La remuntada del Tenes (5): De Castellcir a Collsuspina

El Tenes és un dels rius que creua i delimita els Cingles de Bertí. Per l'any 2016 s'han previst un seguit d'excursions, organitzades bàsicament per la UEC de la Vall del Tenes, en col·laboració amb d'altres entitats excursionistes i naturalistes de la Vall del Tenes, que consisteixen en remuntar el riu des del seu aiguabarreig amb el Besòs fins a una de les seves fonts, prop de la Collada, entre Collsuspina i Balenyà.

La cinquena i darrera etapa d'aquest projecte serveix per transitar per les parts altes de la conca del Tenes, arribant a la font més septentrional de totes, a la casa de la Collada, que, curiosament, forma part del terme de Balenyà i, per tant, de la comarca d'Osona. El punt de partida és el carrer de l'Amargura, l'actual nucli principal de Castellcir, concretament a la Plaça de l'Abat Escarré, mentre que el seu final és el nucli de Collsuspina, ambdós pertanyents a la comarca del Moianès. Aquesta etapa remunta la riera de Castellcir fins al seu origen, on seguint el curs natural del torrent principal arribem a la fageda de la Sauva Negra. Després d'esmorzar, retornem al Pou Cavaller per seguir remuntant, inicialment, el torrent de Sauva Negra o de Santa Maria i, posteriorment, el torrent del Soler o de la Font de la Collada, aquest fins al seu inici, a la Collada. A partir d'aquest punt espera un suau descens cap al poble de Collsuspina.

Aquesta etapa no formaria part del territori dels Cingles de Bertí pròpiament dits,encara que en el mapa de l'Alpina del mateix títol sí que surti aquest territori representat. No obstant, al formar part d'un projecte més global en relació amb un dels rius principals dels Cingles, també incloc aquest itinerari dins d'aquest lloc.

Powered by Wikiloc

L'etapa comença a la Plaça de l'Abat Escarré, al final de l'actual Carrer Major o de l'antic Carrer de l'Amargura, un veïnat de Castellcir que ha esdevingut el centre del municipi, i que és on hi ha la moderna església parroquial de Santa Maria, la Casa de la Vila i el Centre d'Ensenyament Infantil i Primari «La Popa», pertanyent a la Zona d'Escolarització Rural del Moianès, a més de la quasi totalitat de comerços del poble i terme. Comencem la marxa per una pista de terra que surt a llevant cap a El Puig (km 0.4), un històric mas des d'on es divisa bona part de la vall de la riera de Castellcir i l'antiga església parroquial de Sant Andreu. En Jordi Sala, de Santa Eulàlia Camina, i en Jaume Dantí, historiador, comencen amb les explicacions, s'alternaran i complementaran al llarg de l'etapa. Un estret i poc fressat corriol baixa pronunciadament a llevant, tombant a gregal, cap a la llera de la riera de Castellcir, ara ocupada pel modern embassament; és l'antic camí que feien servir els habitants del carrer de l'Amargura per anar a missa.

Arribats a la cua de l'embassament (km 0.9), prenem la pista a l'esquerra, cap al nord. A partir d'aquí, el punt més baix de l'itinerari, comença un suau i pràcticament continuat ascens que ens acompanyarà, pràcticament, fins a la Collada, el punt més alt de la Remuntada. Creuem la pista que puja al nucli de Castellcir (km 1.1) i deixem a la dreta la pista de ca l'Antoja (km 1.2). Seguim per aquesta pista, que ja vam caminar-la durant la quarta etapa per anar a la Torrassa i al castell de la Popa, fins a una bifurcació dins el bosc (km 1.7), amb un rètol que no es permet portar ni gossos ni armes, on seguim al nord -la pista de la dreta està creuada per una porta-. Entre la vegetació de ribera sobresurten les restes de la Torrassa (km 2), ens endinsem en el bosc i en un plàcid caminar per la pista que segueix per la dreta la riera arribem pel Pas de la Tuna (km 3). En aquest gual de lloses neix la riera de Castellcir per confluència del torrent de Sauva Negra o Santa Maria amb el torrent de la Penyora. Durant bona part de l'etapa ens acompanya el bosc climàtic que predomina a bona part de la comarca, la roureda de roure martinenc, amb sotabosc de boix, que és la comunitat vegetal que es troba a les zones més fresques i humides. A les zones més seques i càlides es troben les pinedes de pi roig amb alguns bosquets d'alzina muntanyenca.

