Concurs de Gos d’Atura de Castellterçol

El Concurs de Gos d’Atura de Castellterçol es celebrava el primer diumenge d’octubre en aquesta població del Moianès des de principis de la dècada de 1990. Es tractava d'un concurs molt emocionant, perquè tancava la temporada, així que es proposava als campions de Catalunya, Navarra, el País Basc i el Pirineu francès que s’enfrontessin entre ells. També solien venir els sis pastors catalans més ben posicionats. Així, doncs, es podia dir que d'aquest concurs en sortia el campió de campions de la temporada.

A Castellterçol la festa començava dissabte a la tarda amb l'arribada del ramat transhumant. Les ovelles creuaven el poble de punta a punta, pel mateix camí que ho feien antigament (els carrers de Moià i de Barcelona), quan el poble rebia aquests ramats, els esquilava i tractava la llana als tallers dels paraires. El pastor portava els animals fins a una de les entrades de Castellterçol, on hi ha el Monument al Pastor. Es tracta d’unes figures de gran format, fetes per veïns del poble, que representen un pastor, el seu gos i unes quantes ovelles.

El diumenge era el dia del concurs. Tenia lloc en un camp alçat, amb molt bones vistes de l’altiplà del Moianès. Era curiós sentir diferents llengües i maneres de cridar i treballar amb els gossos. La competició constava de diverses proves: els gossos d’atura havien de seguir un circuit marcat amb banderoles, entrar un grup d’ovelles dins d’un cercle i fer passar el ramat entre un portell, i tot amb un temps predeterminat.

Aquesta trobada servia per reivindicar la importància de la cultura ramadera, amb la intenció de transmetre al públic el valor que tenen els ramats i com és la feina dels pastors, una professió dura, que lluita per sobreviure. També servia per fer difusió del gos d'atura català: fidel, obedient, resistent, vigorós i reservat, és un excel·lent conductor de ramats que ha de guanyar-se la confiança dels pastors, davant d’una altra raça també excepcional, el Border Collie, més utilitzat a França i el País Basc.

Des de que es va deixar de fer, a principis de la dècada del 2020, hi ha hagut intents de recuperar-lo però que, fins a la data, no han estat reeixits.