El castell de Montmany

Castell de Montmany
Castell de Montmany
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El castell de Montmany, també conegut com amb el malnom de castell dels Moros, és un antic castell termenat situat a 684 metres d'altitud, dins el terme municipal de Figaró-Montmany, a l'extrem nord-oest del Pla de la Creu del Romaní, entre el Sot de Montmany, que queda al sud del castell, i el Sot del Bac, que queda al nord. D'origen romànic, ja que data del segle XII, es troba en mal estat de conservació. L'accés al castell és força fàcil, si bé el veïnatge que hi ha pot desaconsellar l'expedició.

Segons Josep Maurí i Serra, se'n tenen referències el 1139. Des de final del segle XII i durant tot el segle XIII consten com a castlans els Santaeugènia, senyors també del casal de Blancafort de la Garriga, i relacionats amb el domini de la casa comtal o caserna del rei catalano-aragonès. Aquest edifici apareix en totes les transmissions de domini dels membres de la família Santaeugènia. L'any 1357, el rei Pere el Cerimoniós el va vendre a Ramon de Centelles, i, des d'aleshores, el terme fou sempre propietat dels Centelles i va estar unit fins al segle XVI, com a mínim, a la baronia i després comtat de Centelles, per bé que tenia batlle propi.

Actualment presenta una planta gairebé quadrada, amb uns murs de 16'10 metres de nord a sud per 15'15 metres, tot i que només es conserven -i en mal estat- dues parets, la que es troba orientada a llevant, amb aproximadament 6'5 metres d'alçada, i l'orientada a migjorn. El gruix dels murs és aproximadament d'un metre. D'est a oest, hi ha dues parets transversals que fan 85 i 74 centímetres de gruix, les restes de les quals es veuen sobretot a llevant. La porta de 1'70 metres d'amplada s'obria al mig del mur oest.

Almenys hi devia haver un primer nivell, després un primer pis amb una alçada d'uns 2'5 metres, i encara un tercer trespol, aquest potser de coberta. Tant al nivell inferior com al primer pis hi havia nombroses espitlleres. A l'alçada d'aquest primer nivell se'n compten 12 a la paret sud, que fan a l'interior uns 55 centímetres d'alt per 20 centímetres d'ample, i 11 centímetres a l'est, tot i que segurament n'hi havia més. Les espitlleres del nivell superior eren més grans i actualment només se'n veuen dues al mur de migjorn. Al centre de la construcció, a 1'20 metres del mur sud, hi ha una cambra de 4'55 metres per 6'10 metres que aprofita com a mur nord la paret transversal i que potser hauria estat utilitzat com a cisterna. El mur és fet amb carreus desbastats, lleugerament escairats, d'uns 20 centímetres d'alt per uns 30 centímetres d'ample, 15 centímetres per 25 centímetres, etc. units amb morter de calç. El mur sud i els extrems meridionals dels murs est i oest són fets tots ells amb pedres treballades, sense l'habitual reble intern de morter, i amb pedres sense treballar. Pel què fa a la resta- la part que s'ha conservat menys- va ser feta amb el sistema constructiu usual.

Al costat de ponent, a uns 5'5 metres del mur, hi ha restes d'una paret que podria correspondre a un recinte exterior, més o menys coetani de la construcció principal.

Cap comentari:

Publica un comentari

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com