El Rossinyol

El Rossinyol, també anomenat en ocasions Torrent de Roca Gironella, és el principal afluent del Tenes, al qual tributa per l'esquerra en els espectaculars saltants de Sant Miquel del Fai. Es tracta d'un col·lector de la majoria de les aigües que davallen dels Cingles de Bertí, resultat de la unió de diversos torrents, els de més longitud procedents del Pla de la Garga. Tot i això, la seva longitud és de tot just uns 4 quilòmetres.

Tant el Rossinyol com tots els seus torrents tributaris corren constantment engorjats en congosts modestos, això sí, però molt pintorescos, fet que origina que siguin, potser, tingui els paisatges i racons més atractius de la zona, tot i que es troben força amagats. A part del saltant del costat del campanar de Sant Miquel del Fai, cal destacar el de Roca Gironella (el saltant de la imatge), que només es manifesta després d'una bona pluja, i d'una alçada gens menyspreable. És, per tant, un altre curs d'aigua de marcat caràcter mediterrani.

Francisco de Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 - 1812), un funcionari, escriptor i viatger espanyol de la Il·lustració, en el seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña", parla del Rossinyol en el seu tram final a Sant Miquel del Fai tot dient que "por encima de la iglesia se despeña el pequeño arroyo Rosiñol, que ha excavado la peña formándose una caja que con el tiempo llegará a horadar hasta la iglesia", i que aboca les seves aigües a les del Tenes quan "cae en una placeta de peña viva que forma como una teja, y desde allí se precipita de nuevo a un barranco terrible que forma la riera de Tenas". Ja en aquelles èpoques era difícil veure'l amb aigua, però no tant com avui en dia, ja que "regularmente es de poquísimo caudal, y a veces se seca", quan, actualment, és a l'inrevés. No obstant, en èpoques de grans pluges, seguint el règim mediterrani al qual està sotmès, "tiene grandes avenidas de parte del término de San Martín de Centellas, donde comienza el río, y entonces dicen que hace buen efecto".