Va néixer el 4 de desembre de l'any 1841 a la capital catalana i va ser la petita dels quatre germans Maspons i Labrós, dels que també cal remarcar els bessons Francesc de Sales (1840 - 1901), doctor en dret i notari, i Marià (1840 - 1885), advocat i polític. Va ser una persona que va dur una vida molt modesta i amb profundes conviccions religioses. Va romandre soltera, el que va provocar que es reclogués a casa tenint cura de la família. Tot i això, va ser capaç de recórrer el Vallès Oriental i les comarques veïnes a recollir testimonis orals de les narracions tradicionals, que un cop recopilats va escriure i publicar.
En una època en què la visibilitat de la dona en el camp de les lletres és gairebé nul·la, la carrera literària de Maria de Bell-lloc es desenvolupa, doncs, a redós de l'activitat del seu germà Francesc de Sales i del cunyat Francesc Pelagi Briz i Fernández (1839 - 1889), espòs de la seva germana Manuela, que la van introduir al cercle literari de la Renaixença. La seva activitat literària es concentra especialment entre els anys 1865 i 1882, lligada a un romanticisme medievalista, tradicionalista, patriòtic i moderat, d'àmbit rural. La seva estrena va produir-se quan va publicar Lloances al Calendari Català, revista que el seu cunyat havia fundat l'any 1864.
Després dels poemes publicats al Calendari Català, els anys 1868 i 1869 l'obra poètica de Maria de Bell-lloc es difon a Lo Gay Saber, revista que, segons Francesc Maspons i Anglasell, el seu nebot, Maria del Pilar fundà juntament amb el seu germà Francesc i amb Francesc Pelagi Briz. A partir del 1871, algunes de les seves narracions de caràcter popular, fruit de la gran tasca que realitza com a precursora del folklorisme català, comencen a aparèixer a La Renaxensa. En aquest ambient de la Renaixença es relaciona amb Josep Roca i Roca, Víctor Balaguer i, sobretot, Joan Sardà, qui prologa Salabrugas, el primer poemari de Maria de Bell-lloc, aparegut el 1874.
La publicació, el 1878, de la novel·la històrica Vigatans i botiflers, fa que Maria de Bell-lloc sigui considerada com la primera dona novel·lista de la literatura catalana, ambientada durant la Guerra de Successió espanyola i que va ser oferta en fascicles des de l'1 de gener del 1878 al 15 de gener del 1879 dins la revista Lo Gay Saber. Un episodi important de la novel·la transcorre en el Castell de Sant Martí, actualment en terme de Sant Martí de Centelles.
La qualitat dels reculls Narracions i llegendes i Montseny fou premiada en els Jocs Florals de Barcelona dels anys 1875 i 1880, respectivament. Així mateix, el valor de la seva producció literària es veu novament reconegut el 1879, quan és convidada per Dolors Monserdà a participar en un número especial de La Llumanera de Nova York, dedicat a les dones de la literatura catalana, al qual contribueix amb dos poemes i una llegenda. L'any 1880, l'Associació d'Excursions Catalana li dedica una vetllada literària, i dos anys més tard rep un premi al certamen científicoliterari del Casino de Granollers per Costums i tradicions del Vallès. La tasca que realitza en el camp del folklore i la cultura popular va ser reconeguda per la Secció de Folklore Català de l'Associació d'Excursions Catalana, que el 1885 la va nomenar sòcia honorària de l'entitat, en una època on l'Associació no admetia les dones com a sòcies.
La mort del seu germà Marià (1885), del seu cunyat (1889) i del seu altre germà Francesc (1901) i la progressiva desaparició de les revistes on acostumava a publicar van significar la desaparició de Maria de Bell-lloc del món literari català, ja que seguia sent un món molt tancat a la presència femenina i cada cop s'anava quedant amb menys valedors. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort a Barcelona el 31 de gener de 1907, va fer una vida retirada a cavall del seu domicili barceloní i la casa pairal de Bigues, on hi feia estades.
A Bigues i a la casa pairal familiar els hi té gran estima, com ho demostra en la llegenda La Creu de Caps de Mort:
Bigas!.. veus aquí un nom que per molts será vulgar y poch poétich, mes que pera mi enclou un mon de poesía y de recorts: allí, allí está la casa ahont nasqueren y moriren los meus avis, allí tots los sitis que han nodrit mon cor de fé, d' encant y d' amor á las costums y á la llengua de ma terra, allí s' hi troba tot pera mí, allí 'm veig lliure y felís com la mes lliure, allí 'n veig de cel fins ahont puch allargar lo vol de la mirada. ¡Oh terra meva ben volguda! benhaja la tranquilitat ab que confortas á ma ánima, per mil pesars abatuda y atribulada, ab quin gust passaria jo en ton sol estimat lo que 'm resta de vida!Actualment, l'Institut d'Ensenyament Secundari de Bigues i Riells porta el seu nom.
Durant el darrer trimestre de l'any 2021, la Biblioteca de Bigues i Riells del Fai, en col·laboració amb el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí i amb Núria Bellavista, es van realitzar quatre rutes literàries per Bigues i Riells del Fai recorrent els espais de les llegendes que va recollir.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.