El Serrat de l'Ocata (IV): Els masos alts del veïnat

El Serrat de l'Ocata és un preciós veïnat de masies disseminades que enllaça amb la zona superior de la urbanització del Serrat de l'Ametlla, o simplement El Serrat, de la que parlarem després. Aquest veïnat rep el nom de la serra a la qual pertany, que té en el Puiggraciós el seu punt culminant amb els seus 800 metres d'altitud.

És al nord del terme municipal de l'Ametlla del Vallès, a tocar dels termes municipals veïns de Figaró-Montmany i de Bigues i Riells del Fai. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al santuari de Puiggraciós, situades a la solella del Puiggraciós, i que es va estructurar com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Totes aquestes masies estaven dedicades a l'agricultura minifundista en terres dels turons contigus. No obstant, amb el pas dels anys, aquestes feines agrícoles s'han anat deixant de banda i caient a l'oblit, el que ha provocat que el veïnat s'anés despoblant. Actualment queden íntegres encara no una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel i Can Joan Badia).

Can Joanet és el primer mas d'aquesta relació, el més baix de tots ells, a 649 metres d'altitud sobre el nivell del mar. És la masia més singular del conjunt, pel balcó corregut i la peculiar galeria, i la que més sobresurt per la seva situació en el terreny. L'edificació original correspon a can Simó, que és el cos dret de la masia actual. La referència més antiga es remunta a l'any 1612, però es dona per segur que al segle XIV o XV ja hi era. Entre el 1701 i el 1711, com es veu clarament a les llindes dels portals del balcó, es va reformar, creixent de dreta a esquerra, donant-li l'aspecte actual, amb carener perpendicular a dues vessants (masia de tipologia 2 segons Danés). La façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada, amb 5 finestres i la porta amb brancals de pedra sorrenca. Els sostres són d'embigat de fusta, cairons i rajols. Destaca, també, el rellotge de sol de la façana. El cos central ocupa en planta 227 metres quadrats, als que n'hem d'afegir gairebé 200 més, que inclouen can Simó. Les infraestructures més remarcables són la cisterna, la mina i el safareig.

Can Tomeu, a 658 metres d'altitud, presenta teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana (tipologia 2). Des del 1933 presenta la façana, les parets i les finestres arrebossades, i l'antiga era forma part d'un jardí; tot i que antigament devia ser com les veïnes. Ocupa en planta uns 120 metres quadrats amb un cobert adossat de 56 metres quadrats.

Can Calces, a 671 metres, també té teulada de dues vessants perpendiculars a façana (tipologia 2). Molt reformada, podria ser del segle XV. Com la majoria de les seves veïnes, la façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada, tot i que la façana actualment està arrebossada i hi ha 4 finestres i la porta amb els elements ocults per aquest arrebossat. El lateral dret de la casa es va reformar per fer-hi un petit terrat. Té una ocupació en

Can Panxa Rossa, la segona a més altitud de totes, a 673 metres i del segle XV. El carener és de dues vessants perpendiculars a la façana (tipologia 2). Tant la façana com els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. A la façana, 5 finestres i la porta presenten brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Els sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. Les informacions trobades destaquen la cuina, amb una campana de llar de foc i forn de pa, i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa. La masia ocupa en planta 123 metres quadrats, als que hi sumem 210 més en annexes (coberts adossats a la masia i altres naus). Com a infraestructures remarcables cal considerar la bassa, rectangular i d'uns 6 metres quadrats, amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, i el pou.

Can Rit és la situada a major altitud de totes, concretament a 677 metres. Com les altres, la teulada és a dues vessants perpendiculars a la façana (tipologia 2). Cronològicament situada al segle XIV o XV, la façana i els murs són de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i la porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles s'obren a la façana. Els sostres són fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. A l'interior destaca la cuina, amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. La masia ocupa uns 100 metres quadrats en planta.

Totes elles són de dues plantes i típicament les teulades són amb bigues de fusta i aïllament de canya sota teula catalana.