Les Roques Blanques de Bigues

Les Roques Blanques
Les Roques Blanques
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Aquesta és una excursió molt senzilla pels entorns més propers de l'actual nucli de Bigues, amb la descoberta de boniques raconades del municipi amb un encant ben divers des d'històric, com la Torre; turístic i històric com el Molí de la Torre; natural i llegendari, com l'Avencó; i coronant el turó de les Roques Blanques, amb una gran vista de pràcticament tot el municipi de Bigues i Riells i un excel·lent mirador de la banda meridional dels Cingles de Bertí, que és el que justifica la seva inclusió en aquest lloc. S'hi pot anar perfectament amb família i amb nens.



Centre Cívic i Cultural de Bigues (220m). La plaça Miquel Bosch, o la plaça del Mercat, és el gran espai o explanada del poble de Bigues on es celebren pràcticament totes les activitats del municipi, i es troba presidit pel Centre Cívic i Cultural El Rieral, un edifici que, després de força viscissituds, es va inaugurar a la tardor de l'any 2011, i encara no a ple rendiment. Acull l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament, la biblioteca municipal, un hotel d'entitats i el casal d'avis. Properament també acollirà l'Organisme de Recaptació i Gestió Tributària. Deixem el Centre Cívic a la dreta per anar a buscar el Passeig de la Baliarda i el riu Tenes. A l'alçada de l'antic escorxador, just quan s'acaba l'asfalt, creuem un petit rec.

El Tenes (km 0.3km; 210m; 0:05h). El Tenes és el riu que vertebra tot el municipi de Bigues i Riells. Neix als altiplans del Moianès i perd el seu nom 40 quilòmetres després quan s'uneix al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, i que en aquesta excursió ens mostrarà alguna raconada plena d'encant. Ens trobem en una divisòria de corriols: l'un baixa per anar a creuar el riu per una palanca, és el camí pel qual es retornarà; l'altra ressegueix el riu, a una distància, per creuar-lo per una altra palanca més endavant.

La Fàbrica Vella / Hotel Molí de la Torre (km 0.9; 210m; 0:13h). Sortim al davant de la Polvoreria, actualment una casa de turisme rural, per creuar el carrer del Camí de la Torre i remuntant el riu. Passem pel costat de l'antiga fàbrica, coneguda com La Fàbrica Vella, que va estar en funcionament des de mitjans del segle XIX fins el 1962, és el principal patrimoni històric industrial del municipi. Aquesta antiga nau tèxtil, que avui allotja l'hotel Molí de la Torre, va incidir fortament en la vida econòmica, laboral i social de Bigues durant el període que va estar en funcionament. Amb tot, la seva història s'inicia molts segles abans, ja que els precedents d'aquesta activitat industrial es remunten al 1156, any en què apareix datada en aquesta mateixa ubicació l'existència d'un molí fariner. Just després passen pel costat del Molinet i ens allunyem de les edificiacions continuant pel costat del rec.

Can Noguera (km 1.5; 218m; 0:21h). És una de les masies històriques del terme de Bigues. Data del segle XVII, amb nombroses modificacions al llarg del segle XX. És de planta basilical, corresponent a la part més antiga, però alhora té elements modernistes, en edificis annexos com la capella de la Mare de Déu de Montserrat, la granja i la porteria del conjunt arquitectònic, a més dels elements decoratius de la façana principal. A l'altra banda del rec hi havia hagut una planta embotelladora i, en un lloc molt acollidor que el temps no ha afavorit, com tampoc les ventades del darrer 9 de desembre, hi trobem la font de Can Noguera. Seguint la pista principal endavant, a l'alçada d'una resclosa que origina el rec que hem seguit per arribar fins aquí, hi ha un corriolet que, després de la resclosa, i saltant les pedres, ens permet arribar a l'Avencó.

L'Avencó (km 1.6; 221m; 0:23h). La riera d'Avencó, entre els municipis d'Aiguafreda i Tagamanent, és un afluent que tributa, quan porta suficient aigua, per l'esquerra del Congost, poc més avall del nucli urbà d'Aiguafreda. Fora d'èpoques de fortes pluges, les aigües que baixen per la riera d'Avencó desapareixen una mica més avall dels pous de glaç, on avui dia hi ha el càmping. Segons l'explicació tradicional, fan un trajecte de diversos quilòmetres per sota de terra i apareixen a l'Avencó, en el municipi de Bigues i Riells, on l'aigua surt d'uns forats a la roca i s'aboca al riu Tenes. El geòleg i espeleòleg Ferran Cardona ha demostrat, segons s'ha publicat a l'any 2012, que això és cert. Sempre hi ha hagut creences sobre aquesta connexió subterrània. L'aigua sortiria pels brolladors de Bigues un dia després d'haver plogut a la vall d'Aiguafreda. Sembla que, fins i tot, s'havia comentat que els moliners d'ambdós indrets havien pactat que quan al de Bigues li feia falta aigua, el d'Aiguafreda enviaria en una molinada la quantitat suficient per poder moldre al dia següent. De nou a la pista principal, just abans del pont de can Noguera, que creua el Tenes, girem a ponent en direcció als camps.

