Des de molt antic, l'home sempre ha intentar aprofitar-se dels corrents d'aigua. Evidentment, la conca del Besòs no ha escapat a aquest fet i tota ella, en els diversos rius i rieres que la formen, hi ha una bona quantitat de molins de diferents tipus i de rescloses. El "progrés" ha fet que aquests molins i rescloses hagin quedat com a relíquies del passat en el millor dels casos, i s'hagin vist substituïts per les diferents indústries, fet que va provocar que la conca passés a ser de les més contaminades d'Europa a finals del segle XX, fet que, sortosament, amb molt bona feina s'està revertint, com ho mostra l'aparició de la llúdriga, entre d'altres espècies, en diferents indrets de la conca.
Però a la conca del Besòs, i concretament a la Vall del Tenes, hi ha un element que hi és únic: l'antiga central hidroelèctrica de Riells del Fai.
El complexe de la central té el seu inici en el propi riu Tenes, aproximadament un quilòmetre abans dels espectaculars saltants de Sant Miquel del Fai. En aquell punt es va construir una resclosa, que actualment queda plenament integrada en el paisatge, que és el punt d'inici d'un canal de pràcticament 1200 metres que anava a buscar una canonada forçada que es deixava caure pels 150 metres de desnivell dels Cingles del Fitó fins a l'edifici de la central. Tenia un cabal d'uns 400 litres per segon.
L'edifici, actualment força enrunat i situat en un lloc idoni ja que es troba en una zona no inundable, presenta planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revoltó ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annexe a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada, on hi podien viure dues famílies. Els cossos a la part superior presenten una motllura que forma una mena de frontó amb un òcul al centre. El cos principal presenta finestres verticals d'arc de mig punt al primer pis. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc rebaixat i una altra quadrangular. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt auster i sense decoracions.
La instal·lació sembla que va construir-se entre el 1903 i el 1904 aproximadament per Alumbrado de Poblaciones, Gas y Electricidad, SA. Des de la finalització dels treballs, prop del quilòmetre 5 de l'actual carretera BV-1485, que comunica Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai, hi ha la figura d'un Sagrat Cor, decapitat en època de la Guerra Civil, per agrair la culminació amb èxit de les obres. La central va començar a treballar el 1910 amb una única turbina, i sembla que poc després ja se'n va col·locar una segona, del mateix tipus que la primera, de 160 CV fabricada per Alberto Puigjaner acoblada a un generador síncron AEG de 115 kVA. Entre el 1920 i el 1922, la central va passar a mans d'Energía Eléctrica de Cataluña SA, que va adquirir Alumbrado de Poblaciones, i possiblement s'hi va instal·lar la tercera turbina, JM Voith de 320 CV acoblada a un generador síncron La Indústria Eléctrica de 240 kVA. L'aigua es retornava al riu just abans de la resclosa que es troba en aquest indret, més antiga que la pròpia central, ja que no es podia treure aigua als regants que s'aprofiten del rec que s'origina en aquest indret, i així l'aigua es podia reaprofitar.
En una època en que ja era deficitària, un accident laboral mortal a principis de la dècada de 1960 va accelerar-ne el declivi, que va culminar l'any 1964 quan les instal·lacions de la central elèctrica van deixar de funcionar i van passar a ser un record cada cop més oblidat de temps pretèrits.
Però a la conca del Besòs, i concretament a la Vall del Tenes, hi ha un element que hi és únic: l'antiga central hidroelèctrica de Riells del Fai.
L'edifici, actualment força enrunat i situat en un lloc idoni ja que es troba en una zona no inundable, presenta planta rectangular, de quatre plantes d'alçada i amb parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revoltó ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annexe a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada, on hi podien viure dues famílies. Els cossos a la part superior presenten una motllura que forma una mena de frontó amb un òcul al centre. El cos principal presenta finestres verticals d'arc de mig punt al primer pis. A la planta baixa hi ha una obertura d'arc rebaixat i una altra quadrangular. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle XX, molt auster i sense decoracions.
La instal·lació sembla que va construir-se entre el 1903 i el 1904 aproximadament per Alumbrado de Poblaciones, Gas y Electricidad, SA. Des de la finalització dels treballs, prop del quilòmetre 5 de l'actual carretera BV-1485, que comunica Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai, hi ha la figura d'un Sagrat Cor, decapitat en època de la Guerra Civil, per agrair la culminació amb èxit de les obres. La central va començar a treballar el 1910 amb una única turbina, i sembla que poc després ja se'n va col·locar una segona, del mateix tipus que la primera, de 160 CV fabricada per Alberto Puigjaner acoblada a un generador síncron AEG de 115 kVA. Entre el 1920 i el 1922, la central va passar a mans d'Energía Eléctrica de Cataluña SA, que va adquirir Alumbrado de Poblaciones, i possiblement s'hi va instal·lar la tercera turbina, JM Voith de 320 CV acoblada a un generador síncron La Indústria Eléctrica de 240 kVA. L'aigua es retornava al riu just abans de la resclosa que es troba en aquest indret, més antiga que la pròpia central, ja que no es podia treure aigua als regants que s'aprofiten del rec que s'origina en aquest indret, i així l'aigua es podia reaprofitar.
En una època en que ja era deficitària, un accident laboral mortal a principis de la dècada de 1960 va accelerar-ne el declivi, que va culminar l'any 1964 quan les instal·lacions de la central elèctrica van deixar de funcionar i van passar a ser un record cada cop més oblidat de temps pretèrits.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.