Els Cingles de Bertí se'ns mostren amb unes formes molt abruptes, que contrasten amb les formes suaument ondulades que hi ha per la resta del Vallès. Això ha fet sorgir a la zona tot un seguit de mots específics, que en alguns casos coincideixen amb els de tothom coneix.
Els cingles són les parts més verticals, les que proporcionen la seva imatge més característica, sobretot si els mirem des de la vall del Tenes.
Els sots són les fondalades entre els cingles, degut als diversos torrents. L'exemple més clar el trobem en el títol de la novel·la de Raimon Casellas, Els Sots Feréstecs, que ha rebatejat el sot de Montmany.
Els graus són els camins que s'enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya (grau Mercader, grau de les Avellanedes,...). En alguns indrets també se'ls anomena pujants.
Els puigs són les parts més altes de les muntanyes (Puig Ciró, Puig Fred,...).
Les serres són el seguit de turons que fan d'interfluvis entre els torrents i que no tenen més d'un centenar de metres d'alçada respecte la vall. A les parts més elevades se les sol anomenar serrats (Serrat de can Quintanes, Serrat de l'Ocata,...).
Les costes són les vessants muntanyoses no molt enlairades i compactes (Costes d'en Batlles,...).
Les codines són les roques a flor de terra que fan un clap nu de vegetació i que arriben a donar nom a una població (Sant Feliu de Codines).
Els cingles són les parts més verticals, les que proporcionen la seva imatge més característica, sobretot si els mirem des de la vall del Tenes.
Els sots són les fondalades entre els cingles, degut als diversos torrents. L'exemple més clar el trobem en el títol de la novel·la de Raimon Casellas, Els Sots Feréstecs, que ha rebatejat el sot de Montmany.
Els graus són els camins que s'enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya (grau Mercader, grau de les Avellanedes,...). En alguns indrets també se'ls anomena pujants.
Els puigs són les parts més altes de les muntanyes (Puig Ciró, Puig Fred,...).
Les serres són el seguit de turons que fan d'interfluvis entre els torrents i que no tenen més d'un centenar de metres d'alçada respecte la vall. A les parts més elevades se les sol anomenar serrats (Serrat de can Quintanes, Serrat de l'Ocata,...).
Les costes són les vessants muntanyoses no molt enlairades i compactes (Costes d'en Batlles,...).
Les codines són les roques a flor de terra que fan un clap nu de vegetació i que arriben a donar nom a una població (Sant Feliu de Codines).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.