Els pobles dels cingles de Bertí s'alien per treure profit de l'espai natural

Els ajuntaments de Figaró, la Garriga, Bigues i Riells, Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Sant Martí de Centelles, a Osona, han iniciat un treball conjunt per trobar i posar en marxa mecanismes per promocionar l'espai natural protegit dels cingles de Bertí.

La Generalitat va incloure aquest territori al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) l'any 2002. Des d'aleshores, però, no s'ha avançat en la seva gestió conjunta, un dels elements que fixa el PEIN. Ara, s'han reunit els alcaldes i ja han creat un grup de treball format per tècnics municipals de la Garriga, Bigues i Riells i Figaró, l'Ajuntament que ha impulsat aquests primers contactes tot i que no té sòl protegit dins del PEIN. També s'han fixat cites amb la Diputació i la Generalitat per buscar el suport d'aquestes dues administracions.

Per l'alcalde de Figaró, Lluc V. Pelàez, el treball ha d'avançar cap al desenvolupament d'accions que permetin la prevenció de riscos (per exemple incendis forestals o risc derivats d'un excés d'ús), la conservació i promoció del patrimoni dels cingles i un impuls a les activitats econòmiques lligades, per exemple, a la gestió forestal o al turisme rural. "Hi ha un potencial i el volem aprofitar", afirma.

L'alcalde de Bigues i Riells, Joan Vila, lamenta que mai "s'ha generat un pla de dinamització o d'aprofitament dels valors que té". Per a ell, els ajuntaments han de ser capaços "de fixar les potencialitats". Recorda, per exemple, el recent acord amb Sant Quirze i la Diputació per potenciar de forma conjunta l'espai de Sant Miquel del Fai. Ramon Banús, alcalde de Sant Quirze –el municipi que aporta gairebé la meitat de la superfície inclosa al PEIN–, afirma que és "interessant" buscar un rendiment d'aquest entorn natural. "Estem disposats a col·laborar de la manera que puguem", diu Banús, que recorda que són el poble amb menys població de tots. Amb tot, creu que "s'ha de fer amb cura". "S'ha de buscar un equilibri perquè la gent en gaudeixi, nosaltres en traiem un rendiment però sense malmetre l'entorn". El pla "s'ha d'anar madurant".

La Garriga és el municipi més gran que forma part del grup de treball, tot i que tampoc té superfície a l'àmbit del PEIN. "No deixa de ser un potencial del qual també en formem part. Hi ha un entorn i una natura que hem de saber promocionar i aprofitar també des de la Garriga", afirma l'alcaldessa Meritxell Budó. Creu que la Garriga pot tenir un paper de municipi "referent" per les seves dimensions. També pot aportar la seva experiència en la promoció turística.

Els ajuntaments són conscients que, en el context actual, serà difícil aconseguir recursos econòmics per a aquest espai natural. També tenen clar que el desenvolupament d'unes actuacions coordinades no ha de comportar l'aparició d'un organisme que generi despesa. "Necessàriament no cal crear una estructura nova per avançar", assegura Pelàez. L'alcalde de Bigues i Riells és conscient de la limitació econòmica. "Sabem que no hi ha recursos ni capacitat per fer grans inversions, però sí que podem marcar uns criteris i uns objectius comuns".

Aquesta coordinació també ha de permetre afrontar algunes problemàtiques sorgides en aquest espai. Figaró voldria solucionar els problemes a la zona de Montmany i recuperar l'església de Sant Pau, ara de propietat privada i en estat de ruïna. En el cas de Bigues i Riells, podria servir per afrontar la problemàtica per l'accés massiu de persones als gorgs a l'estiu.

Font: El 9 Nou.