El Pla d'Espais d'Interès Natural, abreujat amb l'acrònim PEIN, és un instrument català aprovat l'any 1992 de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori. Els objectius fonamentals del PEIN són establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya i donar una protecció bàsica a aquests espais.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es va formular desenvolupant del Decret 328/1992, que aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest últim té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985 d'espais naturals i la Llei 23/1983 de política territorial. Aquest pla estableix un sistema de diversos espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya als quals dota d'un règim de protecció bàsic. També s’hi delimiten i estableixen les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.
D'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985 i amb l'article 8.1 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé amb l'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, al qual es fa esment en l'article 5 de la Llei 12/1985. Aquesta segona opció és l'elegida en el cas dels Cingles de Bertí, amb la finalitat de millorar l'estat de conservació dels sistemes naturals i assegurar-ne, en el possible, el desenvolupament natural.
A desembre de 2019, el PEIN dels Cingles de Bertí ocupa un total de 4.211,21 hectàrees, de les quals 1.447,25 (34,37% del total) són del Moianès -totes en el municipi de Sant Quirze Safaja-, 787,86 (18,71% del total) són d'Osona -totes en el municipi de Sant Martí de Centelles- i la resta, 1.976,10 (46,92% del total) són del Vallès Oriental, repartides en 991,58 (23,55%) a Bigues i Riells, 622,50 (14,78%) a Figaró-Montmany, 218,22 (5,18%) a la Garriga, 143,61 (3,41%) a Sant Feliu de Codines i 0,20 a l'Ametlla del Vallès.
El PEIN es complementa amb d'un pla de gestió específic per a l'espai destinat a la preservació de l'hàbitat de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Les zones exteriors de les cingleres són els llocs idonis per a rapinyaires com aquesta, que caçaa les zones amb vegetació d’escassa entitat com brolles, pastures seques i d'altres grans superfícies obertes. Al ser una espècie amenaçada, per evitar efectes negatius durant la seva època de cria es determinen mesures relacionades amb la freqüentació de l’espai. Això fa que una part del PEIN sigui també, des del 2005, Zona d'Especial Protecció per a les Aus, més coneguda com a Zona ZEPA, seguint els criteris definits a la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i, per tant, la inclusió a l'espai Xarxa Natura 2000.
La Xarxa Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura i té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa.
En una taula rodona que va organitzar la Unió Excursionista de Catalunya de la Vall del Tenes el 17 de setembre de 2021, els tres ponents que vam participar en la mateixa, Xavier Carceller, excap del Servei de Planificació de l'Entorn Natural de la Generalitat de Catalunya, Joan Real, doctor en Biologia i professor titular de la Universitat de Barcelona, i qui porta aquest lloc, en aquell moment regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, vam convergir en que cal “ordenar els usos de llei, i trobar un mecanisme aglutinador per treballar amb temps i poder passar a la gestió juntament amb l'administració”, ja que “és una lluita que s'ha de començar des de baix, per part de qui es preocupa pels Cingles”. També es va coincidir que cal “posar-se d'acord entre tots els municipis que formen part dels cingles, deixant de banda la política” per impulsar aquest procés, ja que “la Generalitat no hi posa interès des de 1997, quan es va aprovar el primer pla”.
Imatge: Xerrada sobre els Cingles a l'Aliança de Lliçà a El 9 Nou (20 de setembre de 2021).
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es va formular desenvolupant del Decret 328/1992, que aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural. Aquest últim té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985 d'espais naturals i la Llei 23/1983 de política territorial. Aquest pla estableix un sistema de diversos espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya als quals dota d'un règim de protecció bàsic. També s’hi delimiten i estableixen les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen.
D'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985 i amb l'article 8.1 de les Normes del PEIN, la delimitació definitiva dels espais inclosos en el Pla s'ha de fer segons alguna de les modalitats de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei 12/1985, o bé amb l'aprovació d'un pla especial de protecció del medi natural i del paisatge, al qual es fa esment en l'article 5 de la Llei 12/1985. Aquesta segona opció és l'elegida en el cas dels Cingles de Bertí, amb la finalitat de millorar l'estat de conservació dels sistemes naturals i assegurar-ne, en el possible, el desenvolupament natural.
A desembre de 2019, el PEIN dels Cingles de Bertí ocupa un total de 4.211,21 hectàrees, de les quals 1.447,25 (34,37% del total) són del Moianès -totes en el municipi de Sant Quirze Safaja-, 787,86 (18,71% del total) són d'Osona -totes en el municipi de Sant Martí de Centelles- i la resta, 1.976,10 (46,92% del total) són del Vallès Oriental, repartides en 991,58 (23,55%) a Bigues i Riells, 622,50 (14,78%) a Figaró-Montmany, 218,22 (5,18%) a la Garriga, 143,61 (3,41%) a Sant Feliu de Codines i 0,20 a l'Ametlla del Vallès.
El PEIN es complementa amb d'un pla de gestió específic per a l'espai destinat a la preservació de l'hàbitat de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata). Les zones exteriors de les cingleres són els llocs idonis per a rapinyaires com aquesta, que caçaa les zones amb vegetació d’escassa entitat com brolles, pastures seques i d'altres grans superfícies obertes. Al ser una espècie amenaçada, per evitar efectes negatius durant la seva època de cria es determinen mesures relacionades amb la freqüentació de l’espai. Això fa que una part del PEIN sigui també, des del 2005, Zona d'Especial Protecció per a les Aus, més coneguda com a Zona ZEPA, seguint els criteris definits a la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i, per tant, la inclusió a l'espai Xarxa Natura 2000.
La Xarxa Natura 2000 és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura i té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi-naturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa.
En una taula rodona que va organitzar la Unió Excursionista de Catalunya de la Vall del Tenes el 17 de setembre de 2021, els tres ponents que vam participar en la mateixa, Xavier Carceller, excap del Servei de Planificació de l'Entorn Natural de la Generalitat de Catalunya, Joan Real, doctor en Biologia i professor titular de la Universitat de Barcelona, i qui porta aquest lloc, en aquell moment regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, vam convergir en que cal “ordenar els usos de llei, i trobar un mecanisme aglutinador per treballar amb temps i poder passar a la gestió juntament amb l'administració”, ja que “és una lluita que s'ha de començar des de baix, per part de qui es preocupa pels Cingles”. També es va coincidir que cal “posar-se d'acord entre tots els municipis que formen part dels cingles, deixant de banda la política” per impulsar aquest procés, ja que “la Generalitat no hi posa interès des de 1997, quan es va aprovar el primer pla”.
Imatge: Xerrada sobre els Cingles a l'Aliança de Lliçà a El 9 Nou (20 de setembre de 2021).
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.