,7 | 0:18:38 | 790 | Bifurcació on seguim pel camí de l'esquerra, que guanya alçada fortament, en detriment del camí més planer. | |
1893 | 444,8 | 0:24:03 | 825 | El Coll del Soler. Cruïlla de camins. A tramuntana tornaríem a Sant Miquel Sesperxes, a llevant i a xaloc anirem al coll de Gassens. Millor seguirem l'opció de llevant, deixant la pista principal, que ens regala bones vistes de Sant Miquel Sesperxes i del pla de la Garga, i sempre és més agraït. | |
2190 | 296,8 | 0:27:28 | 816 | Trencant de Can Borla. Girem a xaloc allunyant-nos del Pla de la Garga, endinsant-nos en un tram de bosc que giravolta el turó. | |
2681 | 490,8 | 0:32:43 | 826 | Coll de Gassens. Important cruïlla de camins. En sentit horari tal qual arribem, els diferents camins ens conduïrien al Camp de l'Ase, al Clascar i a Puiggraciós, a Sant Miquel del Fai i a Sant Miquel Sesperxes. Anirem, a migjorn, per la pista del Clascar, que ascendeix suaument. A l'arribar a dalt del coll, el punt més elevat de la ruta, s'obre el sector meridional dels Cingles de Bertí, la vista arriba fins al Puiggraciós, que fa de contrafort. | |
3271 | 589,7 | 0:40:12 | 864 | Després d'una torre de tensió, deixem la pista principal baixant fortament per una pista que es desprèn a l'esquerra. | |
3371 | 100 | 0:41:18 | 852 | Bellavista Vella. Petit mas de dimensions rectangulars orientat oest-est i que s'organitza a l'entorn d'un petit pati emmurallat, documentat, també, el 1553 i recentment reformat, amb excel·lents vistes d'aquesta zona dels Cingles de Bertí. Enllacem amb el PR®C-33, el Petit Recorregut Garriguenc, els senyals del qual, que no abunden, seguirem fins a la Trona. Anem a buscar el nivell de la cinglera vorejant els camps, per petits passos que els van unint. | |
3668 | 297,5 | 0:46:56 | 816 | Zona empedrada on s'enllaça amb el GR®5, o Sender dels Miradors, on seguirem a llevant en direcció ascendent. | |
3815 | 146,7 | 0:48:41 | 816 | Davant del mas de Rejadell, el GR®5 i el PR®C-33 se separen. Si no volem anar a la Trona podem continuar endavant, ens estalviarem 600 metres d'excursió i molt bones vistes. Si anem a la Trona, deixem el GR®5 i seguim el PR®C-33, a migjorn, que ben aviat comença a baixar fent llaçades per anar a la part posterior de la Trona. | |
4022 | 207,4 | 0:55:36 | 789 | Quan el corriol comença a planejar, a la dreta se n'enfila un, a través d'unes roques, que mena al cim d'aquest esperó rocós que domina aquest sector dels Cingles de Bertí. Hi ha algun tram bastant aeri que es pot evitar per un petit corriol que transita entre la vegetació. Al cim toca gaudir de les vistes del sector meridional dels Cingles de Bertí i de la Vall del Congost, així com del sector de ponent del Massís de Montseny, amb paper protagonista per les Carenes d'en Bosc, el Tagamanent i el Pla de la Calma. Desfem el camí fins a tornar a guanyar la cinglera, davant de Rejadell. | |
4223 | 201,1 | 1:03:48 | 820 | Continuem cap al nord recuperant els senyals de GR®5 i abandonant els del PR®C-33. | |
4567 | 343,6 | 1:08:49 | 813 | Camp de l'Ase. Esplanada rocosa que és una cruïlla de camins i de corriols, i també un excel·lent mirador de la part alta de la vall del Congost, dominada per Sant Pere de Valldeneu, l'Abella i Aiguafreda. El GR-5 baixa de la cinglera cap al nucli de l'Abella pel Grau de les Avellanedes, mentre que per la banda oposada retornaríem al coll de Gassens. Creuem l'esplanada i seguim a mestral per un corriol que va creuant boscos, vorejant camps i la cinglera. | |
5851 | 1284 | 1:26:16 | 751 | A les en vistes del Presseguer trobem una pista, que seguirem a la dreta, en direcció a la casa. | |
6096 | 245,2 | 1:29:15 | 738 | El Presseguer és una enorme masia de planta quadrada en la que destaca la façana sud, amb porxos a cada planta. No arribarem a la masia i deixarem la pista per la dreta per anar a buscar un corriol que s'endinsa al bosc i planeja vorejant el cingle. Poc després passem pel costat d'unes conduccions d'aigua. | |
