dimarts, 16 de desembre de 2008

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Construit allà on hom no poduia construir res, el priorat benedictí de Sant Miquel del Fai forma part del terme municipal de Bigues i Riells, literalment penjat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'església romànica construïda en una profunda balma. Es troba en un bell paratge natural, que el literat, historiador i polític Víctor Balaguer (Barcelona 1824 - Madrid 1901), un dels ideòlegs de la restauració dels Jocs Florals, va definir com un lloc on "las rocas lloran agua, las yerbas perlas. La naturaleza estiende su bordada vejetación como si quisiera colgar una vistosa mantilla de encaje en los hombros de cada monte. Ni las grutas son palacios, las cascadas ríos, las quebradas despeñaderos, los despeñaderos abismos; allí las peñas son colinas, las colinas montañas, las montañas gradas de una escalera de Titanes".


A l'any 997 va ser fundat el monestir per Gombau de Besora, que més endavant va passar a ser tutelat per Sant Víctor de Marsella. Va exercir funcions d'església parroquial en el període que s'engloba entre els anys 1413 i 1566, heretant aquesta funció de la capella de Sant Martí del Fai. Els darrers temps de la parròquia del Fai, aquesta va estar formada pels masos del Fai, Serrà, Serramiquela, Cabanyals i Salamó, ubicats tots ells a la part alta. Mai va sobrepassar els 10 monjos i va enllangerir-se fins a la secularització Papal l'any 1567, que reuní les seves rendes i dignitat prioral al càrrec d'Ardiaca menor de la catedral de Girona.

Els ardiaques gironins varen tenir, en un principi, un gran interès pel monestir del Fai. Aquesta cura va traduir-se en la construcció del pas de la Foradada del Pont del Rossinyol i del propi pont, cap a l'any 1592, segons la inscripció que ha perpetuat el fet. Això facilità molt l'accés al monestir que abans es feia solament per un difícil pas amb graons conegut des de l'any 1303 com les escales de Sant Miquel. A l'any 1790 va ampliar-se el pas i va construir-se la rampa o àmplia baixada que condueix de la Foradada al pla de l'antic monestir. Aquests accessos van patir una nova reforma a l'any 1968 i encara avui són vigents, ja que per accedir al recinte, si venim amb automòbil, hem de passar pel pont de pedra i pel pas de la Foradada.

Fins al segle XVIII van viure sempre a Sant Miquel un mínim de dos sacerdots, un d'ells amb el càrrec parroquial de Riells. Amb el pas dels anys esdevingueren cada cop més escassos, fins que abandonaren el monestir l'any 1835. En aquests anys va abolir-se totalment el priorat, quedant la seva propietat situada damunt del cenobi, en poder dels amos del mas Torras, situat prop del molí de Llobateres, i que eren arrendataris perpetus de Sant Miquel des de feia uns quants segles. Actualment és un lloc d'interès natural i turístic.

Tradicionalment, ha estat la frontera dels bisbats de Barcelona i de Vic, així com la dels antics comtats de Barcelona i Osona. Aquest límit passava per la balma sota la qual s'amaga el temple troglodític de Sant Miquel, límit que encara perdura amb els termes municipals de Bigues i Riells i Sant Quirze de Safaja. Es tracta d'un límit tan i tan fi que es va arribar a l'extrem que els altars no s'arrambaven a la paret per què no canviessin de demarcació. Això va provocar que a l'any 1957, per solucionar aquest conflicte, tant l'antic priorat com la parròquia de Riells passessin a formar part del Bisbat de Vic.


Mostra un mapa més gran


Més imatges de Sant Miquel del Fai a continuació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.