 |
La llúdriga continua la seva imparable expansió territorial, segons acaba de revelar el quart sondeig d'aquesta espècie (Lutra lutra) efectuat a Catalunya, on la presència d'aquest mustèlid s'ha detectat en el 56,5% del territori. per realitzar aquesta investigació, s'han efectuat 739 mostrejos en rius (en un total de 290 quilòmetres) i en 344 quadrícules de 10 x 10 km en què es va dividir el territori per a la inspecció. En aquest treball s'han participat més de 200 persones, entre els quals estan agents rurals, la Diputació de Barcelona o Forestal Catalana i col·laboradors a nivell personal.
El resultat final indica que la llúdriga ha estat localitzada o ha deixat les seves traces en el 48% dels trams dels rius catalans, mentre que ha estat detectada en 195 quadrícules, el que representa el 56,5%. Avui dia la llúdriga és a la major part dels rius, però fa pocs anys era un animal escàs, una raresa. Per això, és un dels millors exemples de recuperació d'una espècie. Des de la dècada de 1980 s'han anat fent sondejos cada deu anys que han anat demostrant la seva progressiva recuperació. En els anys vuitanta del segle passat, només estava en un 3,8% dels rius; en els noranta, en un 19%; i en la dècada del 2000, en un 38,2%. A Espanya, la situació és semblant. S'han fet 7.500 sondejos i ha estat detectada en el 55% de les zones analitzades.
A Catalunya, la presència més important es dóna a les comarques de Lleida, seguides de les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona. La reintroducció de la llúdriga (amb 50 exemplars de Extremadura i Portugal), efectuada al partir de 1995 a les conques de la Muga i del Fluvià, ha estat un dels factors que van afavorir la seva primera expansió, centrada inicialment a les comarques de Girona. S'estima que a partir d'aquestes actuacions és molt probable que es produís l'expansió cap al Llobregat i el Besòs, ja que aquests animals poden realitzar llargs desplaçaments. El resultat és que les llúdrigues han arribat a l'Ebre fins al delta, a les zones més baixes de la conca del Llobregat i, fins i tot, han estat albirades a Cornellà, prop de la desembocadura. En canvi, no s'han vist en els trams inferiors del Besòs.
Els motius de la recuperació són múltiples, però una raó fonamental ha estat la millora de qualitat de les aigües dels rius registrada en els últims 30 anys, el que ha estat possible gràcies a la instal·lació de depuradores i de la disminució d'abocaments tòxics.
"Aquests contaminants, entre els quals es trobaven PCB, plomomercuri, ocasionaven problemes en el desenvolupament embrionari i creixement posterior i afectabanasu reproducció, el queunido a la caça va danyar aquestes poblacions fins límits que van estar a punt de provocar la seva extinció", diu Santiago Palazón, biòleg de la Generalitat. Metalls pesats i organoclorats han estat amb gran probabilitat la principal raó de la seva pràctica desaparició en grans zones d'Europa. A més, les aigües més netes han propiciat la recuperació de peixos, el seu aliment bàsic. Un altre element clau ha estat l'aparició d'una espècie exòtica, el cranc de riu americà, abundant i fàcil de capturar. Per això, s'han pogut trobar llúdrigues en conques i llocs on no hi havia cap registre històric anterior o seva presència era molt mínima.
A més, el 2002 es va aprovar el pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, a través del qual es van posar en marxa mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població en els ecosistemes fluvials i aquàtics. un factor que afavoreix la presència de llúdrigues és que el riu disposi de bons refugis, essencialment boscos de ribera, o àrees inaccessibles. En aquestes condicions, poden aparèixer fins i tot en zones urbanes i periurbanes, com en les proximitats de Barcelona o dins de les ciutats de Lleida i Girona.
