L'església de Sant Miquel del Fai és de tipus troglodític, i dins de les d'aquestes característiques és la més important, la més gran i la més ben conservada del país. El mur de llevant que tanca el presbiteri s'acaba a la petita placeta, situada en gran part sota la penya, que s'estén entre el mur rocós del nord, la casa prioral i les edificacions que voregen l'estany format per les aigües del Rossinyol. Formava part del priorat de Sant Miquel del Fai, que va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. Va ser fundat per Gombau de Besora, senyor feudatari del Castell de Montbui, després de comprar l'11 de juny del 997 la cova on es venera Sant Miquel Arcàngel (speleam suam, cum venerandis titulis que infra sunt, quod est sanctum Michaelem Archangelum).
El 1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a església la primitiva de Sant Miquel del Fai. L'església es troba sota una gran balma de sostre pla, que es perllonga cap al seu davant i pels extrems, albergant-hi altres edificacions. La part superior de la balma forma part del terme de Sant Quirze Safaja, al Moianès, per la qual cosa, l'església pròpiament dita, també forma part d'aquest terme municipal, tot i que bona part del recinte monàstic formi part del municipi de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. Aquesta gran balma es troba a l'esquerra del Rossinyol, just al damunt de l'espectacular salt d'aigua que forma en aquest punt aquesta riera. És un dels edificis que formen part del monestir de Sant Miquel del Fai, que va ser abolit completament el 1832 i fins 1935 va estar sota el règim de sacerdoci secular (el rector de Riells era qui tenia cura del culte).
L'església ha estat, sempre, la mateixa des de l'any 997, el de la seva creació, pel que la seva estructura bàsica respon al patró romànic. Es tracta d'una àmplia sala rectangular en la nau i de forma tronc-piramidal al presbiteri. La seva orientació és a llevant i el mur oposat a l'entrada conté tres capelles artificials, que és on s'allotjaven els antics altars laterals. En un d'aquests murs es conserva la làpida del monjo Andreu d'Arbizu (Hic iacet frater Andreas de Arbicu monecus vius domus. Rogo vos oretis pro eo). El sostre i una part del paviment són de roca natural, és a dir, sense cap mena d'artifici sobreafegit. En el presbiteri s'hi pot veure una volta recoberta i protegida per arcades ogivals amb una clau de volta central, on hi ha la imatge esculpida de l'arcàngel Sant Miquel, de tradició gòtica.
Enfront de l'església s'estén un llarg corredor, que té un cert regust de claustre o pòrtic. Hi trobem la porta d'entrada al temple, amb un arc de mig punt ornat amb una arquivolta i dues columnes amb capitells de motius vegetals. A banda i banda de la porta, a la part inferior, hi trobem uns grans arcosolis de pedra, tapiats per un mur extern, amb antigues tombes, carners o sarcòfags, on possiblement es van enterrar els fundadors del monestir, Gombau de Besora, senyor feudatari de la baronia i del Castell de Montbui i alguns familiars seus. En un d'aquests arcosolis hi ha encastada l'ara de l'altar romànic de l'església. A la part superior hi ha les restes d'un antic campanar d'espadanya i un altre més modern, amb les campanes trencades el 1936, que es conserven tal i com van quedar a conseqüència d'aquells vandàlics actes. Fotografies antigues permeten de veure que la façana estava ornamentada a la part superior, on s'unia al sostre de la balma, per una cornisa també romànica. L'obertura entre aquest mur i la roca natural té una abundant vegetació que tamisa la llum del sol i provoca la creació d'un clima més aviat irreal i de misteri, que conté un cert aire místic.
Aquest corredor forma volta en els murs laterals, que contenien un parell d'altars, un a cada costat. El de la dreta era dedicat a la Mare de Déu (part de l'Evangeli de l'altar major), on es venerava la imatge gòtica, feta d'alabastre a cavall dels segles XIV i XV. Va estar al Fai fins dècada del 1930, quan va ser venuda al col·leccionista Pérez Rosales, i actualment es troba al Museu Maricel de Sitges. Actualment, a l'església hi trobem una rèplica. L'altar de l'esquerra era consagrat a Sant Gaietà, i contenia una notable talla que representava el Sant Crist. També hi havia tres altars davant de la porta, a partir del presbiteri. La devoció d'aquests altars requeia a Sant Isidre, a la Mare de Déu del Roser i a Sant Martí. Antigament, també hi havia altar dedicat a Sant Pere, que comptava amb un benefici fundat el 1314.
Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una creu romànica d'argent procedent d'aquesta església, coneguda en els estudis que en parlen com a creu de Riells. Fa 85 centímetres d'alçada per 54 d'amplada i 3 de gruix, amb un pes d'uns 4 quilos. Fou netejada i consolidada el 1985-86. És un exemplar molt interessant, que ha estat objecte de diversos estudis. A l'església hi ha una rèplica.
També trobem a l'església la suposada làpida sepulcral de Guillem Berenguer, comte d'Osona.
El 1006 ja funcionava el monestir com a tal, aprofitant com a església la primitiva de Sant Miquel del Fai. L'església es troba sota una gran balma de sostre pla, que es perllonga cap al seu davant i pels extrems, albergant-hi altres edificacions. La part superior de la balma forma part del terme de Sant Quirze Safaja, al Moianès, per la qual cosa, l'església pròpiament dita, també forma part d'aquest terme municipal, tot i que bona part del recinte monàstic formi part del municipi de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. Aquesta gran balma es troba a l'esquerra del Rossinyol, just al damunt de l'espectacular salt d'aigua que forma en aquest punt aquesta riera. És un dels edificis que formen part del monestir de Sant Miquel del Fai, que va ser abolit completament el 1832 i fins 1935 va estar sota el règim de sacerdoci secular (el rector de Riells era qui tenia cura del culte).
L'església ha estat, sempre, la mateixa des de l'any 997, el de la seva creació, pel que la seva estructura bàsica respon al patró romànic. Es tracta d'una àmplia sala rectangular en la nau i de forma tronc-piramidal al presbiteri. La seva orientació és a llevant i el mur oposat a l'entrada conté tres capelles artificials, que és on s'allotjaven els antics altars laterals. En un d'aquests murs es conserva la làpida del monjo Andreu d'Arbizu (Hic iacet frater Andreas de Arbicu monecus vius domus. Rogo vos oretis pro eo). El sostre i una part del paviment són de roca natural, és a dir, sense cap mena d'artifici sobreafegit. En el presbiteri s'hi pot veure una volta recoberta i protegida per arcades ogivals amb una clau de volta central, on hi ha la imatge esculpida de l'arcàngel Sant Miquel, de tradició gòtica.
Enfront de l'església s'estén un llarg corredor, que té un cert regust de claustre o pòrtic. Hi trobem la porta d'entrada al temple, amb un arc de mig punt ornat amb una arquivolta i dues columnes amb capitells de motius vegetals. A banda i banda de la porta, a la part inferior, hi trobem uns grans arcosolis de pedra, tapiats per un mur extern, amb antigues tombes, carners o sarcòfags, on possiblement es van enterrar els fundadors del monestir, Gombau de Besora, senyor feudatari de la baronia i del Castell de Montbui i alguns familiars seus. En un d'aquests arcosolis hi ha encastada l'ara de l'altar romànic de l'església. A la part superior hi ha les restes d'un antic campanar d'espadanya i un altre més modern, amb les campanes trencades el 1936, que es conserven tal i com van quedar a conseqüència d'aquells vandàlics actes. Fotografies antigues permeten de veure que la façana estava ornamentada a la part superior, on s'unia al sostre de la balma, per una cornisa també romànica. L'obertura entre aquest mur i la roca natural té una abundant vegetació que tamisa la llum del sol i provoca la creació d'un clima més aviat irreal i de misteri, que conté un cert aire místic.
Aquest corredor forma volta en els murs laterals, que contenien un parell d'altars, un a cada costat. El de la dreta era dedicat a la Mare de Déu (part de l'Evangeli de l'altar major), on es venerava la imatge gòtica, feta d'alabastre a cavall dels segles XIV i XV. Va estar al Fai fins dècada del 1930, quan va ser venuda al col·leccionista Pérez Rosales, i actualment es troba al Museu Maricel de Sitges. Actualment, a l'església hi trobem una rèplica. L'altar de l'esquerra era consagrat a Sant Gaietà, i contenia una notable talla que representava el Sant Crist. També hi havia tres altars davant de la porta, a partir del presbiteri. La devoció d'aquests altars requeia a Sant Isidre, a la Mare de Déu del Roser i a Sant Martí. Antigament, també hi havia altar dedicat a Sant Pere, que comptava amb un benefici fundat el 1314.
Al Museu Diocesà de Barcelona es conserva una creu romànica d'argent procedent d'aquesta església, coneguda en els estudis que en parlen com a creu de Riells. Fa 85 centímetres d'alçada per 54 d'amplada i 3 de gruix, amb un pes d'uns 4 quilos. Fou netejada i consolidada el 1985-86. És un exemplar molt interessant, que ha estat objecte de diversos estudis. A l'església hi ha una rèplica.
També trobem a l'església la suposada làpida sepulcral de Guillem Berenguer, comte d'Osona.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.