Els recursos econòmics tradicionals dels Cingles de Bertí han estat sempre relacionats amb la terra. A banda d'una molt reduïda producció animal -poc boví, oví, porcí i aviram; i animals de tir per salvar els graus i per transitar pels camins-, han destacat els relacionats amb el bosc -per exemple, el carboneig-, que el progrés s'ha encarregat d'anar fent desaparèixer, i els derivats del cultiu de la terra -els cereals i la vinya-. En el segle XIX, el conreu de la vinya va suposar una època de puixança pels masos i els pobles de la contrada, en alguns casos, com a Montmany, fins i tot, de recuperació i recolonització dels mateixos, però l'aparició de la fil·loxera, entre 1883 i 1895, va arruïnar bona part d'aquesta economia i va marcar l'inici d'un declivi que, en moltes parts de l'altiplà de Bertí, ha portat la zona fins, pràcticament, la despoblació.
Una mostra de la duresa i la penúria de la vida en els Cingles es pot veure en que se sap que quan algun mas solia pagar les parts de l'any ho feia "amb dues coixineres de roba de blat i ordi i res més".
Ja a finals del segle XVIII, concretament l'any 1789, Francisco de Zamora, en el seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña en 1789", ja destaca la presència de les vinyes i les feixes en les contrades dels Cingles de Bertí: "Como el terreno es tan quebrado es increible el número de paredes que hacen para sostener las tierras habiendo viñas que cada hilo tiene la suya... Desde San Miguel del Fay volvimos a desandar el cami no para ir a San Felio de Codines viendo a uno y otro lado viñas y olivos... también conducen el agua de los caminos, anunciando todo el buen estado de su agricultura."
Pascual Madoz, a mitjans del segle XIX mitjançant el seu "Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España", ja destaca que al sector septentrional dels Cingles de Bertí hi havia vinyes i des d'èpoques antigues, ja que de Centelles diu que "debia ser notable la cantidad de vino que antiguamente producía pues ademas de habérsele dado en tiempos á esta baronía el nombre de Vínolas [Vinyoles¹], consta que en 1454 se convino entre el barón y estos vecindad, que no los ocuparía en la construcción de una torre que tenia proyectada, durante la cosecha, siembra y vendimia". Parlant de Sant Feliu de Codines nota les feixes i les vinyes, ja que "el terreno es montuoso, pedregoso y estéril, pues todo es de roca, solo hay algunos pedazos que la infatigable laboriosidad de sus cultivadores ha hecho productivos, cubriendolos de tierra que han conducido de otros puntos distantes, y deteniendola de los aluviones por medio de paredes que ellos mismos construyen; contiene plantaciones de olivar y viñedo, y bosques de pinos...(se produce)... trigo, vino, aceite, piñones y legumbres; y cria ganado y caza de varias especies". El "poco vino de inferior calidad" de Sant Quirze Safaja no queda ben parat per Madoz, i encara menys el de Bertí, on hi havia "algo de vino de mala clase". La indústria de Figaró era "2 molinos de harina y 2 prensas para estraer vino y aceite", a més de disposar de "plantaciones de viñedo y olivar". A l'Ametlla comenta, simplement, que hi havia vi. També n'hi havia a la Garriga que, a més a més, exportava. A Bigues també se n'hi trobava "aunque de este poco y no de la mejor calidad" i a Riells del Fai, "legumbres, vino, aceite, alforfón, patatas, cebollas, de las que se saca mucho producto vendiéndolas en los pueblos de la montaña, llano de Vich y Granollers". Així, doncs, queda clar que hi havia vinya i se'n treia algun profit, i que el vi de les parts baixes havia de ser de més qualitat que els de la part alta.
L'altiplà de Bertí està farcit de feixes, fetes totes elles amb murs de pedra seca. Per exemple, a les costes que davallen cap al torrent de l'Ullar, es troben les antigues vinyes que pertanyien al Soler de Bertí, avui en dia evidentment abandonades, anomenades la Solella Gran i la Vinyota. Com es pot veure, algun topònim encara recorda l'antic ús d'aquestes terres.
