El poblament va seguir existint en aquesta època, gràcies a la protecció que oferien els llocs més alts vers les planes. El millor exemple d'això és l'antic poblat íber que es troba al cim del Puiggraciós, descobert a principis del segle XX. Aquest poblament va arribar a encunyar moneda pròpia, que va rebre el nom de Lauro, d'on es creu que s'origina el nom de l'actual Llerona.
El poblat íber de Puiggraciós està datat en el període que oscil·la entre els anys 600 aC i 50 aC situat en el turó de Puiggraciós on es podien veure parets formant habitacles disposats l'un al costat de l'altre. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. A la banda de ponent hi ha feixes de conreu de l'antiga casa del Pollancre. Els pocs materials superficials provenen d'aquesta zona (àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica, a mà, campaniana A i B, gris costa catalana ...).
Encara es conserven les estructures de la plataforma superior del turó, que presenten unes dimensions considerables. Destaca una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 metres de gruix; la superfície és de 14 x 7 metres i l'alçada màxima de les parets és de 50 centímetres. En aquest sector no s'observaven ceràmiques superficials a causa del sotabosc. A la vessant de migdia-ponent, en direcció a la masia del Pollancre; s'observen restes de ceràmica superficials descontextualitzades a causa de l'acció dels furtius. Aquest i altres poblaments ibèrics van entrar en contacte amb els romans, fins que aquests els van absorbir.
Una altra característica, ja d'aquesta època, i que encara actualment perdura, és el poblament disseminat: D'aquests anys es troben petits jaciments en llocs prou separats com són el peu del Turó de les Onze Hores i Sant Martí del Fai.
El poblat íber de Puiggraciós està datat en el període que oscil·la entre els anys 600 aC i 50 aC situat en el turó de Puiggraciós on es podien veure parets formant habitacles disposats l'un al costat de l'altre. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. A la banda de ponent hi ha feixes de conreu de l'antiga casa del Pollancre. Els pocs materials superficials provenen d'aquesta zona (àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica, a mà, campaniana A i B, gris costa catalana ...).
Encara es conserven les estructures de la plataforma superior del turó, que presenten unes dimensions considerables. Destaca una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 metres de gruix; la superfície és de 14 x 7 metres i l'alçada màxima de les parets és de 50 centímetres. En aquest sector no s'observaven ceràmiques superficials a causa del sotabosc. A la vessant de migdia-ponent, en direcció a la masia del Pollancre; s'observen restes de ceràmica superficials descontextualitzades a causa de l'acció dels furtius. Aquest i altres poblaments ibèrics van entrar en contacte amb els romans, fins que aquests els van absorbir.
Una altra característica, ja d'aquesta època, i que encara actualment perdura, és el poblament disseminat: D'aquests anys es troben petits jaciments en llocs prou separats com són el peu del Turó de les Onze Hores i Sant Martí del Fai.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.