Les llúdrigues es troben en gairebé tots els rius de Lleida: el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i en gairebé tots els seus afluents. En canvi, no han estat vistes en alguns rius, rieres i torrents de la zona sud. Així mateix, són molt visibles a les comarques de Girona (Muga, Fluvià), mentre que a Barcelona es troben en tota la conca del Llobregat fins a Cornellà, així com en els afluents del marge dret del Besòs (Congost i Tenes, encara que eviten el curs principal), així com a la Tordera i el Ter. Finalment, a les comarques tarragonines s'han detectat a la conca de l'Ebre, en un tram del Francolí, el Matarranya, l'Algars i l'Estret, el Canaleta, el Montsant o el Siurana. "En els últims tres o quatre anys, fins hem vist petjades a l'illa de Buda i en la Barra del Trabucador, zones en què no hi havia llúdrigues des de feia decennis", diu Santiago Palazón. Fins i tot han arribat a la mar, cosa que passa habitualment a Cantàbria, Astúries o Escòcia.
Font: La Vanguardia, 16 d'octubre de 2017. Imatge: Consorci Besòs Tordera.
El resultat final indica que la llúdriga ha estat localitzada o ha deixat les seves traces en el 48% dels trams dels rius catalans, mentre que ha estat detectada en 195 quadrícules, el que representa el 56,5%. Avui dia la llúdriga és a la major part dels rius, però fa pocs anys era un animal escàs, una raresa. Per això, és un dels millors exemples de recuperació d'una espècie. Des de la dècada de 1980 s'han anat fent sondejos cada deu anys que han anat demostrant la seva progressiva recuperació. En els anys vuitanta del segle passat, només estava en un 3,8% dels rius; en els noranta, en un 19%; i en la dècada del 2000, en un 38,2%. A Espanya, la situació és semblant. S'han fet 7.500 sondejos i ha estat detectada en el 55% de les zones analitzades.
A Catalunya, la presència més important es dóna a les comarques de Lleida, seguides de les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona. La reintroducció de la llúdriga (amb 50 exemplars de Extremadura i Portugal), efectuada al partir de 1995 a les conques de la Muga i del Fluvià, ha estat un dels factors que van afavorir la seva primera expansió, centrada inicialment a les comarques de Girona. S'estima que a partir d'aquestes actuacions és molt probable que es produís l'expansió cap al Llobregat i el Besòs, ja que aquests animals poden realitzar llargs desplaçaments. El resultat és que les llúdrigues han arribat a l'Ebre fins al delta, a les zones més baixes de la conca del Llobregat i, fins i tot, han estat albirades a Cornellà, prop de la desembocadura. En canvi, no s'han vist en els trams inferiors del Besòs.
Els motius de la recuperació són múltiples, però una raó fonamental ha estat la millora de qualitat de les aigües dels rius registrada en els últims 30 anys, el que ha estat possible gràcies a la instal·lació de depuradores i de la disminució d'abocaments tòxics.
"Aquests contaminants, entre els quals es trobaven PCB, plomomercuri, ocasionaven problemes en el desenvolupament embrionari i creixement posterior i afectabanasu reproducció, el queunido a la caça va danyar aquestes poblacions fins límits que van estar a punt de provocar la seva extinció", diu Santiago Palazón, biòleg de la Generalitat. Metalls pesats i organoclorats han estat amb gran probabilitat la principal raó de la seva pràctica desaparició en grans zones d'Europa. A més, les aigües més netes han propiciat la recuperació de peixos, el seu aliment bàsic. Un altre element clau ha estat l'aparició d'una espècie exòtica, el cranc de riu americà, abundant i fàcil de capturar. Per això, s'han pogut trobar llúdrigues en conques i llocs on no hi havia cap registre històric anterior o seva presència era molt mínima.
A més, el 2002 es va aprovar el pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, a través del qual es van posar en marxa mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població en els ecosistemes fluvials i aquàtics. un factor que afavoreix la presència de llúdrigues és que el riu disposi de bons refugis, essencialment boscos de ribera, o àrees inaccessibles. En aquestes condicions, poden aparèixer fins i tot en zones urbanes i periurbanes, com en les proximitats de Barcelona o dins de les ciutats de Lleida i Girona.
