El Turó de les Onze Hores, també conegut amb el nom del Castell d'en Bes, de 667 metres d'alçada, és una punta dels Cingles de Bertí que, des de Riells del Fai, és un pic ben diferenciat que domina el poble. Se li deu aquest nom a que la gent del camp es regia pel sol per conèixer quina hora era. A Riells, quan el sol tocava aquest turó, significava que eren les 11 del matí, l'hora de la beguda.
Està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El més inferior es tracta d'un roca vermellosa formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el superior per gresos blanquinosos marins de l'eocè, també de l'era terciària. Aquesta característica es manté en, gairebé, tota la cinglera.
Per les seves característiques geològiques, estratègiques i la diversitat ambiental, en la cinglera i en les zones culminants com aquesta s'hi troba l'àliga perdiguera, una au molt amenaçada i en clara recessió a Catalunya. Els indrets propers al Turó, així com al torrent de Puigfred, que passa per sota de l'Ullar, són considerats àrees de major sensibilitat faunística, pel que es recomana minimitzar la presència i activitat humana. Per tant, s'aconsella restringir-hi el pas i qualsevol activitat de lleure que pugui afectar la fauna durant el temps de cria de rapinyaires rupícoles, és a dir, el primer semestre de cada any (de l'1 de gener al 30 de juny).
Per la seva posició, és un magnífic mirador, que està coronat per una senyera. Sempre que el dia acompanyi i que el cel estigui prou net, divisem el Puiggraciós, les cases del Traver i de l'Ullar, les parets que tanquen Vallderròs, el parc de Sant Llorenç, el Farrell, els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Riells, la Mediterrània i la serralada Litoral i, per finalitzar, una bona part del Vallès.
Està format per dos cinturons de roques de diferent constitució. El més inferior es tracta d'un roca vermellosa formada per conglomerats del paleocè de l'era terciària i el superior per gresos blanquinosos marins de l'eocè, també de l'era terciària. Aquesta característica es manté en, gairebé, tota la cinglera.
Per les seves característiques geològiques, estratègiques i la diversitat ambiental, en la cinglera i en les zones culminants com aquesta s'hi troba l'àliga perdiguera, una au molt amenaçada i en clara recessió a Catalunya. Els indrets propers al Turó, així com al torrent de Puigfred, que passa per sota de l'Ullar, són considerats àrees de major sensibilitat faunística, pel que es recomana minimitzar la presència i activitat humana. Per tant, s'aconsella restringir-hi el pas i qualsevol activitat de lleure que pugui afectar la fauna durant el temps de cria de rapinyaires rupícoles, és a dir, el primer semestre de cada any (de l'1 de gener al 30 de juny).
Per la seva posició, és un magnífic mirador, que està coronat per una senyera. Sempre que el dia acompanyi i que el cel estigui prou net, divisem el Puiggraciós, les cases del Traver i de l'Ullar, les parets que tanquen Vallderròs, el parc de Sant Llorenç, el Farrell, els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Riells, la Mediterrània i la serralada Litoral i, per finalitzar, una bona part del Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.