Actualment, podem trobar vinyes en algun terreny de la Garriga i a Santa Eulàlia de Ronçana s'han engegat projectes vinícoles associats amb l'agroturisme, com el del Bruguer Vell, iniciat el 1998 i que intenta combinar la tradició amb la modernitat.
¹Vinyoles ja és esmentat com a vil·la rural el 898.
Una mostra de la duresa i la penúria de la vida en els Cingles es pot veure en que se sap que quan algun mas solia pagar les parts de l'any ho feia "amb dues coixineres de roba de blat i ordi i res més".
Ja a finals del segle XVIII, concretament l'any 1789, Francisco de Zamora, en el seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña en 1789", ja destaca la presència de les vinyes i les feixes en les contrades dels Cingles de Bertí: "Como el terreno es tan quebrado es increible el número de paredes que hacen para sostener las tierras habiendo viñas que cada hilo tiene la suya... Desde San Miguel del Fay volvimos a desandar el cami no para ir a San Felio de Codines viendo a uno y otro lado viñas y olivos... también conducen el agua de los caminos, anunciando todo el buen estado de su agricultura."
Pascual Madoz, a mitjans del segle XIX mitjançant el seu "Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España", ja destaca que al sector septentrional dels Cingles de Bertí hi havia vinyes i des d'èpoques antigues, ja que de Centelles diu que "debia ser notable la cantidad de vino que antiguamente producía pues ademas de habérsele dado en tiempos á esta baronía el nombre de Vínolas [Vinyoles¹], consta que en 1454 se convino entre el barón y estos vecindad, que no los ocuparía en la construcción de una torre que tenia proyectada, durante la cosecha, siembra y vendimia". Parlant de Sant Feliu de Codines nota les feixes i les vinyes, ja que "el terreno es montuoso, pedregoso y estéril, pues todo es de roca, solo hay algunos pedazos que la infatigable laboriosidad de sus cultivadores ha hecho productivos, cubriendolos de tierra que han conducido de otros puntos distantes, y deteniendola de los aluviones por medio de paredes que ellos mismos construyen; contiene plantaciones de olivar y viñedo, y bosques de pinos...(se produce)... trigo, vino, aceite, piñones y legumbres; y cria ganado y caza de varias especies". El "poco vino de inferior calidad" de Sant Quirze Safaja no queda ben parat per Madoz, i encara menys el de Bertí, on hi havia "algo de vino de mala clase". La indústria de Figaró era "2 molinos de harina y 2 prensas para estraer vino y aceite", a més de disposar de "plantaciones de viñedo y olivar". A l'Ametlla comenta, simplement, que hi havia vi. També n'hi havia a la Garriga que, a més a més, exportava. A Bigues també se n'hi trobava "aunque de este poco y no de la mejor calidad" i a Riells del Fai, "legumbres, vino, aceite, alforfón, patatas, cebollas, de las que se saca mucho producto vendiéndolas en los pueblos de la montaña, llano de Vich y Granollers". Així, doncs, queda clar que hi havia vinya i se'n treia algun profit, i que el vi de les parts baixes havia de ser de més qualitat que els de la part alta.
L'altiplà de Bertí està farcit de feixes, fetes totes elles amb murs de pedra seca. Per exemple, a les costes que davallen cap al torrent de l'Ullar, es troben les antigues vinyes que pertanyien al Soler de Bertí, avui en dia evidentment abandonades, anomenades la Solella Gran i la Vinyota. Com es pot veure, algun topònim encara recorda l'antic ús d'aquestes terres.
Actualment, podem trobar vinyes en algun terreny de la Garriga i a Santa Eulàlia de Ronçana s'han engegat projectes vinícoles associats amb l'agroturisme, com el del Bruguer Vell, iniciat el 1998 i que intenta combinar la tradició amb la modernitat.
¹Vinyoles ja és esmentat com a vil·la rural el 898.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.