Senderisme amb tren: El GR®2 vorejant el Bertí

El GR®2 és un sender de gran recorregut que des de la Jonquera, a l'Alt Empordà, fins a Sant Adrià de Besòs, al Barcelonès, recorre algunes de les raconades de més interès del quadrant nord-oriental de Catalunya. Entre aquests indrets podem destacar la zona volcànica de la Garrotxa, amb els atractius afegits de Santa Pau i Besalú, les impressionants cingleres de Tavertet, incloent-ne el mateix poble o el veí Rupit, la frondositat dels boscos de les Guilleries o la part que s'inicia en el tram que aquí recorrem, la conca fluvial del Besòs. És, per tant, un sender que combina perfectament la cultura i l'entorn natural.

Fins al 2016, el sender finalitzava a Aiguafreda, on arriba des de la Jonquera després de 10 etapes i 171 quilòmetres. Però aquell estiu, el sender va créixer amb el seguiment del Congost i del Besòs, incorporant en el seu traçat 3 noves etapes i 50 quilòmetres més.

I en aquesta extensió és on entren en joc els Cingles de Bertí. Aquí resseguim la primera etapa d'aquesta extensió, la que segueix la llera del riu Congost en el congost que precisament forma entre  el Massís del Montseny a llevant i els Cingles de Bertí a ponent, un congost plenament aprofitat ja que hi conviuen, a més a més del sender, el riu, la línia ferroviària de Barcelona a Vic i la Tor de Querol, i la C-17 o Autovia de l'Ametlla, com tindrem ocasió de comprovar repetidament. A més a més, en el recorregut travessarem els nuclis de l'Abella, Tagamanent o Figaró.

La descripció d'aquesta etapa està feta pensant amb l'enllaç ferroviari. Probablement, la millor opció, i la menys exigent físicament, és la de realitzar l'etapa tal com s'explica, per tant, deixar el vehicle a la Garriga i anar amb tren a l'estació de Sant Martí de Centelles és una excel·lent opció (podeu consultar-ne els horaris aquí). La descripció inclou els trams d'aproximació a les estacions a més a més del que seria pròpiament el GR®.


Powered by Wikiloc


Deixem enrere l'estació de Sant Martí de Centelles (438m) pels carrers Puigfred i Tagamanent, i pel carrer Sant Jaume, just al davant de la capella amb el mateix nom, baixem al centre de l'Abella, on trobem el carrer Major i creuem el pont del segle XVIII fins al pedró indicador del GR®2 i del GR®5, a Aiguafreda.

Aquí és on comença realment el tram del GR®2 (km 0.6; h; 417m). Tornem a creuar el pont de l'Abella, que formava part del camí ral de Barcelona a Vic, i pel carrer Estació passem per davant de l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles i creuem per sota la via del tren (km 0.9; h; 427m). Deixem la Matagalls-Montserrat i seguim pel carrer Nord, paral·lel al traçat ferroviari. Deixem enrere l'estació (km 1.2; 431m) i pel carrer del Mas Oller ens allunyem del nucli de l'Abella; és un bonic carrer amb plataners al costat que mena a aquest mas. Passem per davant de l'Oller (km 1.7; 452m), amb un escenari dominat pels Cingles de Bertí a una banda, on destaca el sortint del Grony, i el Massís del Montseny a l'altra, amb el Tagamanent com a cim més característic. Seguim el carrer que baixa a l'esquerra, finalitza l'asfalt, i s'arriba a un replà ensotat en un lloc dominat per un enorme roure i pel Ciment (km 2.0; 431m), un antic forn de calç amb un trist record. Antigament, hi havia hagut piscines aquí, però ara hi ha una pista poliesportiva. Seguim per un corriol enmig del bosc, al sud-est, creuem un carrer asflatat i seguim per un altre corriol, ara al sud, fins a una pista (km 2.3; 442m), que seguim una bona estona. Aquesta pista creua el torrent de la Rectoria, s'enfila a la carena on hi ha can Canal en el seu extrem inferior i entre prats arriba a l'antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu (km 3.4; 467m), d'origen romànic, amb ca n'Esglésies al costat i un petit cementiri al davant, un racó molt acollidor ple de pau. Seguim la pista principal i, poc després, el GR®2 i el GR®5 se separen (km 3.5; 468m), el GR®2 continua per la pista principal. Creuem el torrent de Valldeneu i, ja en l'altre vessant, deixem la pista principal per baixar fortament a l'esquerra (km 3.9; 454m), cap a llevant, seguint el torrent que acabem de creuar per la dreta. És una vall relativament oberta que, salvant les distàncies, ens pot recordar el Sot del Bac amb les seves agulles, i que ens ofereix alguns elements geològics per observar.

Al final de la baixada tombem a xaloc, paral·lels a la via del ferrocarril en direcció a l'impressionant viaducte de Fontmolsa (km 4.6; 376m), aixecat en el darrer terç del segle XIX quan es va construir la línia ferroviària que unia Granollers amb Vic. Creuat el viaducte hi ha un parell de petits trams on cal anar en compte amb la humitat i les pedres, el camí no està en el millor dels estats possible, però es pot fer. No obstant, una estona després del viaducte, el corriol es troba força bé i és força planer. Dins del bosc, a la dreta ens queden els Cingles de Bertí, on destaca la paret de les Mirones, a l'esquerra va resseguint el Congost però sense creuar-lo, a l'altra banda del riu hi ha les antigues instal·lacions del Leiro. No hi ha res més destacable fins que arribem a una depuradora (km 5.7; 361m), on el camí i el paisatge s'obren. Deixem enrere la depuradora i s'arriba a una pista, que creua el Congost i la C-17. S'arriba a l'antic traçat de la N-152, retornant a l'asfalt (km 6.1; 363m).

Seguim l'antiga carretera a la dreta fins a una rotonda (km 6.5; 363m), es torna a creuar la C-17 i es continua a tocar del Congost, amb la via del tren just a l'altra banda. Sense deixar la carretera, s'arriba a l'Ajuntament de Tagamanent per la seva part posterior (km 7.3; 339m). Abans de creuar el Congost pel pont, ens permetem la llicència d'anar a visitar la Rectoria (km 7.5; 341m) i l'Ajuntament. Creuem el riu i, per la seva dreta, arribem a l'església i el veïnat de Santa Eugènia de Congost (km 8.1; 334m), que també es mereixen una visita. Tornem a la pista principal, asfaltada, que torna a creuar el riu i no la deixem fins al nucli de Figaró seguint l'anomenat antic camí de Vic, on destaca Can Sant (km 8.5; 333m).

Després de creuar la C-17, entrem al Figaró, on ens trobem amb el PR C-33 a l'alçada de la Riera de Vallcàrquera (km 9.3; 324m). La benvinguda al poble ens la dóna la Font de ca l'Andreu. El nucli del Figaró està farcit de modernisme, i el carrer Vic té algun edifici antic destacable -ens podem permetre la llicència de fer aquest carrer enlloc de la carretera principal, per on realment passa el GR®-. A l'altre extrem del Figaró, al costat d'una rotonda (km 10.0; 311m), continuem per l'antic traçat de la N-152, al costat de la recuperada Font dels Gitanos. Després del viaducte de Sant Jordi, es deixa l'antiga N-152 (km 10.5; 298m) per creuar el riu i passar pel petit polígon industrial del Figaró.

A l'altre extrem del carrer principal deixem, sortosament, l'asfalt i comença l'anomenat camí fluvial del Congost, de molt bon caminar. El molí de ca l'Oliveres (km 11.3; 298m), amb les xemeneies fumejant, col·labora a donar un aire hivernal a l'excursió. Creuem el viaducte de can Mas, que té una imatge curiosa des de sota, i al cap d'una estona travessem el Congost pel gual de la Peçola, on haurem d'anar amb compte amb les pedres de no caure (km 12.2; 274m. Durant una estoneta anirem a tocar de la C-17, de la que ens separem en una cruïlla (km 13.2; 269m) per anar al viaducte de can Palau, que destaca per sobre dels arbres. Travessem novament el Congost (km 13.3; 265m), i just després girem a l'esquerra, deixant el camí que mena a can Palau, i al cap de poc passem per sota el viaducte ferroviari. Per la dreta del Congost arribarem a la Garriga, però abans, a l'altra banda del riu, es veu la part posterior del Molí de Blancafort (km 14.0; 252m) i creuem, per darrera vegada, la C-17, també anomenada Autovia de l'Ametlla o del Marquès pels més vells del lloc.

El paisatge canvia radicalment, hem arribat a la plana del Vallès i la benvinguda ens la dóna el Parc dels Pinetons (km 14.5; 252m), on podríem fer un bon refrigeri si ens bé de gust. Pel carrer Moranta (km 14.9; 246m) anem a l'esquerra del Congost fins arribar al carrer Calàbria, que es correspon a l'antiga carretera que creuava el poble, i que seguim a migjorn. A l'alçada de la Plaça de les Nines (km 15.5; 249m) finalitza el tram de GR. seguirem pel mateix carrer, que s'endinsa al centre neuràlgic de la Garriga, on hi ha la Plaça de l'Església (km 15.7; 249m), on destaca l'església de Sant Esteve, barroca dels segles XVII i XVIII, i l'Ajuntament, i pel Passeig dels Til·lers arribem a l'estació del tren, on acaba l'excursió (km 16.0; 262m).

Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 16.06 quilòmetres.
  • Durada aproximada: 3:15 hores (sense comptar aturades).
  • Alçada mínima: 245 metres.
  • Alçada màxima: 476 metres.
  • Desnivell de pujada: 108 metres.
  • Desnivell de baixada: 259 metres.
  • Mapes recomanats: Cingles de Bertí (Editorial Alpina).
  • Índex IBP: 44.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com