Seguim remuntant, per la seva dreta, l'ara anomenat torrent de Sauva Negra, i arribem al Pas de la Casanova (km 3.5), de les mateixes característiques que el de la Tuna, però que sí creua la llera. Seguint el camí principal fem cap al Pou Cavaller (km 3.7), una poua de planta cilíndrica que no conserva la volta i només resta una part del parament dels murs situada a la nostra esquerra, en una cruïlla de camins, lleugerament coberta de vegtació que se la va menjant. Continuem per la pista a gregal, passant una tanca metàl·lica, i ens endinsem a la Sauva Negra, una singular zona de 110 hectàrees declarada Espai d'Interès Natural i dominada per una espessa fageda. Tornem al Pou Cavaller (km 6.1) per prendre el camí que no hem seguit abans, a mestral, i creuar el torrent de Sauva Negra.

Orientats de nou a gregal, passat el torrent de la Sauva Negra, a la dreta, obrirem una tanca de fil de pastor elèctric, i arribem a la Font del Barbot, surgència d'aigua de rieres del subsòl. Més endavant, l'enorme poua de glaç de la Font del Barbot (km 7.1), a l'esquerra de la pista forestal i, també, sense volta. Sense més elements a destacar, seguim remuntant el torrent fins a una cruïlla de pistes a l'indret anomenat Camp de la Terma (km 8.1); a ponent ens dirigiríem a Santa Coloma Sasserra, a llevant, a la Collada.

A partir d'ara anirem termenejant entre Collsuspina i Balenyà, en un d'aquests capricis dels termes municipals ben difícils d'entendre. A la dreta vorejarem les Basses del Soler (km 8.5) i més amunt, per la pista principal, el mas Mirambell enlairat. La pista guanya alçada per bosquet, i on podrem observar en els marges, a partir d'aquesta cota, altitud 840 metres, diverses espècies de flora, però pel microclima d'aquest punt destacar el desenvolupament de la carlina daurada. La pista fa uns darrers revolts abans d'arribar a una pista molt més fressada (km 11.3), a les envistes de la Collada (km 11.5), objectiu final de la Remuntada del Tenes. La Collada és una masia del segle XVIII de tipus clàssic amb teulada a dues vessants que ha estat reformada a finals del segle XX. A sobre de la casa, observem el turó rocós, anomenat la Creu, de 994 metres. Ens trobem aproximadament a uns 950 metres d'alçada, a prop del Coll de la Pollosa, en un punt on, cap a l'oest, les aigües menen cap a riu Llobregat, mitjançant la futura riera de Fontscalents, al gregal cap al riu Congost i per on hem vingut cap al Tenes.

Seguirem l'excursió pel sender de la Collada, a mestral, amb magnífiques vistes del Pirineu al fons, amb el Puigmal i el Canigó, i més propers, el Puigsacalm, els cingles d'Aiats, el Far i el Montseny. El gran casal amb finestres vermelles és el Garet de Dalt. A can Jordà (km 12) tombem a garbí i a la Deveseta (km 12.3) recuperem l'orientació a mestral. A mesura que ens apropem a Collsuspina, les perspectives sobre Gallifa, Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Moià. Passarem pel bosc de Casanovas, bosc de roures on hi trobarem isolats, a l'entrada, els Tres Roures (km 12.6), tres roures monumentals alineats, i entrarem al poble de Collsuspina (km 13.5) per l'antic camí Ral de Manresa a Vic que mena al carrer Major i nucli antic, desenvolupat al segle XVIII, a partir de diversos hostals situats arrant del camí ral, aprofitant l'auge econòmic que comportava el fet de ser un lloc estratègic de pas.

Un petit recull d'imatges de llocs per on passa aquest itinerari podeu veure'l aquí:

 

  

Dades de la ruta:

• Distància aproximada: 13.64 quilòmetres.
• Durada aproximada: 3:25 hores (sense parades).
• Alçada mínima: 671 metres.
• Alçada màxima: 950 metres.
• Desnivell de pujada: 408 metres.
• Desnivell de baixada: 274 metres.
• Mapa recomanat: Cingles de Bertí (Editorial Alpina).
• Índex IBP: 45.