La processionària del pi o arna del pi, de nom científic Thaumetopoea pityocampa, és un insecte lepidòpter de la família Thaumatopoeidae. És molt habitual de la conca mediterrània, tot i que també el podem trobar en algunes zones centre-europees, i és una terrorífica plaga per a algunes espècies d'arbres, sobretot pins, dels quals pren el nom. Un dels factors que en limita més la seva distribució és la temperatura, ja que no sobreviu en zones on l'hivern és rigorós (aproximadament temperatures inferiors a uns -15ºC). Els Cingles de Bertí, òbviament, no són aliens a aquestes plagues.
Pot arribar a esdevenir una plaga molt comuna i estesa arreu del món, de caràcter cíclic i difícil d'eradicar. Les larves mengen les fulles i defoliant l'arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d'arbres molt joves. Té un ampli nombre de parasitoides, patògens i depredadors en tots els seus estats del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.
Respecte a les nostres mascotes, aquestes solen ser xafarderes i acostumen a olorar, llepar i, fins i tot, menjar diferents matèries vives o orgàniques que es poden trobar per allà on passegen. En el cas de la processionària, un cop l’animal hi ha entrat en contactea pot tenir reaccions adverses, que poden anar d'un simple malestar fins a la mort de l'animal. La toxina que allibera els pèls de la processionària és la thaumatopina, que provoca que el cos de l’animal generi histamina i això desencadena les reaccions al·lèrgiques defensives del cos. És per aquest motiu que es generen inflamacions considerables que poden necrosar els teixits i que poden derivar en la mort de l'animal (normalment, si l'animal s'empassa l'eruga). En qualsevol cas, sempre dependrà de la zona que hagi estat en contacte amb l'eruga. Els símptomes són fàcilment identificables ja que causen inflamació a la zona de contacte. En qualsevol cas, ens desplaçarem immediata i urgentment al veterinari i, sempre que sigui possible, aplicarem aigua calenta -sense cremar a la mascota- i sense fregar -per evitar escampar el problema- a la zona inflamada, per tal de reduir l'efecte de la toxina mentrestant eliminem els pèls presentsa la zona afectada. Un cop arribem al veterinari,aquest serà l’encarregat de tractar a l’animal. Entre d’altres tractarà d’eliminar els pèls urticants i reduir els efectes de la toxina.
Pot arribar a esdevenir una plaga molt comuna i estesa arreu del món, de caràcter cíclic i difícil d'eradicar. Les larves mengen les fulles i defoliant l'arbre, però aquesta plaga només és letal en alguns casos d'arbres molt joves. Té un ampli nombre de parasitoides, patògens i depredadors en tots els seus estats del cicle vital, que ja exerceixen un control poblacional sobre aquesta plaga de forma natural.
Respecte a les nostres mascotes, aquestes solen ser xafarderes i acostumen a olorar, llepar i, fins i tot, menjar diferents matèries vives o orgàniques que es poden trobar per allà on passegen. En el cas de la processionària, un cop l’animal hi ha entrat en contactea pot tenir reaccions adverses, que poden anar d'un simple malestar fins a la mort de l'animal. La toxina que allibera els pèls de la processionària és la thaumatopina, que provoca que el cos de l’animal generi histamina i això desencadena les reaccions al·lèrgiques defensives del cos. És per aquest motiu que es generen inflamacions considerables que poden necrosar els teixits i que poden derivar en la mort de l'animal (normalment, si l'animal s'empassa l'eruga). En qualsevol cas, sempre dependrà de la zona que hagi estat en contacte amb l'eruga. Els símptomes són fàcilment identificables ja que causen inflamació a la zona de contacte. En qualsevol cas, ens desplaçarem immediata i urgentment al veterinari i, sempre que sigui possible, aplicarem aigua calenta -sense cremar a la mascota- i sense fregar -per evitar escampar el problema- a la zona inflamada, per tal de reduir l'efecte de la toxina mentrestant eliminem els pèls presentsa la zona afectada. Un cop arribem al veterinari,aquest serà l’encarregat de tractar a l’animal. Entre d’altres tractarà d’eliminar els pèls urticants i reduir els efectes de la toxina.
En el jardí es tractaria de destruir i cremar les bosses, que es formen entre novembre i desembre. També durant l'hivern, i en els dies que no faci vent, es pot polvoritzar amb insectivides, ja que les erugues es troben en fase de decreixement. Mullant bé les bosses amb els insecticides podrem acabar amb els insectes, a la vegada que eliminem la possibilitat d’urticària (el registre de productes fitosanitaris admesos la podem trobar a www.mapama.gab.es). Sobretot ens protegirem les mans i els ulls; la pellirositat dels pèls urticants de l'eruga augmentes en estadis avançants del seu desenvolupament, entre novembre i març. En cas d'irritació, anirem a urgències ràpidament, per evitar complicacions. Com a cures d'emergència, a casa ens podem fer un bon rentat de la zona afectada amb aigua o sèrum fisiolèlgic si en tenim; però en cap cas fregarem la zona afectada, ja que si ho fem s’alliberarà més toxina al mateix temps que es dispersen els pèls urticants.
Si instal·lem caixes niu als arbres, podem aconseguir que nidifiquin i, per tant, que protegeixin els arbres, alguns dels seus depredadors naturals, com la mallerenga carbonera i la mallerenga blava oferreret. En qualsevol cas, sempre podem contactar amb l'ajuntament corresponent perquè ens assessorin o contactar amb empreses homologades.
La base d'aquesta entrada és aquest escrit de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
Si instal·lem caixes niu als arbres, podem aconseguir que nidifiquin i, per tant, que protegeixin els arbres, alguns dels seus depredadors naturals, com la mallerenga carbonera i la mallerenga blava oferreret. En qualsevol cas, sempre podem contactar amb l'ajuntament corresponent perquè ens assessorin o contactar amb empreses homologades.
La base d'aquesta entrada és aquest escrit de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.