La germana Rosa, que durant prop de mig segle va formar part de la comunitat de monges benedictines del Santuari de Puiggraciós, ha mort al 90 anys aquest diumenge al monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, on vivia des de l’any 2019.
Rosa Julibert i Busquet va néixer el 5 de febrer de 1933, a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat. Va entrar al monestir de Sant Pere de les Puel·les amb escassos vint anys i el 31 de juliol de 1955 va realitzar els vots de la seva professió monàstica.
L'any 1973 va formar part de la primera comunitat de monges que es va instal·lar a Puiggraciós, un any després que marxessin els darrers masovers, i on s'hi va estar fins al novembre de 2019, essent-la la priora durant tot aquest temps. Des que van arribar-hi, va treballar i va aconseguir que el santuari esdevingués un referent per a la gent dels pobles de la contrada, fins i tot per a les persones que no són religioses, col·lectiu en el que m'incloc. Una mostra d'aquest fet van ser els integrants de la comissió dels 300 anys del Santuari de Puiggraciós, de la que va formar part gent molt diversa.
Al setembre del 2019, poc abans de retornar a Sant Pere de les Puel·les, va dir a El 9 Nou que "ens sentim molt acollides per tots. Ens diuen que som acollidores, però ho som perquè n’hem après de la gent d’aquests pobles que ens va acollir“. Quan es referia a referia a la regla de Sant Benet, el fundador de l’Orde de les Benedictines a la qual pertanyia, afirmava “que els monestirs han d’estar arrelats al poble perquè si no estan arrelats al poble no donen fruits”. Els aplecs dels pobles de la rodalia els va engegar i fomentar dels dels anys setanta, aplecs que encara es fan anualment. Considerava que “has de viure tot el que viu el poble”; l'exemple més clar i conegut d'aquesta praxi fou amb els presos del procés, entre els quals Jordi Turull, de Parets del Vallès, a qui la germana Rosa va anar a veure a la presó de Lledoners i a qui van dedicar lectures de textos i pregàries. El mateix Jordi Turull l'ha recordat a xarxes:
El comiat de Rosa Julibert es farà aquest dilluns a 2/4 de 5 de la tarda al monestir de Sant Pere de les Puel·les, al número 55 del carrer Anglí de Barcelona. Diumenge vinent, a les 10 del matí, en l’eucaristia que es farà al santuari de Puiggraciós, també se'n farà un record especial.
La germana Rosa era aquella persona afable (“trempada com ella sola” escriu Josep Maria Boixareu a CatalunyaReligio.cat) que sempre que pujava a Puiggraciós trobava una estona per parlar. Primer preguntava sempre pels pares i, des de que tinc fills, primer preguntava pels fills i després pels pares i demés. Tot seguit sempre em feia seure en el banc de fusta que hi ha a al rebedor, s'asseia al costat i allà la fèiem petar del que vingués de gust en aquell moment, moments que sempre eren agradables i benvinguts i on la noció del temps desapareixia.
Pujar a Puiggraciós i no veure-la fa temps que provoca una sensació de buidor; avui, Puiggraciós ha quedat orfe per sempre més.
Rosa Julibert i Busquet va néixer el 5 de febrer de 1933, a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat. Va entrar al monestir de Sant Pere de les Puel·les amb escassos vint anys i el 31 de juliol de 1955 va realitzar els vots de la seva professió monàstica.
L'any 1973 va formar part de la primera comunitat de monges que es va instal·lar a Puiggraciós, un any després que marxessin els darrers masovers, i on s'hi va estar fins al novembre de 2019, essent-la la priora durant tot aquest temps. Des que van arribar-hi, va treballar i va aconseguir que el santuari esdevingués un referent per a la gent dels pobles de la contrada, fins i tot per a les persones que no són religioses, col·lectiu en el que m'incloc. Una mostra d'aquest fet van ser els integrants de la comissió dels 300 anys del Santuari de Puiggraciós, de la que va formar part gent molt diversa.
Al setembre del 2019, poc abans de retornar a Sant Pere de les Puel·les, va dir a El 9 Nou que "ens sentim molt acollides per tots. Ens diuen que som acollidores, però ho som perquè n’hem après de la gent d’aquests pobles que ens va acollir“. Quan es referia a referia a la regla de Sant Benet, el fundador de l’Orde de les Benedictines a la qual pertanyia, afirmava “que els monestirs han d’estar arrelats al poble perquè si no estan arrelats al poble no donen fruits”. Els aplecs dels pobles de la rodalia els va engegar i fomentar dels dels anys setanta, aplecs que encara es fan anualment. Considerava que “has de viure tot el que viu el poble”; l'exemple més clar i conegut d'aquesta praxi fou amb els presos del procés, entre els quals Jordi Turull, de Parets del Vallès, a qui la germana Rosa va anar a veure a la presó de Lledoners i a qui van dedicar lectures de textos i pregàries. El mateix Jordi Turull l'ha recordat a xarxes:
La germana Rosa Julibert, la “Rosa de #Puiggraciós”, era tota ella bondat,
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) June 25, 2023
espiritualitat i estima als altres. Sempre tan propera, afable i compromesa. Es feia estimar molt. Una abraçada a tota la comunitat de les monges benedictines, als seus familiars i amics Descansi en pau. https://t.co/mQCKMlOcFs
El comiat de Rosa Julibert es farà aquest dilluns a 2/4 de 5 de la tarda al monestir de Sant Pere de les Puel·les, al número 55 del carrer Anglí de Barcelona. Diumenge vinent, a les 10 del matí, en l’eucaristia que es farà al santuari de Puiggraciós, també se'n farà un record especial.
La germana Rosa era aquella persona afable (“trempada com ella sola” escriu Josep Maria Boixareu a CatalunyaReligio.cat) que sempre que pujava a Puiggraciós trobava una estona per parlar. Primer preguntava sempre pels pares i, des de que tinc fills, primer preguntava pels fills i després pels pares i demés. Tot seguit sempre em feia seure en el banc de fusta que hi ha a al rebedor, s'asseia al costat i allà la fèiem petar del que vingués de gust en aquell moment, moments que sempre eren agradables i benvinguts i on la noció del temps desapareixia.
Pujar a Puiggraciós i no veure-la fa temps que provoca una sensació de buidor; avui, Puiggraciós ha quedat orfe per sempre més.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.