Rosa Julibert, priora del santuari de Puiggraciós, va deixar aquest dilluns el lloc que ha estat casa seva des de 1973, quan la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, va assumir-ne la cura i s'hi va instal·lar de manera permanent. El dia abans, un centenar de persones dels municipis de la contrada es van aplegar per participar en la missa que va servir per acomiadar la i per donar-li gràcies per la seva dedicació al santuari durant més de 46 anys.
Mossèn Pere Farriol, que va presidir la missa, va llegir algunes de les paraules que persones vinculades a Puiggraciós van escriure per a Julibert i que li van lliurar en forma de llibre al final de la celebració litúrgica. "La vostra presència des de 1973 ha convertit Puiggraciós en un lloc d'acollida i espiritualitat", recollia un dels textos. "Pujar a Puiggraciós significa trobar el teu somriure i la teva acollida", expressava un altre. "Sabíem que l'acolliment era assegurat i que podríem compartir les vostres estones de pregària", resava un tercer. "Sempre us hem sentit a prop nostre, en els moments bons i en els durs de la vida", apuntava un quart missatge destacat. "Aquestes germanes ens han donat l'amor. No se'n van soles, s'emporten part del nostre cor i la nostra estimació. Saben que ens tindran dins nostre", va indicar Josep Maria Sancho, diaca de la parròquia de Sant Genís, de l'Ametlla, que va participar en la missa.
"Ens dieu que som acollidores però n'hem après de vosaltres", va dir Julibert, que ja té 87 anys, als feligresos quan va prendre la paraula al final de la missa. "Ens hem sentit còmodes i estimades", deia Julibert, que marxa a contracor cap a Barcelona acompanyada de Maria Teresa Batallé, que ha estat amb ella aquests darrers mesos a Puiggraciós, on ja va viure de manera estable entre els anys 1973 i 2013. Julibert i Batallé van estar acompanyades per la mare abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Esperança Atarés, i per les dues germanes que els agafen el relleu: Roser Caminal i Maria Teresa Botey, que ja va viure en aquest emblemàtic punt entre els anys 1977 i 1982.
Elles dues continuaran la tasca de la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les a Puiggraciós. Caminal serà la responsable del santuari. Atarés assegurava que per a elles és "molt important mantenir la presència a Puiggraciós". Admetia, però, que "no és fàcil" per l'envelliment de la comunitat, que ara formen 21 religioses: "Però creiem que val la pena. Ens estimem el Vallès i la gent d'aquí i seguim el Crist", deia a El 9 Nou durant cl piscolabis que van preparar els feligresos. De moment, no s'instal·laran persones laiques a Puiggraciós convivint amb les monges, com en un principi s'havia comentat. És una idea que la comunitat continua treballant per poder-la portar a la pràctica perd no es fixen un calendari concret.
Notícia publicada a El 9 Nou (imatge Instagram Parròquia de Bigues)
Mossèn Pere Farriol, que va presidir la missa, va llegir algunes de les paraules que persones vinculades a Puiggraciós van escriure per a Julibert i que li van lliurar en forma de llibre al final de la celebració litúrgica. "La vostra presència des de 1973 ha convertit Puiggraciós en un lloc d'acollida i espiritualitat", recollia un dels textos. "Pujar a Puiggraciós significa trobar el teu somriure i la teva acollida", expressava un altre. "Sabíem que l'acolliment era assegurat i que podríem compartir les vostres estones de pregària", resava un tercer. "Sempre us hem sentit a prop nostre, en els moments bons i en els durs de la vida", apuntava un quart missatge destacat. "Aquestes germanes ens han donat l'amor. No se'n van soles, s'emporten part del nostre cor i la nostra estimació. Saben que ens tindran dins nostre", va indicar Josep Maria Sancho, diaca de la parròquia de Sant Genís, de l'Ametlla, que va participar en la missa.
"Ens dieu que som acollidores però n'hem après de vosaltres", va dir Julibert, que ja té 87 anys, als feligresos quan va prendre la paraula al final de la missa. "Ens hem sentit còmodes i estimades", deia Julibert, que marxa a contracor cap a Barcelona acompanyada de Maria Teresa Batallé, que ha estat amb ella aquests darrers mesos a Puiggraciós, on ja va viure de manera estable entre els anys 1973 i 2013. Julibert i Batallé van estar acompanyades per la mare abadessa de Sant Pere de les Puel·les, Esperança Atarés, i per les dues germanes que els agafen el relleu: Roser Caminal i Maria Teresa Botey, que ja va viure en aquest emblemàtic punt entre els anys 1977 i 1982.
Elles dues continuaran la tasca de la comunitat benedictina de Sant Pere de les Puel·les a Puiggraciós. Caminal serà la responsable del santuari. Atarés assegurava que per a elles és "molt important mantenir la presència a Puiggraciós". Admetia, però, que "no és fàcil" per l'envelliment de la comunitat, que ara formen 21 religioses: "Però creiem que val la pena. Ens estimem el Vallès i la gent d'aquí i seguim el Crist", deia a El 9 Nou durant cl piscolabis que van preparar els feligresos. De moment, no s'instal·laran persones laiques a Puiggraciós convivint amb les monges, com en un principi s'havia comentat. És una idea que la comunitat continua treballant per poder-la portar a la pràctica perd no es fixen un calendari concret.
Notícia publicada a El 9 Nou (imatge Instagram Parròquia de Bigues)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.