A finals del segle XVII i principis del segle XVIII va ser una època de bonança per a les terres dels Cingles de Bertí. Això es va traduir en un increment de la població i, conseqüentment, en un increment dels masos que s'hi aixecaven.
Un exemple curiós d'aquests masos nous d'aquesta època el trobem ben a prop de l'església de Sant Pere de Bertí. A ponent de la mateixa, a no massa distància i separades pel Torrent de Bertí, hi trobem can Magre i ca l'Escolà, dues masies adossades amb una orientació garbí-gregal.
Can Magre, la més meridional i baixa de les dues, presenta de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal1. Disposa de planta baixa i pis i en el frontis, orientat a xaloc, s'hi obre l'antic portal adovellat amb un calze gravat a la dovella clau. Aquest accés fou convertit en finestra i al costat esquerre s'hi va obrir una porta de secció rectangular. A l'alçada del primer pis s'hi obren dues finestres amb ampit i llinda de pedra. A la façana de tramuntana s'hi obre una segona porta d'accés i dues finestres a l'alçada del primer pis. Quan es tractava d'una masia activa, els pallers i l'aviram els situaven a garbí de l'edificació. Més modernament, la casa disposa d'un molí de vent que la fa encara més fàcilment identificable.
Ca l'Escolà, la més septentrional i alta del conjunt, segueix exactament la mateixa tipologia que la seva veïna, amb la diferència que està formada per dos volums, essent el més antic el més septentrional. Consta de planta baixa i primer pis. La coberta disposa d'un tram de ràfec construït amb lloses planes. El frontis, també orientat a xaloc, s'hi obre un gran portal adovellat amb un escut a la dovella clau amb la inscripció "PAU CARCS 1681". Al volum més meridional s'hi troba una obertura tipus espitllera i, més enllà, una petita finestra rectangular, mentre que a l'alçada del primer pis hi ha dues finestres amb ampit. A la façana de tramuntana s'hi obren dues finestres per planta. Recentment ha estat restaurada, s'ha arranjat l'era i s'hi han instal·lat plaques fotovoltaiques. Rep aquest nom perquè es la casa on s'estava l'escolà o el sagristà de l'església de Sant Pere de Bertí.
Ambdues edificacions apareixen en el llibre del Compliment Pasqual de l'any 1882 així com el Nomenclàtor Oficial de la Província de Barcelona de 1863.
Un exemple curiós d'aquests masos nous d'aquesta època el trobem ben a prop de l'església de Sant Pere de Bertí. A ponent de la mateixa, a no massa distància i separades pel Torrent de Bertí, hi trobem can Magre i ca l'Escolà, dues masies adossades amb una orientació garbí-gregal.
Can Magre, la més meridional i baixa de les dues, presenta de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal1. Disposa de planta baixa i pis i en el frontis, orientat a xaloc, s'hi obre l'antic portal adovellat amb un calze gravat a la dovella clau. Aquest accés fou convertit en finestra i al costat esquerre s'hi va obrir una porta de secció rectangular. A l'alçada del primer pis s'hi obren dues finestres amb ampit i llinda de pedra. A la façana de tramuntana s'hi obre una segona porta d'accés i dues finestres a l'alçada del primer pis. Quan es tractava d'una masia activa, els pallers i l'aviram els situaven a garbí de l'edificació. Més modernament, la casa disposa d'un molí de vent que la fa encara més fàcilment identificable.
Ca l'Escolà, la més septentrional i alta del conjunt, segueix exactament la mateixa tipologia que la seva veïna, amb la diferència que està formada per dos volums, essent el més antic el més septentrional. Consta de planta baixa i primer pis. La coberta disposa d'un tram de ràfec construït amb lloses planes. El frontis, també orientat a xaloc, s'hi obre un gran portal adovellat amb un escut a la dovella clau amb la inscripció "PAU CARCS 1681". Al volum més meridional s'hi troba una obertura tipus espitllera i, més enllà, una petita finestra rectangular, mentre que a l'alçada del primer pis hi ha dues finestres amb ampit. A la façana de tramuntana s'hi obren dues finestres per planta. Recentment ha estat restaurada, s'ha arranjat l'era i s'hi han instal·lat plaques fotovoltaiques. Rep aquest nom perquè es la casa on s'estava l'escolà o el sagristà de l'església de Sant Pere de Bertí.
Ambdues edificacions apareixen en el llibre del Compliment Pasqual de l'any 1882 així com el Nomenclàtor Oficial de la Província de Barcelona de 1863.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.