Vigatans i botiflers

Fragment a Lo Gay Saber
Vigatans i botiflers és una novel·la històrica de Maria de Bell-lloc, pseudònim de Maria del Pilar Maspons i Labrós, que es va publicar per primera vegada a Lo Gay Saber, des de l'1 de gener del 1878 al 15 de gener del 1879 en forma de fulletó, és a dir, dins el cos de la revista. Amb posterioritat, La Renaixensa també va publicar-la com a fulletó l'any 1893. 

Té la particularitat que de totes les novel·les històriques catalanes d'aquesta època de la nostra literatura és l'única que va ser escrita per una dona.

Com es pot deduir pel seu títol, la novel·la es situa en l'època de la Guerra de Successió Espanyola, iniciant-se en el juliol de 1713 i finalitzant l'11 de setembre de 1714. No obstant, l'aventura i l'acció dominen la novel·la i la història queda relegada a un paper secundari, com indica Jordi Tiñena en la seva tesi1.

Una part de la novel·la es situa al Pla de la Garga i, sobretot, al castell de Sant Martí, a l'extrem septentrional dels Cingles de Bertí. En la novel·la destaca la idealització de la terra i un ruralisme folklòric, fet gens sorprenent tenint en compte que havia recopilat gran quantitat de costums tradicionals i llegendes.


Tant la ubicació del castell com l'accés al mateix es veuen magnificats en el relat per ser moments de perill de l'acció, però tot i així és força fidedigne.Així, doncs,"L'altíssima roca on estava situat lo castell es presentava a sa vista imponent i majestuosa, coronada per los merlets i les muralles que l'environaven. Lo sol caient aplomat damunt d'aquella solitària mansió, a on algun dia devien haver-se sentit cants i crits de guerra o bé els corns de caça, daurava ses mig arrunades cambres a on niaven les gegantines aus.". Els personatges de la història "començaren a pujar per la dreta i espadada costa, no hi havia més que un sol camí per a pujar-hi i tan estret que dues persones de costat no hi cabien, qual camí anava fent mil giragonses per a què la pujada no fos tan dreta. Al costat del camí i com amenaçant engolir al viatger al més mínim descuit o relliscada, lo cingle badava sa immensa gorja.".

Del castell pròpiament dit descriu que "Entre tramuntana i ponent hi havia la porta per la que havien entrat; dessota de la porta, i com a una tercera part de la pujada, es veia lo pont que ajunta la muntanya esberlada a sa meitat, al fons de qual barranc mormolaven les cristal·lines aigües d'un torrent que emmirallava corpulents roures, salvats sols de la destral per sa posició perillosa. En lo pati i a la dreta de la porta hi havia la capella dedicada a la Mare de Déu amb un graciós i enlairat campanar. Donant la volta i de cara a migdia, les habitacions de la Paula i una munió de sales i cambres enterament deshabitades que miraven als patis o bé, com les de la Paula, al poble de Sant Martí. A la part de davant hi havia les cambres anomenades del rei moro, la principal de les quals estava tancada per una massissa porta de ferro. A dintre d'ella i adossada a la paret, una escala de caragol pujava dalt d'aquella roca quadrada i de singular grandor a on hi havia la talaia. Des d'allí es veien, com petits turonets, l'altíssim Tagamanent i el castell de Tona; s'obiraven, també, molts pics del Pirineu gairebé nevats i es dominava completament tota la Plana de Vic i la major part i del Vallès.".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

copyright © . all rights reserved. designed by Color and Code

grid layout coding by helpblogger.com