Sota els cingles de Bertí el Vallès obre les ales, els núvols s'hi posen i... no se'n saben avenir!

Novetats

17/05/2016

La remuntada del Tenes (4): De Sant Quirze Safaja a Castellcir

El Tenes és un dels rius que creua i delimita els Cingles de Bertí. Per l'any 2016 s'han previst un seguit d'excursions, organitzades bàsicament per la UEC de la Vall del Tenes, en col·laboració amb d'altres entitats excursionistes i naturalistes de la Vall del Tenes, que consisteixen en remuntar el riu des del seu aiguabarreig amb el Besòs fins a una de les seves fonts, prop de la Collada, entre Collsuspina i Balenyà.

La quarta etapa d'aquest projecte transcorre íntegrament per l'altiplà del Moianès, deixant la seva frontera natural per on riu surt de la comarca, els Cingles de Bertí en les cascades de Sant Miquel del Fai, visitats en la tercera etapa. En aquesta etapa, que uneix els pobles de Sant Quirze Safaja i Castellcir, es segueix trobant, de manera constant, les diferents maneres d'aprofitament de l'aigua que han tingut lloc al llarg del temps, com els molins, els pous de glaç i les modernes preses que creen, en aquest cas, petits embassaments que donen subministre als municipis al quals pertanyen. El paisatge, frondós, és envoltat de boscos d'alzines, roures, pins rojals, d'algun faig, vegetació baixa de matolls, i a prop del riu, el bosc de ribera, amb clarianes de conreu de cereals i en zones concretes de llegum.

Powered by Wikiloc

L'escola de Sant Quirze Safaja, en el punt quilomètric 0.83 de la carretera BV-1341, és el punt de final de la tercera etapa i el punt d'inici de la quarta. A l'altra banda de la carretera hi ha un pal indicador que senyalitza un corriol que mena al nucli antic del poble de Sant Quirze Safaja, situat a dalt d'un esperó rocós que el Tenes rodeja i limita en pràcticament la seva totalitat. Aquest bonic corriol arriba al poble a la part final de la Pujada de Màrius Torres (km 0.4) i seguint el bonic Carrer Major arribem a l'església parroquial (km 0.6), on ens espera Antoni Pladevall, insigne historiador i rector de la parròquia de Sant Quirze, que ens fa unes pinzellades de la història de Sant Quirze i de com ha viscut la població al llarg del temps en relació amb el riu. Podem visitar el cementiri de la població, lloc de repòs etern del poeta Màrius Torres, i des d'on podem contemplar la petita vall que forma el Tenes mentre s'allunya de Sant Quirze i l'absis romànic de l'acollidora església parroquial.

Abandonem el nucli urbà de Sant Quirze Safaja vers el nord, seguint el carrer del Rector Vallver i el camí del Molí Vell. Ben aviat arribem a l'embassament de Sant Quirze (km 1.0), a l'entorn del qual hi ha l'acollidor Parc de l'Aigua. Deixant-lo a l'esquerra, seguim el carrer asfaltat. Després d'una tanca que ens indica que entrem en una zona de propietat privada -finques de can Gall i mas Vilardell-, canviem de municipi -ja som en territori de Castellcir, del que ja no sortim en la resta de l'itinerari-, i canviem l'asfalt per una ombrívola i bonica pista que ressegueix el riu (km 1.2). A la nostra esquerra, alterós, es veu can Puigdomènec i poc després, el torrent de Cerverisses, que diuen que sempre porta aigua, tributa al Tenes per la seva dreta (km 1.6), en un punt on canviem de marge del riu per un pas acondicionat. Les pluges d'aquests darrers mesos ens regalen una verdor indescriptible. Quan la pista dóna mitja volta per allunyar-se del riu i dirigir-se al mas Vilardell, la deixem i seguim per la tangent per un camí (km 2.6).

Hem estat guanyant alçada molt suaument, i així seguim. Arribem a la poua Vilardell (km 2.9), que ha perdut la volta que la cobria, en una nova mostra de la indústria del gel que durant molts anys va tenir lloc al costat del Tenes i que ens recorda les que ja hem vist a Sant Quirze Safaja i a l'aquí llunyana Lliçà de Vall. En aquest punt, en Jordi Sala, president de Santa Eulàlia Camina i natural de Castellcir, ens fa la primera de les seves explicacions, com a gran coneixedor de la zona que és. Seguint pel camí tornem a creuar per darrera vegada el Tenes i poc després abandonem el camí per endinsar-nos per un frondós corriol que baixa i creua a gual el Torrent del Bosc (km 3.3). Amagat a la dreta del torrent hi ha les imponents runes del Molí Nou del Bosc, documentat el 1791, una altra mostra més del secular aprofitament hidràulic del riu. A través de la porta d'accés al molí, trobem l'obrador amb detalls dels dipòsits de la sala de mòlta, una sala amb una magnífica volta, conservant al sostre la fusta que movia la maquinària, i columnes robustes a l'interior, i a l'exterior, darrera l'obrador, la casa del moliner, de 2 plantes, que la vegetació cobreix, i voltant-lo descobrim el pou que duu l'aigua de la bassa al carcabà del molí, el canalet que retornava l'aigua al riu, i l'espai de la bassa, on esmorzem.

