Demà dimecres 12 de desembre a la sala de subhastes londinenca Christie's s'hi podrà aconseguir un cartulari del Monestir de Sant Miquel del Fai per un preu que, d'entrada, oscil·la entre les 30000 i les 50000 lliures esterlines.
Aquest cartulari del segle XIV és escrit en llatí i manuscrit en vellum. Personalment, qui porta aquest blog se n'ha assabentat mitjançant El 9 Nou que, a l'hora, s'havia fet ressò d'una piulada del professor d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida Albert Velasco, en la que indica la possible importància d'aquest document i que l'administració hauria de fer un esforç per adquirir-lo. A manca d'estudiar-lo, considera que és molt probable que sigui important en la història de Sant Miquel del Fai i en destaca que pot donar un valor afegit a tot el que envolta aquest antic monestir, ja que en la història del mateix que va escriure Antoni Pladevall ni tan sols l'esmenta, pel qual seria un document inèdit. Si es tracta d'"un cartulari seria un recull de documents històrics que el monestir tindria recollits per tenir-los a mà, quan, per exemple, hagués d'anar a un plet, mentre que un capbreu tindria una naturalesa diferent, i és on es recullen les rendes que cobren els monestirs".
Aquest dipòsit de registres legals creat al monestir de Sant Miquel del Fai situa la comunitat de monjos benedictins en el centre d'una xarxa complexa i interdependent de títols i privilegis legals a la Catalunya medieval, connectant el monestir amb les comunitats locals. Les addicions realitzades als documents a través dels segles són un testimoni de la pertinència duradora dels cartularis com a registres legals i el seu ús continuat. Són aproximadament 207 documents i fets de títol escrits en nou mans notarials i que porten la seva sigilla individual. Algunes són obertes amb inicials decoratives, paginació contemporània (I-LXI; llavors I-CLXVII) i anotacions profuses en diverses mans posteriors, amb algunes taques i forats de cucs que afecten les primeres pàgines.
Conté un índex de 51 comunitats religioses i laiques al voltant de Catalunya i noms de 342 individus esmentats en les cartes, cartes i actes de títol relatius al monestir i amb una carta posterior en català afegida. No menys de nou notaris van ser els encarregats d'elaborar les cartes i actes de títol; els noms dels quals apareixen al llarg del manuscrit, precedits per la seva sigilla única i, més sovint, seguits per "auctoritate regia" per indicar que aquests eren homes a l'empar del rei d'Aragó, i no només els notaris catalans locals. Les cartes més antigues del present cartulari semblen ser les dues datades del 1364, relatives als béns propietat de la família Viaplana, de Riells del Fai, que, a diferència de la resta de cartes i actes de títol en el cartulari, esmenten el predecessor de Deodat Jordà, Bernard de Lausensons (1363-1365). En cas contrari, el present manuscrit serviria com a registre legal detallat per al monestir de Sant Miquel del Fai durant el període de Jordà com a prior, a més de proporcionar proves noves i convincents que el seu priorat es va allargar durant deu anys més del que s'havia cregut fins ara.
Velasco considera que la Diputació de Barcelona, com a propietària de Sant Miquel del Fai amb un projecte en marxa, hauria de tenir en compte aquest document i la seva importància. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835, els continguts de Sant Miquel del Fai, com tants d'altres, es van dispersar.
Aquest cartulari del segle XIV és escrit en llatí i manuscrit en vellum. Personalment, qui porta aquest blog se n'ha assabentat mitjançant El 9 Nou que, a l'hora, s'havia fet ressò d'una piulada del professor d'Història de l'Art de la Universitat de Lleida Albert Velasco, en la que indica la possible importància d'aquest document i que l'administració hauria de fer un esforç per adquirir-lo. A manca d'estudiar-lo, considera que és molt probable que sigui important en la història de Sant Miquel del Fai i en destaca que pot donar un valor afegit a tot el que envolta aquest antic monestir, ja que en la història del mateix que va escriure Antoni Pladevall ni tan sols l'esmenta, pel qual seria un document inèdit. Si es tracta d'"un cartulari seria un recull de documents històrics que el monestir tindria recollits per tenir-los a mà, quan, per exemple, hagués d'anar a un plet, mentre que un capbreu tindria una naturalesa diferent, i és on es recullen les rendes que cobren els monestirs".
El manuscrit, titulat "Capibrevium mon[a]st[er]ii s[an]c[t]i michael de falho dioc[esis] barch[eno]n", sembla correspondre amb el priorat de Deodat Jordà ("Prior Jordà nu[mer]o I"), que es pensava que fou prior entre 1373 i 1378, però que en una carta del 6 de març de 1389 segueix apareixent ("deodato jordani") com a prior de Sant Miquel del Fai, oferint evidència que va romandre en el lloc durant més temps del que es pensava.A subhasta a Londres el cartulari de Sant Miquel del Fai. Aquesta és una d'aquelles coses que l'administració hauria de comprar sí o sí. El preu, tanmateix, pica. L'edifici és propietat de @diba. cc/ @CulturaDIBA @cultura_cat @LauraBorras @QuimTorraiPla https://t.co/T9wUGNXJjD pic.twitter.com/qN3xgcSSxl— Albert Velasco (@velasc_alberto) 1 de desembre de 2018
Aquest dipòsit de registres legals creat al monestir de Sant Miquel del Fai situa la comunitat de monjos benedictins en el centre d'una xarxa complexa i interdependent de títols i privilegis legals a la Catalunya medieval, connectant el monestir amb les comunitats locals. Les addicions realitzades als documents a través dels segles són un testimoni de la pertinència duradora dels cartularis com a registres legals i el seu ús continuat. Són aproximadament 207 documents i fets de títol escrits en nou mans notarials i que porten la seva sigilla individual. Algunes són obertes amb inicials decoratives, paginació contemporània (I-LXI; llavors I-CLXVII) i anotacions profuses en diverses mans posteriors, amb algunes taques i forats de cucs que afecten les primeres pàgines.
Conté un índex de 51 comunitats religioses i laiques al voltant de Catalunya i noms de 342 individus esmentats en les cartes, cartes i actes de títol relatius al monestir i amb una carta posterior en català afegida. No menys de nou notaris van ser els encarregats d'elaborar les cartes i actes de títol; els noms dels quals apareixen al llarg del manuscrit, precedits per la seva sigilla única i, més sovint, seguits per "auctoritate regia" per indicar que aquests eren homes a l'empar del rei d'Aragó, i no només els notaris catalans locals. Les cartes més antigues del present cartulari semblen ser les dues datades del 1364, relatives als béns propietat de la família Viaplana, de Riells del Fai, que, a diferència de la resta de cartes i actes de títol en el cartulari, esmenten el predecessor de Deodat Jordà, Bernard de Lausensons (1363-1365). En cas contrari, el present manuscrit serviria com a registre legal detallat per al monestir de Sant Miquel del Fai durant el període de Jordà com a prior, a més de proporcionar proves noves i convincents que el seu priorat es va allargar durant deu anys més del que s'havia cregut fins ara.
Velasco considera que la Diputació de Barcelona, com a propietària de Sant Miquel del Fai amb un projecte en marxa, hauria de tenir en compte aquest document i la seva importància. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835, els continguts de Sant Miquel del Fai, com tants d'altres, es van dispersar.
Entrades
Segons El 9 Nou, la Diputació de Barcelona licitarà pel cartulari (veure portada de l'edició del 7 de desembre de 2018).
ResponEliminaEm sembla molt interessant. Desitjo que la Diputació pugui fer-ho.
ResponEliminaSegons Vallès Oriental Televisió, la Diputació de Barcelona ha adquirit el cartulari (veure notícia).
ResponEliminaEspero i desitjo que sigui digitalitzat i posat a l'abast que la gent perquè pugui consultar-lo.
A la sala de premsa de la Diputació de Barcelona ho confirmen: La Diputació de Barcelona adquireix el cartulari del segle XIV del monestir de Sant Miquel del Fai
ResponEliminaSobre l'adquisició del cartulari (o capbreu?) de Sant Miquel del Fai. La @diba ha fet l'adquisició i ha actuat amb responsabilitat patrimonial. L'import és elevat, però el document és important i era una oportunitat única q no es podia deixar escapar.
ResponEliminaTuit d'Albert Velasco.