La salamandra comuna (Salamandra salamandra) és un amfibi urodel. Pertany a la mateixa família (Salamandridae) que la gandària, en la que estan inclosos la majoria dels urodels europeus.
La salamandra comuna és una espècie que es troba gairebé a tota l'Europa continental entre la península de Jutlàndia i el sud d'Itàlia i dels Carpats a l'extrem sud de Portugal.
Les salamandres adultes són animals de moviments lents. Llur talla normal és d'uns 20 cm amb un pes d'uns 40 gr. Mengen cucs de terra i petits insectes i són mes actives durant la foscor. Viuen preferentment en zones forestals fresques, en llocs humits, on creixen molses i falgueres, i a una temperatura ideal pocs graus per sobre dels +10 °C.
En temps de sequera i calor es refugien sota les pedres i troncs caiguts. Quan venen les èpoques plujoses les salamandres tenen el costum d'eixir dels refugis i caminar per els boscos i els erms en busca d'aliment.
El que més crida l'atenció en la salamandra comuna son els seus colors vius: fons negre intens sobre el que destaquen les taques grogues. La coloració cridanera és una característica de molts animals tóxics. La seva pell està coberta d'una mucositat que conté un verí, composat dels alcaloides samandarina, samandaridina i samanderon. Aquest verí protegeix a la salamandra de les fures, gossos i altres depredadors, així com d'infeccions de la pell provocades per fongs i bacteris. Malgrat la poderosa toxicitat de la seva pell la salamandra comuna és un animal tímid.
Contràriament als altres urodels, l'aparellament de les salamandres té lloc a la terra ferma; l'època del zel és d'abril a setembre. Les femelles van a l'aigua a parir la primavera següent, segons la disponibilitat d'aigua i la data de desgel de la zona on viuen. Escullen basses d'aigua fresca i corrents d'aigua lentes, normalment situades en zones fosques, protegides de la llum directa del sol per arbres i matolls.
Havent passat la primera fase embrionària dins del ventre de la mare, les larves de salamandra eixen ja formades, a una mitjana de 30 per femella. Contràriament al colors vius dels adults, les larves son de tonalitats marronoses o grisenques molt semblants a les fulles seques de l'entorn, el que fa que estiguin tan ben camuflades que resulta difícil distingir-les entre les fulles seques que han caigut a l'aigua. Les larves de salamandra duen brànquies externes i, malgrat llur aspecte fràgil i delicat s'alimenten amb voracitat de petits cucs i crustacis, com tubifex o dàfnies. Els principals enemics de les larves de salamandra són depredadors com les larves de libèl·lula i les truites. Si arriben a sobreviure, les larves de les salamandres poden completar la metamorfosi entre tres i sis mesos, sortint de l'aigua tot seguit, car una vegada han arribat a l'estat adult s'ofegarien dintre de l'aigua.
La relació entre la salamandra comuna i el foc és un mite que està molt estes a la cultura popular i a la pseudociència. Al folklore de molts llocs hom diu que aquest animal pot sobreviure al foc. A Catalunya entre principis i mitjans del segle XX hi havia un tipus d'estufes conegudes com a "salamandra", nom que es va originar indubtablement en el mite de la resistència al foc d'aquest animal.
Altres supersticions diuen per exemple que orinar al bosc en la proximitat d'una salamandra pot provocar la mort. Deixant de banda les nombroses conjectures de com pot haver arribat a aquestes conclusions el folklore local, l'únic que és cert és que no tenen cap base científica.
Principalment a causa de tots aquests mites, la salamandra és un animal que ha estat relacionat amb l'alquímia i la bruixeria en el passat. Curiosament, moltes supersticions al voltant d'aquest animal encara perduren en zones rurals.
A la zona dels Cingles de Bertí també se'n poden veure a prop dels cursos d'aigua.
La salamandra comuna és una espècie que es troba gairebé a tota l'Europa continental entre la península de Jutlàndia i el sud d'Itàlia i dels Carpats a l'extrem sud de Portugal.
Les salamandres adultes són animals de moviments lents. Llur talla normal és d'uns 20 cm amb un pes d'uns 40 gr. Mengen cucs de terra i petits insectes i són mes actives durant la foscor. Viuen preferentment en zones forestals fresques, en llocs humits, on creixen molses i falgueres, i a una temperatura ideal pocs graus per sobre dels +10 °C.
En temps de sequera i calor es refugien sota les pedres i troncs caiguts. Quan venen les èpoques plujoses les salamandres tenen el costum d'eixir dels refugis i caminar per els boscos i els erms en busca d'aliment.
El que més crida l'atenció en la salamandra comuna son els seus colors vius: fons negre intens sobre el que destaquen les taques grogues. La coloració cridanera és una característica de molts animals tóxics. La seva pell està coberta d'una mucositat que conté un verí, composat dels alcaloides samandarina, samandaridina i samanderon. Aquest verí protegeix a la salamandra de les fures, gossos i altres depredadors, així com d'infeccions de la pell provocades per fongs i bacteris. Malgrat la poderosa toxicitat de la seva pell la salamandra comuna és un animal tímid.
Contràriament als altres urodels, l'aparellament de les salamandres té lloc a la terra ferma; l'època del zel és d'abril a setembre. Les femelles van a l'aigua a parir la primavera següent, segons la disponibilitat d'aigua i la data de desgel de la zona on viuen. Escullen basses d'aigua fresca i corrents d'aigua lentes, normalment situades en zones fosques, protegides de la llum directa del sol per arbres i matolls.
Havent passat la primera fase embrionària dins del ventre de la mare, les larves de salamandra eixen ja formades, a una mitjana de 30 per femella. Contràriament al colors vius dels adults, les larves son de tonalitats marronoses o grisenques molt semblants a les fulles seques de l'entorn, el que fa que estiguin tan ben camuflades que resulta difícil distingir-les entre les fulles seques que han caigut a l'aigua. Les larves de salamandra duen brànquies externes i, malgrat llur aspecte fràgil i delicat s'alimenten amb voracitat de petits cucs i crustacis, com tubifex o dàfnies. Els principals enemics de les larves de salamandra són depredadors com les larves de libèl·lula i les truites. Si arriben a sobreviure, les larves de les salamandres poden completar la metamorfosi entre tres i sis mesos, sortint de l'aigua tot seguit, car una vegada han arribat a l'estat adult s'ofegarien dintre de l'aigua.
La relació entre la salamandra comuna i el foc és un mite que està molt estes a la cultura popular i a la pseudociència. Al folklore de molts llocs hom diu que aquest animal pot sobreviure al foc. A Catalunya entre principis i mitjans del segle XX hi havia un tipus d'estufes conegudes com a "salamandra", nom que es va originar indubtablement en el mite de la resistència al foc d'aquest animal.
Altres supersticions diuen per exemple que orinar al bosc en la proximitat d'una salamandra pot provocar la mort. Deixant de banda les nombroses conjectures de com pot haver arribat a aquestes conclusions el folklore local, l'únic que és cert és que no tenen cap base científica.
Principalment a causa de tots aquests mites, la salamandra és un animal que ha estat relacionat amb l'alquímia i la bruixeria en el passat. Curiosament, moltes supersticions al voltant d'aquest animal encara perduren en zones rurals.
A la zona dels Cingles de Bertí també se'n poden veure a prop dels cursos d'aigua.
Entrades
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina