Som un país de patrimoni ric. Però massa sovint ens el deixem perdre sense fer-hi massa cas. La humil església de Sant Pau de Montmany, escenari principal de la novel·la Els Sots Feréstecs, és un exemple proper d'aquesta deixadesa.
L'any 1901, l'escriptor Raimon Casellas va començar a publicar per entregues la que va ser la primera novel·la modernista de Catalunya: Els Sots Feréstecs. E llibre, inspirat en terres de la parròquia de Montmany, sota de Puiggraciós i dels contundents Cingles de Bertí, va ser un èxit del moment i, amb el temps, va donar nom a la contrada on ara encara es mantenen drets la rònega església de Sant Pau de Montmany, la casa de l'Ullar -amb un entorn d'una deixadesa absoluta- i, en un dels extrems més enfilats, el santuari de Puiggraciós, que aquest mes de setembre compleix 300 anys amb una bona salut, afortunadament.
Casellas novel·la els continus enfrontaments entre els pagesos de mal ferrar que vivien a les masies d'aquells verals i el rector de Sant Pau de Montmany, de nom premonitori: mossèn Llàtzer, enterrat en vida en uns sots de gent esquerpa i cingles desafiants.
Han passat més de 100 anys des de que es va escriure aquella ficció modernista, però aquells sots que Casellas coneixia bé perquè havia passat temporades a la masia de l'Ullar encara continuen igual de feréstecs en la realitat. L'església de Sant Pau de Montmany, construcció tardogòtica oberta al culte l'any 1607, amenaça ruïna imminent amb la volta esberlada i una esquerda que la travessa de dalt a baix, l'entorn de l'Ullar està abandonat del tot, amb cavalls solts que preocupen a la gent de la contrada... I res que faci pensar en la regeneració d'un entorn patrimonial que no s'hauria de permetre que es perdés.
Font: El 9 Nou. Contraportada de l'edició de 12/8/2011.
L'any 1901, l'escriptor Raimon Casellas va començar a publicar per entregues la que va ser la primera novel·la modernista de Catalunya: Els Sots Feréstecs. E llibre, inspirat en terres de la parròquia de Montmany, sota de Puiggraciós i dels contundents Cingles de Bertí, va ser un èxit del moment i, amb el temps, va donar nom a la contrada on ara encara es mantenen drets la rònega església de Sant Pau de Montmany, la casa de l'Ullar -amb un entorn d'una deixadesa absoluta- i, en un dels extrems més enfilats, el santuari de Puiggraciós, que aquest mes de setembre compleix 300 anys amb una bona salut, afortunadament.
Casellas novel·la els continus enfrontaments entre els pagesos de mal ferrar que vivien a les masies d'aquells verals i el rector de Sant Pau de Montmany, de nom premonitori: mossèn Llàtzer, enterrat en vida en uns sots de gent esquerpa i cingles desafiants.
Han passat més de 100 anys des de que es va escriure aquella ficció modernista, però aquells sots que Casellas coneixia bé perquè havia passat temporades a la masia de l'Ullar encara continuen igual de feréstecs en la realitat. L'església de Sant Pau de Montmany, construcció tardogòtica oberta al culte l'any 1607, amenaça ruïna imminent amb la volta esberlada i una esquerda que la travessa de dalt a baix, l'entorn de l'Ullar està abandonat del tot, amb cavalls solts que preocupen a la gent de la contrada... I res que faci pensar en la regeneració d'un entorn patrimonial que no s'hauria de permetre que es perdés.
Font: El 9 Nou. Contraportada de l'edició de 12/8/2011.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.