Intersecció al Camp de Palau (km 2.0; 230m; 0:27h). Hi ha una intersecció de camins, per la que tornarem a passar retornant de les Roques Blanques. Tant pel que se'n va al nord com pel que es va a ponent es pot arribar al mateix objectiu. Seguim per la pista, a ponent, més ampla però que quan es posa a guanyar alçada és més costeruda, i així també fem una miqueta d'esforç i cremem alguna greixina de més. La senyera que corona les Roques Blanques és visible en molts trams i això ens ajudarà a arribar a destí si no ho tenim del tot clar. Quan s'assoleix la carena, un corriolet es desprèn a llevant per arribar al cim d'aquest turó emblemàtic de Bigues enmig de la vegetació baixa que el cobreix.

Les Roques Blanques (km 2.9; 326m; 0:40h). Turó que només té 326 metres d'alçada sobre el nivell del mar, però que ofereix una excel·lent visibilitat de bona part del municipi de Bigues i Riells i dels Cingles de Bertí tot i la seva modesta alçada, ja que es troba en una situació estratègica. Per sobre de les Fàcies Buntsandstein, i també dins la sèrie sedimentària Triàsica, afloren les Fàcies Muchelkalk, amb predomini dels materials calcaris que afloren de NE a SO del municipi, des del Sot de Villobí, cap a Riells i fins a Roques Blanques; i tornen a aflorar a la Pineda i Can Carreras. Com elements testimonials a protegir en el POUM s’ha agafat l’aflorament del Turó de Roques Blanques, que ja és zona protegida com espai natural. En el cim de les Roques Blanques hi oneja una senyera i hi ha una taula de pedra, bastant malmesa, i una placa que va instal·lar al seu dia el Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí al seu fundador i primer president, Francesc Pujol. El corriol continua a gregal, amb un descens constant sense ser exagerat. Es passa pel costat d'una petita bassa artificial, que ben bé podria ser un abeurador, per arribar a un petit mirador sobre la pedrera i la carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines. En aquest punt, tombem pel corriol a xaloc, passant pel costat d'unes antigues cabanes de pedra en una zona que en Francesc Pujol l'havia convertit en el seu racó de món particular. Aquest corriol va zigzaguejant a mesura que va baixant del turó entre un bosc espès típic del Vallès si ens atenem a les conegudes corrandes d'en Pere Quart. En aquest descens deixem un caminet a la dreta i durant una breu estona seguim la línia de tensió; a l'alçada d'una de les seves torres, tornem a girar a xaloc i arribem a la intersecció del quilòmetre 2.

Intersecció al Camp de Palau (km 3.7; 230m; 0:50h). De nou ën aquesta cruïlla, ara seguim en el mateix sentit de la marxa, passant per aquesta zona completament planera i farcida de camps. Creuem per les instal·lacions de Can Feliu.

La Torre (km 4.6; 233m; 1:00h). Es tracta d'una masia fortificada del segle XVI d'estil gòtic tardà que es distribueix segons una planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta, que és la que dóna nom a la masia. En la façana de llevant, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. Un conjunt de vuit cases arrapades al cos central formen el petit veïnat de la Torre. Les ventades del 9 de desembre de 2014 van tombar l'alzina monumental que hi havia. Tornem a creuar el camí de la Torre i seguim en el sentit de la marxa cap al Torrent de la Torre. Un cop creuat, a gual o per una palanca, en funció de l'aigua que baixi, passem pel costat de can Segimon i ens dirigim cap a la urbanització can Traver.

Rotonda de can Traver (km 5.2; 227m; 1:10h). Arribem a aquesta rotonda, presidida per un rellotge de sol que homenatja als talladors, escultura de pedra granítica i ferro d'en Ferran Capdevila, escultor local, amb la casa de ca l'Espasa justament a l'esquerra. Voltarem tota la casa per baixar al Tenes per un camí un xic costerut, cobert de bosc però molt ben arranjat, i que ens mena a la passera que ens permetrà creuar el riu i retornar al Centre Cívic i Cultural de Bigues pel Passeig de la Baliarda.

Centre Cívic i Cultural de Bigues (km 5.7; 220m; 1:20h).

Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 5.7 quilòmetres
  • Durada aproximada: 1 hora i 20 minuts
  • Alçada mínima: 208 metres
  • Alçada màxima: 326 metres
  • Desnivell acumulat: 147 metres
  • Mapa recomanat: El Farell i el seu entorn (Editorial Alpina)
  • Índex IBP: 26.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com