Conjunt de runes de l'església i petit convent, que trobem a la capçalera de la riera de Castellcir i davant el massís de Sauva Negra. Actualment sota les runes s'ha construït una resclosa.
L'any 1121 apareix anomenada com Santa Maria de Sauva Negra, això confirma l'antiguitat quan al topònim que designa aquesta singular fageda, que sens dubte ocupava aleshores una major extensió.
Hi ha constància escrita de l'ampliació entre 1218 i 1236 d'un atri o segona nau, per compte dels senyors de Cassoles; que deia que en el lloc s'hi instal·larà una petita comunitat de donades. Rebien aquesta denominació de donades i, també, més tard, la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus béns en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. L'experiència monacal en aquest lloc no reïxí per gaire temps.
El lloc depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra, que n'és encara l'indret habitat més proper. Actualment pertany al terme municipal de Balenyà, a la comarca d'Osona, malgrat tenir l'accés més habitual i còmode des de Centelles. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al segle XIX.
L'any 1121 apareix anomenada com Santa Maria de Sauva Negra, això confirma l'antiguitat quan al topònim que designa aquesta singular fageda, que sens dubte ocupava aleshores una major extensió.
Hi ha constància escrita de l'ampliació entre 1218 i 1236 d'un atri o segona nau, per compte dels senyors de Cassoles; que deia que en el lloc s'hi instal·larà una petita comunitat de donades. Rebien aquesta denominació de donades i, també, més tard, la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus béns en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. L'experiència monacal en aquest lloc no reïxí per gaire temps.
El lloc depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra, que n'és encara l'indret habitat més proper. Actualment pertany al terme municipal de Balenyà, a la comarca d'Osona, malgrat tenir l'accés més habitual i còmode des de Centelles. Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al segle XIX.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.