Veinte pasos hasta la muerte

Veinte pasos para la muerte és un spaghetti western -potser més paella o chorizo western que spaghetti- amb producció italiana (Admiral International Films) i espanyola (IFISA) de 1970 dirigida per Manuel Esteba i José Ulloa, amb un metratge de 76 minuts.

L'argument de Lou Carrigan va ser escrit per Ignacio F. Iquino i protagonitzat per Dean Reed (Mestizo), Alberto Farnese (Aleck Kellaway), Patty Shepard (Deborah), Ignasi Abadal (Cedric Whitefield), César Ojinaga (Clegg Kinberly), Luis Induni, Maria Pia Conte (Hazel) i Marta May. La música va anar a càrrec d'Enrique Escobar i la fotografia d'Antonio L. Ballesteros.

La història es centra en Aleck Kellaway, que és enganyat per dos homes perquè els ajudi en un assalt, però ell s'adona de la traïció i mata a un d'ells, deixant a l'altre lligat a una carreta per tal que el detinguin. De tornada a casa, salva a un nen mestís la família del qual ha estat assassinada i s'encarrega de cuidar-lo. Uns deu anys després d'aquests fets, Clegg, l'home a qui ell va deixar lligat, reapareix amb els seus sequaços per venjar-se de Kellaway.

A més a més del estudis d'Esplugues City¹, una de les localitzacions més típiques en aquesta tipologia de cinema, la pel·lícula va ser rodada en diversos indrets de l'Aragó, com el (ja llavors) despoblat de Cardell, las ripas d'Alcolea de Cinca. També es van rodar escenes a Bigues i Riells del Fai, amb la particularitat que tant es pot parlar de Bigues com de Riells del Fai. A Bigues la localització és el gorg de can Noguera -un clàssic en les localitzacions cinematogràfiques a Bigues-, amb dues llargues escenes on el mestís i Cedric resolen les seves diferències en presència de Deborah. A Riells del Fai s'enregistra per la zona de la Pineda, amb els Cingles del Perer al fons, on Aleck i Deborah mantenen una llarga conversa i, per més inri al tractar-se d'un western, hom hi identifica la Cara de l'Indi.

Les crítiques que he trobat respecte aquesta pel·lícula²³ no són massa bones. Totes conflueixen cap allà mateix, una pel·lícula que no té res: ni pressupost ni guió ("un guió sense esma") i fins i tot, textualment, "tampoc els intèrprets són per tirar coets". Però a banda d'un parell d'escenes de tirotejos i dels dos enfrontaments comptant fins a vint -el que diu una de les crítiques que és l'únic salvable de la pel·lícula-, el fet que hi hagi indrets de la pel·lícula dins l'abast del blog ja li dona un motiu per veure-la, tot i que costi imaginar tanta verdor al far west, com també una església romànica del segle XIII d'origen visigòtic (segles VII-VIII)... Coses del cinema.

¹Veure l'entrada corresponent a Esplugues City a Los años 70.
²Veure l'entrada de la pel·lícula a 800 spaghetti westerns, molt punyent.
³Veure l'entrada de la pel·lícula a DeCine21, més suau.