Riells del Fai

Riells del Fai
Riells del Fai
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Riells del Fai és un poble que es troba en una pintoresca vall al peu dels Cingles de Bertí, just a l'entrada de l'anomenada Vall de Sant Miquel, a la capçalera de la qual es troba el conjunt de Sant Miquel del Fai, amb els saltants del Tenes i el Rossinyol i l'antic conjunt monàstic. Forma part del terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, al sector nord-occidental de la comarca. Històricament ha format part del bisbat de Barcelona, però des de 1957 pertany al bisbat de Vic.

S'hi accedeix per la carretera BV-1483, que comença just al costat del pont de can Camp i de la Parada, a la carretera BP-1432, a uns dos quilòmetres al nord-oest de Bigues, cap municipal, i a quatre quilòmetres a l'est de Sant Feliu de Codines.

Tant pel filòleg Joan Coromines com pel Diccionari Alcover-Moll, el nom de "Riells" procedeix del llatí rivus. La primera accepció del diccionari diu que significa regalim o porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d’un cos. Segons Coromines, hauria evolucionat primer a riellu i, finalment a riells. Aquesta significació té sentit ja que rierols com el Tenes i el Rossinyol, que es precipiten per Sant Miquel del Fai, o bé la riera de Bertí, el torrent de l’Ullar, la Llòbrega i d’altres torrents i saltants que cauen dels Cingles de Bertí conflueixen d'una manera o altra a Riells, topònim que ja es troba documentat des del 971.

Pel que fa a "Fai", la primera opció de Coromines és la de salt d'aigua, i podria derivar del germànic fall o del llatí fallere, que vol dir caure, trenc, esquerda o escletxa. El diccionari Alcover-Moll, en la tercera accepció, és on es relaciona fai a cascada o salt d'aigua. En qualsevol cas, fai s'originaria pel ieisme típic vallesà. El topònim del Fai ja apareix esmentat en un precepte del rei Lotari l'any 986 fent referència a l'esglesiola de Sant Martí del Fai ("ecclesias Sancti Martini et Sancti Felicis que sunt ad ipsum Fallium").

Riells del Fai i el seu entorn es divideixen en diverses unitats geogràfiques amb el Tenes com a eix vertebrador. La Vall de Sant Miquel, creuada pel Tenes, que separa els Cingles del Perer dels Cingles de Bertí; el sector de Vallderrós, col·lector de tots els torrents que baixen de l'altiplà dels Cingles de Bertí; i el sector de la Vallbona, compartida amb Sant Feliu de Codines. El Tenes marxa de Riells en direcció a Bigues per un petit i curt congost situat entre la Parada i can Margarit, entre el Turó de can Vileu i les Roques Blanques a banda i banda del riu.

Sempre ha estat un poble petit. Pascual Madoz esmenta en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar del poble de Riells de San Miguel del Fay, que està format per unes 150 cases, que acullen 60 veïns (caps de casa) i unes 300 ànimes (habitants). Fins, aproximadament, la meitat del segle XX, la Sagrera de Riells del Fai era l'únic nucli urbà del terme municipal.

La seva ubicació, amb terres fèrtils a la vall, abundància d’aigua i el clima suau fan que els testimonis de presència humana al municipi siguin presents ja a la prehistòria -s'ha trobat algun sepulcre de fossa i es sap d'una vil·la romana a la zona del Margarit- i que tradicionalment s'hagin volgut aprofitar aquests recursos. Madoz comenta que s'hi cullen llegums, vi, oli, fajol, patates i cebes, de les que treien molt de profit venent-les pels pobles de l'entorn i per tot el pla de Vic i de Granollers. Fa saber que hi havia també abundosa cacera de llebres, conills i perdius i, en el camp de la indústria, diversos molins de farina, molts d'ells actualment malmesos i que formen part del patrimoni arquitectònic local.

La primera referència documental de Riells pertany a l'església de Sant Vicenç i data de l'any 971 ("basílica Sancti Vincencii, in villa nuncupata Riello"). A l'any 1045, el bisbe de Barcelona Guislabert la cedeix al monestir de Sant Miquel del Fai. L'església, amb el temps (segles XII i XIII), origina la Sagrera, una zona sagrada i inviolable que correspon a trenta passes al voltant de l’església on no es pot protagonitzar cap mena d'acció violenta. Aquesta sagrera és l'embrió de l'actual nucli urbà de Riells.

Al segle XVI, com a conseqüència del descens del nombre de feligresos, passa a ser sufragània de la parròquia de Bigues, en el que podria ser l'inici del lligam documentat entre Bigues i Riells, pel que, també, doncs, passa a formar part de ple dret de la Baronia de Montbui tot i que, políticament, sembla ser que anteriorment d'aquest fet ja n'era part.

La Baronia es dissol arran d'un Reial Decret del 23 de juliol de 1835 i aquesta dependència parroquial és l'origen de l'actual municipi de Bigues i Riells, que no va ser operatiu fins el 1843. No obstant, Riells no ha estat des de llavors sempre supeditat a Bigues, ja que, a principis del segle XX, Cels Gomis diu a la seva Geografia general de Catalunya que l'ajuntament es reuneix a Riells "y està format per les següents entitats: lo poble de Bigues, los caserius de Riells, lo Picardell, lo Plà del Vermell, Sant Matéu de Montbuy, La Torre y La Vall Blanca de Riells y 185 cases escampades". Durant l'època de la Guerra Civil espanyola, Riells va disposar d'ajuntament propi.

La segona meitat del segle XX i l'inici del XXI han suposat una gran transformació en l'entorn de Riells, amb la formació de les urbanitzacions que s'han anat escampant pel territori i amb la pedrera que ha rosegat part del Turó d'en Vileu.

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com