7175 | 1078 | 1:43:09 | 719 | Pista de l'Abella a Sant Miquel Sesperxes. Ens trobem amb una ampla pista, adequada al trànsit rodat, que uneix directament els dos sectors del terme municipal de Sant Martí de Centelles, i per on actualment la Matagalls-Montserrat també puja als Cingles de Bertí. En aquest punt també es pot escurçar la ruta si no es vol fer la part septentrional de la mateixa, en aquest cas ens estalviem uns quilòmetres d'excursió i ens n'anem al punt quilomètric 12.48, cas en el que giraríem a l'esquerra, cap a garbí. Per fer-la complerta seguim al nord, per l'antic traçat de la Matagalls-Montserrat, que encara se'n veu alguna marca al terra. | |
7470 | 295,4 | 1:46:43 | 710 | Can Tres Quarts, amb un mirador artificial sobre la vall de l'Alt Congost. | |
7864 | 394,4 | 1:51:04 | 703 | El Sunyer. Masia molt modificada d'on era originària la mare d'Ildefons Cerdà. Girem a gregal, cap a unes torres. | |
8504 | 639,2 | 1:58:51 | 715 | El camí passa pel costat d'un dipòsit i progressivament va tombant a mestral, per encarar-se al Cerdà de la Garga. | |
9340 | 836,8 | 2:07:52 | 678 | El Cerdà és un dels masos històrics del Pla de la Garga, casa pairal d'Ildefons Cerdà. Es troba protegit per un barri i un conjunt d'edificacions annexes, i té una capella que substitueix l'antiga església de Santa Magdalena. Si la volem visitar, deixem el mas a l'esquerra i seguim al nord; si no, seguim recte i ens n'anem al punt quilomètric 10.22. | |
9780 | 439,2 | 2:12:30 | 668 | Santa Magdalena de Vilarestau. Antiga esglesiola romànica, que va tenir culte fins a principis del segle XX, i que es troba enrunada, engolida per un bosc de pins que es troba a l'esquerra de la pista, coronant un petit promontori, abans dels cables de la corrent. | |
10222 | 442,4 | 2:20:08 | 678 | El Cerdà. Ens dirigim cap al barri de la casa i llavors ens allunyem de la mateixa per la pista principal d'accés, a garbí. En aquest sector destaca la vigilància de les runes del castell de Sant Martí, situat dalt una talaia que domina el nucli antic de Sant Martí de Centelles. | |
11055 | 832,8 | 2:29:50 | 661 | La Costa del Cerdà. Conjunt d'edificacions, entre les quals hi ha una planta de compostatge. Deixem a pista principal per prendre'n una que s'enfila a xaloc per dins d'un bosc. Un cop creuat apareixem davant del Sunyer, i desfarem el camí fins a la pista que uneix l'Abella amb Sant Miquel Sesperxes. | |
12486 | 1431 | 2:46:25 | 720 | Tombem a la dreta, cap a garbí, seguint els senyals de la Matagalls-Montserrat, que creuen un camp empedrat. | |
12583 | 97,3 | 2:47:29 | 722 | Camí que es dirigeix a ponent. | |
12779 | 195,9 | 2:49:36 | 725 | En un petit bosquet, girem cap a llebeig, cap al Febrer, que el comencem a veure aviat. | |
13222 | 443,4 | 2:56:28 | 740 | El Febrer és una altra de les masies històriques i poderoses de la Garga, formada per dos cossos adossats i articulats, documentada també en el fogatge de 1553, però probablement anterior al segle XIV. Poc després de les edificacions annexes de la mateixa, seguim que la pista dóna mitja volta a la dreta, guanyant alçada. Al següent revolt passem pel costat d'un antic forn. | |
13575 | 352,6 | 3:01:28 | 760 | Deixem la pista principal i la Matagalls-Montserrat per seguir el camí que planer que se'n va recte. | |
13820 | 245,1 | 3:03:59 | 767 | Arribem a la pista que uneix l'Abella amb Sant Miquel Sesperxes, davant de les instal·lacions d'unes piscines. Continuem a garbí per la pista que guanya alçada pronunciadament. | |
14340 | 519,9 | 3:11:08 | 814 | Pista del collet del Taló a Puiggraciós. Girem cap al sud per arribar a Sant Miquel Sesperxes. | |
14562 | 222 | 3:13:32 | 823 | Sant Miquel Sesperxes, fi de l'itinerari. |
Dades de la ruta:
- Distància aproximada: 14.56 quilòmetres
- Durada aproximada: 3 hores i 13 minuts
- Alçada mínima: 870 metres
- Alçada màxima: 655 metres
- Desnivell acumulat: 344 metres
- Mapa recomanat: Cingles de Bertí (Editorial Alpina)
- Índex IBP: 52.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.