Les llúdrigues es troben en gairebé tots els rius de Lleida: el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i en gairebé tots els seus afluents. En canvi, no han estat vistes en alguns rius, rieres i torrents de la zona sud. Així mateix, són molt visibles a les comarques de Girona (Muga, Fluvià), mentre que a Barcelona es troben en tota la conca del Llobregat fins a Cornellà, així com en els afluents del marge dret del Besòs (Congost i Tenes, encara que eviten el curs principal), així com a la Tordera i el Ter. Finalment, a les comarques tarragonines s'han detectat a la conca de l'Ebre, en un tram del Francolí, el Matarranya, l'Algars i l'Estret, el Canaleta, el Montsant o el Siurana. "En els últims tres o quatre anys, fins hem vist petjades a l'illa de Buda i en la Barra del Trabucador, zones en què no hi havia llúdrigues des de feia decennis", diu Santiago Palazón. Fins i tot han arribat a la mar, cosa que passa habitualment a Cantàbria, Astúries o Escòcia.
Font: La Vanguardia, 16 d'octubre de 2017. Imatge: Consorci Besòs Tordera.
Entrades
Llúdrigues al Besòs, cada cop n’hi ha més (El Nacional, 23 de juny de 2018)
ResponEliminahttps://www.elnacional.cat/ca/societat/lludrigues-besos_281265_102.html
La llúdriga s'ha expandit per la conca del Besòs des que va tornar a la zona fa més d'una dècada després d'anys absent per culpa de la contaminació, han explicat el director de Sostenibilitat del Zoo de Barcelona i el responsable de Medi Fluvial del Consorci Besòs-Tordera, Manel Isnard.
Tots dos treballen en un pla de recuperació d'aquest mamífer, considerat un "gran equilibrador" de l'ecosistema, i a la tardor iniciaran un treball per comptar els exemplars de la colònia i establir-ne les característiques genètiques.
Mauri veu la tornada de la llúdriga com el "colofó" d'una història que va començar amb la recuperació de l'aigua i, amb això, de la vida de petits invertebrats, amfibis i peixos d'aigua dolça, dels quals s'alimenten aquests animals aquàtics.
La base alimentosa de la llúdriga són els peixos i es calcula que en els sistemes fluvials de la conca del Besòs conviuen una desena d'espècies com el barb vermell i el de muntanya, bagre català, el llopet de riu, l'anguila, el barb roig i la carpa, entre altres.
Des del Ter i la Tordera
Les llúdrigues van arribar al Besòs saltant de les conques del Ter i de la Tordera, i en primer lloc van conquerir el riu Congost i després el riu Ripoll, fins a Montcada i Reixac; de fet, també se n'ha detectat la presència al delta del Llobregat.
"No vol dir que siguin tot l'any a la zona, però la seva colònia és una realitat" i cada vegada n'hi ha més, ha remarcat el cap de Sostenibilitat del Zoo.
Aquests mamífers han anat saltant per les capçaleres dels rius, i cada vegada són més els albiraments fets a través de tècniques de fototrampeig i "en 10 o 15 anys la seva expansió ha estat espectacular", coincidint amb la recuperació dels rius.
Animal nocturn i solitari
Malgrat que la llúdriga és considerat un animal nocturn i solitari, "és més tolerant del que sembla", comenta Mauri, mentre que Isnard situa el seu paper en la cúspide dels depredadors.
Isnard ha encomiat el treball que duen a terme una xarxa de voluntaris que fan el seguiment d'aquesta població, sovint confosa amb el visó americà.
"Abans, la llúdriga ocupava tot Catalunya i a poc a poc torna a reconquerir els seus espais", diu Isnard, que ha agraït especialment el treball del Grup Ornitològic del Tenes i del Nat Mogent.