Oficialment, aquí neix el riu Tenes. Darrere el molí creuem la riera de Castellcir -així apareix el Tenes en els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya fins a aquest punt- (km 3.4), en una clariana empedrada ampla amb alguns salts d'aigua, petits gorgs i una bauma. De nou al marge dret del riu, comencem a guanyar alçada dins del bosc, d'una manera més evident. En un parell de llaçades arribem a un nivell on les feixes van substituint el bosc, el paisatge es va obrint i comencem a divisar a la llunyania Can Sants, una imponent masia documentada ja el 1666 que domina la vall, i des de l'era de la qual ja divisem l'església de Sant Andreu de Castellcir (km 4.5). Més endavant, passem per davant de la Vilada, un humil mas (km 4.8), i, per pista, arribem a la presa del modern embassament de Castellcir (km 5.2), que remuntem fins a la pista que baixa del nucli actual de Castellcir (km 5.4), amb l'església de Sant Andreu de Castellcir, cap on ens dirigim, vigilant des de l'altre marge de la riera (km 5.9), després de creuar-la per una passera. L'església de Sant Andreu conserva de l'original romànic una absidiola, mentre que l'interior, que vam poder visitar, és el resultat de nombroses modificacions efectuades al llarg del temps. No obstant, sobta la grandària de l'església tenint en compte el seu entorn i solitud.

Tornem al marge dret de la riera per on hem vingut (km 6.3). Aquí podríem optar per anar directament al nucli urbà de Castellcir, que es troba aproximadament a un quilòmetre i mig després d'una pujada molt més pronunciada de les que s'han fet fins ara. Optem per seguir remuntant la riera de Castellcir, ara en direcció nord-est, encarats al castell de la Popa, que tanca l'horitzó, fins arribar a ca l'Antoja (km 6.6) i, abans del mas, apropar-nos a l'embassament de ca l'Antoja (km 6.7), que submergeix la font de ca l'Antoja que, segons en Jordi Sala, sempre raja i és el naixement del Tenes. La teoria que ens comenta sobre l'origen del mot Tenes tindria relació les estructures de la muntanya que es veuen en aquest punt, petits relleixos pelats en els seus sectors verticals, que en idioma antic s'haurien dit "tenes", i d'aquí el nom del riu.

Voltem la casa i tornem a la pista, on ben aviat deixem a l'esquerra un rètol que indica que es prohibeix dur els gossos deixats anar i dur armes (sic). Arribats a una clariana, enmig del bosc, es divisa la punta superior de la Torrassa, que s'identifica amb l'antic Castell de Tenes (km 7.5).

Si seguim parlant estrictament del riu o la riera, aquí podríem donar mitja volta i dirigir-nos ja al poble de Castellcir. Però ja que hi som, allarguem l'excursió i pugem al castell de Castellcir o la Popa. Unes fites ens indiquen el corriol per on tornarem. A la dreta, un camí es va apropant al castell entre camps de conreu i caps de bestiar pasturant. Quan som sota el castell (km 8.8), enfortim la pujada mitjançant unes quantes llaçades fins a trobar el corriol que usarem de baixada (km 9.6) i accedim al castell (km 10), que a principis del segle XX es trobava encara en molt bon estat de conservació i del que la llegenda diu que, gràcies al senyor bel·licós que el posseïa, l'església de Sant Andreu de Castellcir es va construir on és, ja que des d'aquí, curiosament, no es veu. El retorn el fem pel corriol que baixa per l'obaga, vigilant amb la roca humida, i, de nou a la Torrassa (km 11.1), desfem el camí fins passat ca l'Antoja (km 12.1) i per la pista pugem a Castellcir (km 13.6), final de l'etapa.

Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 13.62 quilòmetres.
  • Durada aproximada: 3:35 hores (sense parades).
  • Alçada mínima: 558 metres.
  • Alçada màxima: 845 metres.
  • Desnivell de pujada: 551 metres.
  • Desnivell de baixada: 367 metres.
  • Mapa recomanat: Cingles de Bertí (Editorial Alpina).
  • Índex IBP: 50 (34 si no passem de la Torrassa).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot